Partit Socialdemòcrata

trànsit

Sinistralitat viària

Crea: 07/19/2019 - 08:55
El 27 de juny passat es feia públic l’Informe IMACA de mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra. L’Automòbil Club d’Andorra (ACA) és una entitat sense ànim de lucre constituïda com a associació esportiva el 25 de maig de 1954, amb l’objecte de fomentar el desenvolupament de la locomoció automòbil, l’esport i el turisme automobilístic, prestar avantatges i serveis als seus associats  realitzant tot tipus d’activitats econòmiques relacionades amb el món de l’automòbil, o en general dedicades als serveis dels socis.
 
En aquest informe de mobilitat es destaca l’augment del nombre de sancions durant l’any 2018. Les dades més preocupants són les multes per excés de velocitat i per consum d’alcohol i drogues, que han crescut més d’un 35%. Durant el 2018 es van imposar prop de 20.000 sancions, un 34% més que l’any anterior. Destaca l’augment alarmant de multes pel consum d’alcohol i drogues, per excés de velocitat i per no respectar els senyals. En aquest últim cas, per exemple, hi ha un 97% més de conductors que no respecten les prohibicions.
 
L’any 2018 hi va haver un total de 513 accidents (un 2% menys que el 2017) però 5 van ser accidents mortals i tots van ser amb vehicles de dues rodes, la xifra més alta dels darrers 6 anys.
Els diferents autors del treball van remarcar la necessitat de plantejar un nou entorn de col·laboració per tal de ser més eficients en la recollida de dades, dissenyar solucions conjuntes als problemes de mobilitat i fomentar una dinàmica de col·laboració entre els estaments públics i privats.
 
Aquest 2019 no sembla que la tendència es reduirà atenent els accidents produïts a la xarxa viària, urbana i interurbana, per desgràcia algun de mortal i d’altres amb greus conseqüències físiques per a les víctimes. Una sinistralitat concentrada a Andorra la Vella (un 43%) i seguida per Encamp (un 15,6%). Només cal llegir els diaris d’aquests mesos de juny i juliol per veure’n la quantitat i que es produeixen en zones on de forma habitual es produeixen accidents (davant de l’Estadi Comunal Joan Samarra Vila, a l’avinguda Tarragona, etc.) des d’atropellaments de vianants i de ciclistes, avançaments no permesos, xocs entre vehicles i motocicletes; gairebé tots succeïts en vies urbanes amb semàfors i sense. Sembla que hi ha conductors immunes a les advertències viàries i als senyals de trànsit i que es posen nerviosos malgrat els missatges edulcorats que apareixen en algunes pantalles a vials i carreteres. Alguns parlen de l’estrès provocat per un “excés” de senyalització, altres d’irresponsabilitat i inconsciència a l’hora de conduir un vehicle. Responsables polítics comunals han demanat prendre mesures immediates per evitar aquesta alta sinistralitat com posar radars ens aquestes vies. 
 
A banda de la immediatesa de les accions a fer, crec que cal fer una reflexió entorn qüestions com quin és l’organisme competent en matèria de mobilitat i seguretat viària que, entre altres mesures, analitzi la transformació dels espais públics i la mobilitat sostenible amb arquitectes, enginyers, urbanistes, sociòlegs i geògrafs; la necessitat de fer una diagnosi de les zones de residència i concentració d’habitatges; la redacció de plans de mobilitat sostenible; amb quines estadístiques, estudis i propostes per implantar polítiques públiques en mobilitat i seguretat viària comptem; el resultat i avaluació de les campanyes de prevenció ja realitzades; analitzar les causes d’aquesta sinistralitat i plantejar solucions per reduir-la; la necessitat de reformar el codi de la circulació posant-lo al dia i elaborar una normativa de mobilitat sostenible; planificar la substitució dels desplaçaments realitzats amb automòbil per desplaçaments en transport públic col·lectiu i crear les condicions pels desplaçaments a peu, amb bicicleta i altres mitjans.
 
No podem diferir per més temps l’elaboració d’una política pública de seguretat viària que plantegi solucions integrals per assegurar una mobilitat segura, amable i sostenible, que prioritzi les persones per davant dels vehicles tot promovent la convivència de persones i vehicles en el mateix espai, els nostres pobles i ciutats.

Oh, cua

Crea: 06/15/2018 - 11:04
Pot ser que el temps només sigui espai succeint contínuament. El temps no és veritat. I no sent veritat potser que em prengui a conya el temps que porto tancada al cotxe per arribar de la Dama de gel al Km. 0. No és temps perquè l'espai no continua, està aturat i encara em queda enfilar l'avinguda Tarragona i anar a girar al Viena i arribar al vidrier abans que tanqui i pensar en la mort col·lectiva. Aquestes coses no es poden fer sola. Tothom morirà aquí. Després d'haver creat relacions socials amb les persones que estan als cotxes propers, haver format famílies, haver organitzat patrulles per aconseguir aliments. Celebrarem el Nadal la senyora del Clio i jo, li regalaré un drapet de netejar la pols pel seu aniversari. Com en aquell conte genial de Cortázar, sempre penso en ell a les cues. En ell i en aquella campanya radiofònica que proposava que qui la sentís somrigués a les persones que tenia 'a tiro' a la cua. He somrigut al de la furgo de repartiment que tinc de cara. Podria ser que m'hagués insultat, deixo de provar coses no encaminades a la subsistència bàsica i l'emancipació espai-depenent.
 
Temps. Penso en la gent impuntual, en com segresten el teu temps. La gent que cada dia és impuntual, la gent que entra a la dutxa quan tu estàs sortint de casa i que et fan esperar perquè el teu temps creuen que és seu. Has deixat de fer coses per arribar a l'hora, no importa, el temps és col·lectiu quan quedes amb algú. Quan ha de començar la feina. Quan el grup ha de marxar. Crec que he de deixar de pensar coses que em posin violenta perquè no sé quan tornaré a menjar i es gasta molta energia donant hòsties al tauler. A tot això, aigua? Porto. En bec una mica perquè la senyora del Clio vegi que aigua en tenim.
 
El pas de les motos també és refrescant. Saps que arribaran, diran que estem bé. Si no les xafa un clípol sortint de la parada com si no existissin, si no les rebolca pel terra un cotxe en una rotonda perquè, eh, quant espai necessites? Un carril sencer? No em faràs fer un cedeix, no? Podria enviar notícies a casa a través d'una moto, estic bé, t'estimo; però és un mitjà poc eficaç, no hi confio en què la gent es faci una mica a la dreta quan està aturada per deixar que les motos tinguin un futur millor que el nostre. Sí, el mòbil, tinc mòbil, puc avisar que no arribo, deixeu-me dramatitzar, si us plau! Sé que arribaré justeta al vidrier, que a l'hora de sopar estaré a casa, però aquests pensaments tenen un punt de verídic i un punt d'ira quan veus que portes una hora sencera al volant i que la cua no avança.
 
Per les obres, perquè aquest país es va traçar amb les referències de trànsit de l'època i els edificis es van ajuntar molt, molt, molt i els comerços no sabien que 'no parking, no business' i aprofitaven fins l'últim centímetre per construir.
 
Sabeu com crec jo, innocent de mena i violenta de fer cua que es podria solucionar? Fent gratuït el transport públic. Tenint un transport públic de categoria i gratuït. Invertint en país. I en medi ambient. Així. Ep! Això es mou! La senyora del Clio s'allunya lentament, ara una mica més ràpid, no li podré demanar què en pensa d'aquesta idea, ja li havia agafat certa estimació. Li faig adeu.

El ‘semi-for’, ineficàcia

Crea: 09/15/2017 - 11:01
Un incident banal: un xofer arrenca amb el seu vehicle un senyal de tràfic, en aquest cas un semàfor del carrer Bonaventura Ermengol de la capital. Són els dies (agost) de pas de la Volta a Espanya pel nostre país i de molta afluència turística.
 
Ahir, dijous, el semàfor del costat senar torna a estar al seu lloc i funcionant. Durant 25 dies, la inventiva inesgotable de les especificats públiques andorranes ha descobert una nova eina de regulació del tràfic: el semi-for, mig semàfor que és visible per als vianants que parteixen de la vorera senar, però invisible des de la vorera contrària. Durant 25 dies els vianants que creuem sovint per aquest indret hem estat exposats a ser trepitjats com uns cucs pels automòbils que tenien el pas lliure, però nosaltres no ho podíem ni veure, ni saber.
 
Durant 25 dies, a les xarxes socials, al web del comú, per telèfon als consellers amics i/o coneguts, els ciutadans (o encara som súbdits?) hem reclamat una solució immediata perquè no es posi en perill la integritat física dels nombrosos vianants que transiten per aquesta zona. Tot en va, la sordor dels mandataris sembla ser una conseqüència accessòria – i directa– al càrrec.
 
Els urbans tampoc no han estat modèlics en aquest afer. Qualsevol observació educada sobre els perills que comportava aquesta situació no rebia per la seva part més que una contesta (això sí, educada!): "Adreceu-vos a la pàgina web del Comú d’Andorra la Vella i assenyaleu el problema".
 
Tot plegat és una bona manera de "participació ciutadana": els ciutadans han de significar al comú uns problemes que els seus propis protocols haurien de tenir establerts, amb les mesures de contingència que corresponen. Una de les mesures elementals que s’implementen arreu quan hi ha una pana o un incident a un semàfor és posar-lo en ambre (intermitent), de manera que els vehicles no tinguin el pas lliure i abordin el pas de vianants amb precaució.
 
Arribant aquí, una altra evidència de la desídia dels nostres "sacrificats manaires": quants semàfors per invidents hi ha a la parròquia d’Andorra la Vella? Saben, han sentit parlar, s’han atansat mai al carrer de la Unió o han llegit al Muy Interesante que hi ha semàfors que emeten uns xiulets amb una certa cadència? Aquests estris, combinats amb unes bandes als laterals de les voreres són una ajuda per a les persones invidents. Aquí ni semàfors especials, ni bandes rugoses.
 
Això sí, el comú que tarda 25 dies a reposar un semàfor, s’omple la boca anunciant un "pla director de pacificació de la ciutat". I els ciutadans, els súbdits, ens quedem esbalaïts: si nosaltres sempre hem sigut pacífics! Es veu que del que es tracta és de "buscar el punt d’equilibri entre els cotxes, els vianants i els equipaments i serveis que hi ha en una zona, la interacció entre uns i altres, i projectar l’operativa del trànsit". O sigui: la quadratura del cercle.
 
Governar amb paraules, sense prendre decisions és el que es diu logocràcia i és la forma de govern més ineficaç. No parlo d’incompetència, no vull ofendre, dic ineficàcia. És el que tenim.
Subscriure a RSS - trànsit