eleccions franceses

Macron i Le Pen a la segona volta de les presidencials i tothom cofoi perquè tot apunta que el producte Macron del “redescobrir l’esperit de conquesta francès”, que nega qualsevol ideologia i aglutina valors contradictoris amb l’objectiu de col·leccionar electors d’allà on sigui, tombarà altre cop la il·lusió del Front Nacional de la Marine. 

 

Ara ja podem respirar un pèl més tranquils. Els que picaven l’ullet de forma nostàlgica a tots aquells que es qüestionaven la rellevància del seu país i la importància de la seva identitat han aconseguit passar a fer companyia als negacionistes d’ultradeta i es batran en duel en poc menys de dos setmanes. I mentrestant, els electors francesos que havien optat per altres opcions poden anar fent bullir la tupina per escollir quina de les opcions els desagrada menys. Confesso que estic content de no haver de coparticipar en aquesta responsabilitat perquè la indigestió em provocaria una úlcera.

 

Ara els toca triar entre la patriota fatxenda i el discurs superficial de construir una França nova. Nova? La de la vella França neoliberal? La de la liberalització econòmica com a única resposta? La de la seguretat per davant de tot i l’exclusió de la diferència? La de la reducció de les cotitzacions socials de les empreses afeblint els sindicats i individualitzant les negociacions contractuals perquè es pugui treballar més de les 35 hores legalment establertes? La d’enfortir les capacitats coercitives de l’Estat per imposar lleis de tolerància zero per a crims menors? La de construir presons noves? La de contractar cinc mil guàrdies anti-immigrants? Quin paper més galdós els tocarà fer el 7 de maig als electors francesos que havien optat per altres projectes, probablement menys superficials, que s’han quedat a mig camí de la primera volta. I dic galdós perquè, després dels primers discursos d’ahir dels altres candidats que han quedat a l’estacada, no toca altre remei a l’elector que vulgui tenir el perdó diví i vulgui dormir amb la consciència tranquil·la, que optar per emetre un vot, encara que no els agradi, per l’opció de la França neoliberal, que es veu que és una opció molt nova (“LoL”, acrònim de l’anglès que fan servir els francesos a les xarxes per dir “mort de riure” o “em descollono”).

 

Ah! I segur que no és evident que el resultat d’aquesta primera volta no és pas fruit del pessimisme arrelat que ofega els ciutadans. I segur que no és perquè els ciutadans pensen que les coses son així perquè no tenim remei i perquè les coses son com son o perquè estem condemnats a ser com som... Heus aquí el resultat de l’analfabetisme polític en què alguns s’han encarregat de fer-nos créixer.

 

Ja ho deia Bertolt Brecht: “El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No hi sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu del pa, de la farina, de la roba, de les sabates depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític es vanta dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política en neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els lladres que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals”.  

 

Malauradament, però, resulta que un acaba pensant que ens hi fan créixer en aquest analfabetisme polític, que ja els va bé perquè no acabem practicant la valentia del civisme, aquella virtut democràtica que ens fa lluitar per causes que sovint sabem que estan perdudes.