Article d'opinió publicat al Bon Dia
Des del Primer de Maig (Dia internacional dels treballadors) he tingut el temps suficient per reflexionar sobre les raons de la poca participació ciutadana en la celebració d’aquest dia important per a la classe treballadora. Diverses associacions culturals de residents del país, plataformes ciutadanes i alguns partits polítics es van unir per defensar les llibertats i drets dels treballadors. Desgraciadament, el partit que ens governa no va considerar que fos un dia important.
Costa que els treballadors donin la cara, per por de les represàlies.
És, doncs, urgent:
‒Que s’actualitzi el Codi de relacions laborals (Llei 35/2008 del 18/12/2008) en diversos articles i en particular l’article 90 (acomiadament no casual), que hauria de ser anul·lat, ja que és el que crea més precarietat laboral i indefensió per als treballadors a Andorra. I que s’actualitzi el decret referent a la igualtat efectiva i conciliació de la vida laboral i familiar a l’empresa.
‒Que es reguli el dret de vaga. El senyor Martí no pot oblidar el seu compromís amb el secretari general de les Nacions Unides, quan el 2014 va assegurar que impulsaria una llei que preveiés el dret de vaga.
‒La creació d’una nova llei de llibertat sindical. L’actual llei, aprovada l’any 2008, ha demostrat que no ha servit, ni serveix ni servirà per permetre que els sindicats –tan necessaris en una societat moderna i democràtica‒ puguin desenvolupar-se amb normalitat i exercir les funcions que els són pròpies.
El Govern liberal, l’any 2008, amb l’aprovació de les lleis 33/2008, qualificada de llibertat sindical, i 35/2008, del Codi de relacions laborals, va apostar pel que es coneix en el món sindical com a “representació unitària” dels treballadors, a través dels delegats de personal de les empreses, i va excloure la representació dita “sindical” a través dels delegats sindicals i de les seccions sindicals a les empreses.
Vist l’escassíssim nombre de delegats de personal elegits pels treballadors durant aquests darrers anys, el model triat per la dreta ha representat un fracàs que no ha permès una mínima normalització de l’activitat sindical al sector privat.
Una llei nova podria posar fi a aquesta situació apostant per la representació sindical dels treballadors a les empreses, que no és en cap cas excloent de la representació unitària sinó complementària. Les principals modificacions que introduiria la nova llei en relació a la normativa actual, sintèticament, són les següents:
1. Reduir del 50% al 20% el nombre de delegats de personal o membres d’un comitè d’empresa afiliats a un sindicat, perquè aquest tingui la consideració de sindicat representatiu en l’àmbit del seu sector d’activitat.
2. Incloure, entre les accions que pot dur a terme a nivell supraempresarial qualsevol sindicat, la participació en els processos de negociació col·lectiva, l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu i la promoció d’eleccions a delegats de personal.
3. Permetre la constitució de seccions sindicals a les empreses que agrupin el conjunt de treballadors afiliats a un sindicat, així com l’elecció de delegats sindicals a les empreses.
4. Prohibir explícitament qualsevol acte d’ingerència per part dels empresaris amb la finalitat d’exercir actes de control sobre els sindicats.
5. Establir uns criteris per al finançament dels sindicats, així com les necessàries mesures de control a través del Tribunal de Comptes.
Si nosaltres mateixos no tenim un model o una idea de país serà forçosament complicat que els treballadors i els empresaris tinguin una noció d’empresa més social per a tothom.
A més, el Govern d’Andorra ha d’agafar el seu rol de lideratge per iniciar el canvi dins del país.