Article d'opinió publicat al Bon Dia (06-03-2017)
Què és ètic i què no ho és? Què ha de ser legal o il·legal? Com delimitar les incompatibilitats dels polítics? Quines tasques polítiques han de ser de dedicació exclusiva veritable i quines no cal que ho siguin?
Aquestes són les preguntes que ens fem molts ciutadans arran de totes les informacions que han sortit aquests darrers mesos sobre les activitats extrainstitucionals de consellers generals, de ministres i fins i tot de cònsols menors i majors; un d’ells ara cap de Govern d’Andorra.
I poc importa si moltes d’aquestes informacions han sortit arran de la crisi BPA! Tal com alguns al·leguen!
Si una cosa bona ha pogut tenir aquest malaurat episodi de la història andorrana és que ha aixecat el vel de moltes situacions que no se sabien, i molts ens en felicitem. No ja amb rumors sinó amb certeses reconegudes per les mateixes persones concernides i xifres reals de les remuneracions “no revelades” dels nostres polítics!
Certament la legislació actual presenta alguns buits jurídics que beneficien uns quants. És complicat preveure totes les situacions personals de qui gestiona la cosa pública, i per tant difícil és delimitar-ho tot.
Perquè cap situació és igual, però és clar que cal rumiar en un fil conductor per valorar actuacions passades i plantejar el que hauria de clarificar la normativa en un futur immediat.
La primera reflexió a fer en el cas d’un cònsol major o menor és concretar si ha de tenir dedicació exclusiva o no.
En el cas del cap de Govern i els ministres, el legislador així ho va decidir i ho va establir a la llei de Govern; una altra cosa és que no es posés cap sanció en cas d’incompliment.
En el cas dels ministres i el cap de Govern, que cobren 5.103 euros els primers i 5.942 euros de salari brut el segon (segons dades trobades en premsa), sí que ha quedat clar, ja que la llei així ho decreta, que no poden tenir una altra feina i la seva retribució va lligada a les exigències de temps i de “l’eficàcia” exigida.
Amb un salari brut de 4.414 euros per als dos mandataris d’Escaldes, veig com una evidència que quan es va decidir retribuir-los amb aquests imports es va entendre que s’hi havien de dedicar de manera exclusiva; tot i que és una llàstima que no es legislés en el sentit de clarificar-ho.
Perquè és clar que sempre surten espavilats que fan malabarismes amb la legalitat, amb el joc de les paraules, i busquen la sortida oportuna per capgirar la polèmica i es queden tan amples amb les seves accions, que no tenen una altra vocació que la d’omplir les seves butxaques.
I així prenent-nos el pèl a tots plegats, i que quedi clar que aquesta és la meva percepció personal.
Per als cònsols, la reflexió és saber quines són les seves tasques i si han d’estar disponibles les 24 hores del dia o no cal. Aquesta dedicació horària, per mi, sens dubte, va lligada a la retribució corresponent i coneixent aquesta, per extrapolació, entenc que sí, que així es volia.
Una altra interrogació és si els sous dels polítics són els correctes o no! Però això ja són figues d’un altre paner! I també caldrà reflexionar-hi ràpidament!
Malgrat sentir cants de sirena en un sentit o un altre, molts de nosaltres no ens podíem ni imaginar que un cònsol pogués compaginar la seva feina amb una altra i que aquesta li pogués aportar tants beneficis econòmics, tal com ara ens assabentem. I encara sembla que no sabem de la missa la meitat!
I llavors la pregunta és: una feina tan lucrativa, quina dedicació horària demana?
Així, de manera lògica, diria que moltes hores, no? Es podia permetre Toni Martí gestionar correctament la parròquia en aquestes condicions? O bé algú altre li feia la feina (política o professional) i, si fos el cas, llavors per quina raó qui cobrava era Toni Martí?
En el cas del cap de Govern d’Andorra, i malgrat el que vulguin defensar uns i altres –si és història vella, si aquesta informació ha sortit per la venjança dels afectats del cas BPA, si tothom ho sabia (que no és el cas), si la legalitat vigent ho permetia–, crec que subsisteixen molts dubtes quant a la seva actuació.
És normal que un cònsol major faci d’arquitecte a la seva pròpia parròquia quan és el Comú qui n’autoritza, controla i valida les obres? Algunes previsions del reglament de la construcció demanen la intervenció directa del cònsol major, tal com preveu l’article 140 en relació amb els casos de necessitat de suspensió dels treballs.
Quines garanties tenim que les decisions del mateix cònsol en matèria d’urbanisme, dels seus propis consellers comunals o fins i tot dels funcionaris de la mateixa corporació, davant d’una obra portada com a mestre d’obres pel màxim mandatari comunal, siguin lliures de cap arbitrarietat, compromís o pressió?
Els consellers del PS hem demanat informació al Govern i al Comú sobre les tasques professionals del cap de Govern, en la seva etapa de cònsol major a la seva pròpia parròquia i arreu (ho estem preparant).
Amb això busquem tenir informació, nosaltres i la ciutadania d’Andorra (i altres organismes judicials si escau), per jutjar de manera justa i legal les actuacions de Toni Martí!