Article d'opinió locutat al 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira (15-1-2018)
Avui s'inicia el macrojudici del que coneixem quotidianament com a "cas BPA", gairebé tres anys després que l'INAF intervingués l'entitat financera i pocs dies després que s'haguessin produït les darreres eleccions al Consell General d'Andorra.
L'inici del segon mandat d'Antoni Martí s'augurava força complicat. Mai abans Andorra havia patit una crisi reputacional tan gran en un sector tan important pel país. Des del primer moment es parlava de la manca d'informació que l'executiu estava proporcionant als ciutadans i al mateix Consell General. Per desgràcia, cada vegada que el cap de Govern (o el seu portaveu) apareixien en roda de premsa, s'anaven desgranant petits detalls que desconeixíem al començament de la crisi.
El Partit Socialdemòcrata, Liberals d'Andorra i SDP demanaven explicacions i, fins i tot, es va plantejar una moció de censura. Aquesta, per la seva banda, difícilment hauria pogut prosperar ja que Demòcrates per Andorra té majoria absoluta al parlament.
Semblava que ja havíem deixat enrere la notícia en l'imaginari col·lectiu, però 1.043 dies després tornem a tenir el tema sobre la taula.
Ara entrem en la fase judicial i esperem que surti a la llum tota la informació. Els ciutadans tenim el dret de saber què va passar abans, durant i després del dia 10 de març. El nostre país n'ha patit les conseqüències econòmiques i moltes famílies vinculades a l'entitat intervinguda han sofert, fins i tot, problemes de salut i a nivell social. El judici no serà pas ràpid i s'ha de deixar que segueixi el seu curs, sigui quin sigui el desenllaç final.
Amb una vocació optimista cal recordar que totes les coses negatives tenen algun costat positiu, o almenys això és el que s'acostuma a dir. El cas BPA no és diferent, tot i que costi de creure.
El fet que el nostre sistema financer, puntal de la nostra economia, es trobés qüestionat no era casual. Durant anys havíem aprofitat la diferència legislativa entre Andorra i altres països com Espanya i França per tal de custodiar els diners que els contribuents d'aquests països volien evadir del fisc.
Un cop BPA va ser intervinguda, la maquinària de control de la resta d'entitats es va posar fil a l'agulla. Com se sol dir, quan vegis les barbes del veí afaitar, posa les teves a remullar. Així doncs, el mal d'uns va ser l'oportunitat dels altres per posar ordre.
Aquell episodi negatiu de la nostra història va resultar ser un canvi per tots nosaltres. Ara, un cop aprovats els convenis de no doble imposició amb un bon grapat de països i que ja és efectiu l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, Andorra viu una nova etapa, una nova pàgina en la nostra història en què, a diferència de tantes ocasions, no ens farem l'andorrà.