Tribuna d'opinió publicada al Diari d'Andorra
L’afer BPA està tenint tot un seguit d’efectes, més enllà dels econòmics i socials, en l’àmbit de la informació i el seu accés.
El darrer és la proposició de llei que regula la informació reservada d’Estat que Liberals d’Andorra vol fer entrar al Consell General i que ara ha fet arribar a la resta de grups parlamentaris per a la seva valoració.
L’accés dels ciutadans a la informació fa temps que té la consideració de dret essencial i bàsic en tota societat democràtica. És obligació dels poders públics potenciar aquest dret, entenent-lo com un mitjà per assolir unes societats més lliures, amb ciutadanes i ciutadans més responsables i més implicats en els afers col·lectius, així com unes institucions públiques més transparents i properes a la gent.
En un context d’Estat democràtic i de dret, els poders públics han de donar compte a la ciutadania de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics. El poble ha de conèixer les dades i la informació de què disposen les administracions ja que aquestes són determinants per valorar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder responsable. Així doncs, els principis de transparència, accés a la informació i el bon govern són fonamentals, ja que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions.
Els poders públics han de donar resposta a la demanda social que cada cop exigeix una major transparència sobre el seu funcionament i els processos de presa de decisió, incloent també el reconeixement d’un dret d’accés ampli a la documentació i informació, així com una major participació en la presa de decisions. Es considera també que, a més de respondre a les demandes individuals d’accés, com ara sembla plantejar Ld’A (per a consellers generals), les autoritats s’han de comprometre a posar en pràctica polítiques actives de comunicació fonamentades en la voluntat de posar a disposició del públic qualsevol informació considerada útil en el marc d’una societat democràtica transparent.
A Andorra estem molt lluny, massa, d’aquests principis. Han passat més de vint anys des de l’aprovació de la Constitució i cal desplegar molts dels seus títols, entre els quals, l’accés a la informació. El text constitucional regula, de forma genèrica, la comunicació i la informació, i al mateix temps limita aquests drets, quan intenta garantir i salvaguardar el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge.
Ara, en lloc de desenvolupar aquest dret i ampliar i millorar la normativa avui existent, que s’ha manifestat clarament insuficient (Codi de l’Administració, 1989, per exemple), es planteja regular els secrets de l’Estat.
En un Estat democràtic, la norma ha de ser l'accés a la informació i la transparència i l'excepció, el secret i la denegació d’accés, amb caràcter limitat i ben justificats.
Ld’A presenten un text de tretze articles, de senzilla aplicació i tres disposicions finals. Potser no calia una llei amb cent vuitanta-tres articles com és el cas de la Llei sobre l’accés als documents dels organismes públics i la protecció de les dades personals, del Govern del Quebec –darrera versió del 2015–, però que amb aquests pocs articles es ventili un dret essencial i bàsic en tota societat democràtica com és l’accés a la informació pública és, com a mínim, temerari.
En lloc d’aquest text ens hauria agradat trobar-nos amb un d’inspirat en la Convenció del Consell d’Europa sobre accés als documents oficials, del 2009, http://www.coe.int/fr/web/conventions/full-list/-/conventions/treaty/205 i en les recomanacions del Consell d’Europa sobre comunicació dels arxius i accés als documents públics Re(2000)13 i Rec(2002)2. Normes i principis tots ells que bé podríem haver signat i integrat al nostre ordenament jurídic perquè Andorra és, des del 1994, membre del Consell d’Europa.
D’aquesta forma la proposta hauria pogut incloure també el vessant de la transparència, la de respondre a les demandes d’informació. Aspecte que requereix, per part de les administracions, un sistema estructurat d’accés a la informació pública, capaç de respondre amb celeritat i transparència. Per fer-ho és necessari un sistema de gestió documental per assegurar, d'una banda, una administració pública transparent i democràtica al servei dels administrats, i d'altra assegurar un patrimoni documental íntegre i de qualitat que permeti assegurar la memòria nacional, Reglament de l'organització i el funcionament del Sistema d'Arxius i de l'Àrea d'Arxius del Govern d'Andorra, 2005.
Ens hauria també agradat que el text hagués tingut en compte, tot ampliant els seus àmbits d’actuació, el Reglament organitzatiu de la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació, del nou de setembre del 2015, ja que aquest és l’òrgan que proposarà al Govern els criteris generals d’accés als documents produïts per l’Administració general i elaborarà les taules d’accés documental que determinin els criteris d’accés als documents.
Davant d’un assumpte tan transcendent cal demanar que fem, entre tots, l’esforç d’adoptar una legislació en matèria d’accés i dotar-nos d’una norma fonamentada en els principis comuns conformes als valors democràtics. Exigir a les nostres administracions comptar amb uns portals de transparència necessaris per garantir un exercici del poder públic responsable. I treballar per tenir una normativa coherent i lògica per facilitar l'accés als documents amb les limitacions, les necessàries en una societat democràtica i proporcionals a l'objectiu de protegir.