Partit Socialdemòcrata

Comú d'Encamp

Posats a externalitzar...

Crea: 06/21/2018 - 10:13
Autor: Joan Sans
Gairebé quatre milions d’euros (3.888.586,52 euros) és l’import aproximat que destinarem les encampadanes i els encampadans els pròxims anys perquè una empresa externa ens gestioni el socorrisme aquàtic a les piscines i ens subministri el personal tècnic esportiu, de fitness i de lleure per garantir un bon servei públic.
 
Més enllà de la xifra, darrere d’una decisió d’aquestes característiques hi ha tres elements que cal tenir en compte. D’una banda, una empresa adjudicatària que ofereix uns serveis, com fan tantes altres, i que en aquest cas ho fa amb finesa i amb professionalitat, vista l’experiència que hem viscut fins ara. D’una altra, hi ha un equip humà (25 persones), joves de casa nostra amb formació per desenvolupar aquestes tasques, que treballen de forma subcontractada perquè el comú d’Encamp pugui garantir un bon servei públic. I en dar­rer lloc hi ha els responsables públics, que en aquest cas concret, ja ho veuen, només s’encar­reguen d’estendre el xec a final de mes perquè la gestió dels recursos humans ja ens la fa una bona empresa i aquesta ja fa bé la seva feina.
 
Obviarem la discussió sobre l’externalització dels serveis públics –perquè em faltaria espai i perquè mentre ens governi DA aquesta discussió és estèril i seria una batalla perduda– per centrar l’anàlisi en la magna deixadesa i l’afavoriment del dúmping social, que als nostres governants tant els agrada.
 
Si em volen vendre que aquest tipus de gestió suposa un estalvi per a la nostra casa comuna ho poden fer tan insistentment com vulguin, les xifres són les que són i el pes dels que els les preparen i el pes dels que els les venen a l’opinió pública, també. Ara, jo també els vendré que seria de justícia que qualsevol d’aquests treballadors que subcontracten, a més de tenir els mateixos deures que els seus companys funcionaris, poguessin disposar, com a mínim, d’uns drets mínimament equiparables. Parlo, per si no ens hem entès fins ara, que molts d’aquests 25 treballadors fan una feina diària a la nostra administració, la fan durant tot l’any i ja fa temps que la desenvolupen en forma de servei públic.
 
I quan proves de defensar que hi ha una altra manera de fer les coses (la mateixa que els van vendre els de DA en campanya, en definitiva), una manera d’afavorir el futur dels joves treballadors que, tot i estar subcontractats, desenvolupen una tasca pública d’educació i formació extraescolar, van i ens diuen que no poden interferir en el funcionament d’una empresa privada! I amb uns pebrots d’aquells de quilo gosen amagar-se rere els altres (grups de l’oposició o tècnics de casa comuna), com sempre, per eludir la seva deixadesa en gestió pública.
 
Saben prou bé que les condicions laborals dels treballadors que subcontracten les fixa el comú i l’empresa adjudicatària ajusta l’oferta a la demanda i a les obligacions que se li han exigit. M’explico, si es posa en un plec de bases d’un concurs que vol que el personal que es proporcioni percebi un salari X i tingui X dies de vacances, per posar un exemple, la societat ajustarà la seva oferta a allò que se li demani.
 
Això sí, per dir que ho podíem haver proposat nosaltres en el marc d’una comissió o que es guien pels criteris dels informes tècnics que preparen a la casa no els falta mai temps, no fos cas que algun dia la responsabilitat fos una mica seva i que allò que DA fa malament, perquè de coses mal fetes en fem tots, hagués estat per culpa seva.
 
I això també: se’ls en fot que ho haguéssim proposat quan tocava, perquè tampoc ens ho haurien deixat incorporar al plec. Prou que aturen adjudicacions i les replantegen quan els convé, però es veu que en aquesta ocasió no tocava.
 
I com que entre tots plegats ho fotem tan bé, no ens hauria d’estranyar que el col·lectiu jove de casa nostra ens plantegi algun dia, posats a fer, que preparem un plec de bases per fer un concurs públic per seleccionar una empresa que ens subministri cònsols i consellers que tinguin la capacitat de vetllar, encara que sigui una mica, també pel seu futur.

Joan Sans: “Cal oblidar un acord d'intencions estèril i fer un plantejament viable”

Crea: 12/10/2017 - 00:00
Autor: PS
El conseller de PS+I a Encamp, Joan Sans (Diari).
Joan Sans és conseller a la minoria pel Partit Socialdemòcrata (PS) + Independents. Lamenta que la dinamització econòmica continuï pendent però admet que es fa bona feina als departaments d’Obres i Via Pública.
 
Quina és la seva valoració de la feina de la majoria?
Com a grup del PS+I hem de tenir en compte que aquest és el nostre sisè any a l’oposició. Ens sap greu sentir a parlar ara al cap de sis anys d’un pla director per reactivar comercialment la par­ròquia. És un pèl sorprenent perquè nosaltres ja posàvem damunt de la taula la proposta el 2011. Però ara quan pugui engegar el pla d’això que preocupa tant els ciutadans de la parròquia, que és com reactivem l’economia de casa nostra, serà a les acaballes del mandat.
 
La dinamització econòmica és una assignatura pendent?
Hi ha hagut propostes, que venien d’una escala més nacional i que han quedat en no-res, com l’aposta del cònsol major de crear un viver d’empreses lligades a la tecnologia, de la qual no n’hem vist absolutament res. Crec que a Encamp l’estratègia en dinamització comercial és nul·la, ho hem denunciat en reiterades ocasions i hauria d’anar molt lligada a l’acció de promoció turística i cultural. Per què no hi ha capacitat per treballar en projectes interdepartamentals? Al poble hi ha accions positives de cultura, com el Festival de titelles, però no se’n treu rèdit.
 
També és així al Pas de la Casa?
Sí. Al Pas de la Casa hi ha una activitat cultural que és prou potent i paral·lelament hi ha activitat turística impulsada des del departament de Turisme, i a través sobretot de la Iniciativa Publicitària, i no hi ha cap mena de connexió. Tampoc amb la societat Andorra Turisme, SAU, que posa molt la banya en nuclis del país com la capital i sobretot Escaldes-Engordany, però poc a la nostra parròquia.
 
Hi ha bona comunicació amb la majoria?
El reglament no afavoreix les minories. No podem disposar de tota la informació que es tractarà en un consell de comú fins 72 hores abans. Els temes importants ens convoquen i ens els expliquen, però sovint hi ha decisions que es prenen a la junta de govern de les quals no disposem de la informació amb prou antelació. Ara bé, són més preocupants decisions unilaterals en les reunions de cònsols, com va passar amb el treball de la Llei de transferències i competències.
 
Quina és la seva opinió del resultat de la reforma comunal?
No és una proposta gens justa. Des del PS es va fer una proposta que és veritat que a Encamp no variava gaire. Però ningú sap si la població de la parròquia pot augmentar. Ja veurem si la llei va al Constitucional o no. Com a ciutadà no puc estar d’acord a tenir més figures impositives que Canillo i que no equivalgui a una millora de serveis.
 
Ja tenen la documentació sobre la dissolució de l’adjudicació de l’alberg de la Baronia?
Parcialment. Vam exigir-la i vam haver d’entrar una sol·licitud escrita, conjuntament amb el grup liberal. Se’ns va lliurar un dossier amb tota la documentació del projecte, però no de les despeses de la concessionària. Ens interessa com justifiquen els 100.000 euros que l’empresa deia haver invertit. Per consultar els documents ens haurem de tancar al despatx del cònsol, com se’ns deia d’entrada.
 
Estan molestos perquè no se’ls hagi entregat com volien?
No ens satisfà en el sentit que hem promès o jurat el càrrec, no està bé que se’ns digui que en podíem fer mal ús. Els ciutadans de la parròquia poden tenir ara dubtes sobre com s’estan gestionant els convenis i els contractes a casa comuna. Que no ens donin els documents és un gest que mostra poca transparència.
 
Què esperen que passi a partir d’ara amb l’alberg?
Està completament parat i en espera d’un concurs nou. Tornem a tenir la zona dels Cortals com fa cinc anys, amb la diferència que amb la concessió vam reduir les activitats que s’hi feien amb els infants.
 
Confien que es desbloquegi l’acord d’intencions si Viladomat entrega la documentació sobre els terrenys de Concòrdia?
No sé si Viladomat lliurarà la documentació. A mi el que em preocupa és el que no ha fet l’administració durant 6 anys i, a què ha jugat, quan tres mesos abans de les eleccions es va posar damunt de la taula un acord que ja vam denunciar com a estèril.
 
El temps els ha donat la raó?
És un mal acord signat el 2015, una burda maniobra electoralista. Més de dos anys després s’ha estat incapaç de tirar-lo endavant. La majoria no ha mogut fitxa i en canvi l’accionista majoritari ha complert un dels pactes amb l’enderrocament d’uns edificis i el telecabina dels Isards.
 
Què considera que hauria de fer la majoria?
Li cal oblidar un acord d’intencions estèril, que des d’un principi ja vam dir que no tenia cap suport jurídic ni tècnic. No passa res per dir que es van equivocar, deixar enrere l’orgull que mostra DA, i fer un plantejament viable: un acord que no freni més la inversió que mereix el nucli.
 
Què en pensa de les inversions de Govern al Pas de la Casa?
El ministre d’Ordenament va anunciar una inversió de 50 milions d’euros i no s’ha arribat ni al 2%. El passeig al costat del riu és un bon racó. Però al Pas el que li cal és un pla de reactivació econòmica que passa per un bon acord del comú amb Saetde. En el seu moment, Miquel Alís va fer una millora al carrer Major i al carrer Sant Jordi amb contribucions especials. Si DA hagués mantingut aquesta figura, tot i que va molestar d’entrada propietaris importants, el comú hauria pogut arranjar més carrers amb cara i ulls. És temps perdut també en contra dels interessos empresarials del Pas.
 
Què n’opina de la intenció de Saetde d’invertir a Arcalís?
Pensem que si la societat hi aposta és que pel que fa a inversió serà en benefici de Saetde i del país. Volem veure-ho des d’un punt de vista global. No ens hi podem posar en contra, no m’espanta, no ha d’evitar la inversió a casa nostra si l’administració és capaç d’establir bé el diàleg.
 
Com valora la tasca a la via pública a Encamp?
Que s’hagi executat el passeig de Mojácar és molt important. Valorem les accions dels consellers Laura Mas i Jordi Rich, de les conselleries d’Obres i Via Pública. Són dos consellers que, per sort, no estan pendents d’una estratègia global que no existeix.
 
Què n’opina de la proposta del PS d’eliminar la figura del cònsol menor?
La visió és que s’ha de fer la valoració de quants representants són necessaris amb un sou d’aquestes característiques i si pot assumir-ho el conseller major.

El PS creu que ha quedat provat que l'acord d'intencions era "paper mullat"

Crea: 08/15/2017 - 21:33
Autor: PS
Sans i Marsenyach xerrant (RTVA).
Els consellers del PS a Encamp han criticat que el comú demani a SAETDE que provi que els terrenys de Concòrdia es troben en la seva concessió. Joan Sans considera que és una excusa per justificar que l'acord d'intencions entre les dues parts hagi quedat en paper mullat.
 
Els consellers del PS+independents a Encamp ha recordat que ja havien assegurat que l'acord d'intencions entre el comú i SAETDE no anava enlloc. Afirma que el comú buscava una excusa per justificar que no hagi funcionat i l'ha trobat en la demanda a SAETDE que provi que els terrenys de Concòrdia estan en concessió. "Penso que no saben com sortir de l'embolic en què es van posar signant un acord, que nosaltres estàvem en contra, que no havien d'haver signat. No porta enlloc", assegura el conseller del PS, Joan Sans, tot insistint que "l'administració no sap com respondre i ha de justificar davant dels ciutadans de la parròquia que estan encallats per culpa d'algú. Aquest algú li toca a SAETDE."
 
Sans també opina que no es creu que el comú d'Encamp ignori si els terrenys de Concòrdia estan en concessió. "El greu de la situació és el fet que una administració no sàpiga què és seu o què no és seu", insisteix.
 
Des del comú d'Encamp s'ha declarat, diverses vegades, que l'acord d'intencions està bloquejat perquè SAETDE no ha justificat que els terrenys de Concòrdia estan en concessió.

PS+I vota l’acord per la reforma competencial però alerta que el repartiment de transferències és “injust”

Crea: 07/28/2017 - 13:34
Autor: PS
Sans parla amb una treballadora del comú amb Marsenyach al fons.
El ple del comú d’Encamp ha donat el vistiplau aquest divendres a l’acord institucional tancat entre cònsols, Govern i grups del Consell General on plasmen en un document els compromisos subscrits durant la negociació tripartida per intentar assolir un nou model de competències i de transferències, incloses algunes de les peticions fetes pels representants del Partit Socialdenòcrata (PS). La votació ha estat unànime. Els dos consellers de PS+Independents (PS+I), Pere Marsenyach i Joan Sans, han donat suport al text, tot i que han advertit que no comparteixen, ni de bon tros, el repartiment de diners entre les parròquies que s’ha tancat a la taula, ja que el consideren “injust”.
 
L’acord institucional, que haurà de ser ratificat ara pels plens dels set comuns, plasma els diferents pactes assolit per les tres parts (cònsols, executiu i grups parlamentaris). Entre ells, hi ha el compromís de treballar conjuntament en el desplegament legal necessari per tirar endavant algunes de les propostes presentades des del PS, com ara la d’establir un programa pedagògic nacional per a les llars d’infants o que sigui Govern qui es faci càrrec de l’atenció als joves i adolescents en risc. 
 
Així ho ha explicat Sans. “Hem votat a favor perquè considerem que el contingut és important, ja que té en compte tot l’àmbit competencial que s’haurà de treballar a part”, ha indicat el conseller socialdemòcrata que, però, no ha volgut desaprofitar l’ocasió per lamentar el temps que s’ha trigat en arribar a tenir preparades les lleis que han de plasmar una reforma clau per al futur. I és que, ha recordat, “ja el 2011 van comprometre’s a fer-ho els set cònsols de llavors”.
 
Des de PS+I, però, s’ha volgut deixar clar que el fet d’aprovar aquest acord no s’ha d’entendre, en cap cas, com un suport al model de repartiment de transferències tancat a la taula, una fórmula la qual dos comuns (Sant Julià i Andorra la Vella –i especialment aquesta darrera parròquia) ja han avisat que no comparteixen. Sans ha estat molt crític amb la proposta que es va acabar definint. “És un model de les mateixes característiques i això ens incomoda perquè primer pensem en els ciutadans”, ha comentat. El conseller ha denunciat que “es perpetua l’actual amb uns criteris que, per molt que digui el cònsol, de modernitat no en tenen res i són injustos, per allò de qui dia passa any empeny, per fer veure que s’ha treballat quan no s’ha fet la feina i quan es vol tenir contentes algunes parròquies però no totes”.
 

Sans critica la manca d’estratègia d’UP+DA que queda reflectida en el pressupost d’Encamp pel 2017

Crea: 01/19/2017 - 18:57
Autor: PS
Sans, durant l'entrevista a l'emissora (SER Andorra).
El conseller de Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I) al comú d’Encamp Joan Sans ha estat molt crític amb el que, al seu entendre, suposa una manca d’estratègia de la majoria d’Units pel Progrés + Demòcrates per Andorra (UP+DA) al capdavant de la corporació. Aquesta situació, ha defensat, s’evidencia en els comptes que la corporació va aprovar amb l’únic suport de la formació ‘taronja’ per a l’any 2017 on, ha criticat, no es veu reflectit cap projecte en àrees claus com el comerç, el turisme o l’urbanisme. 
 
Sans ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa Hora Andorra de SER Andorra. El representant de PS+I ha reiterat la convicció que els pressupostos aprovats  pel 2017 “són els de la marmota”, ja que “tinc la sensació que tot es repeteix”. Així, ha afirmat, “DA continua sent incapaç de dibuixar als comptes una estratègia”, ja sigui en “política comercial, urbanística, d’infància o d’emprenedoria de la joventut per posar només alguns exemples”. 
 
Així, el conseller comunal socialdemòcrata ha lamentat que, fins ara, l’única actuació clarament visible d’UP+DA des de la seva arribada al capdavant del comú hagi estat la disminució de l’endeutament. “L’eixuguen perquè destinen els diners a fer-ho, però no pas a inversió”, ha remarcat. 
 
Sans ha defensat la decisió del PS de no acceptar enguany la congelació de les transferències, tot tenint en compte que la necessària reforma de les competències continua sense avançar de forma clara. De fet, ha expressat els dubtes sobre la possibilitat que en poques setmanes, tal com s’assegura des del Govern, pugui haver-hi un esborrany dels canvis. “Malauradament, no veurem que els deures estiguin acabats al març o l’abril”, ha manifestat, tot indicant que “la forma de fer política de DA és seguir dient que tot s’està ultimant o acabant”. 
 
El conseller de PS+I ha reiterat la voluntat del partit de treballar intensament en aquesta reforma, tot deixant clar que, per ara, no se’ls ha convidat a participar. Al seu entendre, el motiu que des de Govern i comuns encara no s’hagi fet participar les oposicions és ben clar: “Segur que no hi ha feina feta i saben que posaríem el crit al cel”. 
 
Saetde i el dret a saber dels ciutadans
Amb el que també s’ha mostrat crític Sans és amb la manca de transparència que, al seu entendre, te la majoria a l’hora d’explicar les relacions amb Saetde, la societat que  gestiona les pistes d’esquí d’Encamp i el Pas de la Casa. Un exemple clar és el fet que no s’expliqués abans l’oferta que s’havia rebut per part d’un privat per comprar el paquet accionarial que pertany al comú “Tota la gestió de les negociacions amb Saetde ha de ser transparent i tot pas s’ha d’explicar a la gent”, ha defensat, ja que “les accions són de tots els ciutadans de la parròquia”. 
 
La manca d’explicacions als col·lectius interessats estaria, també, en l’origen del rebuig que ha provocat la possibilitat, apuntada des del ministeri de Turisme, d’impulsar l’especialització com a zona ‘outlet’ del Pas de la Casa. “La majoria d’empresaris es van posar les mans al cap”, ha recordat el conseller de PS+I que ha posat en relleu que “no se’ls va convidar a parlar del que havia de ser el poble a nivell comercial”. Al seu entendre, “és una idea esbojarradíssima” i, encara més, “si no s’explica bé”. En la seva opinió, “empresaris i comerciants tenen molt a dir ara”. 
 
Sans també ha avançat que, des de PS+I, es demanaran explicacions per les queixes rebudes des d’algunes zones per la lentitud en la neteja de la neu caiguda el passat cap de setmana. Tot i admetre que el temporal viscut va ser “excepcional”, el representant de PS+I ha indicat que “tot apunta que la gestió dels recursos per una correcta treta de neu no van ser els adequats”.
 

Del nou règim comunicatiu del Comú d’Encamp o el finançament polític amb recursos públics

Crea: 01/09/2017 - 11:19
Autor: Joan Sans
El 16 de desembre de l’any que hem deixat enrere, tot just després de l’aprovació del pressupost del Comú d’Encamp per al 2017, un mitjà de comunicació del nostre país publicava l’article d’opinió Capgirem Encamp!!, que signava el conseller de la majoria d’UP+DA Jordi Rogel. El mateix dia, els comptes de Twitter i Facebook del Comú d’Encamp compartien l’article d’opinió entre els seus seguidors i jo, l’endemà mateix, a les 7.57 h, aplaudia públicament la iniciativa perquè confiava que tots els consellers de casa comuna podríem gaudir d’aquest nou model comunicatiu en què, “per salut democràtica, transparència i dignitat” (deia al meu compte de Twitter), els recursos de comunicació que paguem entre tots també recollissin l’opinió de la resta de consellers.
 
La setmana passada, el mateix dia que el Diari BonDia publicava el meu article d’opinió 
 
Els pressupostos de la marmota, vaig sol·licitar al Comú d’Encamp el procediment que havia de fer servir com a conseller de comú per poder gaudir del mateix dret que el del meu company de la majoria d’UP+DA, el conseller Jordi Rogel. Un dret de transparència que es resumia que, de la mateixa manera que s’havien fet servir les xarxes socials del Comú per difondre el seu article d’opinió, també s’hauria de fer amb els articles d’opinió dels consellers de PS+I o d’LdA+I.
 
Després de dos paràgrafs i d’haver llegit el títol d’aquesta opinió, els estimats lectors ja es deuen haver fet a la idea que el meu article d’opinió Els pressupostos de la marmota no ha gaudit del mateix dret que l’article d’opinió del conseller de comú d’UP+DA. És més, perquè no em queixi, els responsables institucionals van optar per la solució salomònica de retirar de les xarxes socials del Comú l’article del company de la majoria Jordi Rogel, que en aquell moment ja s’havia difós entre 1.942 comptes de Twitter i 2.410 de Fa­cebook.  
 
La veritat és que hi estem massa habituats, a aquest tipus d’astracanades a casa nostra, de la mateixa manera que estem habituats que els webs comunals no tinguin un espai en què es recullin les opinions de tots els representants electes o que els recursos públics en comunicació només es destinin a fer un seguiment de l’activitat dels cònsols o els consellers de la majoria (deu ser allò de la “democràcia representativa” mal entesa). 
 
No entraré en el detall de les converses que vaig mantenir amb els responsables institucionals de casa meva per fer-los entendre que és senzillament una qüestió de transparència i que poden mirar models d’altres administracions locals franceses o espanyoles en què l’activitat dels grups de la minoria també  és present, dedueixo que per una qüestió de salut democràtica.
 
Arribats a aquest punt, no voldria pensar que alguns ens conviden a opinar en una sola direcció com en les democràcies mal enteses, que porten molts responsables institucionals a apropiar-se dels recursos públics pensant-se que són exclusivament seus. Com tampoc voldria pensar que som davant un ús abusiu, sectari i partidista dels mitjans institucionals, que paguem entre tots els ciutadans del Pas de la Casa i Encamp, per finançar accions o interessos del grup de la majoria.
 
I és per tot plegat que, convençut que el dret a la informació s’ha de fer visible des de les institucions i per estalviar-nos a tots el fet d’haver d’impartir classes de pluralisme i tolerància a aquells que van pel món presumint-ne, convido els cònsols i consellers d’UP+DA a la parròquia d’Encamp que encetin una reflexió ràpida per no caure en la “censura informativa” amb els recursos públics i garantir, al més aviat possible, el dret a la igualtat i l’equitat comunicativa a tots els consellers electes. 

El guarniment pressupostari o els pressupostos del dolç capgirament

Crea: 12/20/2016 - 17:39
Autor: Joan Sans
Alguns diran que em faig repetitiu, és cert, però tan repetitiu com cada vegada que UP+DA posa damunt la taula, després de cinc anys al govern de la parròquia, el projecte de pressupost per a l’any següent i que, excepcionalment aquest any, guarneix amb floritures nadalenques de capgirament. Confesso que no sé si preferia aquelles introduccions polítiques que incloïen les memòries pressupostàries del mandat anterior, que finalment no es llegia ningú, o els adornaments actuals en forma d’article d’opinió del conseller encarregat de les finances. Sí que he d’aplaudir, però, que hagin desaparegut aquells discursos estèrils que s’hi reproduïen massa sovint per justificar la contenció o les retallades que estaven fent a causa de l’estat en què es van trobar les arques de la nostra casa comuna. 
 
Tampoc és ara moment de recordar aquelles dos últimes memòries en què es feia un èmfasi especial en el punt d’inflexió que representaven i s’apuntava decididament en els recursos de més que es destinarien a polítiques de serveis socials o de promoció. Confiem que algun dia ens expliquin què entenen per polítiques socials a UP+DA, perquè jo em pensava que eren un tipus de polítiques que, en lloc d’haver de despullar família per família per jutjar-ne les seves dificultats i fer la bossa dels ajuts socials més gran, anaven encaminades a resoldre aquestes diferències amb accions que no vagin fent cada cop més gran l’escletxa social entre les famílies de la nostra parròquia, ofegant-les amb increments de fins a gairebé un 50% en serveis adreçats als infants de casa nostra, com ara els de l’Àrea de Jovent. 
 
Tampoc els demanarem si han fet el càlcul de què representarà per a les arques de casa comuna aquest increment, no fos cas que la xifra coincidís massa amb l’import de fer les paus per poder pagar contractes d’assessoraments externs d’aquells “tan necessaris” perquè no es confia amb el talent tècnic dels treballadors de casa comuna. I així, de passada, també deixarem de banda la gran concepció de les polítiques de reactivació econòmica que en la memòria tècnica es tradueix en un increment de 79.375,24 euros.
 
I torno a ser crític, com cada any, perquè els pressupostos que ens han presentat no només no serveixen per canviar les coses, sinó que tampoc serveixen per millorar la qualitat del vida dels ciutadans de la nostra parròquia. És un mal pressupost. I és un mal pressupost per al creixement i per al benestar.
 
I no em cansaré d’insistir que parlar de pressupostos vol dir tenir damunt la taula una definició del model de parròquia i no només un bon assessorament en comunicació per farcir el capó de Nadal. Els pressupostos no poden tenir com a sol objectiu quadrar els números perquè sembli que acomplim els objectius de dèficit o superàvit que ens havíem proposat. I em faré ben pesadet per insistir en què un pressupost ha de complir també amb la principal obligació d’un govern comunal, que és la de garantir els serveis públics que són competència nostra, i prestar-los sense fer-ne minvar ni la quantitat, ni la qualitat.
 
El pressupost per al 2017, reflecteix una absència completa d’estratègia i no pas per falta de coneixement dels que componen el govern comunal, sinó per falta de voluntat. Són els pressupostos d’una parròquia trista i estancada, quan haurien de ser l’eina principal per construir un projecte, per donar resposta als veïns de la parròquia, per dissenyar-ne el futur. Són els pressupostos de la rendició per manca de projecte perquè fa dies que algú ha abaixat els braços i s’ha entregat a la inèrcia de l’engranatge de deixar avançar el temps amb el “laisser faire, laisser passer”, que és molt més fàcil i molt menys arriscat.
 

PS+I retreu DA que retardi voluntàriament l’aplicació al comú d’Encamp dels canvis en la Llei de Funció Pública

Crea: 10/27/2016 - 20:38
Autor: PS
Sans i Marsenyach consulten documentació durant la sessió.
Els dos consellers de PS+Independents (PS+I) al comú d’Encamp, Joan Sans i Pere Marsenyach, han criticat que la majoria de Demòcrates per Andorra (DA) estigui retardant voluntàriament l’adaptació de l’ordinació de funció pública a les noves disposicions legals de la Llei de Funció Pública. Així, Sans ha lamentat que no s’hagi aprofitat el treball per canviar la normativa pel que fa als càrrecs directius per tirar endavant unes modificacions que, ha remarcat, també afecten les corporacions parroquials.
 
Així ho han manifestat els dos representants de PS+I durant la sessió de consell de comú que ha tingut lloc aquest dijous. Sans i Marsenyach han recordat que, amb la llei que creava el nou pla de pensions dels treballadors públics, també es modificava la de Funció Pública amb una disposició final que obligava a què tots els nous empleats no fossin funcionaris sinó agents de l’administració. El passat juliol, a l’hora de començar a treballar en l’ordinació dels càrrecs directius, van expressar la convicció que aquesta situació també afectava els comuns. “Vam plantejar els dubtes i vam demanar que es mirés”, ha explicat Sants, tot indicant que encara no hi ha una solució clara a les peticions.
 
 “Hem provat d’explicar que no enteníem que davant d’unes demandes del 21 de juliol, a 27 d’octubre encara no tinguem cap resposta. Els dubtes continuen sent els mateixos”. El conseller de PS+I ha demanat que els correus electrònics entre minoria i majoria quedessin reflectís a l’acta de la sessió, fet que no ha agradat al cònsol major, Jordi Torres Arauz. “Aquesta absència de resposta per part dels responsables de casa comuna havia de quedar recollida. Quan he tret els correus, que no revelaven res d’especial, s’ha creat neguit i por que ha fet literalment que se’ns retirés la paraula”, ha apuntat Sans en roda de premsa, tot afirmant que els mails “només expliquen que, tot i la demanda reiterada, a 27 d’octubre encara estem esperant resposta; el que va més enllà dels dos mesos que preveu el reglament de funcionament dels comuns”. El representant socialdemòcrata ha manifestat que aquesta situació “demostra que, en matèria de gestió de personal, el comú continua sent can pixa”. 
 
 
El conseller de PS+I, que ha recordat que la formació socialdemòcrata va votar al Consell General en contra de la modificació de la Llei de Funció Pública, ha posat sobre la taula “el gran treball de col•laboració” fer amb l’ordinació de la funció directiva. “No ens mereixem això; se’ns menysté, quan generem un dubte, hi ha una absència de resposta perquè són conscients que aniria en contra de l’opinió dels treballadors”. En aquest sentit, ha remarcat que “és d’afectació als comuns, però ja sabem que, per DA, això de respectar la llei, en alguns casos, no funciona o no es té en compte”. 
 
 
Sobre aquest darrer punt, no ha hagut d’anar molt lluny per buscar un altre exemple. Sans i Marsenyach han forçat que es votés l’aprovació d’un plec de bases per a l’adjudicació del servei de selecció, contractació i seguiment del personal pel portal de la Vall del Madriu. Inicialment, la majoria entenia que aquest tràmit no era necessari però el conseller de PS+I ha recordat que el pla de gestió preveu que aquests tipus d’acord hagin ser ratificats pels plens de les quatre corporacions parroquials. 
 

La santíssima comissió paral·lela

Crea: 10/12/2016 - 12:32
Autor: Joan Sans

La primera quinzena de setembre parlava en aquest mateix espai de la síndrome del trastorn postvacances i en un moment de la meva opinió apuntava que un altre dia parlaríem d’una altra síndrome, la de la contractació d’assessors i assessorets a dit i a cop de talonari, altrament coneguda com la síndrome de les “mamandúrries”.

Si bé el terme “mamandúrria’ no ens el recullen els diccionaris de la nostra llengua (tard o d’hora i amb la proliferació inefable d’aquesta fauna ens ho hauríem de plantejar), sí que ens el recullen els diccionaris de la llengua espanyola. El de la Reial Acadèmia, per exemple, recull el terme “mamandurria”, que deriva de “mamar”, com el salari que es gaudeix sense merèixer-lo, sinecura, ganga permanent. És cert que la sonoritat del terme té una càrrega lletjota, però no em diran que té certa gràcia aquesta derivació pejorativa del verb mamar per definir aquells que s’hi aferren tan fort o els aferren directament per anar traient el poc suc li queda...

Confesso que el terme el vaig descobrir la primavera passada, quan feia quatre mesos que des de PS+I reclamàvem encetar una feina improrrogable, que la majoria havia obviat el darrer mandat. De “mamandúrries”, a la nostra casa comuna, n’hi ha de dos tipus: les que van per via empresarial, que són de l’exemple que vam practicar fa cinc mesets quan per contractar un càrrec de confiança s’ha de pagar 4.000 euros a una empresa externa per fer un procés de selecció (sí, ho heu entès bé, per contractar un càrrec de confiança), i les de contractació directa. Avui, però, per tal d’esvair dubtes, provaré d’exemplificar com s’arriba a aquesta darrera.

Tan aviat com es va encetar el mandat anterior, la que fins aleshores havia estat cap del Departament de Recursos Humans, amb un complement de responsabilitat, va deixar el Comú per una comissió de serveis en una altra administració. La Junta de Govern, per cobrir aquesta vacant, va contractar una persona de confiança perquè es fes càrrec de dirigir el Departament durant tot el mandat. Una decisió lògica que va rebre el nostre suport i amb unes funcions i uns objectius determinats que a les acaballes del mandat anterior resulta que havien caigut en l’oblit. Exacte, els parlo, entre altres coses, del famós organigrama que ha estat objecte de debat des del mes de gener d’aquest any. Així doncs, gairebé tota la durada del mandat anterior, el Departament de Recursos Humans estava compost per una persona responsable i uns tècnics funcionaris amb unes tasques assignades.

Fa gairebé mig any, se’ns explica la voluntat de la majoria de substituir aquest assessor que s’havia fet càrrec de dirigir el Departament de Recursos Humans durant gairebé 4 anys. Simultàniament, la persona que havia marxat en comissió de serveis, torna al Departament i s’hi afegeix, també, l’altra persona que, fruit del procés de selecció que han encomanat a una empresa externa, entra com a càrrec de relació especial per dirigir a partir d’ara el Departament.

Arribats a aquest punt, resulta que tenim al Departament de Recursos Humans d’Encamp dos persones amb una formació específica altíssima en l’àmbit dels recursos humans (o sigui, una persona més que el mandat anterior) però, paral·lelament, la Junta de Govern decideix contractar una altra vegada la persona que s’havia encarregat durant el manat anterior de dirigir el Departament, aquesta vegada amb l’encàrrec de fer evolucionar la famosa “foto” de l’organigrama.

Costa d’entendre, ho sé. Com pot ser que engreixem el Departament amb dos persones més de les que havien calgut fins ara? Com pot ser que no siguem capaços d’encomanar una tasca concreta a un funcionari que retorna al Comú amb uns coneixements superiors dels recursos humans? Com pot ser que justifiquem que ens cal algú de confiança per dirigir un departament i per trobar aquesta persona haguem de recórrer a un procés de selecció extern gastant-nos 4.000 euros de diners públics? Com pretenem que la gent confiï en la nostra gestió si per fer una feina per a la qual fa quatre dies dèiem que ens calia un responsable i ara en paguem dos i un tercer que tenim aparcat?

Des de PS+I hem explicat públicament el motiu pel qual vam rebutjar formar part d’una comissió paral·lela per treballar en un nou organigrama dels recursos humans. Vam posar damunt la taula de la majoria la nostra disponibilitat absoluta per col·laborar en aquesta tasca aprofitant els coneixements dels tècnics de casa comuna i dels caps de departament, d’àrea o de secció, per estalviar-nos la contractació d’un nou assessor de confiança que augmentava injustificadament les despeses de casa comuna. La resposta de la majoria d’UP+DA va ser negativa, preferien engreixar el Departament amb assessors i assessorets que treure profit dels recursos humans de la casa i nosaltres, lògicament, vam dir que no els jugaríem el joc. La sortida de fa poc més de quatre dies de la representant dels liberals d’Encamp d’aquesta Comissió paral·lela, que tenia per encàrrec fer els deures endarrerits, palesa que el nivell d’amaniment és tan gran que només et queda l’opció de restar a la rereguarda veient com n’és d’estèril fotre el crit al cel per una santíssima comissió.      

Sans demana una exposició pública de l'informe francès sobre l'heliport

Crea: 09/28/2016 - 11:14
Autor: PS
Sans, durant un acte públic (F.Galindo / Diari d'Andorra).
El Govern ja sap que el resultat dels estudis sobre el terreny proper a FEDA proposat per acollir l’heliport nacional serà positiu. Ara bé, des de la minoria comunal del Partit Socialdemòcrata es considera que un cop arribin els informes escrits s’han de presentar públicament. “És el més important per tranquil·litzar tot­hom”, va assegurar el conseller Joan Sans, que va explicar que alguns veïns de la zona de Vila “ens han expressat els seus neguits per les possibles molèsties”.
 
En aquest sentit, va assegurar que “si s’explica i tot és positiu no ens oposarem al projecte”. No obstant això, considera que cal que els informes, més enllà de les qüestions tècniques sobre la idoneïtat del terreny, també entrin a valorar el sobrevol i el nivell de sorolls que pot causar als nuclis habitats més propers. “Tot això no sabem si ho inclourà l’informe i nosaltres volem saber segur que no afectarà els nuclis habitats”, va remarcar, tot recordant que “per nosaltres no és un projecte prioritari, però si no genera cap molèstia i no representa una despesa de diners públics, no ens hi oposarem”.

Pàgines

Subscriure a RSS - Comú d'Encamp