museu de l'automòbil

Convertirem Encamp en un gran centre de la cultura potenciant els museus de la par­ròquia com a punts d’atracció de visitants. Promourem el Museu Etnogràfic Casa Cristo, donarem forma al Museu de la Ràdio, dignificarem el Museu Nacional de l’Automòbil, potenciarem el Museu de l’Electricitat i altres que s’hi puguin instal·lar. Traslladarem a l’antic Hotel Rosaleda els serveis del ministeri de Cultura, incloent-hi la Biblioteca Nacional. Construirem a la parròquia l’Arxiu Nacional per donar protecció i honorar la nostra història i on l’important serà el contingut i no l’edifici en si mateix. Posarem en el més alt valor la vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni de la Humanitat.

 

Aquestes són algunes de les propostes de la candidatura territorial per a Encamp de Junts que vaig tenir l’honor d’encapçalar el 2015 per a les eleccions generals. N’hi havia més, com la de dignificar el cap del port d’Envalira, punt de parada de molts turistes, que es trobava en estat d’abandonament total. I com la d’adquirir un compromís ferm de treballar des del Govern per una promoció turística potent i exclusiva per al Pas de la Casa.

 

Quan vaig llegir a la premsa que el Govern juntament amb el comú d’Encamp havien signat un conveni per construir una nova seu del Museu de l’Automòbil, no vaig fer més que alegrar-me. És una bona notícia per al poble per atraure turistes i també per posar en el valor que li correspon una de les col·leccions de cotxes antics –i de bicicletes– més important d’Europa.

 

Tot i que al programa electoral de Demòcrates per Andorra no figurés aquesta iniciativa, com tampoc algunes altres com la d’endreçar el cap del port d’Envalira, seran ells qui les portaran a terme. Posats a demanar, també seria interessant que DA agafés la nostra idea de construir el desitjat museu nacional a Encamp per donar un sentit a totes aquestes inversions al voltant de la cultura.

 

Objectivament parlant, si és bo per a la parròquia, tant se val qui ho faci. L’important és que al final tot vagi avançant i millorant. De totes maneres, sempre queda aquell petit regust de pensar que les bones idees ràpidament se les apropien els més espavilats per penjar-se, com es diu popularment, les medalles.