Article d'opinió locutat al programa 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira (19-12-2016)
Alguns diran que em faig repetitiu, és cert, però tan repetitiu com cada vegada que UP+DA posa damunt la taula, després de cinc anys al govern de la parròquia, el projecte de pressupost per a l’any següent i que, excepcionalment aquest any, guarneix amb floritures nadalenques de capgirament. Confesso que no sé si preferia aquelles introduccions polítiques que incloïen les memòries pressupostàries del mandat anterior, que finalment no es llegia ningú, o els adornaments actuals en forma d’article d’opinió del conseller encarregat de les finances. Sí que he d’aplaudir, però, que hagin desaparegut aquells discursos estèrils que s’hi reproduïen massa sovint per justificar la contenció o les retallades que estaven fent a causa de l’estat en què es van trobar les arques de la nostra casa comuna.
Tampoc és ara moment de recordar aquelles dos últimes memòries en què es feia un èmfasi especial en el punt d’inflexió que representaven i s’apuntava decididament en els recursos de més que es destinarien a polítiques de serveis socials o de promoció. Confiem que algun dia ens expliquin què entenen per polítiques socials a UP+DA, perquè jo em pensava que eren un tipus de polítiques que, en lloc d’haver de despullar família per família per jutjar-ne les seves dificultats i fer la bossa dels ajuts socials més gran, anaven encaminades a resoldre aquestes diferències amb accions que no vagin fent cada cop més gran l’escletxa social entre les famílies de la nostra parròquia, ofegant-les amb increments de fins a gairebé un 50% en serveis adreçats als infants de casa nostra, com ara els de l’Àrea de Jovent.
Tampoc els demanarem si han fet el càlcul de què representarà per a les arques de casa comuna aquest increment, no fos cas que la xifra coincidís massa amb l’import de fer les paus per poder pagar contractes d’assessoraments externs d’aquells “tan necessaris” perquè no es confia amb el talent tècnic dels treballadors de casa comuna. I així, de passada, també deixarem de banda la gran concepció de les polítiques de reactivació econòmica que en la memòria tècnica es tradueix en un increment de 79.375,24 euros.
I torno a ser crític, com cada any, perquè els pressupostos que ens han presentat no només no serveixen per canviar les coses, sinó que tampoc serveixen per millorar la qualitat del vida dels ciutadans de la nostra parròquia. És un mal pressupost. I és un mal pressupost per al creixement i per al benestar.
I no em cansaré d’insistir que parlar de pressupostos vol dir tenir damunt la taula una definició del model de parròquia i no només un bon assessorament en comunicació per farcir el capó de Nadal. Els pressupostos no poden tenir com a sol objectiu quadrar els números perquè sembli que acomplim els objectius de dèficit o superàvit que ens havíem proposat. I em faré ben pesadet per insistir en què un pressupost ha de complir també amb la principal obligació d’un govern comunal, que és la de garantir els serveis públics que són competència nostra, i prestar-los sense fer-ne minvar ni la quantitat, ni la qualitat.
El pressupost per al 2017, reflecteix una absència completa d’estratègia i no pas per falta de coneixement dels que componen el govern comunal, sinó per falta de voluntat. Són els pressupostos d’una parròquia trista i estancada, quan haurien de ser l’eina principal per construir un projecte, per donar resposta als veïns de la parròquia, per dissenyar-ne el futur. Són els pressupostos de la rendició per manca de projecte perquè fa dies que algú ha abaixat els braços i s’ha entregat a la inèrcia de l’engranatge de deixar avançar el temps amb el “laisser faire, laisser passer”, que és molt més fàcil i molt menys arriscat.