Foc i lloc publicat al Diari d'Andorra (12-05-2017)
Els propers dies seran històrics per al país. Andorra canviarà el Copríncep francès. François Hollande deixarà pas a Emmanuel Macron. Molts europeistes van respirar tranquils quan les consultes prèvies a la jornada electoral van encertar en l’àmplia victòria que va assolir el jove polític respecte de Marine Le Pen.
Tenint en compte les enormes diferències entre el sistema electoral francès i l’andorrà, pot ser interessant fer l’exercici de comparar els resultats de la segona volta de les presidencials amb els de les eleccions generals del 2015 que van donar la majoria absoluta al DA de Toni Martí. Voldria centrar-me en dues dades interessants.
Els francesos van fer rècord quan a la segona volta l’abstenció va arribar al 25,44% dels ciutadans amb dret a vot, la més alta des del 1969. En el cas dels andorrans que tenen, o teníem, fama de ser molt participatius de cara a les convocatòries d’eleccions, el 34,39% no va anar a votar el 2015, gairebé 10 punts més per sobre del que es considera a França un senyal realment negatiu. Avui en dia a Andorra encara no s’han concretat millores per incentivar la participació exceptuant algunes propostes de reforma del sistema electoral que hem fet des del PS.
Molts francesos critiquen el fet que Macron finalment presidirà França amb menys de la meitat del suport dels ciutadans amb dret a vot. I és que encara que guanyés per un 66,10%, la victòria suposa un suport del 43,62% dels electors totals. I a Andorra, amb quin suport compta Toni Martí per tenir una majoria absoluta al Consell General? Doncs DA va aconseguir un 33,87% dels sufragis totals que suposa tenir el suport d’un de cada tres ciutadans que van anar a votar. Però si tenim en compte el resultat comparant-lo amb el total d’electors, Toni Martí hauria aconseguit la majoria absoluta amb un 22,23% de suport, no arribaria a un per a cada quatre andorrans. Així doncs, si Macron està qüestionat, imagini’s el lector com ho hauria d’estar Martí.
La reflexió, salvant les distàncies, evidencia la necessitat d’actualitzar la llei per fer que els resultats siguin més representatius i que la població recobri la il·lusió de votar perquè, ara, el sistema sempre assegura que guanyin els mateixos. Fins i tot només amb un 20% de suport.