Partit Socialdemòcrata

sistema electoral

Gerard Alís: “L'objectiu era el canvi i ens hem trobat amb una situació pitjor”

Crea: 07/22/2019 - 12:22
Autor: PS
Gerard Alís (A.M. / Diari).
L‘exconseller general va ser escollit fa menys d’un mes el primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS) al XVIIè congrés ordinari de la formació. Conjuntament amb Susanna Vela, presidenta del PS, i Pere Baró, secretari d’organització, lidera la nova executiva que treballa amb nous objectius per als propers dos anys.
 
Quins són els reptes del nou projecte?
El repte més important és consolidar la nostra posició després de l’embranzida que creiem que el PS ha tingut arran dels resultats de les eleccions generals i volem continuar treballant per assolir la possibilitat de governar. A més, seguirem amb la feina de donar visibilitat a la nostra tasca i demostrar a la ciutadania que creiem que som el projecte alternatiu que el país necessita.
 
Quina és l’estratègia al Consell General?
La nostra funció és seguir una mica la feina de control en la dinàmica que ja vam fer en la darrera legislatura i anar presentant iniciatives via proposicions de llei.
 
Hi ha hagut molt moviment del PS en les darreres sessions.
Creiem que podrem treballar molt més per una qüestió logística i de mitjans. Hi ha més representació, som més consellers i per tant això permetrà poder tocar més temes dels que ens vam centrar en la darrera legislatura que tot i ser tres consellers generals van ser molts.
 
Què li va semblar l’acord de coalició de Govern?
Ja hem manifestat tots una mica la sorpresa. Un dels objectius de d’Acord era aconseguir el canvi, que no hi hagués majories absolutes. I malauradament aquest tripartit, que en realitat hem de dit bipartit pel pes de Ciutadans Compromesos, doncs fa que anem a una majoria absoluta més reforçada a 17 consellers.
 
Al PS van sortir guanyant o perdent amb d’Acord?
Crec que ens va afavorir. El projecte presentat un cop explicat va passar bé perquè es va entendre el que es volia aconseguir: augmentar la representativitat i treballar per la transparència i no per l’opacitat.
 
No hi va haver continuïtat.
El que hem de lamentar és que aquesta bona entesa, tarannà i ganes de canviar que es va treballar amb d’Acord no hagi acabat repercutint en la formació de Govern. Hi havia necessitat de canvi i de sobte ens hem trobat que tornem a estar en una situació pitjor: un Govern capitanejat per DA amb una majoria absoluta que ho permet fer tot.
 
Un dels aspectes a afrontar aquesta legislatura és el problema en l’accés a l’habitatge.
La idea era buscar una solució a curt termini de manera immediata dins les diferents propostes que en aquets cas portàvem al programa. El que volem és poder utilitzar uns fons públics i invertir en la compra d’habitatges a uns preus de mercat una mica inferiors al preu actual. També volem que a aquests pisos es facin reformes dirigides a la sostenibilitat perquè no hem d’oblidar que, a banda de pagar el lloguer, el cost s’encareix a l’hivern per la llum i la calefacció.
 
Com podria afectar el fons de reserva de les jubilacions?
És una mesura que permet desbloquejar uns fons que avui en dia estan invertits en altres actius. Aquí no estem de cap manera descapitalitzant el fons de reserva de jubilació. En definitiva es guanyen diverses coses positives. Una, diversificar el fons de la CASS; dos, invertir en la societat andorrana en pisos i no en accions de societats que estan a fora; i tres, facilita donar una solució a l’accés a l’habitatge.
 
La problemàtica es pot lligar amb el tema dels salaris?
I tant. La constatació objectiva és que el cost del lloguer és molt car comparat amb els ingressos dels ciutadans. Per tant no hi ha habitatge accessible.
 
Al darrer congrés vau aprovar treballar en la millora de la representativitat als comuns.
Tenim la intenció de millorar la representativitat als comuns amb una sèrie de criteris que garanteixin la proporcionalitat als consells de comú, així com l’eficiència i la sostenibilitat fixant per llei unes taules de salaris.
 
Per què s’hauria d’eliminar la figura del cònsol menor?
Creiem que la figura del cònsol menor potser ja no tindria el sentit de ser que havia estat històricament perquè al cap i a la fi és una figura que ha de suplir el consol major i va lligat amb el fet que el que volem fer és que el cònsol major tingui una dedicació exclusiva. Això no obvia que es preveu un sistema de substitució per si algun dia el cònsol major no està disponible.
 
És injust el sistema electoral?
El que sí que entenem és que és poc representatiu. Afavoreix les forces majoritàries i per tant no garanteix una representació total de les opinions dels ciutadans. Faria un gran canvi fer que les llistes territorials fossin proporcionals i que les dues llistes més votades en la circumscripció territorial tinguin un representant cadascú reduint el marge de falta de proporcionalitat.
 

Tenim una veritable democràcia?

Crea: 03/21/2019 - 10:17
Autor: Pere Lopez
Any 2017. Islàndia, considerat com Andorra un petit Estat, celebra eleccions generals que atorguen el govern a una coalició de tres partits d’esquerres. Entre tots ells sumen prop de 104.000 vots. Comparat amb la població total del país, 334.000 persones, un 31%.
 
El mateix any, a Liechtenstein, 10.172 votants donen suport a les dues forces que acaben pactant per ocupar l’executiu: el 27% de la població total (37.666). També hi va haver eleccions a Malta, on 174.000 persones van apostar pels laboristes, que governen en solitari, amb el 40% del suport de la població total del país.
 
Remarco, per si de cas, que aquest percentatge no és sobre el nombre total de vots emesos, sinó sobre la població de cada país. I ara, em permeto posar sobre la taula la mateixa dada en el cas d’Andorra, amb les eleccions generals del 2015. Demòcrates per Andorra va obtenir, llavors, 5.448 vots a la llista nacional. És a dir, únicament al voltant del 7% del suport de totes les persones, unes 78.000, que viuen al Principat. I amb això, han disposat durant aquests quatre anys d’una majoria absoluta que els ha permès fer i desfer sense tenir en compte –tret de comptadíssimes excepcions– la resta de forces polítiques del Consell General, malgrat que aquestes representessin molts més votants –i ciutadans– que ells. Les conseqüències tothom les sap.
 
La dada, i la comparativa, ens ha de fer reflexionar. Al meu entendre, no són bones si volem defensar la qualitat de la democràcia a Andorra. Perquè, en el fons, una bona democràcia precisa que la representació dels ciutadans sigui la més acurada possible amb relació no només a allò que aquests han expressat a les urnes –aquells que han pogut votar– sinó també tenint en compte tota població.
 
No és democràtic que, amb el suport del 7% dels ciutadans, un partit polític –sigui del color que sigui– pugui governar sense limitacions, més enllà de la tasca de control que els parlamentaris de l’oposició han fet (hem fet) sempre amb el màxim rigor i la voluntat de defensar l’interès general. Les conseqüències les hem pogut viure de primera mà els darrers anys.
 
Primer, una legislatura on els espais d’entesa i de cooperació entre el Govern i l’oposició han brillat per la seva absència, sense que des del partit al poder s’hagi volgut buscar cap acord o pacte sobre temes clau, més enllà de demanar el suport a cegues de les seves propostes.
 
Segon, un frontisme parlamentari gairebé continuat.
 
Tercer: trobar-nos amb governs que bàsicament se centren a aconseguir la reelecció. I això suposa, a grans trets, treballar únicament en la majoria de decisions per acontentar aquest 7% de ciutadans que els han votat i que, teòricament, els ha de garantir la continuïtat.
 
Quart: una enorme dificultat per trobar alternances en les majories parlamentàries que puguin esdevenir opcions diferents per a l’elector.
 
I d’aquí, la cinquena conseqüència: la desafecció per part de gran part de la població, que veu que els governants no aporten solucions als seus problemes.
 
La reflexió que cal abordar necessàriament passa per acceptar que el nostre sistema parlamentari no funciona de forma correcta per poder parlar de democràcia plena i donar solucions als reptes del país. Per tant, hem d’impulsar canvis que donin al Consell el paper central de la vida política andorrana, esdevenint útil com a espais de decisions i únicament de debats i en el qual els ciutadans se sentin identificats i representats.
 
Cal dotar-lo de la representativitat de la qual avui no disposa per introduir proporcionalitat al sistema (canviant la fórmula d’assignació d’escons a les territorials en una primera etapa), fomentant la participació activa i contínua en la política per part de la gent més enllà de votar cada quatre anys amb consultes i referèndums sobre temes rellevants. I també passa per augmentar la base electoral facilitant l’accés a la nacionalitat (reducció dels anys per obtenir-la i permetent la doble nacionalitat).
 
Crec que qualsevol persona que es consideri demòcrata té complicat refutar aquesta reflexió i aquesta proposta. Al cap i a la fi, el que estic proposant és reforçar i millorar la nostra democràcia.

La JSA celebrarà una taula rodona per debatre sobre la doble nacionalitat i el sistema electoral

Crea: 11/16/2018 - 12:38
Autor: PS
Baró i Valen, durant la roda de premsa.

La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) organitzarà un nou debat per copsar l’opinió del col·lectiu, en aquest cas, sobre dues qüestions claus en l’àmbit de la millora de la qualitat democràtica al país: la doble nacionalitat i el sistema electoral. Pere Baró, coordinador de l’entitat, i Cristina Valen, tresorera, han presentat aquest divendres l’acte, que tindrà lloc el dissabte 24 de novembre al Punt Jove d’Escaldes-Engordany, a partir de les cinc de la tarda.

“Volem que la gent doni la seva opinió sobre aquests temes i veure què és el que els agradaria i, a partir d’aquí, fer un treball amb el PS per buscar solucions”, ha explicat Baró. El coordinador de la JSA ha volgut posar en relleu que “la política ha de trobar sortides per a totes les persones i no només pels quatre que governen”.

Sobre el primer dels temes que s’abordaran, la doble nacionalitat, Valen ha recordat que, actualment, hi ha prop de 14.000 residents al país que, tot i complir ja els requisits per demanar el passaport andorrà, no ho fan. També ha posat sobre la taula el fet que Demòcrates per Andorra, que governa amb majoria absoluta al Consell General, ho fa només amb el suport en forma de vot del 7% de la població de tot el Principat. En aquest sentit, ha recordat que es tracta d’una situació excepcional a tota Europa, on tret de Luxemburg, totes les formacions que estan al poder tenen un suport superior al 20% dels habitants.

La tresorera de la JSA ha argumentat que permetre la doble nacionalitat seria una “bona eina” per “millorar” aquesta situació. Així ha defensat que seria positiu poder tenir “una nacionalitat efectiva, sense perdre la d’origen, per tenir dret a vot i així fer que el Consell General sigui més representatiu de la voluntat de més ciutadans”. Baró ha afegit que “considerem molt injust haver d’escollir un sol passaport” quan “estem en un país on la majoria de gent jove som fills d’immigrants”.

Sobre el segon dels temes a abordar a la taula rodona, el sistema electoral, el coordinador de la JSA ha remarcat que “l’actual no és just” i, per això, “defensem que cal canviar una llei que, ara, crea un parlament o uns comuns que no representen la veu real del país”, fet que fa que “hi hagi lleis que no es poden aprovar no perquè Andorra no les vulgui sinó perquè un color polític que té una majoria que no és real no ho vol”.

Un sistema electoral digne del nostre país

Crea: 09/14/2018 - 10:49
Autor: Pere Baró
El darrer mes d’agost, vaig tenir l’honor de poder participar en la Diada Andorrana de la Universitat Catalana d’Estiu amb una ponència on se’m demanava d’analitzar l’actual parlamentarisme andorrà i la primera idea que em va venir al cap va ser la manca de representativitat del nostre Consell General, entre altres raons pel seu sistema electoral. Cert és que no és un tema que ens agafa de sorpresa perquè cada dia més gent en parla i des del Partit Socialdemòcrata ho defensem des de fa molts anys. I és que crec, que tal com es va defensar aquell dia a Prada, un sistema electoral més just és un signe real de representativitat d’una Andorra més real i, en conseqüència, d’una democràcia més real i més sana. En definitiva, un sistema electoral digne del nostre país i dels nostres ciutadans.
 
Durant la meva ponència, vaig poder defensar un nou sistema electoral, tant en l’àmbit nacional com al parroquial per defensar unes institucions parlamentàries representatives de veritat. A nivell nacional, va quedar constància de la manca de representativitat en l’actual arc parlamentari i la prova més real la tenim en les xifres, ja que si veiem la diferència entre el percentatge de vots obtingut en les darreres eleccions generals i el nombre de consellers d’aquests partits veiem unes dades que no coincideixen i que menyspreen els votants dels partits de les minories. Ho podem constatar amb l’actual majoria absoluta de DA, obtinguda només amb el 37,03% dels vots en la circumscripció nacional i només a una de les parròquies en què va guanyar la circumscripció parroquial, va obtenir més del 50% dels vots. En canvi, el PS, que va obtenir gairebé un 25% dels vots, al parlament representa un 10% dels escons. És la prova més clara de l’actual representativitat andorrana.
 
I en les institucions comunals trobem una manca de representativitat molt més greu, ja que amb l’actual llei electoral, el partit que s’endú les eleccions indiferentment de la diferència de vots que hi hagi entre una llista o una altra s’emporta la majoria absoluta i deixa la resta de candidatures i, doncs, de votants apartats i ignorats durant els 4 anys vinents. Si mirem les darreres eleccions comunals, veiem que l’actual equip comunal d’Andorra la Vella per exemple, governa en majoria absoluta amb només el 35,74% dels vots. On deixem doncs el 64,26% restant? Ignorats durant els següents quatre anys d’activitat comunal. Està aquesta llei electoral feta perquè governin de forma intencionada unes minories?
 
Cert és que, en el seu moment, els creadors la van fer per corregir una manca democràtica i era més que correcte i suficient per a l’època. Però, i ara? L’Andorra actual ha crescut i és molt diferent d’aquella de l’època de la constitució, i és per això que des del PS defensem el canvi d’aquesta llei electoral. No per interessos propis com critiquen els partits conservadors, sinó per pal·liar una deficiència democràtica on només compten uns quants i que deixa la resta de ciutadans (que acostumen a ser la real majoria) apartats durant quatre anys sense veu. És potser moment que els partits que defensen sempre que legislen en nom d’Andorra demostrin que no tenen por i escoltin la veritable veu del poble andorrà. I nosaltres ja hem fet el primer pas, parlant amb altres formacions amb l’única intenció de millorar el país. Esperem doncs, que tots s’hi acabin sumant, perquè més enllà d’interessos propis surten els nacionals i així ho defensem nosaltres. Toca esperar la resposta dels altres partits.

Diada andorrana a Prada de Conflent

Crea: 08/17/2018 - 10:02
Autor: Pere Lopez
La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que té lloc anualment a Prada de Conflent (França) celebra enguany la seva 50a edició. Aquest esdeveniment va néixer amb l’objectiu de convertir-se en un espai d’opinió i llibertat que segurament era difícil exercir a Catalunya durant la dictadura franquista.
 
Per la seva banda, la Diada d’Andorra compta ja amb 31 edicions i té lloc un dissabte de la segona quinzena d’agost dins el marc més ampli del programa de l’UCE. Aquesta jornada s’ha caracteritzat sovint per debats intensos i enriquidors. Debats que molts cops, tot i la gran rellevància de les matèries tractades, no acabem de tenir a casa nostra. Podríem dir, doncs, que hi ha alguna similitud amb els orígens de l’UCE, encara que, com és evident, per motivacions ben diferents de les abans esmentades.
 
Enguany serà el cinquè cop que tindré la sort de prendre’n part de forma directa. Les primeres participacions van ser el 2006, sobre models fiscals per a Andorra, i l’any 2010, quan va tractar de l’energia al Principat. Dues qüestions sobre les quals els anys posteriors als debats mantinguts a Prada de Conflent, en vaig poder donar trasllat en forma d’accions concretes des del Govern del PS que van esdevenir positives per al país i en les quals el debatut a la diada va esdevenir sempre molt útil. Participacions posteriors van ser en les edicions que van tractar sobre Andor­ra i els altres petits estats europeus i sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. Temes tots dos de plena actualitat. L’edició d’enguany, a mig camí entre el 25è aniversari de la Constitució i el 600è aniversari de la creació del Consell de la Terra, tracta sobre el parlamentarisme andorrà.
 
Considero que es tracta d’un excel·lent moment, doncs, per poder avaluar amb prou perspectiva les notables deficiències, al meu entendre, del model polític i parlamentari del nostre país per poder encarar en el futur reformes que em semblen del tot imprescindibles. No els revelaré avui el contingut de la meva ponència, ja que els animo a seguir la diada en directe o a través dels mitjans de comunicació i a aconseguir un exemplar de la versió impresa que s’edita anualment.

La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra celebrarà a la tardor un debat sobre temàtiques socials

Crea: 07/23/2018 - 16:29
Autor: PS
Un instant de l'assemblea de la JSA.
La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) ha celebrat la seva tercera assemblea ordinària, que ha servit per fer un balanç “satisfactori” de la feina realitzada des de la creació de l’entitat. A més, es va decidir començar la preparació d’un nou debat específicament dirigit al col·lectiu per copsar les seves inquietuds i preocupacions, en aquest cas centrat de forma important en temes socials.
 
La trobada va analitzar, en primer lloc, la tasca feta per la JSA des de la seva creació, el gener del 2017. En aquest any i mig, com ha apuntat el seu coordinador, Pere Baró, “entenem que podem estar satisfets; s’avança a bon ritme i cada cop tenim més integrants”. Des de l’entitat s’ha valorat de forma especialment positiva els dos debats celebrats, el primer sota el títol ‘l’Andorra que volen els joves’ i el segon centrat en les polítiques d’igualtat i el seu estat al Principat.
 
Justament, i vist el balanç positiu d’aquestes taules rodones, l’assemblea va aprovar la creació d’un grup de treball per preparar-ne una tercera, que es farà a la tardor. En aquest cas, la idea serà centrar el debat entorn de temes socials que s’han d’acabar de definir. Una de les possibilitats és parlar de l’actual sistema electoral i de l’accés a la nacionalitat, tenint en compte que, com ha apuntat Baró, “ens preocupen molt”. 
 

El PS dóna suport a Víctor Iriarte com a candidat a entrar al consell d’administració d’una CASS que “cal humanitzar”

Crea: 06/13/2018 - 16:51
Autor: PS
Iriarte i Soto, durant la reunió política a Ordino.
“Volem humanitzar la CASS. Els assegurats som persones, no números”. Així va resumir Víctor Iriarte la filosofia amb què presenta la seva candidatura, juntament amb Maria Soto, que l’acompanya com a suplent, a les eleccions al consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en les quals opta a ser un dels dos representants dels assalariats dins l’òrgan de direcció. La llista va ser presentada i va explicar les seves idees principals durant la reunió política oberta a la ciutadania celebrada dimarts al vespre a Ordino pel Partit Socialdemòcrata (PS), formació que li dóna suport en aquests comicis, que tindran lloc el dimecres 20 de juny. A l’acte també es va criticar la política d’aparcaments del comú i es va reflexionar entorn la necessitat de canviar el sistema electoral per fer-lo més representatiu i just.
 
La presentació de la candidatura va centrar la primera part de l’acte. Soto va voler defensar la importància que els assalariats participin en aquestes eleccions, habitualment amb moltíssima abstenció. “Han de votar i exigir a qui sigui elegit que faci sentir la seva veu”, va reclamar. Per la seva banda, Iriarte va deixar que és conscient dels problemes pels quals travessa la CASS, tot i que va avisar que, al seu entendre, cal tenir molta informació de la que s’ha donat fins ara per poder avaluar possibles mesures. “Volem saber quina és la situació real”, va demanar. Serà després, va argumentar, quan es pugui valorar amb prou coneixement de causa les accions a emprendre, tot i que “contemplen que cal prendre mesures i tocar cotitzacions”. 
 
Iriarte també va avançar que un dels objectius claus de la seva candidatura és impulsar una major “transparència” en el funcionament de la parapública, tot lamentant que, fins ara, es coneix molt poc de les decisions que pren el consell d’administració. També va demanar “humanitzar” la CASS perquè “som persones, no pas números”. 
 
La reunió també va servir per analitzar la política d’aparcaments que està impulsant el comú ordinenc. Iriarte va lamentar que “en pocs anys, el poble s’ha convertit tot en zona de pagament” i que, a més, ara “s’han posat barreres a l’estacionament del centre esportiu”. Tot això ha comportat que “la gent estigui tenint problemes” per poder deixar el seu cotxe i, a més, un important malestar entre restauradors, hotelers i comerciants. En la trobada es va lamentar que s’estigui imitant el model de parròquies centrals, quan la realitat en aquest àmbit és ben diferent. “S’està contagiant l’afany recaptatori d’altres comuns”, va afirmar. 
 
La reunió política va finalitzar amb un interessant debat entorn del sistema electoral. Des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), Roger Padreny va deixar clar que l’actual “no és una fórmula prou representativa” i es va defensar la necessitat de “plantejar opcions més proporcionals”. En aquest sentit, va advertir que, de no tocar res, “es crea desafecció i, en el cas dels joves, això és veu especialment”. 
 

Vela avisa que el sistema electoral és un dels motius de la desafecció política i de l’increment de l’abstenció

Crea: 04/19/2018 - 18:38
Autor: PS
Susanna Vela, durant l'entrevista (RTVA).
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha posat en relleu la necessitat de millorar el sistema electoral per fer-lo més representatiu. Al seu entendre, l’actual fórmula de repartiment d’escons, tant en els comicis generals com en els comunals és un dels principals motius de la desafecció política i del fort increment de l’abstenció. Per això, ha lamentat que el Consell General no hagi volgut prendre en consideració la proposició de llei d’organització i funcionament dels comuns.
 
Vela ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió, on ha defensat la proposició de llei ara refusada parlamentàriament. “La idea principal era garantir que els comuns fossin més democràtics i representatius i que les minories poguessin fer la seva feina”, ha explicat. La dirigent socialdemòcrata ha refutat l’argument esgrimit per DA que és necessari que les corporacions parroquials tinguin governabilitat, encara que això es faci a costa de sacrificar la representativitat de l’electorat. “La democràcia és participació i consens. Es pot treballar l’estabilitat amb grans pactes sobre els temes importants”, ha argumentat, tot deixant clar que “no és acceptable que es menystingui les oposicions i que no se’ls doni la possibilitat de fer res”. 
 
La primera secretària del PS ha alertat de les conseqüències d’un sistema electoral excessivament favorable a la força més votada, tant en uns comicis generals com als comunals. “Està creant desafecció entre la ciutadania. Que DA es pregunti per què la gent no va a votar? Molts ens diuen que no hi van perquè el seu vot  no serveis per a res”, ha explicat Vela. 
 
La líder del PS també ha coincidit amb les paraules del conseller general Pere López a l’hora d’avisar d’un retrocés democràtic en els darrers anys i del perill que suposa que DA no estigui “vetllant per la pluralitat en molts organismes públics”. Així, ha indicat que “certes actuacions de la justícia et fan pensar que hi ha massa ingerència del poder polític”, tot posant com a exemple que “la fiscalia va trigar massa a actuar amb el cas del SAAS”. 
 
Altres punts de l’actualitat política
Vela també ha valorat altres assumptes, com ara la nova llei de transferències, amb la qual s’ha mostrat molt crítica. “El canvi no només és insuficient, sinó que s’ha anat a un escenari pitjor”, ha afirmat, tot apuntant que distribuir a parts iguals la part de diners corresponent als criteris anul·lats per la sentència del Tribunal Constitucional és injust, ja que “s’ha perdut una oportunitat de fer un repartiment en funció de la població que tenen les parròquies”.
 
La primera secretària del PS també ha criticat “la forma com s’ha treballat” la llei de Funció Pública. En aquest sentit, ha lamentat que “el consens que se’ns demana a l’oposició és el que haurien d’haver buscat amb els sindicats”. També ha avançat que DA haurà “d’explicar el perquè de la desfuncionalització de l’administració”. 
 
Sobre les negociacions amb la Unió Europea per assolir un acord d’associació, s’ha mostrat crítica amb la manca de transparència del Govern. “Sembla que no volen donar explicacions perquè no estan convençuts del tot”, ha apuntat, al mateix temps que defensava que “l’acord és una bona oportunitat” i lamentava que “s’estigui deixant perdre per uns interessos que no són els generals”, ja que “s’està focalitzant massa en el tema del tabac”.
 
La dirigent socialdemòcrata ha obert la porta a què, de cara a les properes eleccions generals, es puguin assolir acords per llistes conjuntes, sobretot a nivell parroquial, amb altres formacions. “Tenim un sistema electoral que no ajuda a la representativitat al Consell General i hem d’intentar trencar aquesta dinàmica. Si volem canviar, és interessant pensar en possibles plataformes amb uns punts comuns”, ha argumentat, tot remarcant que “ens ha de moure l’interès general i per tenir un altre país” i recordant que “amb DA aquestes coses no canviaran”. 
 

Proporcionalitat a les llistes territorials i en l'elecció dels comuns, l'aposta del PS per reformar el règim electoral

Crea: 11/27/2016 - 12:05
Autor: PS
Un instant del congrés.
El Partit Socialdemòcrata ha celebrat aquest dijous el seu catorzè Congrés, on una cinquantena de militants han debatut "intensament" sobre les set ponències que s'havien presentat amb l'objectiu de "revisar punts importants del projecte de partit". Entre els punts destacats, s'ha encomanat al grup parlamentari que impulsi, durant aquesta legislatura, una modificació de la Llei electoral per tal que en les eleccions generals, s'elegeixin proporcionalment els consellers de la circumscripció, acabant així amb el fet que la llista més votada s'emporti els dos consellers de cada parròquia. I pel que fa a les eleccions comunals, l'objectiu és reduir a 10 el nombre de consellers, eliminar la figura del cònsol menor i que l'elecció sigui totalment proporcional. El desig final del PS, però, és aconseguir que a les eleccions nacionals hi hagi una circumscripció única nacional, una modificació que obligaria a reformar la Constitució i que es vol deixar per a més endavant.
 
També s'ha aprovat la ponència presentada pel president del partit, Vicenç Alay, que ha proposat modificar la Llei qualificada de la nacionalitat i la Constitució per tal de permetre als andorrans la doble nacionalitat. Els motius esgrimits tenen a veure amb la conjuntura actual que, segons Alay, planteja tres problemes: “la dificultat, si no la impossibilitat” dels nacionals andorrans de gaudir dels avantatges vinculats al fet de formar part geogràficament de la Unió Europea; les reticències de molts residents a perdre la seva nacionalitat d'origen, i la realitat “més o menys gran quantitativament” dels que d'amagat tenen dues nacionalitats. La ponència s'ha aprovat per majoria àmplia i es vol tirar endavant la iniciativa, sempre i quan es respecti el principi d'efectivitat, és a dir, que sempre hi hagi només una nacionalitat efectiva.
 
S'analitzarà la viabilitat d'una renda bàsica universal
 
Una de les propostes més innovadores ha estat la presentada per Carles Sánchez, que té per objectiu debatre la creació d'una renda bàsica universal que puguin percebre tots els andorrans i residents independentment dels seus ingressos i la seva posició en el mercat laboral. La finalitat d'aquest ingrés és, segons Sánchez, canviar la concepció sobre les fonts d'ingressos del treball i proporcionar una garantia de subsistència que evitaria el “xantatge de la misèria” o l'obligació d'acceptar qualsevol tipus de remuneració o condicions. La renda bàsica “substituiria tota idea de subsidi a aquella població improductiva per una idea de l'Estat del Benestar on el que es remunera és l'existència”. Tot i que la ponència encomanava el partit a incloure la proposta en el programa electoral del 2019, finalment s'ha decidit ser "més prudents" i primer treballar en la seva viabilitat -si ho és econòmicament i com es pot adaptar al context andorrà- amb l'ajuda d'un assessorament extern.
 
Pel que fa a la proposta de Víctor Iriarte d'impulsar una llei d'incompatibilitats, finalment s'ha decidit impulsar, no una llei sinó una modificació reglamentària o un codi ètic de regulació de conflictes d'interessos i de règim d'incompatibilitats. Així, els supòsits que incloïa la ponència no s'han aprovat de facto, però sí que seran analitzats durant l'elaboració del projecte. Iriarte proposava garantir una dedicació absoluta i una retribució única, per la qual cosa demanava obligar els càrrecs electes a fer una declaració de béns i de totes les seves activitats professionals, i a no tenir més d'un 10% -individualment o amb familiars- del capital d'empreses que tinguin contractes amb l'administració pública, una prohibició que s'estendria durant els dos anys següents del seu cessament pel que fa a l'administració per a la qual haguessin estat elegits.
 
"Centralitzar i optimitzar" les polítiques públiques
 
També s'ha aprovat la ponència del conseller general Pere López, que encomana el PS a impulsar una reforma de les competències i transferències, i posteriorment a estudiar com han de ser les administracions comunals en un futur. López demana que s'ordenin les competències comunals per evitar les “disfuncions existents i el malbaratament de recursos”, i que s'analitzi una possible “centralització i optimització” de la gestió d'algunes polítiques públiques. A més, el conseller s'ha mostrat contrari a la creació de mancomunitats de serveis perquè “multiplicarà la despesa” i, pel que fa al paper dels comuns, considera que han de tenir una estructura més semblant a les administracions locals d'arreu, i que s'ha de posar damunt la taula la qüestió de la titularitat del terreny públic. Quant a les transferències, ha defensat un nou règim més equitatiu, que tingui en compte els serveis que presta cada Comú i el nombre de ciutadans que en son beneficiaris; i que la partida igual per a totes les parròquies sigui inferior al 50% actual de l'import total de la transferència.
 
Elecció dels candidats per primàries obertes a tothom
 
D'altra banda, el Congrés del PS també ha acordat treballar en la redacció d'una nova llei d'aigües per permetre una gestió més eficient i integral d'aquest bé i crear d'un organisme nacional de l'aigua. A més, s'han plantejat algunes modificacions dels estatuts del partit, per tal que, entre d'altres, es puguin fer eleccions primàries obertes a la ciutadania major de 16 anys per escollir els candidats a cap de Govern o a cònsol major del partit, sempre que hi hagi més d'un candidat.

Pàgines

Subscriure a RSS - sistema electoral