Demòcrates per Andorra ha tornat a situar-se en un nou escàndol polític, i ja van massa vegades en aquest any i mig de legislatura. Aquests darrers dies s’ha tornat a constatar el tarannà d’un partit que està únicament a la defensiva, parapetat darrere unes grans muralles i esperant que acabin de passar els temporals.
I és que el cas Mateu ha servit per a tornar a mostrar unes maneres de fer polítiques mancades d’ètica i ancorades en el passat i que sortosament avui en dia la ciutadania comença a no tolerar.
El síndic general va reconèixer que el cas l’havia conegut durant l’estiu. I no va fer res. Altres membres destacats de DA també han admès tenir coneixement d’unes informacions que apuntaven que l’actuació de la consellera podria tenir indicis d’una presumpta il·legalitat. I no van fer res a banda d’intentar evitar la seva difusió pública. El partit només es va mobilitzar quan els mitjans van treure a la llum els detalls del cas, cometent diversos errors greus.
El primer va ser no haver tractat internament el tema durant l’estiu, és a dir, al seu moment, mantenint l’esperança que, com en altres ocasions, el tema quedés enterrat. Però aquest no ha estat l’únic error greu, sinó que n’han anat encadenant un darrere l’altre.
Segon gran error: donar suport incondicional a l’exconsellera sense tenir tota la informació i repetir l’argument que els taronja repeteixen fins a la sacietat quan se senten acorralats: l’oposició únicament té com a objectiu desgastar el Govern.
Tercer gran error: no fer cap autocrítica ni reconèixer cap tipus d’actuació reprovable, ni tan sols a nivell moral i ètic.
Quart gran error: la dimissió de la consellera tal com s’ha produït, quant a la solitud de la posada en escena, ha semblat més aviat una expulsió que un acte de voluntat pròpia. Això demostra que els taronja han acabat reconeixent els tres anteriors i han intentat sortir de la situació el més discretament possible. En aquell moment calien explicacions i valentia.
Tot plegat han estat uns fets que no ajuden gens a millorar la percepció que tenen els ciutadans dels polítics. El paradoxal de tot plegat és que després ells mateixos es queixen (caldria veure si amb sinceritat) de l’augment de l’abstenció.
El Partit Socialdemòcrata (PS) entén que la dimissió de Meritxell Mateu en cap cas tanca el seu cas. Així ho ha advertit el conseller general de la formació Pere López, que ha reclamat “una instrucció i una investigació del dossier” obert després de saber-se que la ja exparlamentària demòcrata havia cobrat diners de BPA per intentar introduir modificacions en determinades lleis. El polític del PS ha deixat clar que “no deixarem que es doni carpeta a l’assumpte”.
López ha valorat davant els periodistes la dimissió de Mateu, anunciada tot just mitja hora després d’una sessió de Consell General on, mitjançant una pregunta parlamentària seva, havien quedat de manifest “les irregularitats i il·legalitats” comeses per la consellera ‘taronja’. De fet, el president del grup mixt ha lamentat que “hagi estat necessari portar la situació fins a l’extrem on l’hem hagut de portar”, tot recordant que des de Demòcrates per Andorra (DA), fins fa poques hores, se li donava ple suport. “La dimissió”, ha remarcat, “ve a conseqüència de la pregunta del PS i de les proves que s’han aportat; si no hagués estat per això, encara seguiria com a consellera”.
El parlamentari socialdemòcrata, per tant, ha volgut llençar un clar avís a DA. “Si es pensa que la dimissió acaba amb el cas, s’equivoquen”, ha afirmat, tot recordant que la decisió de deixar l’escó “era absolutament inevitable” després del que s’ha conegut durant la sessió. “Però els fets s’han d’investigar, cal aclarir-los i veure si no hi ha alguna cosa més”, ha defensat, tot reclamant que “Govern, ministeri fiscal i el propi partit no poden desentendre’s de la qüestió” sinó que “cal anar fins al final i esperem que no hi hagi res més que posi en compromís a altres membres de Demòcrates”. En aquest sentit, ha avançat, des del PS “insistirem en aquest tema”.
I és que, ha recordat López, “DA ha volgut tancar files i encobrir Mateu”, fet que l’ha convertit “en còmplice de les seves irregularitats i il·legalitats”. El parlamentari del PS ha posat en relleu que l’activitat de la ja exconsellera “era coneguda i els correus i altres informacions ho demostren”. Per tant, “demanem que es faci un procés d’instrucció i d’investigació d’aquest dossier del qual la dimissió de Mateu és només el primer capítol”.
“Meritxell Mateu ha de presentar la seva dimissió i el grup de DA li ha de treure totes les responsabilitats, així com treure-la de totes les delegacions internacionals”. Amb aquesta contundència s’ha expressat el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López durant la sessió de control a Govern celebrada aquest dimarts. Per al president del grup mixt, ha quedat evidenciat –encara més després de les informacions aparegudes a diferents mitjans digitals- que l’encara parlamentària demòcrata va actuar la passada legislatura “pagada per BPA” com a “lobbista per canviar lleis”. Al final de la sessió, Mateu ha comparegut davant els mitjans per anunciar que renuncia a l'escó.
El cas Mateu ha protagonitzat sense cap mena de dubte la sessió. I les explicacions sobre l’afer donades pel cap de Govern, Toni Martí, lluny de clarificar la situació han aportat encara més dubtes sobre l’afer. Entre altres coses perquè el màxim responsable de l’executiu ha assegurat en diverses ocasions que només va tenir coneixement de la tasca realitzada per la consellera general de DA a sou de BPA –tot i que cobrant via una tercera societat, Landstreet- a partir de tenir accés, un cop el Govern es va presentar com a acusació particular, als diferents sumaris oberts a conseqüència de la crisi de l’entitat financera, ara tot just fa uns mesos. Aquesta afirmació, però, contrasta de forma clara amb les informacions aparegudes a diferents mitjans (El Triangle i Altaveu Digital), on diferents correus electrònics de Mateu evidenciarien tant la seva feina per intentar introduir determinades modificacions legislatives com el fet que hi havia membres de l’executiu que n’eren perfectament conscients ja el 2012 i el 2013.
“Hi ha mails que demostren que les actuacions de Meritxell Mateu les coneixia Govern des del 2012 i 2013”, ha remarcat López, justament, ensenyant al ple del Consell algunes d’aquestes comunicacions. Per al parlamentari socialdemòcrata, no hi ha cap dubte que es tracta “d’un autèntic escàndol polític” del qual, a més, “la informació se sabia des de fa temps”.
El conseller general del PS ha lamentat, per una banda, “el volum tan gran d’irregularitats” que fa que “sembli increïble” que Mateu “estigui asseguda al Consell”. Entre elles, el fet que s’intenti justificar que la parlamentària ordinenca estava contractada per BPA com a assalariada quan “no complia cap de les característiques”. Així, ha remarcat, “no tenia contracte, no cotitzava i la prestació es volia fer al marge de la llum pública”.
Per l’altra, López ha criticat la inacció tant de Govern com de la CASS per mirar de regularitzar la situació un cop contrastat el frau. “Per què Interior no ha fet cap actuació per esclarir el perquè d’aquests pagaments? S’ha fet alguna investigació des de l’Agència Tributària?”, ha preguntat. Davant les respostes poc aclaridores donades des de l’executiu, el polític socialdemòcrata ha deixat clar que “s’ha volgut mantenir en secret l’activitat que feia Meritxell Mateu” i que “la percepció que tenim és que, per a aquest Govern, no tots hem de ser iguals davant la llei”.
Per al representant del PS, “estem davant d’un debat sobre una actuació il·legal” i, per tant, “no és un tema només judicial sinó també polític que afecta la credibilitat del Consell General”. La solució passa, ineludiblement, per la dimissió de Mateu.
Pensions i IRPF
En un altre punt de l’ordre del dia, Pere López ha qüestionat l’actuació de la CASS a l’hora d’avisar als pensionistes que perceben part de la seva prestació de jubilació per part d’Espanya que havien de realitzar vàries gestions per evitar que se’ls retingués, un cop entrat en vigor el CDI, un 10% dels diners. “La reacció és tardana; hi havia mecanismes per ser proactiu i avisar molts dels afectats”, ha assegurat, tot lamentant que “algunes vegades la CASS s’hi atansa a ser una administració enemiga”. El conseller general del PS també ha lamentat que la qüestió de les pensions no s’hagués tingut en compte en les negociacions per tancar el conveni fiscal amb les autoritats de Madrid.
Per la seva banda, Gerard Alís ha criticat la manca de previsió i de planificació de Govern amb la campanya de liquidació de l’IRPF, durant els darrers dies de la qual s’han viscut moments d’autèntic col·lapse a les dependències de l’Agència Tributària. Durant la sessió, i a preguntes del parlamentari socialdemòcrata, el ministre de Finances, Jordi Cinca ha desgranat les mesures adoptades per afrontar la primera tanda de declaracions de la nova figura tributària, unes actuacions que, com evidencien les cues viscudes, “no han estat suficients”.
Alís ha criticat que no es tingués en compte que “la gent sol deixar la gestió fins al darrer moment”, fet que “era perfectament possible preveure”. Per això, ha afirmat, “calia planificar millor la recepció de les liquidacions de l’IRPF”. El conseller general també ha retret a Govern que no s’hagi donat prou bé la informació als ciutadans obligats. “No se’ls ha informat degudament ni s’ha format correctament els funcionaris”, ha afirmat, al mateix temps que ha recordat que el sistema informàtic, “que va costar 700.000 euros” ha tingut “aturades i avaries nombroses”. A més, ha apuntat, a la plataforma web per fer els tràmits on line no s’hi pot accedir des de totes les plat.
Per tot això, “posem en dubte la preparació i la planificació feta pel Govern”. Alís ha indicat que “és inacceptable que qui vol complir les seves obligacions es trobi traves per fer-ho” i ha instat l’executiu a treballar per corregir les nombroses deficiències viscudes de cara a la campanya del 2017.
La darrera pregunta de la sessió l’ha formulat Rosa Gili. En resposta a la seva qüestió sobre els recursos existents al país per tractar els malalts de càncer, el ministre de salut, Carles Álvarez Marfany ha expressat el “compromís” de revisar els reemborsaments que la CASS paga actualment als assegurats que pateixen aquesta greu patologia. La parlamentaria, però, ha reclamat a Govern altres mesures com ara la disponibilitat d’un oncòleg a temps complet al país i la possibilitat de fer radioteràpia sense haver-se de desplaçar a l’estranger.
Gili ha retret a l’executiu que “les atencions actuals són insuficients”, ja que les persones afectades “han de traspassar fronteres” per sotmetre’s a tractament. També ha indicat que “els reemborsaments de la CASS són clarament insuficients”. Una altra petició ha estat la necessitat que l’associació d’afectats, Assanca, rebi una subvenció de l’executiu.
Canvis en l’INAF
Abans de la sessió de control, el Consell General ha celebrat una sessió ordinària on s’ha refusat l’esmena a la totalitat presentada per Liberals (LdA) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) a la modificació de la llei de l’INAF. Tots dos partits han expressat la seva oposició a què els càrrecs de responsabilitat a l’organisme puguin ser ocupats per persones que no tinguin la nacionalitat andorrana. El PS hi ha votat en contra perquè, com ha explicat López, fer-ho “seria no donar a l’INAF unes eines necessàries per reforçar el sistema de supervisió”.
A l’entendre de la formació, la crisi de BPA evidencia que “cal prendre decisions i treure conclusions” i que això es transformi en canvis legislatius per reforçar el sistema de supervisió. “Necessitem un regulador que aporti seguretat i que ajudi a evitar crisis”, ha clamat, tot apuntat que serà “perfecte” si “qui pot ajudar a fer-ho és andorrà” però que, en cas que no es trobi cap nacional per aquesta tasca i la persona escollida sigui estrangera “faríem un mal favor brandant la sobirania per no agafar-lo”.
López, però, ha volgut també criticar la lentitud tant de Govern com de la comissió especial creada arran de l’afer BPA, ja que “tots estem trigant massa a prendre decisions”. Al seu entendre, “no pot ser que la legislació necessària, com ara la d’assegurances, arribi amb comptagotes”.
Dilluns, el Diari publicava la notícia que, sense cap mena de dubte, ha marcat la setmana política informativament parlant: el cobrament en negre de 48.000 euros per part de la llavors i encara ara consellera general de DA Meritxell Mateu de l’empresa Landstreet, diners que no van ser declarats ni a la CASS –com hauria tocat en cas de ser assalariada– ni a l’administració tributària –com seria de rebut en cas de ser una renda com a treballadora per compte propi–.
Hi ha qui pot pensar que des dels partits a l’oposició només veure la notícia ens van fregar les mans pensant com es podria emprar per desgastar el Govern. En el meu cas, res més lluny de la realitat. El primer pensament que em va venir al cap va ser el mal que la informació fa a les nostres institucions, especialment al Consell General, representant de la sobirania popular, i a una classe política que, malauradament, aixeca cada cop més desconfiança entre els ciutadans, com evidencia la creixent abstenció en les darreres eleccions.
I és que, en aquest cas, novament una actuació gens clara –i de ben segur poc ètica– en l’àmbit personal acaba esquitxant-nos a tots els que volem treballar pel bé comú i per l’interès general. A més, tinc la sensació que el cas Mateu pot ser especialment greu.
Ja no només és el fet d’haver cobrat, presumptament com a assalariada, una xifra important quan ja estava a temps complet com a parlamentària. Els suposats treballs d’assessorament, com ha sortit reflectit en alguns mitjans, aixequen molts dubtes. També ho fa l’actuació del Govern i de la CASS, que no sembla que hagin actuat amb la contundència necessària quan es va descobrir la (per ara diré únicament) irregularitat.
Què s’ha volgut amagar? Hi va haver tracte de favor? Mateu ha fet una activitat professional sense tenir autorització per exercir del Govern? I sense declarar-la? Quina era realment la tasca encomanada? Aquests són només alguns dels interrogants que aixeca el cas i que, esperem, es puguin resoldre amb la pregunta formulada pel PS i que s’ha de respondre dimarts vinent. Segons les respostes que es donin podrem treure les conclusions escaients i demanar les responsabilitats que se’n puguin derivar.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha tramitat una pregunta urgent a Govern sobre el presumpte frau fiscal que s’hauria comès en relació a la contractació de la parlamentària de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu per part de BPA els anys 2012 i 2013. La formació vol saber què van fer Govern i la CASS un cop es va constatar aquesta situació. La qüestió haurà de ser resposta oralment des de l’executiu en la propera sessió de control, prevista pel dimarts 4 d’octubre.
La pregunta és conseqüència de la informació apareguda aquest dilluns al Diari d’Andorra, on s’explica que “La ‘caixa B’ de BPA va pagar 48.000 euros ‘en negre’ a Meritxell Mateu”. Des del PS no s’amaga la preocupació que aquesta notícia ha generat, ja que es refereix directament a una consellera general que, a més, es trobava en règim de ple temps quan va percebre aquestes retribucions.
En l’escrit tramitat a Sindicatura, López recorda que “aquesta informació havia de ser coneguda tant pel Govern com per la CASS”, un fet que “consta en diferent documentació”, i que “en la informació publicada es dóna a entendre que la remuneració percebuda no hauria cotitzat ni a l’administració tributària com a rendes de l’activitat econòmica”. Per això, es demana “quines actuacions han fet el Govern i/o la CASS – un cop can conèixer els fets- en relació a les obligacions de l’esmentada contractació”.
López ha posat en relleu la “preocupació” que genera la notícia, tot apuntant que “se’ns desperten tot un seguit de preguntes”. I aquests interrogants anirien, ha destacat, en dues direccions. Per una banda, en “els fets que afecten l’actuació de l’administració pública, en aquest cas Govern i la CASS, per veure si s’han complert amb les obligacions que tenia aquesta prestació”. Per l’altra, el conseller general del PS no amaga la inquietud “per la motivació final que hi havia en la contractació”. I és que, ha recordat, seria “no declarada” i, per tant “el ventall de dubtes és important”.
El parlamentari socialdemòcrata ha avançat que, amb la pregunta formulada, “volem saber si la CASS va reclamar les cotitzacions”. I és que, ha indicat, “semblaria ser que no ho va fer”. Al seu entendre, això seria delicat, ja que significaria que “es fan tractaments diferents”. López ha avisat que el cas “mereix especial seguiment i atenció per part nostra”. Aquest interès passa “tant per les actuacions que ha fet la mateixa consellera com per les que hagin pogut fer les administracions, que han de donar un tracte igualitari a tothom”.
