Partit Socialdemòcrata

transparència

El PS demana explicacions a Govern sobre els tractes contractuals que té amb el Sr. Antoni García Fernández

Crea: 06/12/2020 - 12:00

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata vol que Govern expliqui els detalls sobre la relació contractual que té amb el Sr. Antoni García Fernández. Aquest és l'objectiu de la bateria de preguntes que la formació ha tramitat i que Govern haurà de respondre per escrit, facilitant una informació que des del PS entenen que ja hauria de ser pública: "Estem exigint transparència. És una informació que la ciutadania hauria de conèixer i que ja hauria d'haver estat publicada al portal web de Govern, com totes les altres adjudicacions. Els ciutadans i ciutadanes d'Andorra tenen dret a saber que es fa amb els seus impostos", ha defensat la Consellera General del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela.

 

Vista la informació apareguda als mitjans de comunicació relativa a la contractació de personal de relació especial i denunciada per diferents sindicats, els socialdemòcrates demanen, en primer lloc, quina ha estat la forma d'adjudicació dels serveis i treballs de l'adjudicatari, quina és la modalitat contractual que s'ha utilitzat per contractar aquests serveis i quina és la identitat de l'adjudicatari. En segon lloc, la formació demana saber quines són les tasques i treballs que li han estat encomanats, el seu termini i quin és l'òrgan contractat, així com en quins termes es produeix la prestació de serveis i quina és la freqüència amb la qual es troba present en els edificis administratius del Govern. En tercer lloc, des del PS volen saber quines són les tasques i treballs que li han estat encomanats i si transmet instruccions des del ministre cap al personal del ministeri. Finalment, els socialdemòcrates demanen el el cost dels seus serveus i quina és la partida pressupostària on s'imputen aquests serveis i treballs.

 

El PS confia poder corregir la manca de profunditat de la llei de transparència

Crea: 05/13/2020 - 20:55

La Presidenta del PS, Susanna Vela, ha qualificat "d'exercici d'hipocresia" plantejar en aquests moments una llei d'accés a la informació i transparència: "Hi ha demandes d'informació i preguntes per a ser respostes relatives a la manca de transparència, inexistent, de l'acció de Govern", ha volgut recordar. Els socialdemòcrates entenen que una llei d'accés a la informació pública i de la transparència ha d'introduir els instruments per a una transformació profunda en l'organització de les administracions i la seva relació amb les persones. 

 

En aquest sentit, els socialdemòcrates troben a faltar una sèrie d'aspectes claus per garantir el dret a la informació i la transparència de les administracions públiques, com ara marcar les sancions en cas d'incompliment de les obligacions de transparència, incentivar la participació ciutadana, elements de Govern obert, provisió dels recursos econòmics, humans i tecnològics suficients per configurar un sistema, a través de mitjans electrònics, de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i participatiu.

 

Des del PS reclamen també recursos per dotar cada administració dels sistemes de gestió documental que són els que garanteixen l'autenticitat i integritat dels continguts objecte d'informació i poder emprar un marc d'interoperabilitat per bolcar-hi directament la informació provinent dels documents públics electrònics i evitar una inacabable i costosíssima tasca de reelaboració de la informació. La formació assenyala que, entre altres aspectes, caldria contemplar mesures per a l'aplicació de la llei (a banda dels recursos humans i econòmics necessaris) com és un pla estratègic i els fulls de ruta i plans de formació als treballadors públics.

 

La Consellera General, Susanna Vela, ha assegurat que des del del Grup Parlamentari Socialdemòcrata confien poder treballar tots aquests continguts: " En comissió es podrà treballar el text per dotar-nos d'una norma fonamentada en els principis comuns conformes als valors democràtics i per fer una normativa coherent i lògica per facilitar l'accés als documents amb les limitacions, les necessàries en una societat democràtica i proporcionals a l'objectiu de protegir.

_

 

Pel que fa a la llei de notariat, Vela ha assenyalat durant la sessió que "el Govern hauria d'haver resolt el problema i de forma pràctica feia temps, no només pel retard en solucionar la situació de bloqueig sinó perquè ens consta que Govern era coneixedor de la situació de malaltia d'un dels professionals que l'incapacitava en la seva funció de notari”. Els socialdemòcrates han treballat aquesta modificació de la llei abans de l’entrada a tràmit, amb la voluntat d’agilitzar i poder adoptar un procediment d’extrema urgència aportant mesures i garantint la seguretat jurídica. “S’ha de garantir que aquesta solució no posés en dificultat  la continuïtat de l’acció notarial i és en aquest sentit que hem fet especial èmfasi en la digitalització dels protocols perquè ens va semblar que el primer text posava dubtes en com en un futur s’havien de transmetre a l’Arxiu General de Protocols i a l’Arxiu Nacional d’Andorra aquells protocols digitalitzats i per tant hem fet aportacions de caràcter tècnic per garantir la custòdia i la preservació a llarg termini de la documentació notarial digitalitzada” ha explicat Vela.

 

Vela assenyala que “Govern ha de fer els deures que no va fer un cop aprovada la modificació de la llei l’any 2017, i fer una planificació i un full de ruta abans del maig de 2021, per garantir que quan els notaris lliurin els protocols indexats i digitalitzats ho facin degudament, perquè en futurs tancament de notaries, la documentació estigui preparada convenientment per ser transferida a l’Arxiu General de Protocols o a l’Arxiu Nacional.

 

 

_

Imatge: Eduard Comellas/Consell General

D’accés a la informació, govern obert i participació

Crea: 06/20/2019 - 10:45
Diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò de les accions prioritàries del nou govern de coalició DA, LA i CC, i d’entre aquestes tretze s’ha anunciat que els pròxims dies s’entrarà a tràmit parlamentari la llei de transparència d’accés a la informació i que es crearà una secretaria d’Estat de participació ciutadana. D’entrada ens n’hem de felicitar perquè som, el PS, uns ferms defensors d’aquestes accions absolutament necessàries.
 
Des del PS entenem que una llei d’accés a la informació pública i de la transparència ha d’introduir els instruments per a una transformació profunda en l’organització de les administracions i la seva relació amb les persones. La finalitat d’una llei d’accés a la informació és establir un sistema de relació entre la ciutadania i l’Administració pública per fonamentar el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.
 
De la proposta del govern de coalició no sabem, de moment, si es tracta d’un text nou o si s’aprofita la proposició de llei que es va treballar en comissió la passada legislatura i/o la d’una altra que no va arribar a entrar a tràmit parlamentari. Esperem que es tracti d’un nou text perquè reculli els continguts imprescindibles en una llei de transparència i accés a la informació. És a dir, si es vol que la norma sigui efectiva i no només una declaració d’intencions, haurà de contenir, com a mínim, el següent: establir el principi de lliure accés a la documentació; vincular explícitament informació pública a document públic; incidir en aspectes com la gestió documental, imprescindible en qualsevol política sobre govern obert; establir les obligacions en matèria activa (informació que s’ha de difondre obligatòriament per la seva especial rellevància a través dels portals de la transparència); regular el procediment d’accés a la informació per part del ciutadà (aspecte substancial d’una norma de transparència); definir els terminis per fer accessible una informació; i marcar les sancions en cas d’incompliment de les obligacions de transparència.
 
L’establiment de límits a l’accés, d’acord amb la normativa internacional, ha de ser proporcional a la finalitat o interès que pretengui protegir. Per això les exempcions d’accés han de ser motivades i fonamentades en raons sempre objectives, amb la finalitat de protegir interessos legítims tant públics com privats. I en aquest sentit, la norma ha de crear un òrgan independent i professionalitzat que s’ha d’encarregar de resoldre els conflictes i configurar al mateix temps una doctrina sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir el dret d’accés. Els membres d’aquest òrgan han de ser experts en la matèria i elegits entre juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius i gestió documental.
 
I per últim, una llei que ha d’anar acompanyada no només de la memòria econòmica, sinó de la provisió dels recursos econòmics, humans i tecnològics suficients per configurar un sistema, a través de mitjans electrònics, de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i participatiu. Com també dels recursos per dotar cada administració dels sistemes de gestió documental que són els que garanteixen l’autenticitat i integritat dels continguts objecte d’informació i poder emprar un marc d’inter-operabilitat per bolcar-hi directament la informació provinent dels documents públics electrònics i evitar una inacabable i costosíssima tasca de reelaboració de la informació. Esperem doncs trobar i treballar tots aquests continguts en aquesta proposta de norma de transparència i d’accés a la informació

El PS esmena la llei de la Cambra de Comerç perquè sigui sotmesa al mateix control que totes les entitats de dret públic

Crea: 07/05/2018 - 13:48
Façana de la seu de la Cambra (El Periòdic).

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat fins a catorze esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, ara a tràmit parlamentari. Des de la formació es considera necessari que aquesta entitat, que rep una important subvenció per part de Govern, sigui sotmesa al mateix control que altres organismes de dret públic i, per tant, que se li apliqui els mateixos criteris de supervisió que a altres entitats que reben importants transferències econòmiques de Govern. Així, entre altres, es proposa que les liquidacions anuals siguin auditades pel Tribunal de Comptes i que se sotmeti al règim de contracció pública.

Així, amb l’esmena 2 es proposa afegir un nou article al text que estipuli que la Cambra “es regeix per aquesta Llei, per les normes reglamentàries que dicti el Govern i, amb caràcter supletori, per aquelles disposicions legals sobre règim jurídic i procediment de l’Administració pública del Principat que s’adiguin a la seva naturalesa i funcions”. També es deixa clar que “la contractació i el règim del seu patrimoni s’ajustaran al dret públic en l’exercici de totes les competències de caràcter públic”. En la motivació de la proposta de modificació es remarca que l’entitat “rep finançament públic” i, per tant, “és lògic que la contractació i el règim del seu patrimoni s’ajustin al dret públic”.

En una direcció similar es fa l’esmena 13. En concret, el PS proposa que els estats financers de la Cambra siguin auditats anualment no pas per una empresa independent sinó pel Tribunal de Comptes. A més, s’afegeix l’obligació, ja existent per a moltes entitats de dret públic, d’haver de retornar a Govern a final de cada exercici les transferències rebudes i no utilitzades ni compromeses.

La consellera general del PS, Rosa Gili, ha posat en relleu que la tramitació de la llei “ens ha evidenciat que calia esmenar-la per unificar els criteris que s’apliquen a la Cambra, com a institució pública en relació a les altres entitats de dret públic que tenim al país”. Per això, considera important que “hi hagi  aquesta fiscalització del Tribunal de Comptes i altres coses a unificar”, tot recordant que el text actualment vigent “és del 1993 i molt antic”.

Un altre punt de la modificació legislativa a tràmit que no convenç el PS és la possibilitat que la Cambra presenti iniciatives legislatives a Govern. Per això, amb l’esmena 4 suprimeixen l’article que ho permetria, tot argumentant que l’entitat “no té potestat legislativa per si sola”. Des de la formació entenen que les propostes per fer o canviar textos legals es poden fer perfectament des de l’organisme sense aquest canvi normatiu.

El PS també ha presentat una esmena en relació a la nova fórmula de finançament de l’entitat que vol impulsar Govern, ja que “no ens sembla adequada”. Així, pel que fa als recursos ordinaris se suprimeix la partida variable en funció de la creació neta de societats mercantils i establiments comercials i la possibilitat d’aportacions voluntàries per part dels seus electors. També es vol treure de la llei l’opció de demanar transferències extraordinàries en funció de les activitats o serveis que es proposin des de la Cambra. Per últim, també s’elimina el punt que volia permetre un increment de la transferència de fins a un 10% per assumir projectes “d’alt valor afegit”.  

Els consellers generals socialdemòcrates també modifiquen l’article de la llei original que establia un salari per al president de la Cambra. En concret, amb l’esmena 11, inclouen que aquesta remuneració ha de tenir en compte “la seva dedicació horària” i que, en tot cas, ha de ser com a màxim de dues vegades el salari mínim.

Una altra esmena important és la número 11, que fa referència a l’article 14 de la llei, que permet a la Cambra mantenir relació amb òrgans estatals estrangers únicament amb una comunicació prèvia a Govern. El PS vol canviar aquest redactat per exigir que s’hagi de demanar “autorització prèvia” a l’executiu”, ja que, recorden, és a qui correspon “la potestat relativa a les relacions internacionals”.

Una altra de les esmenes del PS persegueix una major transparència en el funcionament de la Cambra, especialment en les eleccions a la direcció. En concret, es proposa que els criteris de reparticions dels membres del ple es publiquin al BOPA abans de cada renovació.

Accés a la informació

Crea: 06/25/2018 - 11:26
L’afer BPA ha tingut –i té– un seguit d’efectes, més enllà dels econòmics i socials. El darrer és la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació que Liberals d’Andorra ha entrat a tràmit parlamentari.
 
Malgrat la voluntat política, el text no sembla respondre a la demanda social que exigeix més transparència sobre el funcionament de l’administració pública, incloent el reconeixement d’un dret d’accés ampli a la documentació pública, així com més participació en la presa de decisions. No es demana el compromís de les autoritats públiques a posar en pràctica polítiques actives de comunicació fonamentades en la voluntat de posar a disposició del públic qualsevol informació considerada útil en el marc d’una societat democràtica transparent. Només sembla respondre a la necessitat d’informació dels representants públics i no s’aplica a la totalitat de la documentació generada per les administracions públiques.
 
En lloc de desenvolupar el dret d’accés, defineix i regula la informació reservada quan hauria pogut incloure el vessant de la transparència que requereix per part de les administracions un sistema estructurat d’accés a la informació pública: un sistema de gestió documental per assegurar una administració pública transparent i democràtica al servei dels administrats, i assegurar un patrimoni documental íntegre i de qualitat. Ens hauria agradat trobar un text inspirat en els textos del Consell d’Europa sobre accés als arxius i als documents públics (2000, 2002 i 2009) i que hagués tingut en compte, tot ampliant els àmbits d’actuació, la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació (2015), òrgan que proposa els criteris generals d’accés als documents produïts per l’administració general.
 
Esmenarem el text per dotar-nos d’una norma fonamentada en els principis comuns conformes als valors democràtics i per fer una normativa coherent i lògica per facilitar l’accés als documents amb les limitacions, les necessàries en una societat democràtica i proporcionals a l’objectiu de protegir.

Transparència i democràcia

Crea: 06/22/2018 - 10:42
Dimecres passat, el Partit Socialdemòcrata va sotmetre a votació de la seva militància, en un congrés extraordinari, la decisió de presentar llistes territorials conjuntament amb Liberals d’Andor­ra per tal d’aportar la pluralitat existent al nostre país al Consell General.
 
Una decisió presa amb transparència, de forma democràtica i que, posteriorment va ser exposada al conjunt de la ciutadania mit­jançant una entrevista a la televisió pública, conjuntament amb el senyor Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra i candidat de la formació.
 
Al PS aquesta forma de fer és del tot habitual. Hem escollit amb votacions amb urna els nostres càrrecs directius, tant al comitè executiu com al directiu. Les comissions de treball de preparació dels programes estan obertes a la ciutadania i tothom que ho desitgi hi pot assistir. Tampoc es pot oblidar que hem realitzat ja dos processos de primàries per escollir el nostre candidat a cap de govern, fórmula que s’ha obert a tota la ciutadania.
 
La nostra és una forma de fer que contrasta amb la d’altres partits, on les decisions es prenen de forma fosca, en una espècie de caixa negra, sense donar explicacions, i per tant, de forma poc o gens transparent.
 
I és clar, qui no té interioritzat al seu ADN un fun- cionament democràtic i el respecte a la pluralitat, difícilment el pot traslladar a la seva acció política pública. I DA gestiona Andorra com la seva cúspide gestiona el partit: amb foscor, amb decisions a dit, amb acords soter­rats, amb total falta de transparència.
 
Els temps actuals demanen explicacions, transparència, donar la veu als ciutadans, fomentar consultes populars com ara la plantejada al Consell aquesta legislatura de realitzar-ne una sobre la importació de brossa des de l’estranger per ser cremada al Centre de tractament de residus i que finalment no va poder tenir lloc.
 
També demostrem aquest compromís amb la democràcia, per exemple quan plantegem més transparència i implicació de ciutadans i agents socials en la negociació amb la Unió Europea o el fet d’adoptar el compromís de celebrar un referèndum vinculant previ a l’aprovació de l’acord d’associació.

López alerta que els canvis a la llei de transferències fan el model encara més injust que el tombat pel TC

Crea: 06/21/2018 - 18:18
Els consellers generals del PS, al ple del Consell.
El Consell General ha refusat l’esmena a la totalitat presentada pels consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) a la modificació de la llei de transferències tramitada pel Govern per corregir els punts anul·lats per la sentència del Tribunal Constitucional. Des de la formació, Pere López ha tornat a criticar un model que no està consensuat amb totes les parròquies, que perjudica seriosament a una part important de la ciutadania, ja que no és “equilibrat”. De fet, ha alertat, els canvis introduïts el fan encara més injust que el model inicialment aprovat i ara tombat pel TC.
 
López ha deixat clar que la modificació legislativa ara a tràmit només fa que empitjorar la injustícia del model inicial de DA, que ha volgut contraposar amb la proposta que sempre ha defensat el PS, que dóna més pes a la població sense oblidar la necessària compensació a aquelles parròquies menys habitades. “Defensen un model territorial equilibrat, amb solidaritat sí, però que sigui justa”, ha indicat. El parlamentari socialdemòcrata, en canvi, ha indicat que, en canvi, “no és just que a certes parròquies la pressió fiscal sigui molt més elevada que altres i que els criteris de la reforma siguin arbitraris”.
 
El conseller general del PS ha remarcat que “hi ha parròquies que han hagut de fer un desplegament més important de la seva fiscalitat perquè reben molts menys diners del que realment els hi correspondria”. Això comporta, per tant, que els seus ciutadans hagin d’afrontar una pressió fiscal més elevada. Per això, a altres “hi ha més dependència de les transferències en part perquè tenen menys impostos comunals” i, per tant, ha reclamat “fer els tributs per igual per a tots i després podrem calcular les transferències en la seva justa mesura”.
 
Durant el debat, López també ha criticat el fet que la reforma no es tira endavant amb un consens total, sinó que únicament amb “una majoria de comuns, però no de la població”. Així, ha recordat que dues de les parròquies amb més habitants –Andorra la Vella i Sant Julià- “s’hi ha manifestat en contra” i ha reclamat als consellers generals escollits en les seves llistes territorials “que donin suport als seus cònsols”. 
 
Sobre aquesta parròquia, el parlamentari del PS ha criticat “l’actitud gairebé maquiavèl·lica” de l’ex mandatari comunal, Josep Pintat, antic conseller general liberal, ara al grup mixt com a membre d’Unió Laurediana+Independents de la Massana: “Sembla que vol castigar la seva parròquia, a la qual va deixar en una greu situació econòmica”. Així, ha recordat, també, que va ser durant els vuit anys de consolat de Pintat a Sant Julià quan es va generar bona part de l’actual deute de la corporació, sense que es tiressin endavant infraestructures claus com les xarxes de servei i, en canvi, ara “es nega a revisar els criteris d’assignació de transferències per donar-li allò que li pertoca”. 
 
En aquest sentit, també ha recordat que el suport al text, més enllà del grup demòcrata, prové de consellers escindits de les seves formacions a inicis de legislatura: “El senyor Martí vol tirar endavant la reforma amb gent que ha abandonat el partit pel qual van ser escollits i ara voten en sentit contrari”. Per això, “és discutible que tingui realment majoria; legal ho és, però no sé si lícit”.
 
Aquesta voluntat, ha lamentat, contrasta amb un dels punts que indicava la resolució del Tribunal Constitucional que va tombar una part important de la primera llei aprovada. “En la seva sentència, es reclamava fer aquestes reformes amb amplis acords”, ha recordat. Al final, però, “DA no ha assolit cap entesa amb cap altra gran partit nacional”. 
 
Vistiplau a analitzar la llei de transparència
El ple ha començat amb el debat de presa en consideració de la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació presentada pel grup liberal. El text ha superat aquest tràmit amb l’acord de gairebé tota la cambra, inclòs el PS. Rosa Gili ha volgut recordar que al llarg de la present legislatura “accedir a certa informació ha estat complicat i hem tingut obscurantisme”, en especial pel que fa a tota la documentació vinculada al cas BPA. 
 
La parlamentària ha defensat que “un Govern no té legitimitat per negar-nos o dificultar-nos l’accés a la informació, tret de casos excepcionals” i que “la ciutadania del segle XXI cada dia exigeix més transparència i més informació per part dels seus governants”. Davant d’aquesta realitat, “si hi ha d’haver matèries reservades, han de ser les mínimes possibles i amb la màxima justificació”. Per això ha expressat el suport a acceptar la tramitació d’una llei que, ha avançat, s’intentarà millorar via esmenes. 
 
El PS també ha donat suport a la llei de la Universitat d’Andorra i la de l’ensenyament superior –també aprovades en la sessió d’aquest dijous-. Tot i això, López ha apuntat que hi ha alguns aspectes d’aquest darrer text que no els convencen i als quals “potser caldrà tornar en un futur”. En concret, entenen que els centres privats haurien de ser aprovats via llei al Consell General, com s’ha fet fins ara. “La simplificació administrativa no ens sembla prou motiu”, ha indicat, tot admetent que “és cert que és un procés més llarg” però, a la vegada, “dóna més garanties”. 
 

El país dels secrets

Crea: 09/23/2016 - 10:56
Al juny de 1972 Josep Pla va fer un viatge a Andorra; en el posterior recull de viatger Un petit món del Pirineu deia (pàgina 597-598): "Els andorrans autèntics són pocs. Sis mil cinc-cents? (..) Vigilen el que passa davant els seus ulls, en tots els aspectes de la vida andorrana i no callen mai".
 
Potser la visió de Pla era massa dolça i obviava la freqüent situació del que "NO passa davant els ulls"perquè els cacics de torn es preocupaven d’amagar-ho.
 
Per fer callar els loquaços andorrans "autèntics", en l’anterior legislatura DA va aprovar la llei mordassa; per evitar que passin davant els seus ulls els temes importants, el grup parlamentari demòcrata ha presentat una proposició de llei que, en el seu article 10, deixa en mans del poder executiu la facultat d’amagar informació.
 
En l’època dels Papers de Panamà, de WikiLeaks i de la llista Falciani veure que alguns electes polítics consagren els seus esforços a reglamentar (fomentar?) l’opacitat i fer callar la ciutadania pot cridar a una benvolent indulgència.
 
Tanmateix no cal menystenir l’adversari, ni la seva capacitat –que ara serà legal– d’aprofitar-se pels seus interessos de la "informació reservada" i a l’ensems de castigar els xerraires.
 
Umberto Eco va escriure al desembre del 2010 un parell d’articles sobre WikiLeaks, en els quals raonava sobre l’escàndol "aparent" de les revelacions de Julian Assange.
 
Eco el qualificava d’aparent perquè sobre el contingut de les notícies, WikiLeaks només va portar al discurs públic el que tots sabien, però que no passaven del nivell de xafardeig. En canvi Eco, remarcava que en l’àmbit de les formes WikiLeaks havia inaugurat una nova època històrica.
 
Intentaré traduir el més fidelment possible el que deia:  "Cap govern no podrà alimentar àmbits secrets, i no dic només EUA sinó ni tan sols San Marino o Mònaco  (potser se salvi només Andorra) si continua confiant les pròpies comunicacions i els seus arxius a Internet o altres formes de memòria electrònica".
 
La referència expressa d’Eco a l’excepcionalitat andorrana em va sorprendre. Com és que Eco coneixia tan bé el nostre país i l’habilitat dels governants i les classes hegemòniques per alimentar l’opacitat? Coneixia l’aversió de les autoritats en la utilització dels avançaments tecnològics, dels arxius electrònics? Tenia notícia que "el gabinet de crisi", creat per govern després de la famosa nota del FinCEN de març del 2015, es reunia a la terrassa d’una pizzeria?  Sabia alguna cosa dels procediments utilitzats pels nostres governants per fugir de les parets que escolten, dels pirates informàtics i dels telèfons punxats? Intentava ridiculitzar SOM i les freqüents caigudes i recaigudes d’Internet al nostre país?
 
Mai no podrem saber com el savi italià va descobrir el secret del país dels secrets.

Pàgines

Subscriure a RSS - transparència