Finestra oberta publicada al Periòdic d'Andorra
Mai no he pogut confirmar la veracitat de la sentència que hom atribueix al president Tarradellas. "En política es pot fer tot, menys el ridícul". Segurament, ell mai no ho va dir o escriure; potser no hagi estat res més que una drecera fàcil pels que volen estalviar-se arguments amb una cita "d’autoritat". Jo, a més a més, crec que en l’època de les piulades virals, dels memes i de la premsa digital els comportaments ridículs dels polítics són –guardant una mica de mesura- inevitables. Ridículs en el sentit de provocar la burla per extravagant, grotesc o toix. Ara bé, el que aquestes conductes siguin inevitables no implica necessàriament que, com ha estat el cas el darrer mes amb una colla de dirigents de DA, tots vulguin entrar al llibre Guinness del rècord de ridiculesa.
Si es fa el seguiment del que, sobre l’afer Meritxell Mateu, han dit diferents membres i òrgans de DA: síndic, cap de Govern, president del grup parlamentari, l’executiva i la mateixa exconsellera, costa establir quin és més mereixedor del rècord. El ridícul que han fet tots plegats i individualment ha estat gloriós. Han demostrat, o bé un cinisme absolut, o bé una innocència i una perspicàcia per sota del zero (també absolut).
Després de la filtració i consegüent publicació de l’informe de la policia a un mitjà del país desvetllant els cobraments d’una important quantitat de diners a través d’una empresa panamenya, mouen a riure les "contorsions" dels dirigents de DA intentant desviar un tema en el qual hi ha indicis de corrupció, cap a disquisicions sobre la dedicació exclusiva, incompatibilitats, incompliments administratius del suposat patró, etcètera.
Semblava que l’aparició dels correus electrònics aclarint la veritable tasca de l’exconsellera aturaria la competició per veure qui era capaç de fer més el ridícul, però no va ser així; sense pausa, el portaveu de Govern insistia, ja després de la dimissió de la senyora Mateu, en negar l’evidència que es desprèn de la lectura dels correus. El relleu, l’agafaven ministres, un d’ells, probablement mal assessorat, fa un striptease (parcial) de moviments bancaris, que segurament no era el més convenient a fer en aquests moments; el ministre-hooligan tira pilotes fora atacant els liberals. La cirereta la torna a posar el president del grup parlamentari parlant de "guerra informativa". Senyor Baró, si la informació no és falsa, on veu la guerra?
Tanmateix, aquest ridícul no fa riure, més aviat és tràgic. Siguin cínics o ingenus, aquests dirigents estan negociant temes importantíssims pel futur d’Andorra. Si tenen la mateixa perspicàcia negociant la reforma de la sanitat o altres dossiers importants, com la que han demostrat en l’afer Mateu, estem en el bon camí cap a l’abisme.