trànsit

El 27 de juny passat es feia públic l’Informe IMACA de mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra. L’Automòbil Club d’Andorra (ACA) és una entitat sense ànim de lucre constituïda com a associació esportiva el 25 de maig de 1954, amb l’objecte de fomentar el desenvolupament de la locomoció automòbil, l’esport i el turisme automobilístic, prestar avantatges i serveis als seus associats  realitzant tot tipus d’activitats econòmiques relacionades amb el món de l’automòbil, o en general dedicades als serveis dels socis.

 

En aquest informe de mobilitat es destaca l’augment del nombre de sancions durant l’any 2018. Les dades més preocupants són les multes per excés de velocitat i per consum d’alcohol i drogues, que han crescut més d’un 35%. Durant el 2018 es van imposar prop de 20.000 sancions, un 34% més que l’any anterior. Destaca l’augment alarmant de multes pel consum d’alcohol i drogues, per excés de velocitat i per no respectar els senyals. En aquest últim cas, per exemple, hi ha un 97% més de conductors que no respecten les prohibicions.

 

L’any 2018 hi va haver un total de 513 accidents (un 2% menys que el 2017) però 5 van ser accidents mortals i tots van ser amb vehicles de dues rodes, la xifra més alta dels darrers 6 anys.

Els diferents autors del treball van remarcar la necessitat de plantejar un nou entorn de col·laboració per tal de ser més eficients en la recollida de dades, dissenyar solucions conjuntes als problemes de mobilitat i fomentar una dinàmica de col·laboració entre els estaments públics i privats.

 

Aquest 2019 no sembla que la tendència es reduirà atenent els accidents produïts a la xarxa viària, urbana i interurbana, per desgràcia algun de mortal i d’altres amb greus conseqüències físiques per a les víctimes. Una sinistralitat concentrada a Andorra la Vella (un 43%) i seguida per Encamp (un 15,6%). Només cal llegir els diaris d’aquests mesos de juny i juliol per veure’n la quantitat i que es produeixen en zones on de forma habitual es produeixen accidents (davant de l’Estadi Comunal Joan Samarra Vila, a l’avinguda Tarragona, etc.) des d’atropellaments de vianants i de ciclistes, avançaments no permesos, xocs entre vehicles i motocicletes; gairebé tots succeïts en vies urbanes amb semàfors i sense. Sembla que hi ha conductors immunes a les advertències viàries i als senyals de trànsit i que es posen nerviosos malgrat els missatges edulcorats que apareixen en algunes pantalles a vials i carreteres. Alguns parlen de l’estrès provocat per un “excés” de senyalització, altres d’irresponsabilitat i inconsciència a l’hora de conduir un vehicle. Responsables polítics comunals han demanat prendre mesures immediates per evitar aquesta alta sinistralitat com posar radars ens aquestes vies. 

 

A banda de la immediatesa de les accions a fer, crec que cal fer una reflexió entorn qüestions com quin és l’organisme competent en matèria de mobilitat i seguretat viària que, entre altres mesures, analitzi la transformació dels espais públics i la mobilitat sostenible amb arquitectes, enginyers, urbanistes, sociòlegs i geògrafs; la necessitat de fer una diagnosi de les zones de residència i concentració d’habitatges; la redacció de plans de mobilitat sostenible; amb quines estadístiques, estudis i propostes per implantar polítiques públiques en mobilitat i seguretat viària comptem; el resultat i avaluació de les campanyes de prevenció ja realitzades; analitzar les causes d’aquesta sinistralitat i plantejar solucions per reduir-la; la necessitat de reformar el codi de la circulació posant-lo al dia i elaborar una normativa de mobilitat sostenible; planificar la substitució dels desplaçaments realitzats amb automòbil per desplaçaments en transport públic col·lectiu i crear les condicions pels desplaçaments a peu, amb bicicleta i altres mitjans.

 

No podem diferir per més temps l’elaboració d’una política pública de seguretat viària que plantegi solucions integrals per assegurar una mobilitat segura, amable i sostenible, que prioritzi les persones per davant dels vehicles tot promovent la convivència de persones i vehicles en el mateix espai, els nostres pobles i ciutats.