Partit Socialdemòcrata

eleccions franceses

De França a Andorra

Crea: 05/12/2017 - 11:36
Els propers dies seran històrics per al país. Andorra canviarà el Copríncep francès. François Hollande deixarà pas a Emmanuel Macron. Molts europeistes van respirar tranquils quan les consultes prèvies a la jornada electoral van encertar en l’àmplia victòria que va assolir el jove polític respecte de Marine Le Pen.
 
Tenint en compte les enormes diferències entre el sistema electoral francès i l’andor­rà, pot ser interessant fer l’exercici de comparar els resultats de la segona volta de les presidencials amb els de les eleccions generals del 2015 que van donar la majoria absoluta al DA de Toni Martí. Voldria centrar-me en dues dades interessants.
 
Els francesos van fer rècord quan a la segona volta l’abstenció va arribar al 25,44% dels ciutadans amb dret a vot, la més alta des del 1969. En el cas dels andorrans que tenen, o teníem, fama de ser molt participatius de cara a les convocatòries d’eleccions, el 34,39% no va anar a votar el 2015, gairebé 10 punts més per sobre del que es considera a França un senyal realment negatiu. Avui en dia a Andorra encara no s’han concretat millores per incentivar la participació exceptuant algunes propostes de reforma del sistema electoral que hem fet des del PS.
 
Molts francesos critiquen el fet que Macron finalment presidirà França amb menys de la meitat del suport dels ciutadans amb dret a vot. I és que encara que guanyés per un 66,10%, la victòria suposa un suport del 43,62% dels electors totals. I a Andorra, amb quin suport compta Toni Martí per tenir una majoria absoluta al Consell General? Doncs DA va aconseguir un 33,87% dels sufragis totals que suposa tenir el suport d’un de cada tres ciutadans que van anar a votar. Però si tenim en compte el resultat comparant-lo amb el total d’electors, Toni Martí hauria aconseguit la majoria absoluta amb un 22,23% de suport, no arribaria a un per a cada quatre andorrans. Així doncs, si Macron està qüestionat, imagini’s el lector com ho hauria d’estar Martí.
 
La reflexió, salvant les distàncies, evidencia la necessitat d’actualitzar la llei per fer que els resultats siguin més representatius i que la població recobri la il·lusió de votar perquè, ara, el sistema sempre assegura que guanyin els mateixos. Fins i tot només amb un 20% de suport.

Conferència de la candidata del PS francès a les legislatives, Gabrielle Siry

Crea: 04/26/2017 - 16:43
Gabrielle Siry, en un acte recent amb el suport del PSC català.
Gabrielle Siry, candidata del Partit Socialista francès a les properes eleccions legislatives pel districte cinquè dels residents a l’estranger, visitarà aquest dijous Andorra. La política gal·la celebrarà una conferència per parlar sobre els futurs comicis i per apropar les seves propostes als francesos que viuen al Principat. 
 
L’acte tindrà lloc a la sala Ariana de l’hotel Mercury (carrer de la Roda s/n, Andorra la Vella) a partir de les set de la tarda. En la conferència, Siry té previst abordar diferents assumptes, entre ells la situació dels serveis públics a França i, en especial, la seva petició a favor de mantenir en funcionament  el consolat gal a Andorra. També explicarà els principals punts del programa electoral amb el qual concorrerà a les legislatives previstes pel juny vinent i on la política representarà el PS gal en el districte cinquè, que aplega els vots dels residents a Portugal, Espanya, Mònaco i Andorra.
 
La conferència és oberta i, per tant, des del Partit Socialdemòcrata (PS) fem un crida perquè assisteixin els nostres militants i simpatitzants. 
 

Redescobrint “l’esperit de conquesta francès”

Crea: 04/24/2017 - 18:36
Macron i Le Pen a la segona volta de les presidencials i tothom cofoi perquè tot apunta que el producte Macron del “redescobrir l’esperit de conquesta francès”, que nega qualsevol ideologia i aglutina valors contradictoris amb l’objectiu de col·leccionar electors d’allà on sigui, tombarà altre cop la il·lusió del Front Nacional de la Marine. 
 
Ara ja podem respirar un pèl més tranquils. Els que picaven l’ullet de forma nostàlgica a tots aquells que es qüestionaven la rellevància del seu país i la importància de la seva identitat han aconseguit passar a fer companyia als negacionistes d’ultradeta i es batran en duel en poc menys de dos setmanes. I mentrestant, els electors francesos que havien optat per altres opcions poden anar fent bullir la tupina per escollir quina de les opcions els desagrada menys. Confesso que estic content de no haver de coparticipar en aquesta responsabilitat perquè la indigestió em provocaria una úlcera.
 
Ara els toca triar entre la patriota fatxenda i el discurs superficial de construir una França nova. Nova? La de la vella França neoliberal? La de la liberalització econòmica com a única resposta? La de la seguretat per davant de tot i l’exclusió de la diferència? La de la reducció de les cotitzacions socials de les empreses afeblint els sindicats i individualitzant les negociacions contractuals perquè es pugui treballar més de les 35 hores legalment establertes? La d’enfortir les capacitats coercitives de l’Estat per imposar lleis de tolerància zero per a crims menors? La de construir presons noves? La de contractar cinc mil guàrdies anti-immigrants? Quin paper més galdós els tocarà fer el 7 de maig als electors francesos que havien optat per altres projectes, probablement menys superficials, que s’han quedat a mig camí de la primera volta. I dic galdós perquè, després dels primers discursos d’ahir dels altres candidats que han quedat a l’estacada, no toca altre remei a l’elector que vulgui tenir el perdó diví i vulgui dormir amb la consciència tranquil·la, que optar per emetre un vot, encara que no els agradi, per l’opció de la França neoliberal, que es veu que és una opció molt nova (“LoL”, acrònim de l’anglès que fan servir els francesos a les xarxes per dir “mort de riure” o “em descollono”).
 
Ah! I segur que no és evident que el resultat d’aquesta primera volta no és pas fruit del pessimisme arrelat que ofega els ciutadans. I segur que no és perquè els ciutadans pensen que les coses son així perquè no tenim remei i perquè les coses son com son o perquè estem condemnats a ser com som... Heus aquí el resultat de l’analfabetisme polític en què alguns s’han encarregat de fer-nos créixer.
 
Ja ho deia Bertolt Brecht: “El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No hi sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu del pa, de la farina, de la roba, de les sabates depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític es vanta dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política en neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els lladres que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals”.  
 
Malauradament, però, resulta que un acaba pensant que ens hi fan créixer en aquest analfabetisme polític, que ja els va bé perquè no acabem practicant la valentia del civisme, aquella virtut democràtica que ens fa lluitar per causes que sovint sabem que estan perdudes. 
 
Subscriure a RSS - eleccions franceses