Partit Socialdemòcrata

Joventut

Els joves, exemple a seguir

Crea: 02/23/2018 - 10:50
El Consell de Joves s’ha convertit, en el temps que porto com a parlamentari, en un dels actes en què més il·lusió em fa participar. Sempre m’havia semblat una gran iniciativa, però el fet d’implicar-me políticament en aquesta legislatura m’ha permès confirmar les sensacions i descobrir que tenim uns adolescents conscients del món que els envolta, dels problemes, i el que és més important, amb ganes d’aportar el seu gra de sorra per trobar solucions.
 
Dimecres passat vaig tenir el privilegi de participar de nou en una de les comissions que analitzen les diferents propostes legislatives presentades, que s’hauran de votar el 8 de març quan se celebri la sessió plenària al Consell General. Vaig detectar moltes ganes de parlar i de debatre per part dels alumnes. Fins i tot, més que en anys anteriors.
 
Els nois i noies dels diferents col·legis van demostrar una gran voluntat de parlar dels temes, d’aportar idees i d’intentar, en allò on sigui possible, acostar posicions. Tot un exemple a seguir per part dels parlamentaris adults, crec jo.
 
I on també ens hauríem d’emmirallar és en la valentia de proposar temes. Tots els textos que enguany debatem al Consell de Joves són de primer ordre, amb assumptes de tanta importància com la doble nacionalitat, la creació d’un centre per al tractament d’addiccions, la preocupació pel consum de drogues i d’alcohol, l’equiparació de drets salarials entre homes i dones, els refugiats i el dret d’asil o els problemes de la vida diària dels esportistes d’alt nivell al nostre país. Segur que el debat que es faci al ple serà molt i molt interessant.
 
Aquesta capacitat de plantejar temes clau demostra, al meu entendre, dues coses dels nostres joves. Per una banda, el fet que, lluny de centrar-se únicament en aquells assumptes que els afecten directament, tinguin empatia per posar sobre la taula problemàtiques d’àmbit global que, potser, no els toquen de ple.
 
Per l’altra, la sensació que, en alguns casos, aquest col·lectiu està anant per davant de la política que fem els adults. I ho fan, segurament, sense certs tabús i prejudicis que a vegades ens encotillen i ens impedeixen avançar.

Gili pregunta a Govern pel funcionament del centre d'acollida d’infants La Gavernera

Crea: 01/18/2018 - 19:06
El centre d'acollida d'infants de la Gavernera (Bon Dia).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat una sèrie de preguntes escrites sobre el funcionament del Centre d’Acollida d’Infants de la Gavernera. La parlamentària posa en relleu la importància de la institució i, per això, considera necessari tenir informació de la situació actual a la instal·lació així com de quin és el seu dia a dia. 
 
En l’escrit tramitat aquest dijous a Sindicatura, Gili recorda que el CAI “és una institució molt important en aquest país”, fet pel qual es considera clau “conèixer-ne el seu funcionament”. Per això, es demana en primer lloc per la capacitat del centre i es vol saber si l’actual limitació “ve donada per l’espai disponible” o per “altres raons. També pregunta si el ministeri d’Afers Socials “disposa d’altres locals per acollir infants i joves”  i si “té previst algun nou” i, en aquest cas, “on estaria situat i quantes places tindria”. 
 
La consellera general també demana informació pel nombre de nois acollits actualment al CAI, dades que es demanen desglossades per sexe, edat i motiu d’internament, sense que en cap cas es donin els noms. També vol saber “quantes persones treballen (...) a ple temps” i “a hores” així com els horaris del personal i les ràtios “infants/adults” i “joves/adults” i les tutories que assumeix cada educador.
 
Sobre els treballadors, també s’interessa per l’antiguitat de cadascú i si “hi ha molta rotació”, tot especificant la petició de les dades en relació als tres darrers anys. A més, vol saber “qui és la persona responsable” del CAI i “quin és el seu càrrec”.
Gili demana també per les formacions que es donen al personal, tot demanant que s’especifiqui “quines són”, quin és el seu contingut, durada i data així com “el nombre de persones que les han seguit”. La consellera general pregunta, a més, per “qui decideix l’internament dels infants o dels joves” i “en quins casos es pren aquesta decisió”, així per la forma com es determina la durada de la mesura i les condicions de visita dels pares.
 
La parlamentària socialdemòcrata també s’interessa pels protocols de comunicació amb les famílies i els règims de visita, així com les actuacions en cas de conflicte amb els menors. També vol saber si els nois internats tenen la possibilitat de seguir activitats esportives i culturals a les escoles i, en cas afirmatiu, com es gestiona la logística perquè ho puguin fer i els recursos que es posen a la seva disposició.
 
Per últim, Gili demana el pressupost anual del CAI, amb dades dels darrers anys. També qui paga la manutenció dels infants i joves i, si hi ha modalitats diferents, com es decideixen i qui ho determina. 
 
La parlamentària escaldenca ha remarcat que el centre d’acolliment d’infants “és una institució molt important”. Així, “per nosaltres, per la feina que tenim, és necessari tenir tota la informació possible sobre el seu funcionament”. A més, entén que les dades “ens permetran saber com està la situació social al nostre país”. 
 

La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra vol treballar per reduir l’abstenció del col·lectiu

Crea: 11/25/2017 - 13:51
Un instant de l'assemblea.
La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) ha celebrat aquest dissabte la seva tercera assemblea. La trobada ha servit per renovar part de l’òrgan executiu de l’entitat al mateix temps que per fer balanç de la feina feta fins ara i per abordar projectes de futur. Entre ells, treballar per implicar políticament els joves del país i aconseguir, d’aquesta forma, una millora de la seva participació, especialment en les eleccions i, així, millora les elevades xifres d’abstenció existents en el col·lectiu.
 
La reunió, a la qual s’hi ha afegit representants de l’executiva del PS com Cèlia Vendrell, Evarest Vilaginés o Mari Carmen Sánchez, ha tingut com a primer punt la renovació de la direcció. Continuaran Pere Baró com a coordinador, Cristina Valen com a tresorera i Liliana Cristina Ribeiro com a secretària. A ells s’hi sumen els nous vocals, Fabio Rolo i Marlene Maldonado. “Seguirem un treball que vam encetar fa un any amb molta il·lusió amb gent que ja hi érem i amb gent nova i això permet veure que evolucionem. El que era un projecte de cinc o sis persones a l’inici ara és de quinze i amb ganes de treballar i fer feina”, ha explicat Baró, que ha defensat el socialdemòcrata com el projecte que “realment pot fer avançar el país i els drets i fer veure que l’important és la gent del país”. En aquest sentit, ha argumentat que ara “veus el que s’està aprovant al Consell i penses que o et posen en un projecte que pensa en la gent o seguiran manant els poderosos”. Per això, “el que motiva” a la gent de la JSA “és treballar per nosaltres i per la societat en general”. 
 
 
El coordinador de l’entitat ha explicat la “preocupació” per l’abstenció entre la gent jove –fins al 50% en les darreres comunals-. “Això pot canviar un Govern o un comú. La nostra funció principal és donar-nos a conèixer i fer veure que realment hi ha un projecte es preocupa pels joves i fer que aquesta gent voti perquè veu que hi ha algú que es preocupa per ells”, ha comenta. De fet, ha destacat el fet que des del darrer congrés del Partit Socialdemòcrata hi ha tres membres de la JSA dins l’executiva. Per això, entén que “hi ha un partit que els representa i que se li ha de donar confiança; el missatge que s’ha de fer passar és que no estan sols”. 
 
 
En aquest sentit, la vocal de l’executiva socialdemòcrata Cèlia Vendrell ha volgut destacar que “volem engrescar la joventut del país i demostrar que hi ha un partit d’esquerra que vol ajudar-la per tirar endavant el país i fer-lo el més just i igualitari possible”. També ha destacat que “estem molt satisfets de la feina que fan; ens aporten aire i idees noves per fer créixer i donar un impuls al partit, del qual ells fan part”. 
 
L’assemblea també ha servit per preparar futures actuacions, com ara una taula rodona centrada en polítiques d’igualtat. Un acte que, segons Baró, ha de servir “d’altaveu” per fer conèixer l’entitat i apropar-la a la joventut. “Servirà per saber quina és l’Andorra que volen els joves i que ells vegin que estan representats, a la vegada que el partit pugui veure què és el que necessita el col·lectiu”, ha explicat.

Aposta clara pel futur

Crea: 11/07/2017 - 11:34
El passat dissabte 21 d’octubre, el Partit Socialdemòcrata d’Andorra, va celebrar el seu 15è congrés ordinari de renovació de càrrecs. La nostra funció com a afiliats era la de decidir de forma democràtica qui ens representaria tant al comitè executiu com al comitè directiu durant els pròxims dos anys. Fins aquí res de nou. Vam aprofitar la jornada per fer una mica de repàs del treball que estan fent els nostres representants tant al Consell General com als comuns i nosaltres des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra vam aprofitar també per presentar totes les accions que ja hem efectuat i les que ja estem preparant per a aquest nou curs. Des de la nostra associació, l’objectiu principal no és un altre que representar a tots els joves progressistes que necessitin un altaveu per explicar els seus problemes, dubtes i aportar les seves idees a una plataforma com la nostra amb el sol fi que les nostres idees ajudin a millorar la nostra societat i el nostre país.
 
Potser us demanareu: «Perquè ens explica tot això?» Doncs per una raó ben concreta, companys. M’agradaria aprofitar aquest article per reflexionar sobre la importància dels joves en el nou panorama polític que arriba. Segur que heu sentit o llegit que un tema dels que preocupa els nostres polítics és l’abstenció juvenil (al voltant del 50% en les darreres eleccions comunals) i entre tots estan buscant la manera de dir a aquests joves que estan cometent un error, que han d’anar a votar, que el seu futur dependrà del seu vot també. Però, jo sempre he defensat que la manera més efectiva perquè aquests joves abstencionistes votin és que se sentin representats i això només pot passar si comença a haver-hi més joves en el nostre panorama polític. La sola manera de fer-los veure que són molt importants és demostrant-ho, i aquest és un dels missatges que va deixar darrerament el Partit Socialdemòcrata i que va confirmar al darrer congrés, i ho podem veure perfectament en tota la presència que se’ns dona i que cada vegada estem més present en els òrgans del partit.
 
La primera i la més important, és haver donat confiança total i sense cap tipus de condició a un grup de joves ben preparats, que no només no baixem en nombre sinó que no deixem d’augmentar. (Hem passat de ser sis joves a ser-ne 12 actualment en menys d’un any). Joves que venim de diferents sectors, formats i amb ganes de treballar per fer una Andorra més justa per a tothom. No em cansaré mai de dir que com a coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra no em puc sentir més orgullós de tenir un equip tan bo, tan preparat i amb tantes ganes, que en nou mesos ja hem preparat diversos actes com ara una taula rodona, on vam parlar sobre l’Andorra que volem els joves, una pluja d’idees sobre quins són els temes que més ens preocupen avui en dia i diferents formacions sobre política nacional, de joventut, etc., feta per membres del Partit Socialdemòcrata. Actes que estan sent tan ben acollits per la societat jove i no tant jove del nostre país. El segon punt és el fet que des del passat 21 d’octubre ja som tres els joves que formem part del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata. Dos com a candidats de la llista guanyadora el dia del congrés i un tercer com a representant de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra amb dret a veu i vot. Però no només aquí, sinó que som presents en el comitè directiu i en els diversos comitès locals, on la nostra presencia és cada dia més remarcable. Així doncs, una manera més de veure cap a on tira el nostre partit i les ganes que té de representar a tots els membres de la nostra societat des dels joves fins a la gent gran. A l’interior del partit ara mateix, però mirant cap al futur per utilitzar la mateixa tècnica a escala de país. Que tothom se senti representat en els òrgans decisoris, per ser tractats i representats tots amb la mateixa justícia. Sempre he defensat que per arribar a la gent s’ha d’entendre com funciona la nostra societat i aquest és un dels indicis que el Partit Socialdemòcrata ho entén.
 
Els joves som part essencial perquè la societat funcioni i avanci. La prova és els temes que tractem sense cap tipus de por ni embut. Temes com la doble nacionalitat, la modificació de la llei electoral, polítiques de joventut, d’igualtat, reflexionem sobre el nostre model d’estat, etc. Si hi ha algú que pot preguntar-s’ho tot, aquests som nosaltres. I crec que si els nostres polítics entenen això, tindrem molta feina feta. I la tranquil·litat que tinc és saber que hi ha un que sí que ho sap i confia. Així doncs, com ja vaig fer el dia del congrés vull agrair al Partit Socialdemòcrata, als consellers generals, als consellers de comú, a tots els afiliats i simpatitzants, com a tot l’equip que treballa dia a dia pel partit que ens fa tan fàcil la nostra feina de representar als joves d’esquerre i ho fa amb tantes ganes i il·lusió. Si una cosa tenim clara des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, és les ganes que té el partit que aquest projecte nostre funcioni, i tota aquesta confiança i aquestes ganes, els hi tornarem amb feina ben feta i de la millor manera que es pot fer, anant a veure els joves i entre tots dir: «Això és el que ens fa falta, això és el que ens preocupa perquè el partit hi continuï treballant. I a vosaltres joves com nosaltres, que fins avui no heu vist cap tipus de plataforma que us pogués ajudar a resoldre problemes, o a posar en marxa projectes de futur, de progrés i per a joves no dubteu pas en venir. Les portes de casa nostra seran ben obertes i amb ganes d’escoltar-vos i ajudar-vos, perquè al cap i a la fi els únics que podrem tirar endavant aquest projecte i aquest país som nosaltres els joves». Perquè com sempre dic els joves no som el futur sinó el present i ens hem de posar a treballar des de ja! No ho dubteu pas amics, veniu i ajudeu-nos!
 
Així doncs, continuem fent feina!

Què hi entenc, per ‘fer política’?

Crea: 08/17/2017 - 00:00
Habitualment, l’agost és sinònim de poca activitat. Un mes ple diversió i de descans per a molts, tranquil en termes polítics i també pel que fa a la nostra activitat com a Joventut Socialdemòcrata d’Andorra. (Que no vol pas dir que no es treballi, sinó que es fa a un altre ritme.) És per això que al moment de preparar el meu article d’opinió em vaig fer la pregunta: de què puc parlar aquest mes? Em nego a caure en el tòpic i fer resums del curs polític que acabem de deixar enrere o parlar d’allò que esperem per al curs vinent; millor continuar reclamant el que volem i no esperar que caigui del cel. És per això que, mentre pensava en la qüestió, un amic meu em va fer la pregunta: “Però a tu que ets jove i que encara tens molta cosa a fer, per què t’agrada la política? Què t’aporta d’interessant?”
 
Em va sobtar tant la qüestió que em vaig decidir a reflexionar-hi. No és pas una pregunta fàcil de respondre, us ho he d’admetre. Per a mi el món de la política ha sigut sempre una passió, soc dels que continuo creient que si volem canviar les coses i deixar de costat les injustícies en la nostra societat a favor de qui més ho necessita, l’única via idònia és la política. I crec que totes les franges d’edat són importants (no vull deixar ningú fora, ni ofendre ningú, només faltaria). Però crec que els joves tenim un paper molt important, ja que som els qui tot just comencem i podem aportar una visió i un aire diferent, que necessita i que molts reclamen. A mi, sempre m’han dit, la política o la fas o te la fan. Això no vol dir que tothom hi ha de participar de la mateixa manera. Per a alguns, la manera de fer política és fer sentir la seva veu el dia de les eleccions; per a altres és participar-hi de manera més activa, sigui engegant campanyes o a través d’una associació; i finalment, per a d’altres participar vol dir estar en un partit polític. Més enllà de quina opció esculli cadascú, si es fa amb el sol objectiu d’aconseguir el bé per a tothom i es fa de forma honrada, totes són més que acceptables i necessàries. La política no es fa, la fem entre tots, cada dia de l’any, i si no hi participem estem donant la raó a aquells que només busquen el seu benefici propi sense buscar el de l’altre.
 
Així doncs, des d’aquí al meu amic li puc respondre. Per a mi la política significa intentar, dia a dia, de forma activa, i cadascú amb els seus mitjans, fer una societat millor, més justa i més de tothom, i en el meu cas ho faig gràcies a una associació com és la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, plena de joves il·lusionats i amb moltes ganes de fer feina com jo, i amb el suport incondicional del Partit Socialdemòcrata i de tots els seus afiliats i simpatitzants, que compartim una mateixa il·lusió política i social: fer de la nostra Andorra un país millor.

Gili demana informació per saber si s’ofereix el servei adequat a joves, adolescents i infants en risc

Crea: 07/25/2017 - 11:34
La consellera general del PS, Rosa Gili (E.Comellas/Consell General).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha presentat una sèrie de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit mitjançant les quals vol aprofundir en el funcionament, mitjans i protocols que hi ha en el servei d’atenció a joves, adolescents i infants en situació de risc. La parlamentària ha apuntat que es tracta d’un àmbit en el qual cada cop i hi ha més necessitats i, per tant, considera important poder saber si s’està oferint el servei adequat. 
 
En l’escrit, tramitat aquest dimarts a Sindicatura, la política escaldenca posa en relleu “l’augment més que considerable de famílies amb problemes socials”. A més, remarca que cal tenir en compte “la importància”, en aquests casos, “d’una intervenció d’ajuda i d’assistència la més ràpida, precoç i eficient possible”. 
 
En primer lloc, Gili demana a Govern pel nombre de persones que es dediquen a l’atenció social d’aquests col·lectius (infants, adolescents i joves), sigui dins del ministeri d’Afers Socials o a altres departaments. També vol saber “de quina manera tenen distribuïda la seva feina” així com si estan assignats a centres escolars concrets o a altres espais com ara els Punts Joves.
 
La consellera general vol tenir també dades concretes de la situació. Per això, demana que s’informi del nombre de joves, adolescents i infants atesos pels serveis socials els darrers tres anys (2014, 2015 i 2016) així com el primer semestre de l’actual exercici. 
 
Gili també pregunta “quin és el protocol de seguiment que es fa per les persones que s’han acostat per iniciativa pròpia o d’altres als serveis socials” i si s’efectuen reunions periòdiques amb els responsables dels centres educatius, amb les famílies o amb els mateixos menors. Una altra de les qüestions plantejades fa referència a les accions d’informació, detecció i ajuda que es fan específicament als centres escolars. 
 
En les darreres preguntes, la parlamentària demana si hi ha protocols específics per detectar casos i actuar, si es fa un seguiment de l’absentisme escolar en el cas dels menors de 16 anys i per l’accés al servei de rehabilitació comunitària o als serveis d’atenció a la drogodependència. 
 
Gili ha argumentat la formulació de les preguntes tot posant en relleu que “cada cop hi ha més necessitat en aquest àmbit”. Per això, des del PS “volem aprofundir en el coneixement de l’atenció que s’ofereix; demanem quins mitjans hi ha, quins protocols i quines accions es fan per ajudar aquestes persones”. Així, ha afirmat, “la voluntat és saber si estem oferint el servei adequat”. 
 

I ara què?

Crea: 07/20/2017 - 11:17
Arriben les vacances escolars, i amb elles el descans per a tots els estudiants que, després de mesos i mesos intensos de treballs i exàmens, ens podem donar per fi un descans per recarregar bateries i tornar a començar, la gran majoria. 
 
Una cosa és ben clara, i és que depenent del nivell d’estudis en què estiguis les sensacions són totalment diferents. Tenim els més joves, que desconnecten totalment; després hi ha els que cursaran o ja cursen estudis superiors, que no descansen del tot perquè han d’acabar d’enllestir què és el que estudiaran, buscar pis..., i aquells que ja han acabat i es demanen què faran ara. M’agradaria, però, centrar-me en aquests darrers i parlar una mica de la manca d’oportunitats laborals que ens trobem a vegades.
 
Primer, tracem una mica el perfil d’aquests joves: nois i noies que han cursat aquí, en un dels tres sistemes educatius que tenim, la seva primera fase d’estudis (des de maternal fins a batxillerat) i que després o bé marxen a l’estranger (una gran majoria) o bé prefereixen quedar-se al Principat a estudiar una carrera o una formació professional per poder exercir demà la professió que més els agrada i més feliços els fa. Fins aquí, tot correcte; i crec que tenim la gran sort de tenir joves ben preparats per tirar el país endavant. El problema és quan ja han acabat d’estudiar, quan arriben aquí disposats a treballar i es demanen: i ara què?
 
Ja fa dies que la gent es comença a qüestionar si l’actual borsa de treball andorrana funciona, i més exactament si compleix la seva missió, que no és una altra que ajudar a trobar feina a aquells que no en tenen o l’han perduda (un altre assumpte, que donaria per a un bon article). Parlant una mica amb el meu entorn (família, amics...), tots arriben a la mateixa conclusió, i és que venen aquí amb tota la il·lusió del món però després de mesos i mesos de recerca sense resultats es veuen obligats a marxar i treballar fora. Cert és, i molts es defensaran dient-ho, que anar a l’estranger i guanyar experiència treballant lluny d’Andorra és una oportunitat. Certament sí, però concretem. No és el mateix marxar perquè tens ganes de fer-ho que t’obliguin a anar-te’n perquè l’actual sistema no funciona i, en lloc de canviar-lo, es mira a un altre costat i es deixa escapar tota aquesta intel·ligència amb ganes de fer més gran Andorra. No oblidem que tots aquells que marxen són els metges que ens hauran de curar el dia de demà, els professors que hauran d’ensenyar als nostres fills, els periodistes que ens hauran d’informar de tot allò que passa, els polítics que hauran de dirigir els nostres organismes públics, etc. Joves molt preparats que perdem perquè no som capaços de rebre’ls i guardar-los com els nostres professionals del futur. I us puc ben dir una cosa, que els que perden no són ells, que trobaran un lloc per poder exercir a la perfecció la seva feina; els que en sortim perjudicats serem els que ja som aquí, que perdem aquests grans professionals.
 
I la meva pregunta és: les nostres autoritats analitzaran la situació per intentar canviar-la o deixarem passar els dies fins que ja no sigui possible o sigui molt més complicat trobar-la? Analitzem-ho entre tots si així ho prefereixen (a vegades va bé i és enriquidor preguntar a la ciutadania), però comencem a pensar-hi pel bé d’ells i el nostre.

La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra organitza un debat per saber quin país volen els joves

Crea: 05/24/2017 - 16:50

“Quina és l’Andorra que volem?”. Intentar respondre aquesta pregunta és l’objectiu que persegueix la taula rodona que, sota aquest títol, organitzarà dissabte vinent la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA). La idea és poder copsar què pensen els joves del Principat en base a dos qüestions principals, sense descartar-ne altres, com són si es pot permetre o no la doble nacionalitat o quin ha de ser el model d’Estat. L’acte tindrà lloc a les dependències de l’Espai Jovent d’Escaldes-Engordany a partir de dos quarts de cinc de la tarda (16.30 h.).

El debat està obert a qualsevol jove del país i, som ha explicat el coordinador de la JSA, Pere Baró, la idea és “saber què és allò que manca al país, què és el que ja no té cabuda i què és el que ha d’evolucionar”, a parer del col·lectiu. I sempre pensant en diferents àmbits, tant “econòmic, polític com social”. La intenció és canalitzar l’acte a través de dos temes principals: la doble nacionalitat i el model d’Estat. Tot i això, Baró deixa clar que, si al llarg de la discussió, es posen altres assumptes sobre la taula, també es podrà parlar d’ells.

“L’objectiu és que, al final, arribem tots els joves a una mena de consens”, ha indicat el coordinador de la JSA per així “recollir què és el que realment ens fa falta com a col·lectiu”. Així, es podrà “recollir la veu” i traslladar “als nostres líders polítics i al nostre Govern que necessitem perquè aquesta Andorra sigui més nostra”.

El debat tindrà lloc dissabte vinent, dia 27 de maig, a l’Espai Jovent d’Escaldes-Engordany. L’acte, obert a tot el col·lectiu juvenil del Principat, començarà a dos quarts de cinc de la tarda.

Els joves no som el futur. Som el present

Crea: 03/30/2017 - 11:03
Quantes vegades hem sentit dir que els joves som el futur, que hem d’estar actius per al dia de demà, que hem de lluitar pel nostre futur? Una cosa sí que és ben certa, i és que hem de ser actius per reclamar els nostres drets i fer escoltar la nostra veu. Però en la primera part de la frase no hi estic d’acord. Per a mi els joves no som el futur sinó el present.
 
Actualment Andorra té aproximadament uns 10.000 joves i puc ben dir que som davant d’una generació ben preparada, formada i amb ganes de fer coses. Em nego a pensar que som la “generació perduda”, com diuen alguns, o que la majoria som ni-ni. Tot al contrari, crec que som la generació que hem de tirar endavant aquest país, que hem de fer valdre els nostres coneixements i fer una Andorra més justa per a tothom. I això no passa pel dia de demà, sinó per fer-ho des d’avui mateix. Però això només és possible des de la participació i la implicació activa.
 
Hem de ser conscients que només si ens fem escoltar, si participem,  les coses poden canviar. És part de la nostra responsabilitat com a joves però també com a ciutadans dir el que volem per a nosaltres i per a la societat en general. Que sàpiguen què és allò que ens preocupa i què és allò que ens representa com a joves ciutadans més enllà de la nostra ideologia. Perquè una cosa és ben clara, i és que avui en dia no estem gaire representats en els estaments públics. I això ha de canviar. Hem de ser-hi més presents i ser més actius que mai.
 
Defensem el que és nostre, i defensem-ho com sabem fer-ho. Participant! Ho tenim tot per aconseguir fer més nostra aquesta Andorra, però ho hem de posar tot sobre la taula i formar part d’aquest tot. I no és pas tan llunyà. Tenim organismes fets per joves i per a joves que funcionen, i en tenim la prova en el Fòrum Nacional de la Joventut, que funciona i que fem cada vegada més nostre i més participatiu. (Només hem de veure la darrera assemblea, plena de gent amb ganes de dir-hi la seva.) Sense deixar de banda la protesta dels joves estudiants de l’escola de formació professional d’Aixovall (deixant de banda el que pensa cadascú del motiu o de com es va tractar la qüestió). Aquests dos petits exemples demostren que, si volem, podem. Que som la generació del canvi. La generació que demostra que sabem mobilitzar-nos, que sabem el que volem i el que ens preocupa. I això em fa veure que tenim una Andorra de futur, que tenim una Andorra on els joves tenim ganes de treballar. Però això sí, ens hem de moure de la cadira. Hem de denunciar allò que trobem injust i junts reclamar que canviï i aconseguir-ho. Per a mi, això és un exemple de participació i aprofito per felicitar-los. Pot ser, i així ho desitjo, que aquesta sigui la primera de moltes mobilitzacions de joves pels nostres drets. Hem de prendre exemple i dir que quan alguna cosa no funciona la millor manera que tenim de dir-ho és sortir als carrers i explicar als nostres governants que amb els nostres drets no s’hi juga.
 
Junts som més forts i podem fer d’aquesta Andorra, la nostra Andorra, l’Andorra de futur pel dia d’avui.

L’improrrogable debat sobre l’alcohol entre els joves

Crea: 09/27/2016 - 10:53
Quan aviat farà un any que vaig tenir l’oportunitat de poder participar en un debat al voltant de les polítiques juvenils i en què insistia en la importància de la creació d’una xarxa necessària entre els actors que treballen en l’àmbit dels adolescents a casa nostra, torna a aflorar als mitjans, malauradament, el mal resultat dels efectes del consum d’alcohol dels menors, en aquest cas en el marc de l’Encamp Nit.
 
L’Encamp Nit és justament un d’aquells projectes que els tècnics de joventut de la parròquia d’Encamp van concebre per arribar a trencar aquell fals tòpic que associa l’alcohol amb el fet que ajuda a resistir millor la nit. I com cada any, quan s’acosta aquesta trobada, després dels esforços que hi han abocat els tècnics, creuo els dits perquè els titulars siguin uns altres ben diferents als que estem mastegant a hores d’ara.
 
Un dels problemes, i parlo des del meu punt de vista, rau en què un cop tancat el calendari de festes majors, en què si hi ha alguna cosa que hi manca, o bé jo encara no he vist, són les activitats preventives contra l’alcoholisme entre els joves, alguns d’aquest joves, insisteixo en què parlo només d’alguns, associen qualsevol trobada que lligui joves i nit amb el consum d’aquesta substància. 
 
Encamp torna a ser portada de manera injusta per culpa de l’alcohol. I dic de manera injusta pels tècnics que s’esforcen en treballar per la creació d’espais d’oci preventius i pels joves que en gaudeixen perquè ni uns ni altres s’ho mereixen.  
 
Repasso dades del consum d’alcohol entre adolescents i joves als països veïns i m’esgarrifo quan en desgranen l’augment del percentatge en les estadístiques oficials on l’hàbit de beure comença cada cop més d’hora mentre disminueix gradualment el consum de tabac i de drogues més dures.  L’alcohol -legal i de molt fàcil accés- continua sent socialment tolerat i les dades de consum juvenil no s’han modificat en els últims quinze anys. Remeno per la xarxa per contrastar dades i de dades oficials de casa nostra no en trobo, que potser hi són, però jo no les he sabut trobar.
 
I em ve al cap aquell debat en què ens acomodem massa sovint de la importància de l’educació a les llars, de la importància del paper dels pares i les mares, de la importància del diàleg com a aliat fonamental, de la importància dels límits com a element clau per tal d’afrontar els anys complicats de l’adolescència, que segur que són imprescindibles en el cas dels comportaments durant les hores d’oci. 
 
Mentre els tècnics que treballen en l’àmbit de la Joventut segueixen treballant per lluitar contra aquesta xacra amb els recursos més o menys justos de què disposen, els altres anirem encenent el debat per repartir responsabilitats eludint l’existència real del problema de salut que tot plegat comporta. Altres aniran recomanant als pares que posin limitacions encara que l’entorn no hi ajudi perquè, no cal que ens enganyem, els adolescents volen anar abans a les festes i participar-hi com si fossin adults quan no ho són. I els responsables públics, des de la part que ens toca, ens omplirem la boca explicant que ja se n’hi destinen de recursos i seguirem eludint la part de responsabilitat que ens toca i obviant un treball improrrogable de pla local de joventut, avui completament inexistent, amb els recursos que calgui per assolir la coordinació imprescindible entre tots els actors i fixar com a prioritat un canvi en la cultura del beure per eradicar al màxim l’alcoholisme juvenil.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - Joventut