La lleialtat (i II)
Crea: 08/02/2019 - 10:55
Fa quinze dies reflexionava en aquesta columna sobre la lleialtat i intentava donar-li el valor que li correspon. Vaig comentar formes de lleialtat properes: respecte als principis personals, lleialtat familiar i la que sorgeix a través de les amistats. Altres formes de lleialtat com la professional, la política o la d’Estat poden veure’s en un pla més llunyà.
La lleialtat professional existeix realment? Sota la cadena de comandament sembla complicat trobar el menor indici de lleialtat. Generalment les relacions professionals que s’estableixen són jeràrquiques i marcades per la competitivitat legítima per ascendir dins les organitzacions. Tot i això, hi ha entorns professionals que faciliten la lleialtat entre persones com poden ser les empreses petites o les estructures organitzatives molt planes amb molta base i poca alçada. Pot existir lleialtat entre professors d’una mateixa assignatura en una escola, per posar només un exemple.
Sobre la lleialtat política, s’han escrit milions de línies. Sembla que encara sigui més etèria que l’anterior. És que hi ha polítics que s’esforcen cada dia a demostrar les frases com “tots són iguals” o “només volen cadira”. He pogut comprovar que la lleialtat política existeix i hi ha exemples realment notoris. El problema és que no genera notícies. Canvis de jaqueta, desacords entre militants, dimissions... són titulars altament atractius envers altres sobre la fidelitat a unes idees. La lleialtat política queda relegada pel desinterès.
La lleialtat d’Estat és aquella que tenen tots els ciutadans envers el propi estat. No permet discussió. Es pressuposa que s’adquireix de manera natural en néixer en un lloc. Com si anés escrita a l’ADN. És molt curiós com un valor que costa tant de reconèixer en totes les altres formes, en relació amb l’Estat, tothom està obligat a exercir-lo. I què dir sobre la lleialtat de l’Estat envers els seus ciutadans? Tot dependrà del nivell dels seus representants. La poca altura política pot fer que un ciutadà estigui empresonat en un país estranger i que no rebi cap visita institucional fins al cap de vuit mesos de presó. Vergonyós.
Però la conclusió final, després d’analitzar els diferents tipus de lleialtat és, que en tots els casos, el seu valor és incalculable!
