El Partit Socialdemòcrata (PS) ha volgut donar suport a la concentració que els sindicats andorrans han celebrat aquest dimecres amb motiu de la celebració del Primer de Maig, dia internacional del Treball. La consellera general electa de la formació Judith Salazar ha participat en l’acte, llegint un manifest on s’ha denunciat la retallada de drets laborals, tant al sector públic com al privat, viscut durant la darrera legislatura i impulsada des de les files de Demòcrates per Andorra (DA). En aquest sentit, des del PS s’ha deixat clar la voluntat d’intentar revertir aquestes modificacions legislatives que tant han perjudicat els treballadors.
La concentració ha estat convocada per diferents sindicats –Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Unió Sindical d’Andorra (USdA), Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag)- així com per Podem Andorra. Des del PS, formació que sempre ha tingut entre les seves prioritats la defensa i la millora dels drets laborals dels treballadors, s’hi ha donat suport amb la participació en els parlaments de Judith Salazar, que demà prometrà el càrrec de consellera general en la sessió constituent de la novena legislatura.
La parlamentària socialdemòcrata ha denunciat durant el seu discurs les greus retallades impulsades pel Govern i el grup parlamentari de DA la passada legislatura. Així, ha recordat els greus perjudicis que els treballadors privats han sofert amb la reforma de la llei de relacions laborals, com ara la reducció del preavís per acomiadament no causal, la disminució de la indemnització en el cas d’acomiadaments improcedents o la creació de noves modalitats de contractació que precaritzen de forma important els llocs de treball. També ha lamentat que la regulació del dret a vaga hagi estat molt restrictiva i que, de fet, sembla realitzada amb la intenció de dificultar al màxim la convocatòria d’aquests tipus de mobilitzacions.
En relació al sector públic, la consellera general electa ha remarcat que la llei de funció pública es va aprovar en solitari per part de DA i sense el consens necessari amb els representants sindicals dels funcionaris. El text, ha reiterat, suposa també retallades per als treballadors de l’administració, a banda d’eliminar la figura del funcionari, clau per garantir la seva independència, de la major part dels àmbits.
Davant d’aquesta situació, Salazar ha posat en relleu que el PS sempre s’ha oposat a aquestes reformes i que, de fet, en el cas de la llei de funció pública, s’ha presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional. Durant el parlament, també ha remarcat, tal com ja es va fer durant la campanya electoral, la voluntat de revertir aquestes retallades i de treballar en una legislació laboral, tant per al sector públic com per al privat, de forma consensuada amb els agents socials –empresaris i sindicats-.
El passat dia 16 de març el secretari d'organització de Demòcrates per Andorra (DA), Esteve VIDAL, va obsequiar-nos amb un escrit d'opinió aparegut al Periòdic d'Andorra.
Sintèticament, es lamentava del que ell venia a qualificar de voluntat monopolitzadora del Partit Socialdemòcrata en l'àmbit de les polítiques socials. I res més lluny de la realitat, ja ens hauria agradat que durant els darrers vuit anys el Govern i el grup parlamentari que li donava suport, hagués compartit ni que fos una petita part dels nostres plantejaments polítics en matèria social, molts dels quals acceptats, fins i tot, per forces polítiques de països del nostre entorn geogràfic i cultural als que no m'atreviria a qualificar de progressistes amb caràcter general.
Li aconsellaríem al senyor VIDAL no caure en un estat d'autocomplaença que el faci perdre tot sentit de l'autocrítica i l'allunyi de la visió del que ha estat la realitat tangible i constatable d'aquests darrers vuit anys.
Imaginem que després de molt buscar i pensar perquè, francament, hem de reconèixer que costa molt de trobar en la darrera llei laboral aprovada per la majoria de Demòcrates alguna consideració positiva des de la perspectiva dels treballadors, cita el senyor VIDAL, com a gran fita assolida amb la seva entrada en vigor, l'augment dels períodes de descans de maternitat i de paternitat. Aspecte positiu en el qual coincidim però, senyor Vidal, no ens fem trampes al solitari, perquè el que vostè no diu és que aquest esdevé pràcticament l'únic aspecte positiu, i, per cert, també omet que aquesta mesura en concret és i serà finançada per la seguretat social i no per les empreses.
Si per contra fem l'intent de relacionar aquells aspectes que, objectivament, tenen un cost negatiu pel conjunt de treballadors afectats per aquesta norma, en el sentit que empitjoren les condicions que regien amb l'anterior normativa, ens veiem mancats d'espai en un escrit d'aquesta naturalesa per poder relacionar-les totes. Per tant, només podrem oferir en aquest escrit un petit tast perquè, si més no, el lector pugui treure les seves pròpies conclusions.
Comencem doncs. La nova Llei de relacions laborals instaura tot un seguit de nous contractes que precaritzen el mercat del treball, com el contracte per sessions o la concatenació de contractes de durada determinada –tants com es vulguin- el termini de dos anys.
El contracte de sessions permet que una empresa contracti els serveis d'un treballador o treballadora, sense cap compromís de jornada o de salari. És a dir, un cop formalitzat el contracte, la persona podrà ser cridada a treballar quan l'empresa li vulgui donar feina, i quan l'empresa no tingui interès en què treballi no l'haurà de cridar, ni pagar-li salari. Aquest contracte, encara que s'estengui en el temps durant anys no genera cap dret d'antiguitat.
Però encara hi ha més, no contents en precaritzar la contractació temporal permetent, a la pràctica, una contractació indefinida sense acumular cap dret d'antiguitat, s'atreveixen a "innovar" encara més introduint una nova mesura, inaudita en dret comparat, com és l'extensió de l'acomiadament no causal -lliure-, als contractes determinats -temporals-.
La nova Llei manté a banda d'escurçar –fins a dos mesos- el termini de preavís per acomiadament, manté aquest preavís en dies naturals. Per contra, els dies de preavís que han de donar les persones treballadores al desistir d'una feina els canvia a dies laborables. El que a la pràctica implica un increment en el preavís que han d'oferir les persones treballadores que no té igual tractament en el preavís que s'obliga a donar a les empreses per acomiadament. Però és que, a més a més, habilita les empreses a autocompensar-se d'un preavís no ofert per la persona treballadora, amb el corresponent descompte unilateral de la seva liquidació. Sí, sí, han llegit bé, exactament el mateix que suposaria donar dret a la persona treballadora d'autocompensar-se d'un acomiadament mal formulat per l'empresari, donant-li la possibilitat de prendre els diners no pagats correctament per aquest concepte de la caixa del negoci (i no és broma perquè encara que sembli una exageració l'analogia és perfectament pertinent).
Sobre les noves formes de contracte també podríem estendre'ns a explicar la confusa definició d'algunes d'elles -curta durada o de continuïtat de la vida laboral per posar dos exemples- que generaran, per la mateixa ambigüitat de les seves definicions, problemes en la seva implementació pràctica generant, en definitiva una situació d'inseguretat jurídica.
Podríem estendre aquest escrit a detallar més pormenoritzadament altres aspectes que el senyor VIDAL deu celebrar com altament beneficiosos pel conjunt de treballadors i de treballadores d'aquest país com ara, l'augment de període de prova, determinats nous supòsits d'extinció contractual, la reducció dels terminis d'avís per poder modificar horaris o dies de descans, la mateixa reducció de les indemnitzacions d'acomiadaments injustificats, improcedents o fets en forma indeguda (el que a la pràctica implica premiar al poc respectuós amb la Llei) i altres que no caben en un article.
I aquests són només alguns dels exemples, però no la relació exhaustiva de tots aquells aspectes que el senyor VIDAL deu valorar com altament positius pel conjunt de treballadors i de treballadores d'aquest país. I, per favor, no ens maregin amb la sonsònia que som uns populistes, que és l'únic argument quan no es tenen arguments de confrontació sòlids. Aquest article, no és un article d'opinió sinó un relat que pretén oferir només un petit tast d'una realitat tangible i perfectament constatable amb la mera lectura de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. Una realitat fosca pel conjunt de persones treballadores d'aquest país a què ens ha abocat l'acció política dels Demòcrates i la seva submissió als lobbies de la gran patronal.
En resum, acabarem afirmant que els vuit anys de Govern de DA han estat els més restrictius en matèria social de l'era postconstitucional. A més de les lleis laborals, les retallades a la CASS, les de la llei de serveis socials i sociosanitaris o les practicades en la funció pública són un clar exemple de quina és la política social dels Demòcrates.
El Partit Socialdemòcrata (PS) centrarà bona part del programa electoral de cara a les generals del 7 d’abril en la situació precària de molts treballadors del país. Per això, entre les mesures proposades hi haurà la derogació de les retallades impulsades amb la nova llei de relacions laborals així com l’increment immediat del salari mínim fins als 1.200 euros. Així ho han explicat el candidat del PS a cap de Govern, Pere López, i la consellera general Rosa Gili a molts dels empleats de les botigues de l’eix comercial, on han repartit aquest dimarts fulletons de la campanya ‘Una Andorra per a TOTHOM’.
Així, Rosa Gili, també candidata del PS a Escaldes-Engordany, ha recordat que els socialdemòcrates van oposar-se “clarament a les lleis laborals” perquè “entenem que hi ha hagut moltes retallades inacceptables”. A més, ha recordat, aquestes s’han tirat endavant “sense tenir en compte la realitat dels treballadors perquè no hi havia interlocutors seus”.
La consellera general ha avançat que “el nostre objectiu és justament derogar les principals retallades de la llei i adaptar-la millor a la realitat dels assalariats”. Un dels punts claus, ha remarcat, passa per “revertir l’abaratiment de l’acomiadament”.
Per la seva banda, López ha recordat que el PS centrarà bona part del seu programa en tres eixos: habitatge, pensions i salaris. I sobre aquest darrer punt, ha deixat clar que la proposta socialdemòcrata en relació al sou mínim és ambiciosa i directa: “Proposem una mesura de xoc, d’impacte, immediata”.
Aquesta passa per “un increment fins als 1.200 euros l’endemà de les eleccions”, a diferència d’altres formacions que, si bé parlen d’augment, ho deixen en un termini més llarg de temps. I és que, ha refermat el candidat a cap de Govern socialdemòcrata, “hi ha un dèficit important amb els salaris i cal un impuls per incrementar-ho i no a quatre o cinc anys sinó d’entrada”.
El conseller socialdemòcrata i president suplent del grup mixt, Pere López, considera la concentració contra la reforma laboral com una mostra del descontent de la societat per un país cada cop més fracturat.
Un "fet inèdit" al Principat i que denota el cansament de la societat per unes polítiques que divideixen. És la valoració que fa el Partit Socialdemòcrata de la concentració en contra de les lleis laborals. Una concentració a la qual es van sumar.
López diu no recordar "una concentració d'aquestes dimensions amb aquesta transversalitat de demandes". Ho veu com "un exemple claríssim de l'actual estat de fractura social del nostre país" i culpa "les polítiques de DA" de generar-la.
Crítiques a la llei de l'esport per oblidar les bases
Unes declaracions fetes en la roda de premsa en què han presentat les reserves d'esmena a la llei de l'esport. Creuen que les polítiques dels demòcrates se centren massa en els esportistes d'elit i s'obliden de les bases.
Segons Pere López, "avui en dia hi ha moltes federacions, que mouen molts nens i competeixen de manera regular, amb moltes dificultats financeres i que han hagut de reduir dies d'entrenament i prescindir de part del personal". Assegura que amb aquesta llei el futur serà "molt negre" i es crearan "federacions de primera i federacions de tercera".
Segons López, a banda dels actuals criteris a l'hora de donar subvencions, se n'haurien d'afegir d'altres com ara potenciar els programes d'inclusió o el foment dels bons hàbits.
Més de mil persones han participat aquest dimarts al vespre en la concentració convocada per diferents sindicats, tant del sector públic com del privat, en contra de la reforma laboral aprovada ara fa dues setmanes al Consell General i impulsada per Demòcrates per Andorra (DA). Es tracta de la protesta d’aquest tipus més multitudinària celebrada al país en els darrers anys i durant l’acte també es va clamar per altres problemàtiques socials, també responsabilitat del Govern de Toni Martí, com la dificultat per accedir a habitatges de lloguer, els salaris i les pensions baixes o la despenalització de l’avortament. La mobilització va comptar amb el suport del Partit Socialdemòcrata i entre els assistents hi eren dirigents i càrrecs electes de la formació, així com un bon nombre de militants i simpatitzants.
La cita era a dos quarts de nou del vespre a la confluència entre l’avinguda Meritxell i el passatge Bescariet. Ja uns minuts abans de l’hora s’aplegaven a la zona centenars de persones, moltes de les quals amb pancartes reclamant salaris dignes, criticant els drets retallats o demanant poder accedir a pisos de lloguer a un cost assequible. El nombre d’assistents va anar creixent fins a superar el miler, ocupant un ampli tram del carrer i del passatge.
En els parlaments, els representants de les diferents entitats impulsores de la protesta –Unió Sindical, Sindicat Andorrà de Treballadors, Sindicat de l’Ensenyament Públic o Acció Feminista, entre altres- han desgranat tota una sèrie de crítiques envers moltes de les iniciatives de la majoria de DA. Així, s’ha estat especialment dur amb les tres lleis laborals, que suposen, han denunciat, “la retallada més important” feta al país des de fa molts anys. També s’ha advertit de la possibilitat de noves mobilitzacions el dia 17 de gener, quan està previst que es voti la nova llei de Funció Pública que, han lamentat, s’ha tirat endavant sense el consens necessari amb els treballadors. Els crits dels assistents també han servit per reclamar mesures que posin fi a l’escalada de preus dels lloguers, increments les pensions i dels salaris i, també, la despenalització de l’avortament.
Tots aquests punts, cal recordar, són compartits de forma clara pel PS, que ja va votar en contra de la reforma laboral i que ho farà també contra la llei de la funció pública, al mateix temps que s’ha mostrat molt crític amb la política (o millor dit, la no política) de DA en matèria d’habitatge així com amb les modificacions de la llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris que han afectat de forma important molts pensionistes. Per això, la formació va donar suport a la concentració i entre els assistents hi figuraven molts membres del comitè executiu, entre ells el president i conseller general, Pere López; la primera secretària, Susanna Vela; el secretari d’organització, Carles Sánchez, així com el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata, Pere Baró. També hi eren presents els parlamentaris Rosa Gili i Gerard Alís i les conselleres comunals Dolors Carmona i Lídia Samarra, així com un bon grapat de militants i afiliats.
López, ha valorat aquest dimecres, a preguntes dels periodistes, l’èxit d’una protesta que, ha remarcat, “és un fet gairebé inèdit al país”. Al seu entendre, es tracta “d’un clar exemple de l’actual estat de fractura a Andorra”, provocat “per les polítiques de DA”. El parlamentari ha lamentat que des de la formació ‘taronja” es divideix la gent en ciutadans de primera i de tercera”, tot fent la comparativa amb la política esportiva, eix de la seva compareixença.
Reserves d'esmena contra les limitacions que s'imposen al conflicte col·lectiu
Aquesta agrupació de reserves d'esmena busca denunciar unes disposicions que a parer nostre limiten el procés de conflicte col·lectiu, contradient l'objectiu pretès i anunciat.
No compartim que s'impedeixi fer ús del procediment de conflicte col·lectiu per modificar allò que es pacta en un acord o un conveni col·lectiu que estigui vigent. Si aquest és bo, tenim la certesa que no hi haurà conflicte col·lectiu.
Perquè impedir el diàleg i la discrepància?
Per què prohibir-ho per llei!
No hi ha cap raó que justifiqui que els acords siguin inamovibles.
Tanmateix podíem acceptar reflexionar com reobrir un altre procés de conflicte. Prohibir és restrictiu, és intervencionista; no compartim aquesta manera de procedir.
Què no tenen confiança en la gent i el seu bon criteri? Nosaltres sí que creiem en l'autoregulació de les persones, dels treballadors i dels patrons?
No ens agrada aquest intervencionisme regulat per llei, no podem d'estar d'acord que s'obligui a un arbitratge, si no s'arriba a un acord després del tercer dia. El principi de l'arbitratge és que sigui voluntari i així ho preveu l'article 1 de la Llei 47/2014 d'arbitratge del Principat d'Andorra. Vostès el fan obligatori després de tres dies, només tres dies de conflicte.
Si les parts no obliguen a un acord en el termini de tres dies hàbils, obliguen a sotmetre les parts a un arbitratge que finalitzi amb un laude de compliment OBLIGATORI. Els socialdemòcrates creiem en l'arbitratge però sempre de manera voluntària.
A més, no entenem per què es limita a les condicions de treball perquè pot haver-hi altres aspectes que es podrien resoldre via arbitratge. Un cop més, perquè limitar-ho per llei? Què aporta això?
Una de les reserves d'esmena elimina apartats de la proposició de llei. Per nosaltres, el dret de vaga és irrenunciable, per aquesta raó anul·làvem que es puguin pactar clàusules mitjançant un conveni col·lectiu, en virtut de les quals les parts es comprometen a no fer vaga durant el seu període de vigència. En aquest sentit anava una de les esmenes.
A través de les nostres esmenes volíem eliminar parts de l'article (punt 2.b i 3) perquè entenem que són limitadors del dret de vaga.
Baixen en un detall innecessari en la llei que traspua desconfiança en els treballadors: prohibir la vaga per un "dany greu intencionat i desproporcionat a l'empresa".
Hem explicat les raons per les quals no ens agraden les disposicions de llei esmentades. No en compartim la línia general. Per això, demanem el vot positiu a les nostres reserves d'esmena.
Reserves d'esmena sobre les limitacions al dret a vaga
Aquesta agrupació té per objectiu elevar al ple el que per nosaltres són obstacles, impediments, advertències per tots aquells que tinguin la temptació de fer vaga. Un exemple, per convocar-la, vostès demanen majoria simple de tots els assalariats de l'empresa. No dels presents en l'assemblea sinó que de tots els treballadors de l'empresa.
Crec que és important recordar que la vaga és l'últim recurs que té un treballador quan està en desacord amb el seu patró o amb mesures governamentals que el puguin afectar.
Cap, cap treballador té ganes de fer vaga, perquè no cobra, perquè cap treballador amb seny busca el conflicte gratuïtament, perquè és desagradable entrar amb conflicte amb el patró, amb els companys de feina que no comparteixen el problema i que no volen fer vaga, i també de cara als usuaris de l'empresa.
Es fa molt difícil exercir el dret de vaga demanant quòrums mínims d'assistència del 50% dels representants dels assalariats.
Des del PS demanem autoregulació, no infantilització de les persones, no volem paternalisme.
Els representants de les organitzacions sindicals també haurien de poder convocar una vaga., són persones escollides que ja representen els treballadors.
A França no cal preavís en el sector privat. Nosaltres n'hem posat també però considerem que els terminis que DA proposa són massa llargs.
Tampoc ens agrada la responsabilitat excessiva de les persones que configuren el comitè de vaga. Se'ls hi demana garantir la prestació de serveis necessaris per a la seguretat i la integritat de les persones i dels béns, manteniment dels locals, de la maquinària, les instal·lacions i les mercaderies de l'empresa o les empreses concernides.
El Comitè de vaga s'ha d'encarregar de la vaga, no de la resta.
Entenem que això és una responsabilitat excessiva, fora de lloc que el que fa és posar més traves a la vaga.
Qui faci un desperfecte, qui causi problemes fora de lloc se l'ha de sancionar a nivell individual; el comitè de vaga no pot ser responsable de les conseqüències de les actuacions inadequades que s'hagin pogut donar.
Vostès corresponsabilitzen també al comitè de vaga junt amb l'empresari de garantir els serveis i treballs de manteniment necessaris per a la represa normal de les activitats quan finalitzi la vaga.
Des del PS no compartim que al final acabi sent l'empresari que decideixi unilateralment aquesta qüestió si no hi ha acord, deixant molt poc temps als treballadors discrepants per impugnar aquesta decisió.
Aquesta és, al nostre parer una altra limitació directa de la durada de la vaga.
A més considerem negatiu que es pugui substituir la gent durant la vaga. Una manera més de limitar el dret de vaga.
Ens sembla inadmissible no tenir dret a prestació econòmica de la seguretat social per baixa mèdica. Un fre més al dret de vaga. Hauríem haver-ho pogut matisar-ho, rumiar-hi però en cap cas, posar-ho tal qual a la llei.
Moltes de les seves propostes semblen avisos a navegants, voluntat de fer por, també quan s'adverteix que s'està sotmès a responsabilitats penals i civils i administratives.
Reserves d'esmena sobre el tancament patronal
Una de les esmenes d'aquesta agrupació buscava obrir reflexió sobre els serveis mínims.
Hem de tenir present que un excés de serveis essencials és un altra manera de limitar el dret de vaga.
Malauradament no van voler entrar en aquesta reflexió.
Sorprèn que aquesta llei parli del conflicte col·lectiu, del dret de vaga i del dret de tancament patronal de manera conjunta.
Primera, perquè no ens constava que hi hagués necessitat urgent de regular el tancament patronal.
És una mesura que permet que l'empresari decideixi unilateralment el tancament temporal de l'empresa, el que suposa que ningú cobra en aquest cas.
Es podria interpretar que se li donarien (al patró) eines per tenir mesures de coacció.
No sembla innocent haver presentat conjuntament el tancament patronal amb el dret de vaga. Sembla també un advertiment per a aquells treballadors temptats de recórrer a la vaga.
No diem que no hagi d'existir el tancament patronal però posar-ho aquí és, com a mínim, desafortunat. Hauria de ser molt excepcional, una mesura acceptada pel ministeri de Treball i, en canvi, vostès han invertit el sentit de l'autorització. El patró decideix, els assalariats es queixen. Les nostres esmenes anaven en sentit contrari. Buscant protegir un cop més la que sabem que és la part més feble.
Un tancament patronal mal portat pot comportar moltes conseqüències per tots els treballadors.
Pot provocar un fort enfrontament entre treballadors en conflicte, en situació de vaga i els altres. Portar a una guerra interna.
Reitero que haver regulat el dret al tancament patronal conjuntament amb la resta és com a mínim molt desafortunat.
Demanem suport a les nostres reserves d'esmena.
Intervenció sobre la llei de conflicte col·lectiu
Començaré per dir que tenim molts dubtes que no hi hagi incoherències al text legislatiu.
La vaga és un conflicte col·lectiu, veritat? Segons l'article 7 la vaga és una mesura de conflicte col·lectiu, però a la llei es recull en dos capítols diferents.
Han quedat evidenciats dos models molt diferents, el de DA i el nostre. Un model restrictiu, a tendència "repressiva", limitador de drets i el nostre, un model que creu en la seva gent, en els treballadors, en la seva voluntat per treballar pel bé de l'empresa i de la realitat andorrana. Un model que marxa de la confiança reforçada per la certesa que cap treballador amb seny té gens d'interès a promoure sense raó conflictes col·lectius, sota la forma de vaga o d'altra forma.
Aquesta també és una llei de no dret, de no vaga.
Van prometre regular-ho durant l'altra legislatura, ho fan ara tard i al nostre parer malament.
Separar el dret de vaga del dret sindical és més que sorprenent. Ajuntar-ho amb el dret patronal deixa palesa la por de la majoria de regular un dret vàlid en totes les democràcies del voltant.
No ho havia cap demanda, cap urgència de regular el dret de tancament patronal.
Un dret que pot matar el dret de conflicte col·lectiu perquè dona un dret desproporcionat als patrons per poder tancar les seves empreses en un moment de conflicte.
Una regulació que mal utilitzada pot provocar un conflicte enorme entre treballadors, entre els favorables a reclamar els seus drets via una vaga enfront d'aquells que preferiran no mobilitzar-se.
El tancament patronal permet que l'empresari tanqui l'empresa i que cap dels seus treballadors no cobri.
Penso que ha quedat clar que als socialdemòcrates no ens agrada aquesta llei, ni complirà els objectius anunciats ni ajudarà en res en la defensa dels drets dels treballadors.
Vam presentar dues esmenes al text perquè ens semblava inadmissible haver de posar els noms dels assalariats afiliats en cada moment a les organitzacions sindicals. Per moltes qüestions però també i sobretot per la vulneració del dret a la intimitat i la vulneració de la protecció de dades que això suposava.
En comissió, es va rectificar deixant únicament el nombre d'assalariats afiliats en cada moment.
La nostra esmena pretenia eliminar aquest apartat, ja que no compartim que calgui tant control del nombre d'afiliats.
Al nostre parer, s'imposa una fiscalització excessiva a nivell del Registre que no sembla tenir cap més interès que el de control dels sindicats d'assalariats.
A unes organitzacions amb pocs recursos no s'entén exigir tant control, imposant en cada una de les seves actuacions haver d'acreditar el nombre d'afiliats. Els sindicats passaran més temps a controlar el nombre d'afiliats que a treballar els temes que els importen.
Quin interès té aquest control?
Que passarà si un dia estan a sota dels percentatges que han imposat vostès a la Llei?
Fa la impressió que vulguin en tot moment posar en qüestió la legitimitat dels sindicats a ser interlocutors, a poder-se organitzar per defensar els drets socials i econòmics dels treballadors.
D'altra part, l'esmena 17 lliga la subvenció al nombre d'afiliats del sindicat.
Realment volem desenvolupar el dret sindical?
L'objectiu de la subvenció hauria de ser el de donar mitjans a les organitzacions sindicals perquè aquestes tinguin recursos per fer la seva tasca i aquí els remeto a l'article 12-Atribucions de les organitzacions sindicals:
• Representació institucional davant de les administracions públiques i la resta d'entitats o organismes oficials, quan escaigui prop del Consell Econòmic i Social, que recordo és l'òrgan consultiu i d'assessorament en matèria econòmica, laboral i ocupacional (article 30 d'aquesta llei). La composició del qual és un ministre acompanyat de 4 alts càrrecs de Govern, 2 representants de les organitzacions sindicals i 2 representants de les organitzacions patronals i un representant de les entitats cíviques.
Voldria aquí fer-los una reflexió: quina és la tasca que vostès esperen que facin els sindicats?
Què s'espera que facin?
Ser mers espectadors o interlocutors vàlids que hauran pogut analitzar les qüestions que es posaran sobre la taula?
Crec que aquesta és la pregunta essencial.
Quina tasca considera el grup demòcrata que han de fer els sindicats a la societat andorrana?
Si han d'opinar no se suposa que haurien de tenir recursos per demanar assessoraments? Potser per poder-se documentar en fòrums internacionals?
Nosaltres pensem que sí, de la mateixa manera que el Govern té recursos per analitzar les qüestions? Han de tenir un mínim per poder elevar la veu dels treballadors i poder parlar amb criteri professionalitzat com ho poden ser els altres agents del Consell Econòmic i social.
• Per conèixer les altres atribucions cal remetre's a les dues altres lleis perquè en aquesta no queda clar (art 12). Art 238
Malgrat el descafeïnament del rol dels sindicats en les empreses (n'hem parlat a la llei anterior), encara els queda com a tasca la negociació dels convenis col·lectius intersectorials, sectorials i els acords col·lectius sectorials (art 131 llei RL Criteri de representativitat).
Suposo que ningú vol que els sindicats estiguin en aquestes negociacions per fer decoració, veritat?
Recordo que l'objectiu de la Llei, segons la seva mateixa exposició de motius era millorar els drets col·lectius de representació i de negociació col·lectiu.
Per aquestes raons, demano el suport a les nostres reserves d'esmenes.
Vots particulars
Aquest vot particular busca elevar al ple la transacció acordada per tots els consellers generals de tots els grups menys el PS per poder-la revocar i tornar al text original.
En aquesta transacció s'ha acordat en comissió descafeïnar l'article 13-Drets sindicals en l'àmbit de l'empresa, tal com se'ns va presentar a la proposició de llei.
Malauradament després del treball legislatiu en comissió, els sindicats ja no podran constituir seccions sindicals en l'àmbit de l'empresa.
Ja no tindran dret a la negociació col·lectiva en l'àmbit de l'empresa, a rebre la mateixa informació que es doni als delegats dels assalariats i dels comitès d'empresa, a ser consultats abans de l'adopció de mesures de caràcter col·lectiu, etc... i tampoc tindran les mateixes garanties laborals que gaudeixen els delegats dels assalariats i els membres dels comitès d'empresa.
Amb aquesta transacció vostès allunyen el rol dels sindicats del món dels treballadors. Així no es treballa per valoritzar aquesta figura, que no té altre rol que el de permetre als treballadors organitzar-se (no en contra del país ni de l'empresa).
Té l'encàrrec de permetre als treballadors beneficiar-se de l'experiència, dels recursos i de les vivències que puguin tenir altres treballadors.
De què tenen por?
Francament crec que fan exactament el contrari del que anuncien a l'exposició de motius de les tres lleis.
Vostès no volen aprofundir en els drets laborals, als fets em remeto.
Haurien de voler tenir interlocutors vàlids, legitimats i transversals, ben informats de la realitat de les empreses del país, amb recursos i coneixement dels problemes d'aquestes, dels sectors i de l'economia global del país.
Quan enfront, sí que estaran informades les altres parts, el Govern estarà assabentat i amb recursos per conèixer els problemes a tots els nivells, com també ho estaran els empresaris,
però difícilment ho estaran uns sindicats vetats en el primer nivell de negociació, com ho és el de les empreses.
Perquè senyors de DA, de què tenen por?
Perquè allunyen els sindicats de la realitat de les empreses?
Com podran parlar amb coneixement en les negociacions dels convenis col·lectius sectorials i intersectorials i els acords col·lectius si no coneixen la realitat de les empreses?
Francament no ho entenem, si no és perquè creiem que traspua una por irracional al representant sindical, que no és res més que un treballador una mica més organitzat que un altre, no s'equivoquin, un treballador recolzat per altres però en cap cas és una persona mandatada per provocar problemes.
De fet, al nostre parer, el seu rol és buscar solucions, ser interlocutors, ser portaveus.
Per tot l'exposat, demanem el suport a aquest vot particular.
Llei d'acció sindical i patronal
Lamentablement aquesta llei ens decep i ens decep sobretot per tot el que he exposat anteriorment.
Ens decep perquè buida de sentit l'acció sindical que ha de poder intervenir a tots els nivells de la vida dels treballadors.
Una llei que allunya voluntàriament els sindicats de la realitat del treballador.
Una llei que diu que vol potenciar l'acció sindical però que en realitat avança reculant, amb por i sense creure-hi.
Ja ho vam constatar veient la no voluntat dels demòcrates de treballar la llei sindical que vam presentar els consellers del PS el març del 2017. No la van voler ni prendre en consideració.
Curiosament vostès han presentat aquest text conjuntament amb altres dues lleis, que no han fet més que reduir els drets dels treballadors; això demostra que a vostès els molesten els drets sindicats, que no són res més que els drets dels treballadors.
Aquí els recordo que si realment haguessin cregut en aquests principis, en aquests drets, haguérem començat per treballar la proposició del PS.
Per reforçar la representació dels treballadors, perquè aquests tinguessin veu i poguessin, expressar les seves inquietuds i realitats i defensar els seus drets.
S'equivoquen Srs. de DA, també tots aquells que avui votaran les tres lleis.
Els sindicats no són enemics, són aquells que porten la veu de la part assalariada i la representen enfront de les institucions i a les decisions empresarials.
En cap cas, no tenen per objectiu enfonsar ni l'empresa ni el país.
Ho fan per elevar la veu d'aquells que no estan representats enlloc sense ells, d'aquells que no disposen de mitjans per defensar-se, per fer arribar les seves inquietuds allà on calgui.
Res més!
Potser hi ha mals sindicalistes, segurament. Però també hi ha mals empresaris i mals gestors polítics. Com a tot arreu, Srs., hi ha de tot a tot arreu.
En conclusió, amb textos legislatius com els que debatem avui, poc farem avançar el rol sindical, poc entendran els treballadors l'interès d'implicar-se en els sindicats i poc escoltarem la realitat de la societat andorrana.
Tant és així que gairebé m'atreviria a anomenar aquest text, llei de no dret sindical.
Una altra ocasió mancada i un text que tampoc votarem avui.
