Article d'opinió locutat al programa 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira (17-07-2017)
És ben cert que dels efectes del “caloret” ja en parlava fa quinze dies en aquest mateix espai, però he de confessar que la història dona per molt i la teca és inacabable.
Mentre a casa nostra, a la parròquia d’Encamp, hem començat a escalfar el calçat esportiu per l’Spartan, provem d’aprofitar la temperatura per veure si en podem colar alguna de nova en l’àmbit de la gestió dels recursos humans. Si l’organigrama dels recursos humans ja s’havia escalfat prou a les acaballes del 2016 i en ple hivern, només ha calgut un augment considerable de les temperatures per provar de justificar moviments histriònics dels recursos humans a casa comuna i fora d’allò establert.
L’esbroncada als membres dels dos grups de la minoria arribava de mans de la cònsol menor en el marc del darrer consell de Comú perquè un mitjà de comunicació de casa nostra havia reproduït, amb noms i cognoms, el nom de dos treballadores de casa comuna que passaven a cobrir les funcions d’un cap d’àrea en excedència juntament amb la directora del Departament que s’encarrega, entre moltes altres funcions, de gestionar la dinamització de la lectura a la nostra parròquia. Ja saben que llegir instrueix i molt, però a vegades potser no tant com caldria.
La segona esbroncada arribava de mans del president de la Comissió de Recursos Humans, la setmana passada, a través d’una demanda formal perquè l’oposició no filtri noms de treballadors de casa comuna perquè això genera malestar entre els treballadors. Ja veuen que esdevé un costum cada cop més arrelat el de recórrer a buscar el mal de les disfuncions a la parròquia entre els grups de la minoria.
Però els convido a analitzar la situació en qüestió perquè s’adonin que la perversitat arriba al punt presumptament més àlgid segurament per l’estrès tèrmic (desordre fisiològic parent directe de l’efecte de la síndrome prevacances).
La cobertura de la plaça vacant que ha deixat el cap d’àrea en excedència s’ha dut a terme directament, amb presumpta nocturnitat i presumpta botifleria, sense respectar el procediment establert que es fa servir per a la cobertura de les altres places en què s’enceta un procediment intern per saber si hi ha altres treballadors que els pot interessar cobrir temporalment aquesta plaça i no haver de recórrer a contractar més treballadors.
La tupinada dels responsables comunals és tan gran que tots els treballadors en parlen, com sempre, i no només els membres dels dos grups de la minoria. Però si hi ha algú que no té cap responsabilitat pel resultat de tota aquesta tupinada són, justament, les dos treballadores de casa comuna a qui els nostres responsables comunals han col·locat al mig de l’enrenou per poder carregar contra les presumptes formes dels grups de la minoria.
Una de les obligacions dels grups minoria és vetllar perquè els procediments siguin justos i s’optimitzin els recursos públics. Cap dels dos grups ha qüestionat ni la capacitat tècnica ni la responsabilitat de les dos treballadores, que algun mitjà ha col·locat en el centre d’interès. Però si hi ha alguna cosa que és ben certa és que si un mitjà de comunicació n’ha fet el centre d’interès és gràcies a la gestió presumptament irresponsable de la majoria que governa la nostra parròquia, que mentre dos treballadores fan bé la seva feina les ha col·locat al centre d’opinió per desviar l’atenció de la presumpta matusseria en aquesta competència. Una presumpta matusseria que els ha portat a l’actitud grollera d’acusar els dos grups de la minoria de ser els responsables que els mitjans de comunicació facin la seva feina.
I arribats a aquest punt poques conclusions se’n poden extreure:
a) Com que a les treballadores i als treballadors que fan bé la seva feina no els sap greu que se’n parli, els responsables estan ofesos perquè s’han adonat que és a ells que se’ls ha vist el llautó i que el que els ciutadans qüestionen és la seva gestió.
b) Que els responsables del Comú es pensen que els contractes que tenen amb els mitjans de comunicació per a la publicitat, i que paguem amb recursos públics, els atorguen uns drets quan se supera una línia imaginària que ells entenen per la línia de la informació.
Però avui, més que mai, com que es veu que tots som víctimes de l’estrès tèrmic i que el que ens cal són unes bones vacances, us en desitjo unes de ben sinceres que us permetin reprendre l’activitat amb prou força per fer front a la síndrome postvacances, que és la que ens afectarà després.
Territori: