Misteris inescrutables
Crea: 05/22/2017 - 18:19
Hi ha misteris inescrutables com l’existència d’un ser suprem, els confins de l’univers o les planificacions que fa el Govern a casa nostra. Cada vegada que llegeixo alguna informació sobre el presumpte heliport nacional, la plataforma esquiable al peu de la pista de l’Avet de Soldeu, els cúmulus que enteranyinen The Cloud o la juguesca interparroquial i interestel·lar del casinet, estic més convençut que les piràmides maies haurien estat dos poliedres irregulars si la projecció hagués estat presidida pels estrategues de casa nostra.
Mentre ‘El núvol’ avança amb força, encara que els nostres homes del temps no ens en sàpiguen aclarir el contingut que aportarà la condensació, el casinet agafa força de forma atzarosa i amb actitud compulsiva, com no podia ser d’altra manera, en el joc de mesurar qui el té més gran, més cèntric i més atractiu, l’espai per al futur establiment. I per si encara fos poc, ara ens diuen que els de la Federació Internacional d’Esquí són els que es van oblidar d’incloure a la carta de ses majestats d’Orient la plataforma de l’Avet, amb col·lecció inclosa de places d’aparcament, i que d’aquí en ve l’interès nacional.
A l’interès de la col·lecció s’hi ha afegeix misteriosament un recurs de l’accionista majoritari de Saetde contra l’interès en concret de la macroplataforma esquiable de Soldeu, mentre els responsables de l’administració canillenca es mostren perplexos i el cap de Govern avança que rebutjaran el recurs i etziba als veïns del Pas de la Casa que el Govern inverteix en embellir la seva vila sense que ningú els ho hagi demanat. Ai las, em pensava que el compromís d’inversió al Pas que superava els quaranta milions d’euros que van pregonar en campanya electoral davant els veïns del Pas responia a una reclamació que venia de lluny. Però no, es veu que no és el cas.
I de la macroplataforma esquiable a la plataforma escaldenca contra l’heliport nacional, que es veu que, igual que el Joan Viladomat, són els veritables enemics de l’interès nacional perquè si alguna cosa es veu que no li manca a aquest Govern, segons defensen des de les altes esferes, amb o sense condensació, és l’esforç en pedagogia i transparència per fer veure que les decisions no es prenen per caprici.
Com en altres civilitzacions, potser el que ens cal és un consell de savis, de l’estil del que el nostre ministre d’Ordenament ja ha posat en marxa de dirimir entre la idònia o no idònia ubicació del nostre futur heliport i presumptament nacional. Un consell amb la capacitat de cicatritzar les ferides que provoca l’engarrotada manca de pedagogia i transparència, perquè a vegades molts ciutadans s’acaben pensant que el Govern i els seus ministeris, amb els seus misteris, planifiquen perquè els projectes cauen en mans de ments que no fan plans. Que jo sàpiga, quan qualsevol família s’embarca en un projecte, el primer que fa és jutjar-ne la seva conveniència i la seva necessitat.
Em pregunto, i prefereixo no respondre’m a la pregunta, si només els autòcrates saben fer obres magnes. On deuen anar a parar els petons que no fem? I els arguments de la planificació de la darrera partida poc destra del Monopoly del nostres gestors? Misteris tan inescrutables com la inescrutable destresa pedagògica dels nostres governants.