Article de Pere Baró, Joao de Melo, Roger Padreny, Liliana Ribeiro i Cristina Valen publicat al Bon Dia (4-4-2019)
La joventut som el present. La joventut volem ser partícips dels canvis de la nostra societat. La joventut no volem que siguin uns altres els que ens diguin el que ens convé. La joventut tenim unes característiques socioeconòmiques concretes que ens fa ser un col·lectiu amb unes necessitats particulars que han de ser escoltades. La joventut volem apoderar-nos per ser independents i poder emancipar-nos. La joventut creiem que la nostra societat pot ser millor que l’actual i si no participem, és perquè o bé no ens deixen o bé no en veiem la utilitat.
Des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) som conscients de tot això expressat aquí dalt, i per això apostem per dos tipus de polítiques de joventut:
1. Les polítiques que promocionin la participació juvenil.
2. Les polítiques amb perspectiva de joventut.
Les primeres busquen un canvi de perspectiva de l’actual política de joventut, que passi del paternalisme de les polítiques actuals a l’apoderament juvenil. És a dir, una política que passi pel reconeixement i l’alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participin en les decisions que els afecten com a individus i com a grup. En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.
Les segones són totes aquelles polítiques públiques i socials que posen èmfasi especial en les necessitats de la joventut. Des de la JSA, hem fet incidència que aquestes particularitats es tinguin en compte en l’elaboració del programa nacional del Partit Socialdemòcrata (PS). Com que sabem que l’habitatge és un dret i actualment una necessitat, considerem que s’ha d’oferir habitatge a la ciutadania a preu assequible. Per fer-ho, considerem primordial l’elaboració d’un Pla pel dret a l’habitatge d’Andorra, 2019-2025, un pla que escoltaria els col·lectius més necessitats, com el juvenil, per trobar solucions més ben adaptades a la seva realitat. També hem volgut fer incidència que falten més projectes d’habitatge de protecció oficial que ampliïn el parc d’habitatges i poder destinar-los a col·lectius com el nostre, el de la joventut.
A més, considerem que l’emancipació real només pot arribar amb un salari mínim digne, com el que proposem de 1.200 euros. Però també, volem que es donin més beques d’estudis que premiïn el talent i l’esforç, així com subvencions a la joventut per poder accedir a la cultura i/o realitzar activitats esportives. En afegiment, el nostre és un projecte que creu en el transport públic com un veritable servei públic i que aposta pel carnet universitari de transport per a aquells estudiants que estudien fora d’Andorra i es veuen amb l’obligació de desplaçar-se.
En definitiva, el nostre projecte es basa a oferir el màxim de drets possibles a la ciutadania i la joventut. Partint d’aquest punt, no renunciarem al dret a l’accés a la doble nacionalitat i el dret a l’avortament. El primer permetrà aquelles persones no andorranes accedir als drets polítics (bàsic per sentir-se partícip d’una societat). Al mateix temps, la doble nacionalitat també beneficiarà aquelles persones de nacionalitat andorrana gràcies a les oportunitats socioeconòmiques que pot oferir, per exemple, l’accés a una nacionalitat d’un país Estat membre de la UE. El segon és un dret inalienable i irrenunciable de la dona. Només elles poden decidir sobre el seu cos. I per molt discurs de la por que es faci sobre aquests drets bàsics, nosaltres diem que no renunciarem a cap dret.
Aquest 7 d’abril, volem que sigui el primer dia de la construcció d’una Andorra veritablement per a tothom. Aquest 7 d’abril, la joventut ens hi juguem els nostres drets, el nostre present i el nostre futur.