Foc i lloc publicat al Diari d'Andorra
Dimarts va tornar a ser el Dia internacional de la dona. De tots els dies internacionals, aquest està marcat al calendari com un dels més importants. Desgraciadament, la situació de la dona al món no és precisament la d’igualtat d’oportunitats ni la del reconeixement respecte a la posició dominant dels homes. A molts llocs, milions són tractades com a animals i viuen situacions terribles pel sol fet de ser dones. Fets inadmissibles el segle XXI que escapen a qualsevol justificació racional i del mínim respecte als drets humans. Queda molta feina a fer per eradicar l’esclavatge sexual, la permissivitat davant les violacions, les agressions físiques i psicològiques, les tortures o els assassinats arreu del món.
I al nostre país? Per sort moltes d’aquestes terribles pràctiques no es donen. Encara que el nombre de casos es va reduint, existeixen maltractaments per raó de gènere. Hi ha dones que estan sota protecció de l’Estat per aquest motiu. S’ha d’actuar contundentment contra l’agressor i donar el suport necessari a la víctima. Els avenços per evitar la violència domèstica, ja sigui en l’àmbit legislatiu com de recursos que destina el Govern, han estat importants però no es pot abaixar la guàrdia.
Però la discriminació arriba molt més enllà: les dones a Andorra perceben un 23% menys de salari que els homes. La diferència és escandalosament alta. És inadmissible. Però és que aquesta fractura hi ha sectors laborals on encara és més alta, com el financer, on supera el 40%, o al sanitari, on arriba al 30%. Per reduir aquesta diferència, cal establir a la pràctica el mateix salari per a homes i dones i facilitar l’accés a les dones a càrrecs directius o de comandaments, on els salaris són més alts que a la resta.
El Dia de la dona és per reflexionar sobre el necessari que és millorar la legislació per evitar discriminacions per raó de sexe i aprofitar per ampliar-la a la de gènere basant-se en l’article 6.2 de la Constitució: els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives. També és important per fer pedagogia i per denunciar pràctiques discriminatòries. I no oblidar que la lluita s’ha d’ampliar als 364 dies restants de l’any i sobretot que els homes tenim molt a fer.