monitors de lleure

Gairebé quatre milions d’euros (3.888.586,52 euros) és l’import aproximat que destinarem les encampadanes i els encampadans els pròxims anys perquè una empresa externa ens gestioni el socorrisme aquàtic a les piscines i ens subministri el personal tècnic esportiu, de fitness i de lleure per garantir un bon servei públic.

 

Més enllà de la xifra, darrere d’una decisió d’aquestes característiques hi ha tres elements que cal tenir en compte. D’una banda, una empresa adjudicatària que ofereix uns serveis, com fan tantes altres, i que en aquest cas ho fa amb finesa i amb professionalitat, vista l’experiència que hem viscut fins ara. D’una altra, hi ha un equip humà (25 persones), joves de casa nostra amb formació per desenvolupar aquestes tasques, que treballen de forma subcontractada perquè el comú d’Encamp pugui garantir un bon servei públic. I en dar­rer lloc hi ha els responsables públics, que en aquest cas concret, ja ho veuen, només s’encar­reguen d’estendre el xec a final de mes perquè la gestió dels recursos humans ja ens la fa una bona empresa i aquesta ja fa bé la seva feina.

 

Obviarem la discussió sobre l’externalització dels serveis públics –perquè em faltaria espai i perquè mentre ens governi DA aquesta discussió és estèril i seria una batalla perduda– per centrar l’anàlisi en la magna deixadesa i l’afavoriment del dúmping social, que als nostres governants tant els agrada.

 

Si em volen vendre que aquest tipus de gestió suposa un estalvi per a la nostra casa comuna ho poden fer tan insistentment com vulguin, les xifres són les que són i el pes dels que els les preparen i el pes dels que els les venen a l’opinió pública, també. Ara, jo també els vendré que seria de justícia que qualsevol d’aquests treballadors que subcontracten, a més de tenir els mateixos deures que els seus companys funcionaris, poguessin disposar, com a mínim, d’uns drets mínimament equiparables. Parlo, per si no ens hem entès fins ara, que molts d’aquests 25 treballadors fan una feina diària a la nostra administració, la fan durant tot l’any i ja fa temps que la desenvolupen en forma de servei públic.

 

I quan proves de defensar que hi ha una altra manera de fer les coses (la mateixa que els van vendre els de DA en campanya, en definitiva), una manera d’afavorir el futur dels joves treballadors que, tot i estar subcontractats, desenvolupen una tasca pública d’educació i formació extraescolar, van i ens diuen que no poden interferir en el funcionament d’una empresa privada! I amb uns pebrots d’aquells de quilo gosen amagar-se rere els altres (grups de l’oposició o tècnics de casa comuna), com sempre, per eludir la seva deixadesa en gestió pública.

 

Saben prou bé que les condicions laborals dels treballadors que subcontracten les fixa el comú i l’empresa adjudicatària ajusta l’oferta a la demanda i a les obligacions que se li han exigit. M’explico, si es posa en un plec de bases d’un concurs que vol que el personal que es proporcioni percebi un salari X i tingui X dies de vacances, per posar un exemple, la societat ajustarà la seva oferta a allò que se li demani.

 

Això sí, per dir que ho podíem haver proposat nosaltres en el marc d’una comissió o que es guien pels criteris dels informes tècnics que preparen a la casa no els falta mai temps, no fos cas que algun dia la responsabilitat fos una mica seva i que allò que DA fa malament, perquè de coses mal fetes en fem tots, hagués estat per culpa seva.

 

I això també: se’ls en fot que ho haguéssim proposat quan tocava, perquè tampoc ens ho haurien deixat incorporar al plec. Prou que aturen adjudicacions i les replantegen quan els convé, però es veu que en aquesta ocasió no tocava.

 

I com que entre tots plegats ho fotem tan bé, no ens hauria d’estranyar que el col·lectiu jove de casa nostra ens plantegi algun dia, posats a fer, que preparem un plec de bases per fer un concurs públic per seleccionar una empresa que ens subministri cònsols i consellers que tinguin la capacitat de vetllar, encara que sigui una mica, també pel seu futur.