Partit Socialdemòcrata

Joventut

El PS reclama els detalls del polèmic procés de selecció del cap d'àrea de Participació i promoció de la Joventut i Voluntariat i es preocupa per la possible davallada del nombre de voluntaris

Crea: 02/14/2020 - 09:29

El PS vol aclarir la polèmica incorporació del nou cap d'àrea de Joventut i ha formulat tota una bateria de preguntes escrites a Govern per conèixer el procés de selecció
 


El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha pogut conèixer per fonts internes algunes incidències en la relació a la selecció del nou cap d'àrea amb els voluntaris i voluntàries inscrits a l'àrea de Participació i promoció de la Joventut i Voluntariat. És per això que el conseller del PS, Roger Padreny, demana els detalls del procés de selecció i si fruit d'això ha baixat el nombre de voluntaris. 


"Ens han fet arribar que la polèmica d'aquest nomenament ha pogut suposar una forta davallada del nombre de voluntàries i voluntaris inscrits a l'àrea. Des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata ens preocupa aquest possible descens, ja que això pot complicar de forma notòria l'organització d'esdeveniments d'una gran dimensió turística com el Cirque du Soleil o La Vuelta", remarca Padreny. 

"Amb aquestes preguntes escrites no es busca anar contra la persona elegida per dur a terme aquest càrrec sinó saber com ha estat tot el procés de selecció per tal d'aclarir els possibles dubtes o polèmiques que ens han fet arribar", ha explicat el conseller socialdemòcrata.

 

Joao de Melo: "Penso que a DA li ha tocat la loteria, però a L’A li sortirà car"

Crea: 08/28/2019 - 00:00
Joao de Melo (X.P. / Periòdic).
El darrer congrés del Partit Socialdemòcrata (PS) va decidir per votació que Joao de Melo, de 29 anys, substituís Pere Baró al capdavant de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA). Només fa un parell de mesos que hi és, però De Melo té les idees molt clares i la ferma voluntat d’aportar un canvi de rumb en la manera d’entendre la política dels joves, apostant per la participació i el feminisme.
 
–Per què va decidir agafar les regnes de la JSA?
–Perquè així es va decidir en una votació dins la Joventut del PS. A mi em va semblar bé, ho vaig acceptar i aquí estic.
 
–Per què serveixen les joventuts d’un partit?
–Bàsicament, per fomentar la participació dels joves en política, ja que són la part de la població que tradicionalment menys acut a les urnes. Desconec les dades de les últimes eleccions, però sé que a les del 2015 el perfil de persona que menys va anar a votar va ser d’home d’entre 18 i 30 anys, i això és un problema molt greu.
 
–Com es pot revertir?
–És una pregunta molt difícil, però ho estem intentant. Hi ha projectes, que de moment no es poden explicar, amb els quals des del PS volem fomentar la participació juvenil. Crec que aquesta és precisament la meva màxima preocupació actualment. M’és igual quina ideologia es tingui, l’important és votar i que cadascú digui la seva. No ens podem quedar a casa pensant que totes les formacions són el mateix.
 
–Creu que persones joves com vostè, el conseller general Roger Padreny o la formació Desperta Laurèdia poden motivar la resta de joves?
–Tinc l’esperança que sí. Tant el Roger com el demòcrata Carles Enseñat són els consellers més joves de la història del Consell General. Això diu molt i pot suposar una esperança de cara els joves, que ja no volen una cadira, sinó que realment desitgen ser partícips de la política per canviar el país. 
 
–Tot i això, la majoria de cares noves continuen sent homes. 
–Aquest és un altre tema que vull tractar. És un problema que no només podem veure en la Joventut del PS, sinó en el sí de tots els partits. En les últimes eleccions no vam tenir ni una sola dona candidata i això s’ha de canviar, potser començant per nosaltres mateixos, els joves. 
 
–Pot ser que les dones no tinguin voluntat pròpia per presentar-se?
–Pot ser, però a Andorra tenim dones extremadament vàlides, començant per la Rosa Gili i la Sussana Vela, que han de tenir més rellevància política. A DA també tenen la síndica, i espero que això animi les dones perquè és cert que en moltes àrees el patriarcat encara continua present. 
 
–Creu que el fet de crear consultes populars també ajudaria els joves a implicar-se en política? 
–Sí, i no cal que aquestes siguin vinculants. Només cal fixar-se en Suïssa, un dels països amb més participació democràtica perquè fan moltes consultes, on no només voten els suïssos, sinó també els residents, que són molt importants. S’ha de tenir en compte a la gran majoria del país, per molt que aquesta no sigui nacional. Crec que les consultes són totalment necessàries per fomentar la participació juvenil en política.
 
–A Andorra també podrien participar els residents, doncs?
–A mi m’agradaria que sí.
 
–I votar?
–A les eleccions comunals, seguríssim que sí. A les generals, també m’agradaria però amb unes condicions que s’haurien d’estudiar molt bé. És just que els residents tinguin drets afegits als actuals i, en aquest sentit, estic convençut que no permetre la doble nacionalitat juga un paper molt negatiu en la participació política.
 
–Quines són les principals preocupacions dels joves?
–Els sous, els lloguers i les poques oportunitats que se’ls hi dona. Tot i que és cert que cada vegada n’hi ha més, encara cal fer un gran esforç. 
 
–I l’avortament?
–L’avortament és una preocupació dels joves i de totes les generacions. A Andorra tenim una seguretat excel·lent i es registren molts pocs de casos de violacions, però poden passar i si passen, i la dona queda embarassada, ha de tenir un dret legal a poder avortar. Aquest seria el cas més extrem i potser el menys probable al país, però si parlem d’una malformació del fetus o d’un perill imminent per a la mare, avortar també hauria de ser un dret.
 
–Vostè està a favor de l’avortament en els tres supòsits o en qualsevol?
–En qualsevol cas. Accidents en podem tenir tots. 
 
–Quin és el repte principal de la JSA?
–El que jo m’he imposat a mi mateix és fomentar la participació, independentment del color, i tocar més el feminisme. Crec que s’ha de fer una gran tasca en educació i informació i tinc molts projectes en ment al respecte. 
 
–Creu que en les escoles andorranes no s’educa en igualtat?
–No crec que sigui una qüestió del professorat, perquè en general està molt ben preparat, però potser sí que els falta temps. A les escoles s’hauria de dedicar una estona exclusiva a temes d’igualtat, impartida per experts en la matèria. 
 
–Què ha de tenir un bon polític?
–Jo sóc dels que pensa que un polític no pot dedicar-se eternament a la política, ha de tenir caducitat, perquè si no es passa de ser polític a escalfar la cadira. A Andorra tenim encara algun dinosaure i els dinosaures en política fan molt mal, perquè acostumen a tenir idees antigues o, bàsicament, se n’han quedat sense. Des del meu punt de vista, un conseller no pot ser-ho més de vuit anys, més de dues legislatures. Hi haurà qui pensi el contrari i ho atribueixi a la seva experiència, però jo crec que un polític també ha de tenir una altra professió. Els politòlegs estudien la política, però els que es dediquen a arreglar el país han de saber de què parlen i haver viscut les seves professions, sobretot en casos com el d’un ministre d’Educació o de Salut. 
 
–En alguna ocasió també ha manifestat que el PS és l’única opció viable per Andorra. 
–De moment, el Govern de DA no el puc criticar, perquè està pràcticament renovat i li vull donar un vot de confiança, però en els últims vuit anys aquesta formació ha fet moltes, moltes coses malament i ha perjudicat moltíssim el país, sobretot amb la seva falta de transparència i de planificació. 
 
–Què opina del pacte entre Demòcrates i Liberals?
–Penso que a DA li ha tocat la loteria, però a Liberals li sortirà molt car. Vull pensar que els electors liberals els castigaran en les properes eleccions perquè no és normal que es passessin tota la campanya criticant els demòcrates i que després fessin un pacte amb ells sense demanar pràcticament res a canvi. Crec que en les comunals del desembre Liberals farà pactes amb DA, perquè si van sols tindran un fracàs absolut. Ara, que DA vulgui ja és una altra història.
 
–Llavors d’Acord no es repetirà.
–D’Acord va funcionar en les últimes eleccions generals i va fer la feina que havia de fer. 
 
–El PS se sent traït?
–Nosaltres ens vam mantenir en els nostres ideals. Qui s’ha traït a sí mateix ha estat Liberals, que ha fet un Ciudadanos: ara sóc d’aquest partit i després d’aquell altre. El PS no s’ha sortit mai del camí.
 
–I el PS com planteja les eleccions comunals?
–Encara no podem avançar res, però els comitès locals ja hi estan treballant. La primera reunió serà la primera setmana de setembre. 
 
–Cada parròquia tindrà les seves prioritats?
–Sí, cada parròquia és diferent, però sí que m’agradaria que hi hagués més col·laboració.
 
–Col·laboració de quin tipus?
–Penso sobretot en Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. No té sentit que encara que siguin parròquies diferents, tu vagis per l’avinguda Carlemany i, de cop, passis a Meritxell i canviï absolutament tot. Em sembla lleig i que demostra la poca col·laboració entre els comuns, sobretot sent ambdós del mateix partit. Passi el que passi al desembre, crec que cal més entesa entre parròquies.
 
–Justament, en aquestes darreres setmanes amb el pilot d’enduro que va entrar a la Vall del Madriu s’ha vist que no hi ha un posicionament clar entre els comuns implicats.
–Sí, no hi ha una ordinació conjunta. És una llàstima perquè el Madriu és el nostre tresor i l’hem de cuidar al màxim, i això requereix la implicació de tots.

Joves amb empenta

Crea: 08/15/2019 - 10:59
El passat 24 de juliol, els nostres companys del Grup Parlamentari Socialdemòcrata es van reunir amb els 3 joves impulsors de Fridays for future (FFF) a Andorra. Pels qui no ho coneixeu, aquest moviment jove, impulsat per una estudiant sueca de 16 anys, té l’objectiu de conscienciar la ciutadania de la necessitat de protegir el medi ambient davant d’efectes com el canvi climàtic. Aquí a Andorra, l’han tirat endavant 11 joves estudiants del Lycée Comte de Foix d’entre 16 i 17 anys que van veure que és necessari començar a fer un canvi a la gent si no volem patir greus conseqüències en el futur.
 
La primera reflexió que em faig és la tristesa tant personal com de la nostra societat per arribar a aquest punt en l’àmbit de l’ecologia i de la preservació del nostre medi, la nostra natura i en definitiva la nostra salut. Més enllà d’això, que dóna per a més d’un article, em vull quedar amb l’exemple d’aquests nois; que sense pensar-ho ni un moment es posen al davant d’un moviment a favor del medi ambient, i organitzen mobilitzacions amb gran repercussió en el nostre país segudies per joves i no tan joves. En definitiva, aconsegueixen moure i fer canviar consciències. Això sí que és l’exemple dels nostres joves.
 
Nois i noies ben preparats, amb ambició de millores socials i amb l’únic objectiu de buscar un bon futur per a tots sense cap interès personal, sinó tot en interès general. Us puc ben dir que des de la meva experiència com a coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), aquest és el jovent del nostre país i n’hem d’estar ben orgullosos i cuidar-ne d’ells. Com? Amb polítiques reals de i per a joves. El que em sap greu i em preocupa, és que els dos darrers executius (i sembla que l’actual va pel mateix camí), ni se n’ocupa ni té intencions de fer-ho.
 
Aquest ja critica per criticar, diran les males llengües; doncs si mirem la frase que surt a la presentació del ministeri que se n’ocupa, podria ser el resum de la meva queixa. Ben atents: «Ministeri d’Afers Socials amb les competències en Habitatge i Joventut». És a dir, és un ministeri d’afers socials que toca Joventut i Habitatge: És a dir, un model de polítiques socials on la joventut i l’habitatge hi són però per ser. (l tema de l’habitatge donaria per a un altre article). Més enllà d’això, crec que els progressos i esforços per a cuidar aquests joves en tema de polítiques i accions per part de Govern són escassos: universitat a preus prohibitius per a molts, ajudes insuficients tant a nivell quantitatiu com econòmic, cap progrés en polítiques d’habitatge (preus abusius que fan impossible que puguin marxar de casa i començar la seva vida) i emancipació dels joves insuficients. (Només el Comú d’Andorra la Vella amb el PS al capdavant ho va implementar). El mercat laboral tampoc és que ens ajudi: sous baixos, condicions molt millorables i manca de valoració dels títols andorrans.
 
I això què provoca? Doncs que aquests joves preparats, i amb ganes de millorar el present i futur d’Andorra marxin perquè no els hi queda un altre remei i utilitzen la seva força i el seu saber fer en altres països. En definitiva, deixem marxar el nostre talent i la garantia d’una Andorra millor. És aquesta l’Andorra que volem? Jo no. I crec que vosaltres tampoc. Així doncs, és torn del nostre Govern, el Govern de tots per invertir en polítiques joves i socials per a garantir mantenir aquests joves preparats i que se sentin a gust i conforme en el seu país. Senyors de Govern, dir adéu als nostres joves és dir adéu a una Andorra que progressa i millora en tots els sentits. És el que voleu? Jo no, i creieu-me que és una lluita que no deixaré, ni a nivell personal ni a nivell polític com a secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata. Amb mi, hi podeu comptar.

Joao de Melo: “En una consulta per l'avortament només haurien de votar les dones”

Crea: 07/08/2019 - 11:06
Joao de Melo (C.F. / Diari).
Joao de Melo va agafar les regnes de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) al darrer congrés del Partit Socialdemòcrata (PS), prenent el relleu de Pere Baró, nou secretari d’organització del partit. De Melo, de 29 anys, s’identifica “al 100%” amb el partit i el considera l’única opció viable a Andorra.
 
Què n’espera d’aquesta etapa?
Crec que hem de mantenir el camí. El Pere Baró estava fent molt bona feina. La primera cosa que m’agradaria fer és reunir-nos tots, antiga i nova executiva de la JSA, posar-ho tot al dia i fixar nous objectius, parlar del nostre futur i decidir quina línia seguim. Però bàsicament la línia seria la mateixa, el Pere ha fet una feina molt bona. Ens ha deixat una JSA molt completa.
 
Quin és el repte principal?
Penso que un repte important que m’agradaria molt aconseguir és fer participar més els joves a nivell polític. És vital per al futur de qualsevol país. Fer créixer la comunitat de joves de JSA.
 
Està poc implicada en la política la joventut?
Això és relatiu perquè és veritat que hi han moments crítics en els quals la gent s’ha implicat més. Per exemple, darrerament el dia de la dona o en altres concentracions al país en les quals hem vist molts joves implicats en la causa.
 
Què els preocupa als joves?
Crec que la preocupació més grossa a dia d’avui és el tema de l’habitatge. I segurament els salaris baixos. Hem de pensar que el salari actualment a Andorra, en salari brut, està per sota d’Espanya. I això, si volem atreure gent de fora, perquè falta molt personal especialitzat, necessitem millorar les condicions, ja sigui de sous i d’habitatge.
 
Quin tipus de força té la JSA dins el PS?
Moltes persones poden pensar que les joventuts poden servir de poc o res, però totes aquestes persones, des del meu punt de vista, estan equivocades. Jo seré el nou coordinador de la JSA i per tant entro a l’executiva. Tindré veu per donar la opinió del jove i això és molt important. A més, a la JSA hem tingut cinc joves que han estat a les llistes ja siguin nacionals o territorials i ens han fet partícips de les passades eleccions, i molt probablement a les comunals també.
 
S’hi presentarà?
No ho sé, no sóc jo qui decideix. No sé si m’agradaria perquè no sé si estic preparat, però sí que pot ser interessant fer-ne part d’alguna forma.
 
Té ganes de fer el salt a primera línia política?
Crec que a dia d’avui encara no. Més endavant, si no em desencanto, segurament podria ser una possibilitat.
 
Què ha de tenir un polític per estar preparat?
Jo crec que mai estàs preparat fins que no t’ho posen davant i acceptes el repte.
 
Quina és la qualitat que ha de tenir un polític?
El més important que ha de tenir un polític és la humilitat, saber llegir què és el que vol la ciutadania del país, fer-la partícip. D’alguna forma a Andorra no tenim aquesta cultura democràtica, tenim una cultura més impositiva en el sentit que es fa el que digui el programa del partit, si és que realment es fa, i prou, però en cap cas es fa partícip la ciutadania amb consultes, ja siguin vinculants o no.
 
Llavors és favorable a fer-ne consultes.
Totalment. A les decisions més importants penso que la ciutadania és la que ha de manar, no només els polítics que puguin estar representant el consell general. Sempre hi haurà alguna divergència entre electors i partits si es tracta d’un tema que sigui realment important. Un exemple és l’avortament.
 
És un dels temes que més preocupa als joves?
La ciutadania en general està clarament marcada a favor d’una mena o una altra d’avortament. Si és cert que hi ha molts que utilitzen l’excusa del Coprincipat, però per altres mesures el Copríncep episcopal ha girat la cara i no ha passat res, com ara la llei del joc o, per sort, la unió entre persones del mateix sexe. Penso que al final es tracta d’una lluita en què els homes no hauríem de tenir ni veu ni vot. És una decisió únicament i exclusiva que pertany a les dones.
 
En cas de referèndum per despenalitzar l’avortament no haurien de votar els homes?
Jo crec que no, que en una consulta per l’avortament només haurien de votar les dones.
 
Què li sembla el pacte entre Liberals i Demòcrates?
És un pacte que ha beneficiat més els liberals. Al final això és política i cadascú juga les seves cartes. Però no sé jo si els seus electors hi estaran del tot a favor. Durant la campanya des de liberals només van fer que criticar DA i al final s’ha vist com a contradictori. Crec que s’han venut massa fàcilment.
 
Us sentiu afectats per la decisió de Liberals?
D’Acord va tenir la seva utilitat, que era aconseguir més consellers davant aquesta llei electoral tan injusta. I al final hem aconseguit dos consellers. S’ha demostrat que sí que ha funcionat, però sí que és cert que no ens esperàvem la decisió d’L’A. Ha estat molt útil en certa manera com a protesta a aquesta llei electoral que tenim tan injusta. Crec que seria un bon moment per revisar aquesta llei electoral, especialment a les territorials.
 
Hauria anat millor al PS en cas d’anar sols a les territorials?
És una lectura molt difícil de fer. Sí que és cert que algunes parròquies vam tenir més vots a la nacional que a la territorial, però en d’altres no. És complicat.

El DAFO de la joventut

Crea: 06/27/2019 - 10:41
Les tècniques de planificació estratègica estableixen que tot projecte necessita determinar en un primer terme quina és la seva missió (com volem que sigui el projecte/essència), visió (com ens imaginem el projecte a llarg termini) i objectius (fites a curt/mig termini), així com també realitzar un anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per tal de saber cap a on es vol anar i arribar, en un període de temps determinat.
 
Avui faré l’exercici d’analitzar les polítiques de joventut i pensar-les per a un temps determinat, com els 4 anys d’una legislatura. No obstant això, ja des d’un primer moment m’adono que no puc elaborar ni la missió ni la visió ni els objectius, ja que crec que som tots els joves els que ho hem de definir i que primer cal una política de participació juvenil que impliqui el reconeixement i l'alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participem en les decisions que ens afecten com a individus i com a grup.
 
En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.
 
Per tant, l’única cosa que crec que puc fer és una petita anàlisi personal de la situació actual per poder desgranar on som i saber cap on podem anar (una anàlisi que agrairia que completéssiu, fent-me arribar les vostres opinions).
 
Així doncs, començo el DAFO per copsar-ne les debilitats i puc copsar que som un col·lectiu que, tot i ser considerats legalment com a adults, tenim moltes dificultats per independitzar-nos, ser autosuficients i apoderar-nos. I això ho veig clarament relacionat amb el fet que tenim unes feines precàries, uns salaris indignes i uns preus de lloguer inaccessibles. A més, aquelles que sigueu joves, hi heu d’afegir el fet que encara existeix un sostre de vidre que no s’ha trencat.
 
Tot i aquestes debilitats, som una generació amb importants fortaleses: estem més ben formats i formades que cap altra generació i hem demostrat que som persones amb una resiliència molt gran i una capacitat extraordinària de persistir per aconseguir les nostres fites. A més, cada cop som més els i les que denunciem tots aquells atacs i injustícies que ens toca viure en tots els àmbits: públic o privat, personal o professional.
 
Per una altra banda, ens ha tocat viure sota l’amenaça constant i incessant de la retallada dels drets adquirits per les generacions anteriors. Una amenaça que a més a més prima la producció econòmica en detriment de la protecció del nostre planeta i del repartiment de la riquesa.
 
Tot i això, aquest món “líquid”, segons Bauman, també ens ha d’aportar oportunitats.
 
Oportunitats que provenen dels suposats beneficis que suposa la globalització (esperem que no només siguin econòmics). A Andorra, aquesta interconnexió creadora de nous espais ens diuen que la veurem en el futur Acord d’Associació amb la Unió Europea.
 
Un acord del qual desconeixem el seu contingut final, però del qual n’hem d’exigir que respongui a aquelles esperances dipositades per instaurar un futur amb noves oportunitats laborals i professionals, així com també un futur amb unes condicions socioeconòmiques i mediambientals millors que les actuals.

Pels nostres drets

Crea: 04/04/2019 - 12:14
La joventut som el present. La joventut volem ser partícips dels canvis de la nostra societat. La joventut no volem que siguin uns altres els que ens diguin el que ens convé. La joventut tenim unes característiques socioeconòmiques concretes que ens fa ser un col·lectiu amb unes necessitats particulars que han de ser escoltades. La joventut volem apoderar-nos per ser independents i poder emancipar-nos. La joventut creiem que la nostra societat pot ser millor que l’actual i si no participem, és perquè o bé no ens deixen o bé no en veiem la utilitat.
 
Des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) som conscients de tot això expressat aquí dalt, i per això apostem per dos tipus de polítiques de joventut:
 
1. Les polítiques que promocionin la participació juvenil.
 
2. Les polítiques amb perspectiva de joventut.
 
Les primeres busquen un canvi de perspectiva de l’actual política de joventut, que passi del paternalisme de les polítiques actuals a l’apoderament juvenil. És a dir, una política que passi pel reconeixement i l’alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participin en les decisions que els afecten com a individus i com a grup. En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.
 
Les segones són totes aquelles polítiques públiques i socials que posen èmfasi especial en les necessitats de la joventut. Des de la JSA, hem fet incidència que aquestes particularitats es tinguin en compte en l’elaboració del programa nacional del Partit Socialdemòcrata (PS). Com que sabem que l’habitatge és un dret i actualment una necessitat, considerem que s’ha d’oferir habitatge a la ciutadania a preu assequible. Per fer-ho, considerem primordial l’elaboració d’un Pla pel dret a l’habitatge d’Andorra, 2019-2025, un pla que escoltaria els col·lectius més necessitats, com el juvenil, per trobar solucions més ben adaptades a la seva realitat. També hem volgut fer incidència que falten més projectes d’habitatge de protecció oficial que ampliïn el parc d’habitatges i poder destinar-los a col·lectius com el nostre, el de la joventut.
 
A més, considerem que l’emancipació real només pot arribar amb un salari mínim digne, com el que proposem de 1.200 euros. Però també, volem que es donin més beques d’estudis que premiïn el talent i l’esforç, així com subvencions a la joventut per poder accedir a la cultura i/o realitzar activitats esportives. En afegiment, el nostre és un projecte que creu en el transport públic com un veritable servei públic i que aposta pel carnet universitari de transport per a aquells estudiants que estudien fora d’Andorra i es veuen amb l’obligació de desplaçar-se.
 
En definitiva, el nostre projecte es basa a oferir el màxim de drets possibles a la ciutadania i la joventut. Partint d’aquest punt, no renunciarem al dret a l’accés a la doble nacionalitat i el dret a l’avortament. El primer permetrà aquelles persones no andorranes accedir als drets polítics (bàsic per sentir-se partícip d’una societat). Al mateix temps, la doble nacionalitat també beneficiarà aquelles persones de nacionalitat andorrana gràcies a les oportunitats socioeconòmiques que pot oferir, per exemple, l’accés a una nacionalitat d’un país Estat membre de la UE. El segon és un dret inalienable i irrenunciable de la dona. Només elles poden decidir sobre el seu cos. I per molt discurs de la por que es faci sobre aquests drets bàsics, nosaltres diem que no renunciarem a cap dret.
 
Aquest 7 d’abril, volem que sigui el primer dia de la construcció d’una Andorra veritablement per a tothom. Aquest 7 d’abril, la joventut ens hi juguem els nostres drets, el nostre present i el nostre futur.

El PS reforçarà l’esport de base donant més suport econòmic a les federacions

Crea: 03/29/2019 - 23:06
Els joves han fet participar a López en l'acte de la JSA.
El candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha avançat la voluntat de “reforçar l’esport de base” tot “donant més suport i diners a les federacions”. Així ho va explicar durant la seva intervenció en el míting celebrat per la formació a Sant Julià de Lòria. Prèviament, els protagonistes havien estat els membres de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) que formen part de les diferents llistes, tant la nacional com les territorials. Així, van presentar les propostes per al col·lectiu i van defensar que se’ls ha de tenir en compte a l’hora de prendre decisions.
 
López ha lamentat que durant aquesta campanya “gairebé ningú en parla d’esport” i ha criticat que “sembla que per DA només existeix quan hi ha grans esdeveniments o premis”. Davant aquesta postura, ha situat la del PS, formació per a la qual “la pràctica esportiva és una eina essencial” que permet “formar a les persones en el respecte a les normes, el sentiment d’equip i la pròpia formació en valors”. En aquest sentit ha compartit la seva pròpia experiència com a atleta de 5.000 i 10.000 metres. “Jo hi crec molt en les virtuts de l’esport”, ha afirmat. Per això, ha indicat que “cal reforçar l’esport de base”. Així ha avançat que “donarem més suport i diners a les federacions”. 
 
El candidat socialdemòcrata també ha explicat propostes per fomentar l’emprenedoria, especialment entre la joventut. “Estem perdent molts dels nostres joves i el seu talent”, ha advertit”, refermant que “volem que es quedin”. Per això es vol impulsar iniciatives de microfinançament per “engegar els seus propis negocis” i “crearem un portal únic per fer tots els tràmits burocràtics necessaris”. 
 
L’acte ha estat obert per Mari Carmen Sánchez, vocal de l’executiva del PS, que abans de presentar Gerard Alís, candidat territorial de ‘d’Acord’ no s’ha estat de criticar els darrers governs que “han abandonat totalment Sant Julià”. 
 
Alís ha volgut explicar els eixos del projecte de d’Acord: més democràcia (nou sistema electoral, possibilitat d’impulsar referèndums des de la ciutadania), més transparència i més independència judicial. A més, ha deixat clar que “també tenim idees per a la nostra parròquia, deprimida i oblidada pels governs nacionals”. Entre elles, la modificació de la llei de transferències, que “menysté Sant Julià i minva la seva capacitat econòmica, cal un repartiment més just i equitatiu que tingui en compte el pes que tenim a Andorra”. 
 
d’Acord també aposta per acabar el vial per descongestionar l’avinguda Francesc Cairat i convertir Sant Julià en una autèntica ciutat universitària amb la creació d’una residència d’estudiants. A més, es vol assegurar que totes les urbanitzacions pugin tenir el mateix accés als serveis. “El canvi que necessita aquesta parròquia només el podem aconseguir nosaltres”, ha afirmat. 
 
La nit, però, l’han encetat els candidats més joves del PS, integrants tots de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, en un acte on han presentat les propostes per al col·lectiu. Així, Roger Padreny, número 5 de la llista nacional, ha avançat que el pla estratègic pel dret a l’habitatge, justament, tindrà entre les seves fites posar pisos socials a disposició d’aquesta franja d’edat, als representants dels quals també se’ls demanarà participar-hi. També ha apuntat la voluntat de potenciar el transport públic, especialment impulsant un carnet de bus internacional per aquells que han de viatjar a l’estranger per estudis. 
 
A més, Padreny ha recordat que una altra de les mesures del programa socialdemòcrata, la doble nacionalitat, beneficiarà especialment els joves. “Són els principals interessants; ajudarà tant els residents que no tenen drets polítics com als andorrans que volen moure’s pel món”, ha apuntat. 
 
Un punt clau de la forma de fer del PS, a més, serà el fet que “fem propostes, però aplicarem les que els joves vulguin: perquè fomentarem la participació en aquestes decisions”. Serà, una fórmula ben diferent de l’actual, on tot just “altres partits se’n recorden de nosaltres cada quatre anys, quan volen que els votem”. 
 
Per la seva banda, Pere Baró ha deixat clar que la joventut socialdemòcrata “no renunciarem als nostres drets”, especialment amb la campanya en favor de la despenalització de l’avortament. També ha remarcat que “necessitem un Govern que cregui en nosaltres i si un partit governarà al nostre favor és el PS”.
 
En l’acte també ha participat Virgínia Cortesao, primera suplent de la llista territorial de ‘d’Acord’. Així, ha apropat als assistents els principals punts programàtics de l’aliança, entre ells la voluntat d’aconseguir un sistema electoral més democràtic.
Els joves també han volgut fer pujar Pere López, per sorpresa, a l’escenari. El candidat a cap de Govern del PS ha elogiat la tasca que fan els representants de la JSA a l’executiva i ha avançat que “molt aviat a molts de vosaltres us veurem de consellers ja sigui al parlament o als comuns”. També ha volgut felicitar Cristina Valen per la seva participació en els debats electorals de la circumscripció de Canillo: “Sabíem que ho faria molt bé”. 
 

La indiferència i la por

Crea: 03/15/2019 - 12:56

Ja fa més de dos anys d’aquell octubre del 2016 en què, des del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA), es va organitzar un debat sobre l’abstenció juvenil. Aquest debat se celebrava fruit de la preocupació pels resultats de l’estudi sobre l’abstenció electoral acabat de publicar; un estudi realitzat conjuntament entre el CRES i el departament d’Estadística de Govern.

Els resultats reflectien que els joves d’entre 18 i 35 anys eren els que menys votaven a les eleccions comunals i generals. Concretament, l’estudi analitzava la participació electoral entre les eleccions generals del 2009 i les comunals del 2015, i mostrava que entre els joves de 18 a 25 anys la participació havia caigut un 18,4% entre les generals del 2009 i les comunals del 2015. D’altra banda, entre la franja de 26 a 35 anys la participació havia caigut un 22,9% en aquest mateix període.

Amb referència al contingut del debat, es van poder extreure els següents punts principals:

1. Que la joventut no participava per desafecció i/o indiferència (la qual era multicausal i multidimensional: pel sentiment de manca de representació dels representants polítics i les institucions, per la pròpia mala praxi política o sentiment de poca transparència, pel propi mecanisme i efectes del sistema electoral, per la dificultat d’accedir als drets polítics –fruit de la prohibició a tenir la doble nacionalitat i/o no poder votar a les eleccions comunals–, per la manca de creació de mecanismes de democràcia directa...).

2. Que, a part de l’abstenció electoral, la joventut temia participar activament en política per les conseqüències privades i/o familiars que implicava exposar-se i/o posicionar-se públicament.

En aquest sentit, avui seria interessant repetir un nou estudi quantitatiu com aquell del CRES i el departament d’Estadística de Govern, per analitzar un altre cop la tendència i els percentatges de participació juvenil a les eleccions generals i comunals que viurem aquest 2019. A més a més, proposaria afegir-hi un estudi complementari qualitatiu que observés si els dos factors resultants del debat sobre l’abstenció són variables determinants per entendre l’abstenció electoral juvenil, com també per comprendre la participació activa política de la joventut.

Altrament, si analitzem els perfils polítics joves presents en els actuals consells de comú o ens focalitzem en els i les joves presents a les candidatures d’aquestes pròximes eleccions generals, la meva satisfacció és àmplia. Per exemple, i disculpant-me per si em deixo algú, en els actuals consells de comú observo noms com el de Cerni Pol a Canillo, Xavier Fernández a Encamp, Vanessa Fenés i Marc Pons a Ordino, Guillem Forné a la Massana, o Laura Lavado a Escaldes-Engordany. Altrament, si observo les candidatures a les eleccions generals del 2019, detecto noms coneguts en algunes llistes. Per exemple, a les candidatures par­roquials trobem Cristina Valen a Canillo, David Cruz i Maria Martisella a Encamp, Marc Galabert a Ordino, Zaida Arriba i Josep Fusté a la Massana, Pere Baró, Toni Puig i Liliana Ribeiro a Andorra la Vella, Sofia Cortesao a Sant Julià de Lòria i Carles Sánchez a Escaldes-Engordany. Per una altra banda, a les candidatures nacionals veig altres noms coneguts com Carles Acosta, Èrica Armengol, Joao de Melo, Marc Latorre, Jordi Ribes, Jordi Torres i Judith Vila.

Totes aquestes persones, tot i ser d’edats diverses, tenir experiències més o menys àmplies en política, així com tenir diferències ideològiques, coincideixen en un denominador comú: representen la regeneració democràtica de la política andorrana. Totes elles són persones que s’han sobreposat a la indiferència d’abstenir-se políticament i a la por de participar activament com a representants polítics i persones públiques.

Tot i haver esmentat una bona sèrie de noms, i sabent que me’n deixo algun, encara considero que en són pocs. Encara crec que n’han de ser més per la salut de la nostra democràcia. Una salut que no només s’ha d’analitzar per la qualitat de les institucions democràtiques sinó també per la participació directa i/o indirecta de la ciutadania en aquestes institucions i en cada espai públic de participació ciutadana.

En resum, crec que per atraure més fornades de joves en política, cal abans una política que faci aquests joves partícips dels canvis de la seva societat. I això només serà possible si es du a terme una política de participació juvenil que impliqui el reconeixement i l’alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participin en les decisions que els afecten com a individus i com a grup. En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.

Si canviem aquest enfocament de les polítiques de joventut, es pot fer el primer pas per passar de la indiferència a l’interès, que pot ser un catalitzador a la participació electoral. No obstant això, per superar la por són necessaris altres canvis legislatius i de maduresa democràtica. Els primers són necessaris per evitar que el pas en política no pugui afectar directament o indirectament la persona que voluntàriament ha volgut forma part del canvi polític. Els segons impliquen encara més esforç col·lectiu, ja que és necessari que el conjunt de la societat accepti que formar part de la política és més positiu que negatiu en l’àmbit individual i col·lectiu. Amb els anys que fa que estic implicat en l’associacionisme juvenil o polític, m’ha quedat clar que la lluita contra la indiferència i la por és complexa. No obstant això, tinc clar que són dos problemàtiques que es poden resoldre si el conjunt de la classe política i la societat civil treballen juntes per acabar amb elles. I si això depèn d’aquesta nova fornada de polítiques i polítics, no tingueu cap dubte que ho faran. Ells i elles són l’exemple a seguir. Elles i ells són les nostres representants contra la indiferència i la por.

Aposta de present

Crea: 02/28/2019 - 10:36
Ara sí, les cartes ja són sobre la taula. El passat dimarts, les diferents formacions que es presenten als comicis del 7 d’abril, van presentar les seves candidatures tant a nivell nacional com a nivell parroquial. Des del Partit Socialdemòcrata (PS) podem dir ben alt i fort que som els únics a presentar-nos en les 7 parròquies amb la marca «d’Acord» i a nivell nacional sota les nostres sigles. Personalment, i mirant totes les candidatures del partit puc dir (a parer meu) que tenim unes llistes equilibrades, amb gent molt preparada i amb moltes ganes i il·lusió. Però, no seré pas jo qui analitzarà totes les llistes; no soc un expert ni és el meu rol. Això els hi deixo als professionals i evidentment a vosaltres la ciutadania que sou els que heu d’escollir quina opció preferiu per l’Andorra dels propers 4 anys.
 
Més enllà d’això, el que sí que vull analitzar i compartir amb vosaltres és la importància que se li confereix als joves des de les diverses formacions presents a les eleccions. I no ho vull analitzar des d’una perspectiva de programes ni idees (que també es podria fer i ho faré en un altre article) sinó en nom del que escollirem el dia 7 en nombre de representants. I sabeu què? Estic molt orgullós del projecte i partit que defenso perquè compleixen el que prometen i aquí en tenim l’exemple més clar: El PS compta amb 5 membres de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra en les seves llistes, podem doncs dir que des de la formació es defensaran i es tindran en compte les polítiques de joventut tant a nivell nacional com a nivell parroquial. Però quina importància ens donen? Analitzem-ho amb cares i ulls: dos membres de la JSA presents a la candidatura nacional: Roger Padreny a la cinquena posició i el Joao de Melo a la desena posició; la número 1 de la parròquia de Canillo de la marca d’Acord: Cristina Valen i, finalment, però no menys important, dos membres a la circumscripció d’Andorra la Vella: jo mateix com a primer suplent i la Liliana Ribeiro com a tercera.
 
I quin pot ser l’anàlisi d’aquestes llistes? Doncs molt fàcil: Una aposta clara i evident pels joves del nostre país a qui durant 8 anys s’ha ignorat i no han estat punts claus de Govern. Perquè els joves no importem només durant els dies de campanya i el dia de les votacions. NO!  Som importants durant els 4 anys i qui millor per donar idees i legislar que nosaltres mateixos? Per això estic tan orgullós de les nostres candidatures: plena de joves en diverses llistes en diverses posicions: joves amb ganes, preparats i cansats d’aquestes polítiques que ens ignoren i fins i tot ens perjudiquen. Perquè pel PS la joventut no és el futur sinó el present i aquesta és la prova més fefaent. Ara què ens toca fer? Doncs demostrar a tothom que som claus en aquest país sortint als carrers el 7 d’abril i donant la nostra veu votant i dient quin és el projecte que més ens agrada i ens atrau, un projecte de futur i present que no només parla de nosaltres, sinó que pensa amb i com nosaltres. Ara que ja tenim les cartes, toca jugar i us toca a vosaltres fer-ho el 7 d’abril.
 
Continuem! 

El Consell del nostre futur

Crea: 02/23/2018 - 11:05
El passat dimecres, el Consell General va acollir el treball d’uns parlamentaris molt especials: els nostres joves. Noies i nois dels diferents centres educatius del nostre país van discutir al voltant de les diferents proposicions de llei presentades de cara al debat plenari que ha de tenir lloc el 7 de març. Considero que de tot plegat, tant polítics com ciutadania, en podem extreure algunes conclusions.
 
La idea del Consell General dels Joves sempre m’ha semblat una proposta magnífica. No podria ser d’una altra forma: treballo com a monitora de lleure (tinc la sort d’aprendre cada dia dels infants i joves que m’envolten a la meva feina), participo activament d’allò que anomenem societat civil (associacions, algunes d’elles, relacionades amb el jovent) i sóc membre de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (milito, també, al Partit Socialdemòcrata). Fruit d’aquest entorn, he constatat que donar als adolescents del nostre país la possibilitat de participar activament en política és quelcom clau i necessari. Una fórmula perfecta, al meu entendre, per començar a combatre aquesta indiferència de la qual moltes vegades se’ns acusa al jovent i estimular així la seva participació. Entenc aquesta participació com un element fonamental perquè els joves incideixin en l’entorn de tots, ja sigui en el dia a dia dels comuns com en el futur del país. I, com deia, és el millor antídot per combatre els clàssics estereotips en vers als joves: indiferència, passotisme, individualisme i altres tòpics.
 
Aquesta confiança en la participació juvenil creix encara més quan veig les propostes que fan. Ens han demostrat, sobradament, la manca de por per arriscar i afrontar determinats temes (potser una virtut que només aquest col·lectiu en pot fer bandera, com quan es va debatre sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe). Enguany, en tenim nous exemples. Després de la trobada, s’ha pogut constatar la necessitat d’avançar en la igualtat de gènere, d’innovar en la lluita contra l’addicció a les drogues i el més que necessari debat sobre la doble nacionalitat.
 
Unes reflexions que busquen, sense dubte, millorar Andorra. Unes reflexions que, per desgràcia no comparteix l’actual equip del Govern. Més preocupat per mantenir un statu quo allunyat dels joves, per minoritari i per respondre més a vestigis del passat que a la realitat del present (moment històric que li correspon, per coherència, al jovent). En aquest sentit, els i les adolescents que aquesta setmana han trepitjat el Consell General han fet propostes integradores i socialment més justes, modernes i que aposten per canviar les coses. Uns valors i orientacions polítiques que jo, personalment i com a membre del PS, comparteixo plenament.
 
Sigui com sigui, veure com aquests temes preocupen i interessen a les noies i als nois que viuen a Andorra, m’agrada, m’enorgulleix i m’esperança cap a un futur de canvi. Un canvi que en el que, de ben segur, aquesta participació juvenil hi haurà de participar activament.

Pàgines

Subscriure a RSS - Joventut