La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona aprova la gestió interna feta per la majoria demòcrata, però es mostra molt crítica amb les inversions projectades que no ha materialitzat i l’increment dels preus públics, que alerta que afectaran el poder adquisitiu dels ciutadans. Així mateix, retreu a l’equip de Marsol que afavoreixi el comerç i el turisme en detriment d’altres sectors.
Com considera la gestió de la majoria durant aquest primer any de mandat?
Diria que és un aprovat en gestió perquè com a mínim han intentat endreçar els organigrames del Comú… Quant a pressupost, s’excusen que el van aprovar al febrer i que no han tingut el temps suficient perquè no han tingut el cicle d’un any. Però, tot i que en un principi era molt triomfalista, molts projectes estrella o impacte, com l’avinguda Meritxell o d’Enclar, després no s’han dut a terme. De tots els projectes que van anunciar, alguns s’han encetat però una part significativa no s’han pogut realitzar per qüestions pressupostàries, de concurs o perquè es volia fer aquest eix comú amb Escaldes. Per tant, quant a programa, lligat amb aquests projectes estrella, seria un insuficient. Aquí necessitaríem millorar. I també hi ha serveis que han desaparegut. El SAD passa al Govern i creiem que en aquests moments no cobrirà les expectatives que hi havia fins ara.
Han estat crítics amb l’increment dels preus públics.
En relació amb els Serradells, l’aigua…, la majoria ha vetllat perquè funcionin correctament però per altra banda ha proposat l’increment dels preus amb argumentacions que no compartim, com ara que fa temps que no s’han incrementat, que comparativament amb altres parròquies estem per sota dels preus marcats, i en el cas del preu de l’aigua s’indica que això contribuirà a fer-ne un ús racional. Si hi hagués els controls deguts i uns comptadors individuals potser sí que es podria fer un seguiment més acurat, però tal com tenim actualment el control del consum és difícil. Fer campanyes de sensibilització, sí, però l’increment com a mesura dissuasiva respecte al consum no l’acabem de compartir.
I l’impacte de les altres pujades?
Els ciutadans de la parròquia utilitzen els aparcaments, l’escola bressol, els Serradells…, i aquests increments que s’han aplicat en els preus impliquen una reducció del poder adquisitiu, i això fa que es vegi minvat l’Estat del benestar. Els serveis que el Comú, amb gestió pública, ofereix als ciutadans no podem dir que es retallin, però l’increment de preus condiciona que se’n pugui fer un ús o un altre. Si es mira de forma aïllada els increments no són significatius, però la suma fa que una persona amb un nivell mitjà vegi que tenen una repercussió important i vegi condicionat l’accés a determinats serveis, fins i tot. Estem parlant del servei públic que s’ofereix a tots els ciutadans, independentment de la seva condició, de l’estatus social. Són serveis bàsics. Si es mira des d’una perspectiva d’una classe social més alta, però, aquest increment té molt poca repercussió.
Què es busca amb aquests increments?
Entenem que poder recaptar més per poder fer altres inversions, tot i que les previstes no les han realitzat, fet que és contradictori. Però aquest afany recaptatori és una gestió mercantilista d’un servei públic. Des de la seva visió, els serveis públics han d’aportar diner. Però la realitat és que en un servei públic, l’ànim de lucre no hi és. I l’increment hauria de comportar o una millora del servei o que hi ha un dèficit en aquell servei i està en risc. Aquesta visió mercantilista del servei públic no l’entenem, i menys quan el tancament comptable del 2016 registra un superàvit. Un increment del preu ha de revertir directament en els serveis que ofereix el Comú. I aquest retorn, de moment, no el veiem.
La inversió s’ha focalitzat massa en el turisme?
S’han fet projectes com el Poblet de Nadal. És una activitat puntual, està molt orientada a promocionar turísticament la parròquia, però no és un servei bàsic. Estem d’acord en les campanyes de promoció. A tots ens agraden les coses atractives i espectaculars, però hem de veure quina és realment la necessitat. Vam començar amb la campanya Posem maca Andorra la Vella. Em sembla molt bé, però encara queda molta runa per netejar. Hi ha moltes zones de la parròquia en què no hi ha hagut una actuació directa. S’ha destinat molts diners a la promoció turística i comercial. Creiem que cal recuperar la capitalitat després d’anys d’eixugar deute. Ells ho han intentat, però la parròquia no s’acaba als eixos comercials.
En les inversions, s’està tirant la casa per la finestra?
Potser estirarem més el braç que la màniga. Cal anar amb compte. Ara no podem dir que es tiri la casa per la finestra, però si això es va acumulant i cada vegada hi ha més projectes i anem incrementant els pluriennals, això voldrà dir que anirem hipotecant pressupostos d’anys venidors. Cal mirar la implicació que les accions poden tenir en un futur, ja que alguns projectes poden anar més enllà d’un mandat. Sí que és cert que molts dels projectes volen ser espectaculars, que tinguin impacte mediàtic. També cal valorar les coses que es fan aquí. Es fa molt màrqueting, molta publicitat. Un comú ha de ser el gestor dels serveis dels ciutadans, no una empresa de màrqueting ni de promoció.
Vostè va demanar que el superàvit del 2016 repercutís en tots els ciutadans i no només en alguns.
No tot s’acaba en el sector del comerç ni l’hoteler. Els mateixos ciutadans que viuen a la parròquia generen riquesa. Si les inversions només van encarades a uns determinats serveis, els diners públics no tenen el seu impacte en empreses d’altres sectors.
I el Centre de Congressos? Quin hauria de ser el futur?
Va ser concebut per celebrar-hi grans esdeveniments. Si no hi ha activitat quant a congressos, tenim una sala on es poden fer molts esdeveniments i on es fan molts esdeveniments. Que està infrautilitzada? Potser li hem de donar més publicitat. Ara és l’única sala que té Andorra la Vella amb cara i ulls i amb un equipament com cal. Si reduïm les places, si canviem l’orientació de la instal·lació, la parròquia ja no gaudirà de cap sala en condicions. El Centre de Congressos és una instal·lació pública que dona resposta a les necessitats de la parròquia i d’Andorra. Però si la major part d’actes organitzats per institucions públiques es fan a cost zero, el manteniment és alt perquè no té la contrapartida econòmica per cobrir despeses.
Haurien de pagar?
S’hauria de trobar un equilibri. Hi ha un mínim de despeses que caldria assumir. Perquè si aquests actes no es fan allà es faran en un altre lloc i la despesa igualment es generarà. Se’ns parla del gran dèficit de 200.000 euros de manteniment –no 700.000, perquè aquests inclouen l’amortització de l’obra–; 200.000 euros, comparat amb la xifra astronòmica que val tot l’enllumenat i el Poblet de Nadal, estem parlant que possiblement és una cinquena part de tota la despesa que representa una activitat de promoció d’un mes o mes i mig. Tot hi té cabuda, però és qüestió de prioritats. Només contribueix el local comercial? El sector hoteler? O és que contribuïm tots que les arques estiguin ben plenes?
Se n’haurien de beneficiar tos els ciutadans.
L’actual majoria considera que instal·lacions com l’alberg i el Centre de Congressos suposen un greuge en relació amb el privat. Nosaltres considerem que el Comú ha de gestionar aquest tipus d’instal·lacions perquè les ha d’oferir a tota la ciutadania, no només als que tenen la capacitat econòmica per anar a una instal·lació privada on hi ha un ànim de lucre. Una sala per fer esdeveniments per a tota la ciutadania no té per què passar per una gestió privada perquè els ciutadans n’han de gaudir. I el mateix passa amb l’alberg.
Quines implicacions tindria l’obertura d’un casino al Centre de Congressos?
Tots sabem que un casino no és una activitat de lleure aïllada d’altres que poden comportar manca de conciliació amb altres serveis. Tenim la Casa Pairal a la plaça del Poble, a més la plaça del Poble és un punt de trobada on van famílies, infants. No hem d’oblidar que al mateix edifici hi ha el Govern. Es dona un batibull de circumstàncies, en aquesta ubicació, encara que sigui cèntrica i accessible. Que hi hagi un casino i els nanos jugant, a baix el Govern gestionant el país i al costat el Consell General, sembla Las Vegas-Andorra o Andorra-Las Vegas. L’impacte que pot tenir a fora serà més negatiu que positiu en relació amb la imatge del país. Ho veiem incompatible.
En relació amb l’alberg, la majoria va dir que s’hi feien bodes o batejos...
Si la cosa degenera l’has de reconduir. Que en un moment s’hagi fet una cosa puntual no vol dir que aquest tipus d’instal·lació hagi de ser per fer-hi bodes, banquets i comunions. Un alberg no és el mateix que un hotel o un hostal. No acull el mateix tipus de turisme, ni té la mateixa concepció ni el client que busca un hotel. Tenir una instal·lació pública genera una despesa, però al mateix temps una inversió. Una inversió en servei públic és una inversió per a tots els ciutadans, perquè tothom en pot gaudir. Nosaltres defensem l’equitat d’accés a uns serveis.
La decisió de tancar l’alberg ha estat presa massa precipitadament?
Va morir d’inanició. Perquè s’havia publicitat amb operadors turístics, i això feia que hi hagués una rotació de turistes. El fet de no publicitar-lo fa que tinguis menys demandes d’estades. Nosaltres apostem per vincular-ho a la vall del Madriu, que és patrimoni de la humanitat. I també cal que l’alberg doni resposta a les necessitats dels infants del país. Tant l’alberg com el Centre de Congressos són inversions que es van fer i que s’estan amortitzant, i considerem un error fer un pas enrere. Un cop ja està fet, gaudim-ne.
Es podria dir que és un comú externalitzador?
En campanya van dir que no volien externalitzar cap servei. Però vam començar amb el servei de recollida de residus, i el Centre de Congressos i l’alberg ja estan sentenciats. En la recollida d’escombraries, i l’estalvi anunciat, cal esperar a veure si es manté la qualitat i si es podrà mantenir el preu. Qüestionem si l’argument de l’estalvi serà realitat.
Com ha canviat la relació amb la majoria respecte de l’anterior mandat?
Nosaltres sempre hem fet una oposició constructiva. Hem vist un intent de més cordialitat, però quant a transparència, tot i que en un inici hi havia la intenció de fer-nos-en partícips, hi ha moltes coses que ens les trobem fetes i d’altres de què en sap més la premsa que nosaltres. I també hem vist molts projectes amb molta precipitació i sense planificació.
“Intuïm que no hi ha no sé si les ganes o la intenció de fer una gran reforma de les competències”
Comparteix l’embelliment de Meritxell?
És que no en tenim ni idea. Segons la senyora cònsol tenen claríssim el que volen fer, però nosaltres no ho sabem ben bé. I en el concurs de mèrits hi ha quatre directrius, però no s’acaba de veure el model que es vol d’embelliment. Que es vegi un eix comú i que es facin activitats conjuntes ja ens sembla bé. Però si per buscar l’homogeneïtat s’ha de fer una gran inversió, potser caldria fer petites adaptacions.
En relació amb les competències i les transferències, Govern i comuns sembla que han tancat la filosofia de la reforma.
Tampoc en tenim informació. Havíem exposat que estàvem oberts a participar-hi. La senyora cònsol es va comprometre a fer un grup de treball i encara no hi ha hagut ni la constitució ni la primera trobada. És un tema en què s’està marejant una mica la perdiu. L’intent que hi va haver d’un primer esborrany de competències va durar ben poc. No s’ha estat prou valent i això fa que el procés estigui aturat.
Les transferències quedarien en 55 milions i de competències se’n traspassaria poques, han dit.
El més important és saber qui fa què. Llavors sabràs quant. Perquè si no deixem clar qui fa què, o dupliquem o desatenem o malbaratem. És molt arriscat dir si 55 milions és suficient o no. Cal agafar d’una vegada per totes el toro per les banyes i mirar qui fa què. Malbaratar fons és mantenir totes les administracions públiques que tenim al país. Es poden mantenir, però redistribuint de forma coherent les funcions que té cadascuna. Que la regla del joc sigui clara.
Temen que es vulgui tancar al més ràpid possible un acord, però que no es resolgui tots els problemes?
Intuïm que no hi ha no sé si les ganes o la intenció de fer una gran reforma. Perquè la majoria de DA es veuria afectada en unes properes eleccions si es fes un canvi substancial que impliqués una afectació directa en determinades parròquies. La modificació de les lleis de competències i transferències hauria d’anar lligada a una llei electoral i d’altres, perquè actualment no és equitativa tampoc la representació que té el país en relació amb els ciutadans que hi resideixen. La cosa és més de fons. I serà molt difícil de canviar tot això. I mentre continuïn manant els qui manen i no hi hagi una aposta valenta, amb visió de país, serà molt difícil que es vegi canvis substancials de les competències i transferències. Ha de canviar la visió de país, que no ha de ser tan parroquialista i d’escombrar cap a casa, i ser més altruista i menys egoista. Això no vol dir que vulguem eliminar les administracions locals.
Es veu afectada la imatge dels representants polítics arran de la condemna dels excònsols de Sant Julià de Lòria o de les notícies sobre el cap de Govern?
No afavoreix gens els representants públics. És molt trist que a tothom se’l catalogui dins d’una mateixa ètica i se’l fiqui en un mateix sac. Cadascú ha d’obrar de forma coherent amb els seus valors, els seus principis, i per molt que no es contradigui el marc legal de referència has de saber que si ets representant de la ciutadania el que no pots fer és de jutge i part en moments determinats o fer ús de cabal públic. Cal anar amb molt de compte amb la gestió econòmica i la implicació que pot tenir una determinada actuació com a tracte diferent. Encara que no hi hagi el marc jurídic, l’ètica passa al davant de tot i cadascú ha de saber el paper que té.
