Finestra Oberta publicada al Periòdic d'Andorra
Fa prop de dos anys, la publicació d’una nota –d’un organisme de tercer nivell de l’administració americana– va agitar tots els poders d’un Estat sobirà: executiu, legislatiu, judicial i –és de suposar– també els caps d’Estat.
El "cop de martell", en el llenguatge diplomàtic d’un agregat d’ambaixada americana, va despertar de l’Arcàdia feliç polítics, banquers, prohoms i alguns organismes, els quals per la seva funció institucional, haurien d’haver estat històricament més diligents.
Sumant-se al pànic dels que portaven dècades fent oïdes sordes a les advertències d’organismes internacionals i a les autoritats dels països veïns, la fiscalia i la Batllia van convertir en dos dies –i dues nits– una acusació extremament imprecisa del FinCEN, que parlava de milers de milions de dòlars, en notitia criminis. La barreja dels ingredients acostumats que obsessionen els "falcons" americans (Rússia, Xina, Veneçuela i Mèxic) va ser suficient perquè el poder judicial andorrà iniciés la primera inquisitio generalis de la nostra història: una instrucció en la qual es tractava de "marcar" culpables, sense saber ben bé el que s’estava indagant.
La primera víctima del procés posat en marxa amb el cop de martell de l’oncle SAM va ser un ciutadà que avui dia encara roman a la presó sense judici.
Veneçuela, Mèxic i Rússia han deixat de ser objecte estel·lar del sumari per deixar pas a Panamà, a un presumpte frau a la CASS i les vicissituds de divulgació interna d’un dictamen jurídic. Els "crims" provats dels xinesos han quedat reduïts a un frau de l’IVA i el regal, a uns policies municipals, d’unes entrades de futbol.
En aquests 20 mesos, l’opinió publicada andorrana ha acceptat de bon grau que el seu país fos considerat com el més insignificant county dels EUA; ha acceptat, gairebé sense protestar, el càstig humà, econòmic i de reputació provocat pel "cop de martell". A ningú se li ha acudit esmentar la paraula sobirania.
El gran mèrit del nou equip de lletrats defensors dels "principals" accionistes de BPA ha estat el de destapar que Andorra –també– era considerada per alguns "falcons hispànics" com una província espanyola, amb la complicitat de les nostres autoritats. La previsible reacció escandalitzada de la premsa i la casta política catalana no s’ha fet esperar; els mateixos que han ignorat la ingerència americana, la ruïna d’un banc, les penúries dels estalviadors amb els comptes bloquejats, l’abús de la presó provisional, les copes del món d’esquí, les copes de BTT, ara es preocupen desinteressadament per la nostra sobirania. Gràcies!
El més incomprensible és que nosaltres siguem tan quixots per preocupar-nos més dels interessos presumptament lesionats dels Pujol, que del mal que ha fet aquesta maniobra geoestratègica al futur del nostre país.
El premi que, potser, acabarem gaudint serà el de convertir-nos en una comarca (o una vegueria) de la somiada Ítaca sobirana.