Article conjunt de Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís publicat al Periòdic d'Andorra
Ara fa un any, Andorra va començar a viure una de les situacions més delicades que ha hagut d’afrontar en la seva història recent. La nota del FinCEN que declarava BPA com a una preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig ens va posar l’ai el cor a tots. I, especialment, als milers de clients que hi tenien (i tenen encara) els seus estalvis al banc i als centenars de treballadors de l’entitat. Va ser un cop dur, molt dur, del qual encara no es pot dir que ens hagim refet del tot.
Un any després, els clients encara tenen bloquejats a BPA bona part dels seus diners; tots aquells que no han pogut disposar dels seus estalvis, els que tenien invertits en productes com plans d’estalvi, plans de jubilació o accions, entre d’altres. També molts empleats no saben quin serà el seu futur laboral i d’altres, cal recordar, ja han marxat de l’entitat fa setmanes.
La segona nota del FinCEN sembla que ens situa més a prop de l’objectiu desitjat per a nosaltres que no és altre que aconseguir que els clients puguin recuperar els seus estalvis a banda de mantenir el màxim de llocs de treball. Sempre hem defensat que aquestes havien de ser les dues prioritats a complir juntament amb el fet que el procés no suposés un cost per a l’erari públic.
L’esclat de la crisi BPA ens va posar a prova a tots. I, en especial, els qui tenim càrrecs elegits pel poble. Des del PS vam tenir clar de seguida que s’havia d’actuar amb rapidesa i unitat. I, malgrat la pressió i les urgències del moment suficient, vam donar suport a l’adaptació de la directiva comunitària proposada pel Govern com a millor solució a la situació en què es trobava el país.
Se’ns va demanar velocitat per constituir el Consell General i per aprovar la Llei de resolució i reestructuració d’entitats financeres, altrament coneguda com a llei BPA per motius obvis. I la van tenir. I quan el text, essencial perquè el procés de resolució hagi pogut avançar fins al moment on es troba ara, va arribar al ple, el nostre vot favorable hi va ser malgrat les especials circumstàncies amb les quals va haver de ser tramitat; per la via d’extrema urgència, amb molt poc temps per poder analitzar-ho i sense la possibilitat d’introduir esmenes parcials. El PS va saber estar a l’altura del moment crític que travessava Andorra i va actuar pensant en el que era millor pel país. Vam crear un equip de treball intern al partit amb reunions diàries per seguir la crisi i vam actuar amb compromís i sentit de país. Ningú ens pot acusar d’haver buscat rèdits polítics d’aquesta qüestió.
Ara, mesos després d’aquella votació parlamentària i amb el desig que la sortida als estalvis dels clients de BPA estigui propera hem de lamentar les errades per part del Govern en relació a terminis i procediments que generen i han generat tanta confusió.
Tot el que s’ha exposat no exclou, en cap cas, que en paral·lel a col·laborar activament pel bé dels estalvis dels clients tenim l’obligació com a representants del poble de treballar també per esbrinar què va passar, conèixer els fets que van acabar conduint a la nota del FinCEN, saber en què s’ha fallat i depurar, si s’escau, responsabilitats.
Així ho teníem clar fa mesos quan vam proposar la creació d’una comissió d’enquesta sobre el cas. Finalment, el parlament va preferir l’impuls d’una comissió especial on hem participat activament i, reitero, amb ganes i la intenció d’aclarir les circumstàncies que van provocar la crisi. Hem estat presents en totes les reunions i compareixences. Hem preguntat i demanat informació a membres de l’AREB, de l’INAF, de la Uifand, del mateix Executiu... Tot amb aquesta única fita al cap: saber què va passar i què es va fer malament perquè el tresor dels Estats Units fes una nota tan contundent contra una entitat del nostre sistema financer. Sentim que tenim el deure de donar una resposta clara en aquest sentit davant del poble andorrà.
Aquesta voluntat, però, ha topat en massa ocasions amb l’opacitat del Govern i d’alguns organismes que han dificultat la tasca dels consellers generals –elegits del poble– l’accés a la informació i a la documentació necessària per poder complir aquest objectiu.
Esperem que, si com asseguren des de l’Executiu i l’AREB, la resolució arribarà aviat, aquesta situació pugui canviar. Que ens comenci a arribar la informació i documentació que necessitem per poder fer, realment, d’aquesta comissió especial un òrgan útil tant per adaptar la nostra normativa de forma que no es repeteixin els possibles errors comesos, per poder evitar nous casos similars en un futur i, per tant, per reforçar el nostre sistema financer, en particular, i tot el país, en general.