Partit Socialdemòcrata

música

El PS pregunta per l’homologació internacional dels estudis musicals i la creació d’un conservatori superior

Crea: 08/10/2020 - 11:30

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata Susanna Vela ha entrat a tràmit una bateria de preguntes escrites en relació al recentment aprovat Reglament d’ordenament dels estudis oficials de música, de creació dels títols oficials de música i de creació dels centres oficials d’educació musical bàsica del Principat d’Andorra. Entre d’altres, Vela demana per l’homologació internacional dels estudis de música i si aquest Reglament és un primer pas per a la creació d’un conservatori superior.

 

La consellera general i presidenta del Partit Socialdemòcrata considera que el text aprovat pel Govern el passat 22 de juliol “respon a una reivindicació de l’Institut de Música” i ve a reconèixer de forma oficial els coneixements adquirits pels alumnes. Però, després de llegir-lo, el Reglament genera alguns dubtes, i per això es formulen diverses preguntes. 

 

Concretament, els socialdemòcrates volen saber com s’ha previst “fer el seguiment dels estudis a nivell d’inspecció del Ministeri d’Educació”, si s’ha plantejat l’homologació internacional d’aquests estudis o si està pensat “fer una escola artística nacional, és a dir un conservatori superior”, ha explicat Vela. Així mateix, la consellera socialdemòcrata ha assenyalat que planteja dubtes “la qüestió de l’acreditació dels actuals docents” i pregunta si està previst homologar les escoles privades que també es dona a Andorra.

 

 

Bastille

Crea: 07/04/2019 - 10:49
Arriba l’estiu i la presència de la música (encara que també present la resta de l’any) es dispara: festes majors, actuacions al carrer aprofitant el bon temps, festivals, grans concerts en espais oberts o simplement les cançons enllaunades o a la ràdio en directe que poden perfectament sonar en una terrassa, en una piscina o en una guingueta de platja.
 
I és en aquest context d’estiu, de bon temps, un cop acabada l’asfixiant canícula que hem patit i de presència arreu de la música que avui he pensat a escriure i compatir en primer lloc quina és una de les meves bandes preferides per després comentar algunes curiositats amb relació a ella, un bon grup, britànic tot i el seu nom francès, que diuen i demostren que “la música és un lloc fantàstic per experimentar”.
 
Tot i ser una banda britànica del sud de Londres, van adoptar el nom de Bastille (pronunciat però, Bastil, en anglès), un nom indubtablement original. L’origen és el següent: el grup buscava un nom en el seu debut i el dia 14 de juliol és l’aniversari del seu cantant i líder de la banda, Dan Smith. Alhora, aquesta data, com és sabut, correspon al dia de la presa de la Bastilla, conegut al Regne Unit com a Bastille Day. El nom de Bastille va semblar adequat per als membres del grup com una aposta “atrevida i una mica evocadora”, tot i ser conscients que, “almenys a Anglaterra”, alhora el nom “no significava” pràcticament res.
 
El grup té cançons molt conegudes i que sonen amb molta força en directe amb els continus saltirons cap a dalt del seu líder, que aconsegueix contagiar el públic en els moments més àlgids. Temes com ara Things we lost in the fire, Icarus, Flaws o Send them off en són només alguns dels exemples més populars i que també són de les cançons que més m’agraden. Tot i recórrer a tornades enganxoses, les lletres acostumen a tenir contingut potent; la crítica (o autocrítica) a com afrontem personalment els problemes, la manca de valentia en reconèixer els nostres defectes o la capacitat humana de destruir i fer malbé coses estimades al seu voltant són alguns dels arguments més habituals de les seves cançons.
 
N’hi ha, però, dues de molt especials i que s’encabeixen perfectament en aquesta voluntat d’experimentació i de mirar de fer coses originals i diferents que cerca Bastille. La tornada principal de la cançó Pompeii amb uns crits tipus “eh eh oh oh eh eh oh oh” ha esdevingut tot un himne i una forma molt poc habitual de començar quan la interpreten en directe. Potser ara no l’associen amb el nom del grup però segur que si la recerquen, la reconeixeran.
 
La història de Of the Night és ben particular. La cançó és, en realitat, un experiment amb una versió barreja de dos temes que van ser molt populars als anys 90: The Rhythm of the Night, de la italiana Corona, i el Rhythm Is a Dancer, del grup alemany Snap. Segons expliquen els membres del grup, va començar com un joc vocal un dia que el cantant estava afònic en un assaig. L’aposta els va divertir i la van començar a tocar en directe. Al públic li va encantar i ha acabat sent la cançó que més canten els seguidors (potser més el de certa edat...) en els seus concerts.
 
A la xarxa es poden trobar també molts altres experiments del grup, com ara les seves versions acústiques de les seves cançons o d’altres grups o interpretacions de temes únicament amb els jocs de dits o cops de mans. Les versions de cançons com ara Common people, Royal, Locked out of heaven, Earthsong i Human són realment fantàstiques.
 
Demà actuen a Barcelona i si res no canvia, els podré tornar a gaudir allà on sonen amb tanta energia: en directe.
Subscriure a RSS - música