Partit Socialdemòcrata

manifestació

Una Andorra a cinc velocitats

Crea: 01/16/2019 - 15:25
Autor: Everest Vilaginés

El llegat que ens deixa el Govern de DA/Antoni Martí després de vuit anys de mandat és una Andorra a cinc velocitats:

1. Els cacics: segons la Viquipèdia, “el caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en les persones (els cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes persones manipulen els seus interessos.” Tots aquests qualifiquen la seva situació econòmica com molt bona i arriben a final de mes amb molta facilitat.
 
2. Els professionals o tècnics, el personal directiu, propietaris i comandaments intermedis, que arriben a final de mes amb facilitat.
 
3. Els treballadors molt qualificats o especialitzats, que arriben a final de mes amb certa facilitat.
 
4. La majoria de la massa molt important del sector secundari i terciari o sector dels serveis, que arriben a final de mes amb certa dificultat.
 
5. Els molts treballadors no qualificats (que són majoritaris al nostre país), els aturats i la important quantitat de jubilats que arriben a final de mes amb molta dificultat.
 
És molt evident que aquesta Andorra a cinc velocitats no pot, de cap manera, arribar a prioritzar la cohesió social, tot el contrari, la bretxa salarial augmenta encara més veloçment.
 
En l’estudi sobre el cost de la vida publicat pel departament d’Estadística de Govern, aquest l’estima a 1.050-1.200 euros (incloent-hi el preu de lloguer de l’habitatge) i segons la percepció dels enquestats seria 1.500-1.800 euros. Un 63-68% són per cobrir despeses d’habitatge, aliments, begudes no alcohòliques, aigua, llum i electricitat. En el col·lectiu sense prestacions socials, un 52% pateix dificultats per arribar a final de mes, i per a un 41%, les despeses de la llar són una càrrega pesada. Per al que rep prestacions socials, aquests percentatges arriben a un 96% i un 81%, respectivament. Segons l’estudi del CRES del 1r trimestre del 2018, el 28% dels enquestats no tindrien la capacitat d’afrontar una despesa imprevista de 400 euros amb els seus propis recursos, i el 50%, una despesa de 700 euros.
 
El mateix estudi publica l’indicador de privació material severa, la població que viu en llars que no es poden permetre quatre dels nou ítems següents: pagar sense endarreriment rebuts de l’habitatge (lloguer, hipoteca, serveis) o compres ajornades en els últims dotze mesos, mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred, afrontar despeses imprevistes, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, pagar unes vacances almenys una setmana l’any, tenir cotxe, tenir rentadora, tenir televisió en color i tenir un telèfon fix o mòbil. En total, en un 5,6% de les llars enquestades no es poden permetre quatre o més dels ítems, i es troben doncs en situació de privació material severa.
 
El president del PS, Pere López, creu que “la problemàtica de l’habitatge està arrossegant el poder adquisitiu de moltes famílies, en algunes de les quals ja era escàs, i s’està produint una fractura social cada vegada més important”. En aquest sentit, considera que “és una obvietat que els reptes més immediats exigeixen atorgar més poder adquisitiu”.
 
A la vista d’aquesta situació, Podem, la Unió Sindical d’Andorra, el Sindicat Andorrà de Treballadors i el PS van convocar el 17 de desembre passat una concentració/protesta en contra de les retallades dels drets laborals i socials promulgades pel Govern de DA. Va ser una concentració històrica, al voltant d’un miler de persones, 1.500 segons els organitzadors, es van aplegar a l’Avinguda Meritxell amb desenes de pancartes amb inscripcions com “Per una vida digna”, “Pensions justes” i “Fora DA”.
 
Recordo que avui, 16 de gener a les 19 h, el SEP convoca una protesta per l’aprovació de la Llei de la Funció Pública a la plaça on s’havia d’ubicar l’edifici The Cloud. Hi conviden els treballadors públics i privats, i la resta de la ciutadania que vulgui protestar per l’empobriment de la classe mitjana d’Andorra. Per dignitat laboral i social, tots a l’una! No et quedis a casa!

En peu de guerra

Crea: 12/21/2018 - 11:08
Autor: Cristina Valen
Dilluns, vaig emocionar-me enormement quan vaig veure el poble andorrà fent un gran pas cap a la democràcia participativa. Parlo, evidentment, de l’èxit incontestable de la concentració que va convocar-se contra la reforma laboral i altres polítiques del Govern de Demòcrates per Andorra (DA). Per primer cop al nostre país, almenys que jo recordi, una protesta d’aquest caire va aconseguir reunir un nombre de gent important. Allà hi havia (hi havíem) més de mil persones, de ben segur.
 
I dic «havíem» perquè la major part dels membres de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) així com del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata hi érem presents. Al cap i a la fi, compartim de forma clara –i així ho han defensat els darrers anys els nostres càrrecs electes al Consell General i als comuns– moltes de les reclamacions i demandes que es van escoltar durant l’acte: pensions i salaris dignes, un habitatge de lloguer més assequible o la despenalització de l’avortament entre altres.
 
Reitero, la manifestació convocada per les diferents entitats va esdevenir, al meu parèixer, un èxit. I això, sense cap mena de dubte, és molt positiu per al nostre país –encara que alguns els hi pugui incomodar o, per ser més directa, desagradar. I és que, de mica en mica, les persones vencem les pors i sortim al carrer a dir la nostra. Ja era hora de mostrar-nos actius davant d’un Estat que no procura pels seus ciutadans.
 
Els partits polítics són una eina fonamental per a la participació política. A Andorra, tenim danys col·laterals provocats per una llei electoral exageradament poc representativa  per l’escassa inclusió d’un nombre important d’immigrants –quedi clar, en gran part provocada perquè l’elit política tampoc hi té gaire interès a ajudar-los a integrar-se. Aquest conjunt de circumstàncies col·laboren a fer governs com l’actual, amb una majoria absoluta parlamentària que, però, només representa realment un 7% de la ciutadania, fet que, al meu entendre, ataca de soca-rel el que hauria de ser un Estat democràtic. Tenim un poder establert que hem de desbancar a les urnes, però, mentrestant, els ciutadans, perjudicats per la presa de decisions d’aquest, hem de sortir al carrer i usar el dret de manifestar-nos quan ho considerem oportú.
 
Dilluns, va demostrar-se la legitimitat de defensar-nos davant de les injustícies i exigir drets fonamentals com és el dret a una vida, a un treball o a un habitatge digne. Per no parlar, ja en àmbit més femení, del dret a l’avortament, ni que sigui en els tres supòsits considerats arreu del món com a bàsics. I allà, vam trobar-nos persones de diferents ideologies, amb plantejaments polítics diversos, però ens unia reclamar una solució a la situació social i econòmica de molts ciutadans: la reforma laboral, els preus dels lloguers, els baixos sous, la precarietat en què viuen alguns conciutadans, la prohibició de l’avortament… Què més puc afegir que molts de vosaltres no patiu en primera persona? De raons, en tenim. I moltes! I mentre això continuï, aquí seguirem, en peu de guerra.
 
A la nostra Andorra, molts no volem un Govern que gira l’esquena als ciutadans, misogin, hereu de l’època feudal i representant de la més rància política conservadora. 

Reflexió necessària entorn el 17-D

Crea: 12/21/2018 - 11:00
Autor: Pere Lopez
Un amic que més o menys controla aquesta sempre complicada ciència de comptar els assistents a una manifestació, m’ha facilitat un càlcul sobre la concentració de dilluns passat, 17-D. Estima que la gent va ocupar una superfície d’uns 440 a 460 metres quadrats, a raó d’entre tres persones o tres i mitja per cadascun d’ells. Per tant, la xifra de participants quedaria entre uns 1.400 i 1.600.
 
És absolutament inqüestionable que la convocatòria va resultar, doncs, molt nombrosa –més enllà que ni que fos només una persona qui protestés, ja se l’hauria de tenir en consideració–, i que és especialment significativa en un país com Andorra. I encara més si tenim en compte l’enorme transversalitat que va tenir la protesta, en el perfil dels assistents (des de joves a gent gran; treballadors del sector privat i també funcionaris; residents i andorrans...) i en els temes reclamats: vida digna, salaris i pensions més elevades, accés a l’habitatge, dret de les dones a decidir sobre el propi cos... Àmbits bàsics vinculats directament a drets humans fonamentals.
 
Qualsevol d’aquests punts seria ja prou rellevant per si sol. Si els sumem tots, queda clar que alguna de les reaccions que hem vist posteriorment, especialment des de les més altes instàncies de l’Estat, queda clar que no s’ha sabut llegir el 17-D, que és tot un punt d’inflexió i que no apareix per simple casualitat.
 
Perquè aquest descontentament fa temps que hi és a la societat, que està creixent i que ha acabat portant molta gent al carrer en un país com és Andorra que té poca tradició de manifestació pública, on s’opta sovint per un silenci passiu i una certa resignació i conformisme. Però, la profunditat de les qüestions tractades i la gravetat de la situació ha fet que finalment molta gent hagi decidit sortir al carrer. Un fet inèdit al nostre país, que té una població poc avesada a mobilitzacions massives al carrer.
 
I que ningú es confongui; al darrere de tot plegat hi ha, per acció o per omissió, per menysteniment, per no escoltar i, fins i tot, per actuar amb una certa prepotència i sense respecte, tota una sèrie de decisions del Govern, i del grup parlamentari que li dona suport, que ens han portat a aquest 17-D.

El PS veu la concentració contra la reforma laboral com una demostració d'una societat fracturada

Crea: 12/19/2018 - 11:45
Autor: PS
López, durant la roda de premsa.
El conseller  socialdemòcrata i president suplent del grup mixt, Pere López, considera la concentració contra la reforma laboral com una mostra del descontent de la societat per un país cada cop més fracturat.
 
Un "fet inèdit" al Principat i que denota el cansament de la societat per unes polítiques que divideixen. És la valoració que fa el Partit Socialdemòcrata de la concentració en contra de les lleis laborals. Una concentració a la qual es van sumar.
 
López diu no recordar "una concentració d'aquestes dimensions amb aquesta transversalitat de demandes". Ho veu com "un exemple claríssim de l'actual estat de fractura social del nostre país" i culpa "les polítiques de DA" de generar-la.
 
Crítiques a la llei de l'esport per oblidar les bases
 
Unes declaracions fetes en la roda de premsa en què han presentat les reserves d'esmena a la llei de l'esport. Creuen que les polítiques dels demòcrates se centren massa en els esportistes d'elit i s'obliden de les bases.
 
Segons Pere López, "avui en dia hi ha moltes federacions, que mouen molts nens i competeixen de manera regular, amb moltes dificultats financeres i que han hagut de reduir dies d'entrenament i prescindir de part del personal". Assegura que amb aquesta llei el futur serà "molt negre" i es crearan "federacions de primera i federacions de tercera".
 
Segons López, a banda dels actuals criteris a l'hora de donar subvencions, se n'haurien d'afegir d'altres com ara potenciar els programes d'inclusió o el foment dels bons hàbits.
 

Més de mil persones surten al carrer contra la reforma laboral i altres polítiques de DA en un acte amb el suport del PS

Crea: 12/18/2018 - 18:06
Autor: PS
Un instant de la concentració.
Més de mil persones han participat aquest dimarts al vespre en la concentració convocada per diferents sindicats, tant del sector públic com del privat, en contra de la reforma laboral aprovada ara fa dues setmanes al Consell General i impulsada per Demòcrates per Andorra (DA). Es tracta de la protesta d’aquest tipus més multitudinària celebrada al país en els darrers anys i durant l’acte també es va clamar per altres problemàtiques socials, també responsabilitat del Govern de Toni Martí, com la dificultat per accedir a habitatges de lloguer, els salaris i les pensions baixes o la despenalització de l’avortament. La mobilització va comptar amb el suport del Partit Socialdemòcrata i entre els assistents hi eren dirigents i càrrecs electes de la formació, així com un bon nombre de militants i simpatitzants. 
 
La cita era a dos quarts de nou del vespre a la confluència entre l’avinguda Meritxell i el passatge Bescariet. Ja uns minuts abans de l’hora s’aplegaven a la zona centenars de persones, moltes de les quals amb pancartes reclamant salaris dignes, criticant els drets retallats o demanant poder accedir a pisos de lloguer a un cost assequible. El nombre d’assistents va anar creixent fins a superar el miler, ocupant un ampli tram del carrer i del passatge. 
 
En els parlaments, els representants de les diferents entitats impulsores de la protesta –Unió Sindical, Sindicat Andorrà de Treballadors, Sindicat de l’Ensenyament Públic o Acció Feminista, entre altres- han desgranat tota una sèrie de crítiques envers moltes de les iniciatives de la majoria de DA. Així, s’ha estat especialment dur amb les tres lleis laborals, que suposen, han denunciat, “la retallada més important” feta al país des de fa molts anys. També s’ha advertit de la possibilitat de noves mobilitzacions el dia 17 de gener, quan està previst que es voti la nova llei de Funció Pública que, han lamentat, s’ha tirat endavant sense el consens necessari amb els treballadors. Els crits dels assistents també han servit per reclamar mesures que posin fi a l’escalada de preus dels lloguers, increments les pensions i dels salaris i, també, la despenalització de l’avortament.
 
Tots aquests punts, cal recordar, són compartits de forma clara pel PS, que ja va votar en contra de la reforma laboral i que ho farà també contra la llei de la funció pública, al mateix temps que s’ha mostrat molt crític amb la política (o millor dit, la no política) de DA en matèria d’habitatge així com amb les modificacions de la llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris que han afectat de forma important molts pensionistes. Per això, la formació va donar suport a la concentració i entre els assistents hi figuraven molts membres del comitè executiu, entre ells el president i conseller general, Pere López; la primera secretària, Susanna Vela; el secretari d’organització, Carles Sánchez, així com el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata, Pere Baró. També hi eren presents els parlamentaris Rosa Gili i Gerard Alís i les conselleres comunals Dolors Carmona i Lídia Samarra, així com un bon grapat de militants i afiliats. 
 
López, ha valorat aquest dimecres, a preguntes dels periodistes, l’èxit d’una protesta que, ha remarcat, “és un fet gairebé inèdit al país”. Al seu entendre, es tracta “d’un clar exemple de l’actual estat de fractura a Andorra”, provocat “per les polítiques de DA”. El parlamentari ha lamentat que des de la formació ‘taronja” es divideix la gent en ciutadans de primera i de tercera”, tot fent la comparativa amb la política esportiva, eix de la seva compareixença. 
 

Subscriure a RSS - manifestació