Article d'opinió locutat al programa 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira (12-3-2018)
Des de fa uns quants anys, bona part de la nostra població reclama poder ser escoltada i que se li permeti ser realment lliure. El passat dia 8, arreu d'Espanya i en menor mesura a Andorra, aquest col·lectiu es va manifestar. Em refereixo, com ja haureu endevinat, a les dones. Tot i que en les manifestacions hi havia persones d'ambdós gèneres, tota la gent que hi assistia ho feia amb la mateixa intenció: un reclam feminista.
A diferència del que alguns poden creure, el feminisme no és, en cap cas, el contrari del masclisme. El feminisme és un moviment, una ideologia que, resumint, podríem dir que reclama un estatus totalment coherent i legítim: la igualtat d'oportunitats entre els homes i les dones.
Aquí no només es fa referència a acabar amb l'escletxa salarial sense sentit, ni amb la violència de gènere que afecta en un percentatge molt més elevat a dones que a homes. Aquí també s'inclou la igualtat dels permisos de paternitat i maternitat i, com no pot ser d'una altra manera, l'avortament en els tres supòsits bàsics: perill de la vida de l'embarassada, embaràs produït per violació i greus malformacions en el fetus.
S'està disposat a treballar en molts sentits, però aquest darrer punt segueix sent una barrera infranquejable. Malauradament aquesta postura també és presa per les mateixes dones de la majoria parlamentària de DA.
Difícilment es podrà parlar d'igualtat i d'aconseguir que la nostra societat avanci en un sentit feminista si aquest darrer punt no el superem.
Un altre escull que també cal superar és la múltiple nacionalitat dels ciutadans. Andorra és un país amb una quantitat molt gran de cultures i nacionalitats. De la unió de persones de diferents nacionalitats neixen criatures que, des del primer moment en què respiren, són multinacionals. La nostra legislació, per contra, els prohibeix la seva realitat.
El 14 de març d'enguany la Constitució Andorrana celebra 25 anys. Andorra ha avançat molt des d'aquell 1993 i, com tota societat, segueix evolucionant a una velocitat superior al que ho van fent les seves lleis. L'escletxa existent entre la realitat i el marc legal no és, en cap cas, aliena a la Carta Magna.
L'efemèride del quart de segle per a la nostra gran llei, unida a què estem a menys d'un any de celebrar unes eleccions generals, haurien de ser un bon moment per començar a qüestionar-nos si volem seguir evolucionant com a societat i, en cas afirmatiu, fer certes modificacions a la Constitució. Fa temps que va deixar de ser tant jove i caldria que comencés a madurar.