La traca final

Tot a punt! Ja tenim la invitació pel dissabte 28 de novembre per assistir a la inauguració de la nova zona esportiva de Prada de Moles. Sí, el dissabte 28, ho han sentit bé, concretament 24 hores abans de l’inici de la campanya per a les eleccions comunals. 

 

La previsió i l’organització de l’acte inaugural té tota la pinta d’un acte de plena campanya amb desfilada del Govern en ple, que ha aportat 650 mil euros dels 3 milions que ha costat el projecte. Un bon projecte conceptualitzat el mandat anterior, però que, no sabrem mai si per deixadesa o per voluntat de treure’n un rèdit un pèl sospitós, corria pressa inaugurar encara que no hi hagi temps de pentinar la gespa. Un bon projecte que havia d’assumir el Govern al 50%, però sembla que des d’Encamp no en vam saber més i finalment no n’hem arribat a veure ni un 25... Un bon projecte que no ha volgut tenir en compte les aportacions tècniques dels què hi treballen cada dia per aprofitar i cobrir les mancances en sales polivalents en una altra zona del poble que també permetessin garantir el desenvolupament d’altres activitats esportives durant l’hivern. 

 

Aquest nou projecte dóna una resposta necessària a les associacions de futbol de casa nostra, un esport que, com bé sabeu, aplega una munió extraordinària d’infants i joves, però també es pressuposa que, per la implicació econòmica del Govern, ha de donar una resposta a escala de federacions esportives com la de futbol o la de rugbi. 

 

Estic convençut que la parròquia guanya un espai magnífic, però també estic convençut que la inversió de més de dos milions d’euros que ens toca assumir als ciutadans de la nostra parròquia ha de servir, com a mínim, per garantir la prioritat de les associacions i els usuaris de casa nostra en l’exercici de la seva activitat esportiva i educativa. No reclamo amb això unes quotes d’ocupació compensades segons les aportacions econòmiques de les administracions, però sempre em ve al cap la facilitat del Govern per desfer compromisos d’inversió a la nostra parròquia com qui no vol cosa, o fer-nos-els assumir als ciutadans d’Encamp i després quedar penjats pel deute (vegeu l’exemple del circuit de gel del Pas del Casa en què el Comú va avançar els 3 milions d’euros i el Govern encara no n’hi ha tornat ni un ral).

 

Però tornem a la inauguració. Deia allò del que arrosseguen les associacions esportives lligades al futbol en l’àmbit infantil perquè m’ensumo que la gran festa que es prepara pel 28 té tota la pinta que me la voldran vestir amb una desfilada infantil dels nens que gaudeixen d’aquest esport, que en el pitjor dels casos, si el càlcul dels associats a aquestes seccions no em falla, pot arribar a superar la xifra dels 250. Em poden dir incrèdul, però dic això perquè vull creure que serem prou dignes i decents perquè la foto dels diaris del primer dia de campanya no sigui la foto d’un cap de Govern i un cònsol major envoltats de gairebé 300 infants que viuen l’esport amb il·lusió i amb les famílies respectives a les grades. Un cap de Govern que va incomplir la promesa d’assumir el 50% de la inversió, i d’un cònsol major que ha d’inaugurar alguna inversió perquè la gent recordi que sí que va fer alguna inversió a la nostra parròquia. 

 

Prefereixo ser incrèdul i pensar que els assistents a la magna inauguració, a banda de descobrir les característiques de la nova zona esportiva, recordaran que el projecte final que s’estrena està molt lluny d’aquell projecte inicial que va preveure la majoria, que incomplia, fins i tot, la Llei d’accessibilitat i que entre tots penso que hem sabut fer més gran. 

 

Prefereixo ser incrèdul i pensar que algun dia, en inversions d’aquestes característiques, les ciutadanes i els ciutadans de la nostra parròquia, que serem els que haurem d’assumir la despesa, també hi podrem dir alguna cosa i decidir, per exemple, sobre la idoneïtat d’encabir-hi les dos noves pistes de pàdel o les dos noves pistes de tenis que complementen aquesta inversió, o bé consultar-nos si pensem, per exemple, que el projecte d’aquestes pistes hauria d’haver contemplat uns vestuaris adaptats a les necessitats dels futurs usuaris, perquè quan tot estigui en marxa seran inexistents.

 

Quan siguem prou intel·ligents per fer participar mínimament la gent en la definició dels projectes d’inversió per assegurar-nos que respon a les necessitats reals dels usuaris aconseguirem que se’ls facin veritablement seus. Aquell dia, potser ja no caldrà que ens trenquem la closca ni que paguem assessories perquè ens muntin inauguracions en forma de traca final.