Partit Socialdemòcrata

Reforma laboral

El PS critica “l’esperit de degradació de drets dels treballadors” que es manté a la llei de relacions laborals

Crea: 10/15/2018 - 19:33
Sánchez i López, durant la roda de premsa.
El secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata (PS), Carles Sánchez, ha denunciat “l’esperit de degradació de drets dels treballadors” que té la reforma laboral impulsada pel grup demòcrata al Consell General. El dirigent de la formació ha lamentat que el treball en comissió, a punt d’acabar, de la llei de relacions laborals no hagi tingut en compte dues propostes claus de les presentades via esmenes: l’allargament de la baixa maternal i, especialment, els canvis demanats en les indemnitzacions per acomiadament no causal.  
 
Des del PS s’ha volgut valorar el treball fet en comissió sobre la llei de relacions laborals, que està a punt de quedar tancada per a la seva votació al ple. I ho farà sense tenir en compte les propostes més importants de les que s’han intentat introduir via esmena, fetes amb la voluntat de “garantir unes relacions laborals justes i alhora productives”. En concret, no s’ha acceptat l’allargament de la baixa maternal fins a les 26 setmanes, fet que Sánchez ha lamentat. “De conciliació està bé parlar-ne, però és molt millor fer-la efectiva. És una oportunitat que s’ha perdut o, més aviat, s’ha desestimat”, ha indicat. 
 
Un altre gruix important de les propostes de modificació presentades pels consellers generals del PS –fins a 78- feien referència a intentar eliminar l’acomiadament no causal i, en cas que no s’acceptés, establir una graduació de les indemnitzacions de forma que es protegís especialment aquells treballadors que més temps portessin a l’empresa, fins a un màxim de l’equivalent a 27 mensualitats. La intenció era “garantir a qui ha treballat més no tant la recol·locació sinó la supervivència material i els drets” però tampoc ha tirat endavant.
 
“El que volíem era canviar l’esperit inicial que té el text, que és la degradació de les garanties i dels drets dels treballadors”, ha criticat el secretari d’organització socialdemòcrata, per a qui la fórmula escollida per DA –bàsicament, l’abaratiment de l’acomiadament- suposarà un important greuge pels assalariats sense que això suposi una millora econòmica. “No sabem si crearan la riquesa que es busca. El nostre mercat funciona amb alta rotació i amb dinàmiques heretades servicials a determinats sectors”, ha apuntat, tot preguntant-se “què va primer? La qualitat de vida dels treballadors i treballadores o la productivitat del país?” i responent que aquesta darrera manté ara “una tendència negativa” que, al seu entendre, “no se soluciona retallant drets”. Per això, ha defensat la necessitat de “provar una altra cosa”, tot argumentant que “si es vol donar uns serveis de qualitat, el primer que ho han de ser són les relacions laborals dels empleats a les empreses”. 
 

Indemnització per acomiadament

Crea: 10/12/2018 - 11:00
Hi ha decisions polítiques, que en el moment en què se’n parla un pot pensar que no l’afecten o no el toquen directament, i per tant s’opta per no involucrar-se. Aquest podria ser el cas del debat sobre les indemnitzacions per acomiadament, objecte d’una de les principals modificacions que es volen introduir dins del codi de relacions laborals.
 
Des del PS, via les esmenes que hem fet al text un cop no admesa l’eliminació que demanàvem de l’acomiadament lliure, vam realitzar una proposta innovadora per evitar, com a mal menor, l’impacte tan negatiu que albirem a la reforma que es vol impulsar. Consisteix que el nombre de dies per any treballat que correspon a la indemnització sigui creixent i variï, per exemple, entre un mínim de 16 per una antiguitat inferior a 5 anys fins a un màxim de 39 a partir dels 20 anys.
 
Aquesta proposta té dos avantatges clars. Per una banda, la menor indemnització als contractes de poca antiguitat es pot convertir en un incentiu per a la contractació indefinida i eludir les figures que ara, pensem, s’estendran, com són els contractes de pràctiques o els temporals, que no fan més que precaritzar la incorporació al mercat laboral.
 
I de l’altra, la proposta suposa una protecció més elevada per a aquells treballadors amb més edat i antiguitat. La indemnització creixent es converteix en una barrera a l’acomiadament, si més no, en un important coixí econòmic. I és que al cap i a la fi, quan algú acumula 20 o 25 anys treballant al mateix lloc, s’entén que fa bé la feina, que és un bon professional; i al nostre entendre no podem crear un sistema que faciliti l’acomiadament de persones amb molta antiguitat i que aquestes es puguin trobar d’un dia per un altre en una situació complicada –encara més si té una família que depengui d’ell– i menys en un país sense subsidi d’atur per cobrir aquestes situacions.
 
La nostra proposta pretén incentivar la contractació dels joves i protegir els treballadors amb més antiguitat. Sembla que no ens en sortirem i que ens trobarem amb contractes precaris per als joves i persones per sobre dels 50 anys que es poden veure d’un dia per un altre en situació de risc. I cal tenir present el que escrivia a l’inici: demà et podria tocar a tu o a algú molt proper.

El PS demanarà derogar la reforma laboral i la de la funció pública si s'acaben aprovant

Crea: 10/03/2018 - 15:21
Un instant d'una entrevista anterior (RTVA).
El PS es mostra contrari a l'aprovació del codi de relacions laborals i de la llei de la funció pública, dos dels textos pendents en aquest darrer tram de la legislatura.
 
Al PS li preocupa que s'hagi de treballar contra rellotge i té clar que hi ha dues lleis que, en cas que s'aprovin, demanarà de derogar i canviar àmpliament: la de la funció pública i la de relacions laborals, que, per a Pere López, té punts positius, però d´altres força perjudicials.
 
Assegura que "s'estan mantenint qüestions respecte el text inicial com els contractes en pràctiques, la precarització laboral i la reducció de la indemnització". S'ha mostrat especialment "preocupat per com quedaran les persones a partir dels 50 anys".
 
L'avortament serà una altra de les qüestions importants en la futura campanya electoral i el president dels socialdemòcrates, que aquest dimecres ha estat a l''Ara i Aquí' de Ràdio Nacional, diu que la formació manté el seu posicionament: la despenalització de l'avortament en els tres supòsits.
 
López ha defensat l'entesa amb Liberals d'Andorra amb vista als comicis de la primavera. Afirma que l'acord no implica renúncies programàtiques, que les dues formacions tenen punts concordants i que l'escenari, l'endemà de les eleccions, pot plantejar moltes possibilitats de pacte.
 

Condicions laborals i mala maror

Crea: 08/10/2018 - 00:00
El recent estudi del CRES sobre el mercat de treball d’Andorra diu en la introducció: “En els darrers anys, arran de la crisi econòmica, en molts països s’han produït canvis importants no només en l’àmbit econòmic (creixement negatiu del PIB, increment de la desigualtat en la distribució de la renda, augment de l’atur...), sinó també en l’àmbit polític i social (canvis en la política d’immigració i els fluxos migratoris, modificacions en la legislació laboral, nous moviments socials crítics amb el sistema...). En aquest context, s’ha produït  un augment de l’atur i de la precarietat laboral que ha repercutit directament sobre una part dels treballadors que han viscut el deteriorament de les seves condicions laborals. Uns sectors han quedat més afectats que altres per la crisi econòmica, però el que és cert és que el mercat laboral ha patit una transformació que ha configurat un escenari social diferent”.
 
La crisi econòmica d’aquests últims anys ha tingut com a efecte principal la destrucció de llocs de treball i un augment de l’atur. Les dades del nombre de llocs de treball i d’assalariats de la CASS mostren la continuada destrucció d’ocupació entre l’any 2007 i l’any 2013 (s’ha passat de 42.508 assalariats a 35.039), i que els sectors que han patit un descens més important de llocs de treball arran de la crisi han estat els de la construcció i el comerç. Segons el director del CRES, Joan Micó, els empleats del comerç, lluny de millorar la seva situació, continuen patint males condicions laborals. “S’estan generant tensions perquè els sous estan molt a prop del salari mínim”, va afegir l’expert. També va destacar que és un dels col·lectius que treballa més hores extraordinàries i que té més dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar.
 
Segons els socialdemòcrates i els sindicats, la darrera modificació del calendari laboral per a aquest any, aprovat últimament pel consell de ministres, que preveu que les empreses no vinculades al sector turístic puguin treballar en dies festius “de manera excepcional i per motius de necessitat justificada”, encara dificulta més la conciliació. Per la consellera del PS, Rosa Gili,  “Andorra ja és un país difícil per als treballadors, on és difícil conciliar vida laboral i familiar. Que ara per quatre festius d’obligat compliment que hi ha tampoc es puguin fer encara empitjora més la situació. No ens agrada la modificació perquè és un pas enrere i amplia de manera molt excessiva el calendari laboral”.
 
Pel secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, el Govern està al servei de la patronal i no dels treballadors i va recordar que des del sindicat defensaven que per llei els empleats haurien  de tenir dos dies a la setmana de festa.

Pere López: “Gran part del sector privat està al límit de l'explotació”

Crea: 07/23/2018 - 11:31
El president del PS, Pere López (M.Margalef / Ara).
El president del Partit Socialdemòcrata (PS) i candidat a les eleccions generals argumenta el pacte assolit amb els liberals per aconseguir tenir la representació que, segons diu, es mereixen. Pere López defensa que el primer que faria si aconseguís arribar a cap de Govern seria derogar la llei de la Funció Pública i també el Codi de relacions laborals, si finalment s'acaben aprovant. Una “veritable” llei de l'habitatge i una nova llei de la CASS, també serien les prioritats del govern socialdemòcrata. Pel que fa a l'avortament, López ha assegurat que el PS portarà al programa electoral la realització d'un referèndum no vinculant “per conèixer què pensa la ciutadania” i actuar en conseqüència. En relació a la darrera enquesta del CRES, el líder socialdemòcrata veu els resultats amb optimisme, però encara no es veu com a cap de Govern.
 
Com aconseguiran vendre el pacte amb Liberals només a les territorials més enllà de la militància perquè l'estratègia els surti bé?
Més que vendre el que hem de fer és explicar. És evident que el sistema electoral condiciona el nombre de consellers, i vist que no s'ha pogut modificar el que no volem és ser-ne víctimes. No podem perdre tots els vots que rebem i que no es tradueixen en el nombre de consellers necessaris per dur a terme les nostres propostes. L'èxit de les llistes territorials serviria per poder portar a terme el nostre programa electoral. Els que més en surten beneficiats, d'aquest pacte, és la gent que ens dona suport i creu en les nostres idees. Creiem que és la fórmula per obtenir la representació parlamentària que ens mereixem.
 
Com s'entén que un votant socialista acabi escollint també un representant liberal?
No ha estat fàcil prendre la decisió dins del partit, ho reconeixem. El plantejament inicial pot sorprendre, però els primers beneficiats són els nostres votants. La ciutadania haurà d'escollir si vol que hi hagi un consellers del PS o que no n'hi hagi cap i, sobretot, si vol que hi hagi dos consellers de DA o cap. Per aquí passa el canvi polític que demana la ciutadania. Només amb la llista nacional no es poden canviar les polítiques d'aquest país.
 
S'arribarà a aconseguir el pacte a les set parròquies?
De moment no en tenim cap, comencem de zero. A mesura que ho valorem ho comunicarem i veurem en quines parròquies es pot construir l'entesa. A finals d'agost o principis de setembre podrem començar les converses més formals.
 
Actualment es mullaria i diria que s'arribarà a un pacte a les set parròquies?
No em mullaré perquè no té sentit fer-ho. Són set decisions individuals de cada comitè. A més, tampoc ens hem posat aquest repte. Treballarem i farem contactes a les set parròquies, però no ens ho hem posat com a objectiu. L'èxit passa perquè a un bon nombre de parròquies, sobretot allà on la fórmula pot resultar satisfactòria, s'assoleixi l'entesa.
 
Si es donen les majories, hi haurà pacte de govern entre PS i L'A?
Aquest és un escenari que arribarà quan arribi. L'acord actual ens vincula amb les llistes territorials i en relació a la modernització del país, com la modificació del sistema electoral, de la llei de contractació pública, enduriment de les penes en cas de corrupció o malversació pública, etc. En aquestes qüestions, sigui quins siguin els resultats, segur que ens entendrem. No hi ha hagut cap conversa més enllà d'això. No ens podem plantejar escenaris que encara no hem visualitzat, a més hi poden haver múltiples combinacions de govern. Nosaltres hem estat transparents amb el pacte, mentre que d'altres grups encara no han escollit ni el candidat, no saben què volen fer i tot apunta que continuen amb aquella vella política dels acords sota la taula. Tots aquests exercicis demostren una gran manca de seriositat i sembla que DA no està en condicions de defensar amb fermesa i claredat la seva acció de Govern. Tot el que no han fet és perquè no els hi ha donat la gana, perquè han tingut dues majories absolutes.
 
Com ha encaixat personalment l'enquesta del CRES? És el líder més ben valorat i el PS el partit que més intenció de vot té...
Personalment la dada que m'importa és la intenció de vot que té el partit, i la resta és secundari. En aquesta darrera enquesta em complau veure com es reflecteix la feina que estem fent des dels comuns, al Consell General, comitè executiu, implicació dels joves, etc.
 
Tot i això, hi ha un 40% d'enquestats que encara no ha decidit el vot. Ja sap el que diuen, les enquestes les encomana el diable.
Les enquestes marquen una tendència, no es poden agafar al peu de la lletra. Però l'històric demostra que no s'equivoquen massa i el 40% que no sap què votar s'alinea força amb la xifra real d'abstenció. És important aconseguir mobilitzar, mitjançant propostes engrescadores, aquesta part de la població que està immersa en un fatalisme i creu que mai canvia res.
 
Es veu com a cap de Govern?
No. No m'hi veig ni sí que m'hi veig. El que ha fet l'enquesta és motivar molt el partit i creiem que hi ha una part de l'electorat que veu com nosaltres estem a sobre de les qüestions que els interessen i els preocupen. I a més, temes d'actualitat, com per exemple l'informe del Raonador del Ciutadà, acaben donant la raó a les propostes del PS i la necessitat d'augmentar les pensions més baixes, implementar una pensió mínima o la tretzena paga.
 
Qui li agradaria o creu que seria el rival més fort a les llistes de DA? Digui'm un nom.
No. Estem al mes de juliol i no hi ha candidat. Això demostra una feblesa important perquè hi ha molts dubtes al voltant del candidat i de com s'afrontaran aquestes eleccions. Quan portes gairebé 8 anys amb majoria absoluta i en comptes de defensar la tasca feta el que busques és la reinvenció de la marca, ho trobo molt preocupant. Hi ha més ganes de passar pàgina i mirar al futur que no pas de defensar el projecte de Govern.
 
No m'ha contestat la pregunta.
No m'ho he plantejat.
 
Hi ha hagut oposició aquestes darreres legislatures?
Nosaltres n'hem fet. Però és cert que, per exemple, durant l'actual legislatura s'han aprovat lleis per la mínima que requereixen majoria qualificada utilitzant retalls i escindits d'altres partits i això comportarà reflexions futures. Difícilment podrem entendre que aquestes lleis [transferències i competències] hagin estat aprovades amb un gran suport i, per tant, obrirem la porta a replantejar-les.
 
Adjectiu qualificatiu per aquesta legislatura que s'acaba?
Decebedora. S'ha perdut el temps en qüestions del dia a dia i no s'han afrontat reptes a llarg termini.
 
Vist el que ha passat amb The Cloud, cal una llei de responsabilitat política, amb possibles inhabilitacions?
Evidentment. Però s'ha d'anar més enllà dels casos concrets de malbaratament o malversació dels cabals públics, calen responsabilitats per les propostes presentades al programa electoral. El que no pot ser és presentar-se amb un programa electoral i després fer el que et dona la gana. A l'acabar la legislatura cal rendir comptes davant de la ciutadania, i això ha de formar part d'aquesta llei de responsabilitat. Si no, quin sentit té el programa electoral? El programa electoral de DA no val res, m'és igual el que hi posin, ja no me'ls crec, vist el que han fet el 2011 i 2015. L'única feina de DA és posar al programa polític allò que queda políticament correcte i no tenen cap compromís amb la ciutadania.
 
Entrem en propostes concretes: l'avortament. Ja fa temps que el partit té sobre la taula la demanda de despenalitzar-lo en els tres supòsits bàsics. Tirarien endavant aquesta modificació amb la possible amenaça del copríncep episcopal de no signar-la o fins i tot d'abdicar?
Nosaltres no hem plantejat mai la despenalització de l'avortament com una dicotomia entre coprincipat sí, coprincipat no. Cal entendre bé la Constitució, recordar que la sobirania rau en el poble andorrà i que gairebé no hi ha cap país del món on aquest fet no estigui regulat. Tothom ha d'entendre que han passat 25 anys d'aquell moment i que cal trobar una fórmula dins del règim del coprincipat per regular-lo. Nosaltres portarem al programa electoral la convocatòria d'un referèndum no vinculant per conèixer què pensa la ciutadania. A partir d'aquí, tothom haurà de saber gestionar el resultat. Si es dibuixa un suport molt baix a favor de la despenalització, nosaltres no ens entossudirem a tirar-lo endavant, però si ens posem a l'altra escenari tothom haurà d'entendre bé que la sobirania rau en el poble andorrà i que estarem ja al 2019. Estic convençut que tothom s'hi posarà bé i facilitarà una sortida. Tot i això, cal no enganyar a ningú. Sabem què comportarà un cert temps plantejar el referèndum i acabar-lo fent. Per això pensem que és una qüestió de la qual no cal fer-ne un cavall de batalla de les properes eleccions. Agafem el compromís que el promourem, tinguem la força que tinguem.
 
L'abdicació del copríncep els faria enrere?
No podem situar-nos en aquest debat quan encara no coneixem el resultat del referèndum.
 
Com es pot defensar la figura del copríncep des de la prespectiva socialdemòcrata?
Respectem la història i no canviarem els últims 800 anys. Ho valorem molt positivament i també tot allò que ha representat. Quan nosaltres parlem de reformar la Constitució ho diem per canviar el sistema electoral, el vot dels residents a les eleccions comunals, replantejar un model territorial que a hores d'ara ens sembla insostenible... Tenim uns comuns que són 'pseudo-Govern' amb moltes duplicitats i el país té les dimensions que té.
 
Quines són les quatre primeres lleis que promulgaria/derogaria si guanya les eleccions?
El que preocupa als ciutadans és el tema de l'habitatge, les pensions i les prestacions socials. Per tant, modificar la llei de la CASS i fer una veritable llei de l'habitatge són les dues primeres iniciatives que tiraria endavant. La derogació bàsica immediata serà tombar la llei de la Funció Pública i el Codi de relacions laborals. De fet, segurament presentarem esmena a la totalitat al primer text dels funcionaris, perquè és un absurd i només té una vocació de posar les coses difícils als cossos de l'administració. Les tres lleis laborals també s'haurien d'eliminar un munt d'articles. Estem en una situació de salaris baixos i s'incrementen les dificultats dels ciutadans i es promou un Codi de relacions laborals que més enllà d'abaratir l'acomiadament en cadascun dels articles endureix les condicions dels treballadors, a nivell de descansos, festes setmanals, vacances, remuneració de les hores extres, complements salarials...
 
Aquesta setmana l'executiu ha presentat la possibilitat de flexibilitzar l'horari dels funcionaris per millorar la conciliació, a mesos vista de les eleccions. És una mesura electoralista?
És una mesura que pot anar bé en alguns departaments, però genera un gran problema pels departaments més petits i, a més, no està consensuada amb els sindicats. DA està utilitzant la Funció Pública per aconseguir vots d'empresaris i treballadors del sector privat, un plantejament suïcida. El Govern està maltractant els seus treballadors i està destruint la Funció Pública. Si algú creu que es pot millorar l'atenció a la ciutadania a base de posar els funcionaris en evidència i enfrontar-los amb el sector privat és lamentable. Actualment sembla que ser funcionari és un petit delicte, com si s'haguessin de justificar. I el primer que promou aquesta imatge, distorsió i mala fama dels treballadors, és el mateix Govern. En el passat els hi ha donat vots.
 
Malgrat això, hi ha molta part de la població que veu com les condicions dels funcionaris són molt millors que al sistema privat i que fins i tot aquí a Andorra tenen capacitat per manifestar-se i defensar els seus drets.
Bona part del treballador privat està al límit de l'explotació i la capacitat per mobilitzar-se és mínima. Aquest és un dels pals de paller de la incompleta democràcia que té aquest país, l'absència de sindicats, això és quelcom voluntari que han impulsat aquells que sempre han governat. Però, malgrat això, crec que els treballadors privats s'equivoquen quan pensen que la seva situació millorarà si s'aconsegueix empitjorar la situació dels funcionari, això és tirar-se pedres a la teulada. Si el sector públic baixa, l'únic que passarà al sector privat és que també baixarà. El que s'ha de veure és que 'l'enemic' comú de tots dos sectors és l'executiu actual. Hi ha una part patronal que està molt organitzada i amb relació directe amb el Govern i la part sindical és mínima. La solució passa per l'acció sindical i la negociació col·lectiva.
 
Actualment el partit té alguna sanció del Tribunal de Comptes per no haver presentat els números del 2015?
No tenim cap sanció. De moment el que tenim sobre la taula és la possibilitat que el tribunal ens obri un expedient. El partit es va constituir el 2016 i, per tant, el que crec que hem interpretat malament de la llei, és que com que al 2015 encara no ens havíem constituït no vam presentar els comptes. Creats a principis del 2016 vam presentar els números econòmics d'aquell any comparats amb els de l'any anterior. Però, efectivament llegint la llei nosaltres hauríem hagut de presentar els comptes el 2015 malgrat no estar constituïts. Segur que el tribunal té raó, però presentar els números quan encara no estàs creat es feia una mica complicat i estrany. Per tant, cap il·legalitat ni intencionalitat de saltar-se la llei, però potser sí que hem interpretat malament la llei o potser la llei té un element una mica complicat quan t'obliga a presentar comptes quan encara no t'has constituït pel simple fet d'haver rebut una subvenció electoral. Des que ens hem creat hem complert amb la llei i si se'ns obre un expedient, tot això que li estic explicant ara ho argumentarem davant del tribunal.

Rosa Gili: “Nosaltres no renunciem pas a res del nostre ideari, i Liberals tampoc”

Crea: 07/02/2018 - 12:53
Rosa Gili, davant Casa de la Vall (J.G. / Bon Dia).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata repassa la tasca pendent que queda en aquests darrers mesos de legislatura i lamenta que l’executiu de Demòcrates per Andorra vulgui fer ara, “de pressa” i “corrents” el que no ha fet en vuit anys. Rosa Gili defensa també l’acord assolit amb Liberals d’Andorra de cara a les properes eleccions, “un tema de pragmatisme”, i diu que l’elector l’entendrà.
 
A sis mesos o nou d’acabar la legislatura, quin balanç es pot fer? 
El balanç del Govern de DA és molt pobre. He tingut l’ocasió de ser-hi des que van començar i ja ho van fer malament, sense projecte, amb el programa fet a darrera hora i malgrat l’èxit electoral després no saben què fer. I això ha estat una constant durant tota la legislatura. Improvisacions, temes que no els havien parlat entre ells abans i a partir d’aquí, és clar, totes les disfuncions que s’han anat plantejant. Des de grans i importants reformes, que deien que farien i en moltes ara estem corrent, a algunes fetes de forma parcial i malament...
 
Per exemple?
Estic pensant en el tema de la funció pública, que crec que el balanç és lamentable. Penso que d’alguna manera s’han carregat la motivació dels nostres funcionaris, en el sentit que se’ls ha denigrat. Abans sempre parlaven de privilegiats, va haver-hi després tot el tema de la reducció de sous i les jubilacions, que no dic que no calgués tocar-lo, però sí que es va fer molt malament. I s’ha continuat fins ara, en què tot just tenim la tan famosa i anunciada Llei de la funció pública, llei que ha provocat una vaga com no l’havíem tingut mai, i un descontentament molt important. Hi ha molta part de fons però també molta de forma. Tornen ara a modificar el pla de pensions de la funció que ja va ser sonat al seu moment perquè van aprofitar aquesta llei per deixar tocada la funció pública, perquè va ser allà on es van carregar la figura del funcionari. I em fa por que d’aquí a uns anys recollim els mals fruits de tot això. 
 
S’acaba la legislatura i hi ha una trentena de textos al Consell General.
La quantitat de textos que s’estan entrant és la mostra de la mala planificació que han tingut durant tots aquests anys. Cada ministre vol marxar amb el seu llegat, que em sembla legítim i normal, però si haguessin planificat millor les coses segurament no aniríem com estem anant.
 
Hi haurà temps per tirar-ho tot endavant tenint en compte els períodes de vacances parlamentàries?
Segur que no. Això de les vacances ho vull matisar. La majoria no sé si en fa, però en el nostre cas, tenim molta feina. Jo mateixa estic treballant en tres lleis al mateix temps, tinc tres comissions i a la vegada  tenim terminis d’esmenes que van acabant aquests dies. A part de la tasca legislativa, en tenim una de molt important que és la de control al Govern, però el dia té les hores que té i, a diferència del que passa a altres països, no tenim equips que ens ajudin perquè econòmicament no és possible. A més, el fet de ser un grup mixt de deu persones, una de les coses lamentables de la legislatura i que no hi ha hagut voluntat de solucionar, també ho dificulta més. Se’ns ha fet funcionar molt malament, al marge del perjudici econòmic. Però tornant al tema de les vacances, aquest període fora de sessions, al marge que tenim dret a fer vacances com tothom, és un temps que el dediquem a fer altres coses. A més, ens passarem el mes de juliol treballant esmenes perquè hi ha lleis que el termini acaba al setembre.
 
Com està el treball del codi de relacions laborals?
Dijous es va fer l’última reunió de la comissió prevista per aquest període de sessions en què es va tancar el repàs de totes les esmenes. De moment, la manera que ho han portat els consellers demòcrates, i essencialment el senyor Bardina que és qui hi ha treballat, és no tancar-se en banda d’entrada, i moltes coses les ha volgut consultar i les estan analitzant. Durant el mes de juliol faran arribar el seu posicionament tancat un cop analitzades les esmenes de tothom. Veurem com s’acaba això, però independentment de la ideologia de cadascú em sembla un debat bastant constructiu, ja que ens hem trobat en altres comissions que pel sol fet d’haver-ho presentat l’oposició ja no s’ho miraven, i això és molt trist. Com a mínim aquí tens la satisfacció de dir “he passat moltes hores treballant això i com a mínim s’ho estan estudiant”.  
 
I després?
Després ja veurem, tot i que ens preocupa la seva dinàmica. Evidentment, és molt des de la visió de la part empresarial, i això ho hem repetit moltes vegades, ja que és un país desequilibrat en el sentit que la part assalariada no està representada. Per això vam entrar la proposta de llei sindical. Pensàvem que era important treballar bé aquesta part perquè després hi hagués interlocutors de les dues parts per fer un bon codi de relacions laborals. Em sap greu que alguns membres polítics de la majoria i alguns empresaris no vegin que és important que els treballadors  treballin en bones condicions perquè les empreses vagin bé. Cal trencar aquest estigma de pensar que si es dona drets als treballadors aquests torpedejaran la feina de les empreses, cal un canvi de xip. I ara estem fent una llei molt important com és el codi de relacions laborals i la part assalariada no ha tingut veu.
 
Parlava abans de funció pública. Ja treballen en les esmenes que presentaran al text?
Ens ho mirarem aviat. Fins ara estem molt agafats pel que tenim, i no ens l’hem pogut mirar gaire. Amb tot, no estem gaire esperançats amb relació al que pugui establir. El fet d’haver trinxat, com deia abans, la figura de funcionari ja la deixa molt coixa. El que no pot ser és que tinguis un funcionari que ha de decidir coses importants i que sigui algú que tingui un contracte que el puguin fer fora. A tots els països que ens envolten aquesta figura del funcionari té una alta protecció, que és precisament el que li dona la independència. I al final les repercussions són per als ciutadans.
 
S’ha perdut una ocasió per transformar realment l’Administració? 
No t’ho sé dir. El que lamento més és que no hi hagi hagut un treball constructiu de manera general, que totes les parts se sentissin còmodes i es miressin aquesta funció pública amb la idea de què és el millor per al país, i aquesta manera de fer s’ha perdut. Els dos anys de govern socialdemòcrata es va treballar conjuntament amb aquelles taules i encara recordo la brometa de l’ara cap de Govern amb allò de donar feina als fusters. Doncs bé, això és la prova que no han estat una gent que ha volgut dialogar sinó que han mirat els seus interessos partidistes. Ho hem dit moltes vegades, el senyor Martí és un mestre guanyant eleccions perquè sap de quina manera ha de lligar els seus vots però això no coincideix forçosament amb l’interès general. I això s’ha demostrat, i molt, amb el tema del SAAS, on s’ha vist que a DA no li preocupava una cosa tan important com la sanitat pública i l’hospital, que només en tenim un. Crec que s’ha fet jugades polítiques amb el ministeri de Salut, i anar posant ministres. Ara hi ha el senyor Álvarez, que pot ser una persona molt divertida i tot el que vulguem però que no està brillant per la seva efectivitat.
 
Precisament una de les reformes pendents és la de la sanitat. Se’n veurà alguna cosa aquesta legislatura?
En tinc dubtes. Per exemple, en el cas de tota la qüestió del metge referent, hi ha professionals que no ho acaben de veure bé i és un tema que demana tenir les coses molt clares i ser eficient. I a aquestes alçades de la pel·lícula, sabent que DA sempre té el cap el rèdit electoral, molt em temo que els faci por la implantació d’això i que es retardi i no es faci. És una més.
 
Una més?
Sí, si per una cosa s’ha caracteritzat DA és per fer coses de cara a la galeria i pel Govern dels amiguismes i dels procediments més que al límit, que han presentat moltíssims dubtes a la ciutadania. Si són legals o no, no hi entraré perquè és la Justícia qui ho ha de dir, però en tot cas moltíssimes de les coses han estat molt poc ètiques i molt al límit. I per aquesta raó crec que ha de ser una prioritat que hi hagi un canvi de Govern, per posar els comptadors a zero, obrir les finestres i que entri aire fresc.
 
Des de la majoria i des del Govern s’ha criticat l’oposició per l’excés de demandes d’informació i preguntes a les sessions de control, i fins i tot per fer esmenes a la totalitat.
Em preocupa moltíssim aquesta deriva perquè en el fons el que et demostra és que hi ha una falta de democràcia al darrere. Que vegis com un destorb aquells que pensin diferent de tu, i que representen un percentatge important de votants perquè DA governa amb un 30%, és, com a mínim, una falta de respecte cap a nosaltres, però també als ciutadans que ens han votat, i al concepte de democràcia. I això és greu.
 
Des de la CASS s’han tornat a demanar mesures per garantir la viabilitat del sistema.
Tot aquest tema és molt poc seriós. Quantes vegades hem sentit el senyor Martí dient que ell és molt valent, però a l’hora de la veritat el que diu és el contrari. En l’anterior campanya electoral vam dir que potser caldria adoptar mesures impopulars; DA, malgrat omplir-se la boca de valentia, no ha fet res. Una vegada més és aquella política de fer l’andorrà, qui dia passa, any empeny i miro cap a l’altre costat, de manera que no faig enfadar ningú però no soluciono els problemes. Govern no vol fer res i a l’hora vol implicar-nos a tots per poder dir que entre tots hem fet una cosa impopular. Però no és la nostra responsabilitat: després de gairebé vuit anys DA no ha entès quin rol els ha donat els ciutadans, que és executar i governar, perquè sempre ens estan dient i vostès què fan i què proposen.
 
Però es diu que hi ha en joc la sostenibilitat del sistema.
Potser hem de pensar quines són les nostres prioritats a dia d’avui. La prioritat és que la CASS sigui sostenible i s’autofinanci o que la gent pugui viure dignament? És important saber quina societat vols. Això potser anirà en detriment d’altres inversions, en lloc de fer clouds, edificis buits, potser una part d’aquests diners hagués estat important posar-los en el benestar de les persones.
 
Els congressos de PS i L’A van aprovar, i per àmplia majoria, l’acord de cara a les eleccions, però com s’explica això a l’elector? 
És un tema de pragmatisme. A nivell de PS tenim molt clar com ens agradaria que fos el país, i pensem que molta gent ho comparteix. Però sempre piquem de front amb un sistema electoral que és molt complicat i que entenem que no reflecteix la voluntat dels votants, i ja no dic dels ciutadans, que també, tot i que és un altre debat. Vam tenir un 24% a les darreres eleccions i tenim 3 consellers de 28, i entenem que en un país tan petit no és normal. És molt difícil d’explicar que un vot a Canillo valgui sis o set vegades més que un vot a Andorra la Vella. Creiem que això ha de canviar i això s’ha de fer des de dins, i a través del vot de gent. Aquesta visió ha estat una manera pragmàtica de mirar de capgirar aquest sistema electoral. A més és un moment que pot ser bo, ja que hi ha altres coses que ens han acostat amb els Liberals en el sentit de compartir que estem enfront d’un Govern no democràtic, molt poc responsable èticament, que hi ha hagut amiguisme, que s’han saltat lleis... I es busca tenir més incidència per canviar aquest país i per fer-ho cal tenir més consellers. I aquesta pot ser una bona manera. Crec que l’elector, que segueix la política dia a dia i veu com funcionen les coses a dia d’avui, pot entendre que es posi damunt la taula tots els mitjans perquè les coses canviïn. 
 
El que passa és que potser és fàcil compartir la diagnosi dels problemes i el que manca al país, però potser no tan la recepta, que és diferent entre PS i L’A.
Hi estic d’acord. Però aquest mecanisme que s’ha decidit dur a terme en els congressos justament és que no fa anar en contra de res. És a dir, nosaltres no renunciem a res del nostre ideari, i Liberals tampoc. Ara s’ha de treballar, evidentment, perquè és una proposta rupturista que s’ha d’explicar.
 
Potser seria més fàcil si parléssim d’unes comunals i no d’unes generals?
Crec que l’elector votarà el conseller general que li agradi més. Evidentment que és un pack, però no s’ha de veure així, sinó que vota PS o Liberals en funció de les seves preferències. Hi ha també una reflexió a fer i demanar-se si és normal aquest sistema electoral en què per dos vots de diferència un s’emporta dos consellers i l’altre cap. Una de les ILP dels sindicats va precisament en aquest sentit. I és que són molt pocs consellers i que sigui tan aleatori, entre cometes, tenir-ho tot o no tenir res, cal pensar fins a quin punt és democràtic, fins a quin punt és representatiu... El que deia, no renunciem a res, sí que és una cosa que pot sorprendre, i som conscients que ho hem d’explicar bé. 
 
Aquest acord serà una diana per les llistes rivals en les eleccions.
En som conscients, sabem que els nostres adversaris és on hi sucaran pa, i a més a més així podran mirar de no parlar d’altres coses. Estem en un país molt d’etiquetes però les coses evolucionen, la gent parlant es pot entendre i crec que és una evolució i la prova és que els nostres militants al congrés ho han entès i els militants liberals també. Juguem amb les regles del joc que hi ha i no enganyem ningú. Se’ns diu que volem cadires, quines cadires? Jo he fet el meu pas per la política i no tinc cap obsessió a continuar. Veurem que passa més endavant amb els companys, però crec que el que ens mou al final és aquest país, els seus ciutadans, els que venen després, els nostres fills i nets, i que no n’hi hagi quatre que se’l carreguin a benefici propi.
 
Sona una mica a comiat de Rosa Gili de la primera línia política.
El fet d’estar des del 2015 amb tres consellers ha estat molt dur. A més, l’època post-transfuguisme d’alguns va ser difícil, també era al partit, tenia la meva tasca professional... I aquesta legislatura també ha estat molt intensa, tot i que personalment molt enriquidora. No me’n penedeixo, però és una implicació molt important, donar molt temps teu, temps de la teva família. Tinc el neguit de lluitar per les coses que crec justes, així que deixar la política no, però no tinc cap interès a estar en primera línia.
 
Com veu l’acostament de DA a Unió Laurediana i als independents de la Massana?
És una prova claríssima que molts fan política sense ideologia. DA crec que té els resultats que té, sobretot a l’anterior legislatura, perquè juga a un joc, que crec que és el que agrada, d’indefinició ideològica, de dir el que vol sentir a la persona que té al davant, sigui conservador o progressista. Això és molt maco al principi, clarament, després et  trobes amb incongruències i quan has de fer accions no pots beneficiar tothom perquè hi ha interessos contraposats.

Els fonaments de tot plegat

Crea: 06/15/2018 - 10:57
L’apocalipsi recorre les columnes nacionals: la democràcia flaquejaria, es perdrien els valors i l’esperit. A la democràcia se l’enyoraria, com si en alguna ocasió l’haguéssim coneguda perfecta. Inclús hi ha qui troba a faltar la grega, la d’abans, no la d’ara. Però tot té una raó de ser, inclús les opinions tenen un fonament. Aquesta decadència aparent –que no la real– estaria motivada. Però no trobaríem els motius a les formes emprades als parlaments ni a l’oratòria de la qual s’acusen unes i altres faccions. Si hi ha un fonament de la política, aquest seria de caràcter social –és a dir, produït en l’àmbit de les dinàmiques de la societat, no en l’àmbit especialitzat de la política–.
 
Des d’aquesta perspectiva la decadència de la democràcia es traduiria en l’empobriment d’una part de les classes mitjanes i l’augment generalitzat de la desigualtat, especialment aguditzat en el sí d’aquestes classes mitjanes. La crisi econòmica ha provocat una reconcentració de la riquesa on els directament afectats han estat els assalariats –el fenomen dels treballadors pobres i de la «precarització» laboral i vital dels seus fills n’és el principal exemple–. Aquest fenomen que travessa Europa també s’ha introduït a Andorra, doncs el capital no coneix frontera.
 
La legislació impulsada pel Govern no corregiria aquesta situació. Ans al contrari, l’augmentaria i en seria causa directa: la reforma del Codi Relacions Laborals –amb la rebaixa de la indemnització per l’acomiadament–, la Llei de Funció Pública –amb la pèrdua de condicions i ingressos de la majoria de funcionaris i un increment de les mateixes remuneracions en els alts càrrecs i la pèrdua de la figura del funcionari (que implicaria un augment de la càrrega decisòria en els càrrecs de confiança i per tant un increment de les remuneracions discrecionals)–, els canvis en el model de pensions sota l’amenaça de la bancarrota –reduccions (del valor dels punts en tinença, rebaixa respecte a allò que s’ha cotitzat i devaluació dels anys treballats...), augment dels controls, dificultats en l’accés a les remuneracions, projecte d’augment de l’edat de la jubilació–. Ja no es tracta dels nivells de despesa social actuals i associats al pressupost general: es tracta de la fractura social que es cou a partir del moment en què s’aproven aquestes disposicions. I les organitzacions patronals no afluixen la pressió sobre les institucions cap aquest escenari.
 
L’empobriment s’evidenciarà als sectors de població subjectes a aquesta legislació. No ho farà només a les persones que ja requereixen la intervenció social estatal, sinó a les que la començaran a necessitar. A aquesta legislació que he esmentat més amunt l’acompanya tot un reguitzell de lleis que estableixen els límits de la protesta (seguretat pública, conflicte col·lectiu i regulació sindical), ja que la mateixa disposició de tot aquest nou paquet que dibuixa l’Andorra del futur així ho demana. Mai hi ha hagut tants andorrans i la segmentació social ja no ho és principalment per raons de procedència. Fins i tot hi ha qui creu que hi ha massa passaports.

El PS trasllada al Copríncep francès el seu model de país i la inquietud pels drets dels ciutadans

Crea: 05/14/2018 - 20:06
Un instant de la reunió.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili i Pere López s’han reunit aquest dilluns a París amb Patrick Strzoda, representant personal del Copríncep francès, Emmanuel Macron. Durant la trobada, els parlamentaris han volgut traslladar al cap d’Estat quin és el model de país que defensa la formació, així com les preocupacions de bona part dels ciutadans. També li han tramès la inquietud pel “feble o nul grau de desenvolupament de determinats drets fonamentals” a Andorra així com per les conseqüències d’algunes reformes legislatives en curs, com ara la de les lleis laborals o la de Funció Pública. La intenció és que el Copríncep tingui coneixement d’aquesta situació de cara a l’anunciada visita que ha de realitzar properament al Principat.
 
López i Gili han desgranat a Strzoda les bases del model d’Andorra pel qual aposta el PS. Així, han defensat l’aposta ferma per un país més social, amb millors condicions laborals i de vida per a tots els ciutadans. També li han parlat dels diferents aspectes que, a l’entendre de la formació, suposen una lesió de drets fonamentals per a molts ciutadans. Així, han posat en relleu la manca de representativitat que comporta l’actual sistema electoral, tot remarcant la relegació que pateixen les minories. També han abordat la prohibició de tenir doble nacionalitat i la impossibilitat dels residents de votar a les eleccions comunals. Sobre aquest punt, li han explicat que estan en marxa iniciatives legislatives populars per demanar un canvi en aquesta situació. 
 
Els consellers generals del PS també han expressat la preocupació pel que poden suposar dues reformes legislatives a tràmit, com són les lleis laborals i la de Funció Pública. Sobre el primer punt, han recordat els textos fets per DA no promouen realment “l’exercici d’un dret sindical pròpiament dit”, fet que “té una afectació directa i molt negativa sobre les condicions de treball, el nivell de salari mínim, els salaris baixos amb caràcter global al país i altres problemàtiques”. A més, han remarcat que la llei de relacions laborals suposa “un important retrocés en les condicions de treball, ja avui dia, molt exigents amb la majoria de la classe treballadora del país”. 
 
Sobre la reforma de la Funció Pública, els parlamentaris socialdemòcrates han expressat a Strzoda que “conté importants mesures de reducció de drets laborals”. Així, l’han alertat que la llei “afecta directament la futura qualitat dels serveis públics al país” i que “pretén eliminar, amb caràcter general, la figura del funcionari”, fet que “implicarà la pèrdua de la independència i garantia de neutralitat pel conjunt dels ciutadans” així com “el risc d’un exercici arbitrari i directament subjecte al poder polític” per part de l’administració.
 
El PS també ha alertat de la situació del sistema de pensions de la CASS, amb molts jubilats perceben prestacions minses i allunyades del cost real de la vida a Andorra. A més, ha indicat que algunes de les mesures que es plantegen de cara al futur poden agreujar la situació sense que, realment, serveix per donar viabilitat al sistema. També han expressat la seva crítica per les exigències que, via la llei de serveis socials i sociosanitaris, s’imposen a aquelles persones que necessiten complements de benestar social a la seva pensió, fet que han qualificat de “gairebé vexatori”. 
 
López i Gili també han traslladat al representant del Copríncep francès l’important problema que suposa per a moltes famílies trobar un habitatge digne per culpa del fort encariment dels preus de lloguer. Així, han explicat com “una gran majoria de ciutadans contemplem com la passivitat del Govern ha estat decisiva en el fet de no garantir des dels poders públics el dret constitucional a un habitatge digne i en unes condicions de preu a les quals es pugui fer front sense comprometre un percentatge desproporcionat de la seva renda”. 
 
També s’ha abordat la necessitat, a l’entendre del PS, de despenalitzar l’avortament en els seus tres supòsits bàsics –perill per la mare, violació i malformació del fetus-. Els consellers generals del PS han recordat al representant d’Emmanuel Macron les exigències en aquest sentit de molts organismes internacionals així com les demandes de molts col·lectius al país.
 
Un punt important que s’ha volgut remarcar és el fet que moltes de les persones que, per culpa d’aquest escàs desenvolupament, veuen els seus drets vulnerats són o bé ciutadans francesos o d’altres Estats de la Unió Europea, com ara Espanya o Portugal. 
 
López ha explicat que “l’objectiu de la visita era posar al Copríncep al corrent de quin és l’estat de desenvolupament i, en alguns casos, de nul desenvolupament de drets fonamentals, democràtics i sindicals i també la preocupació per algunes reformes a tràmit”. Així, es vol que “tingui una visió amplia de l’estat a Andorra d’uns drets que són fonamentals per construir una veritable democràcia”. 
 
El conseller general ha apuntat que “ens sembla que hi ha hagut una bona comprensió d’aquesta inquietud”, tot indicant que són “unes reivindicacions legítimes per fer un país de tots i on, més enllà del desenvolupament econòmic, cadascú pugui fer el seu projecte de vida” i on “les condicions laborals i d’accés a l’habitatge no suposin situacions tan precàries com ens trobem actualment”. 
 

El PS planteja poder allargar la baixa de maternitat fins a les 42 setmanes

Crea: 05/10/2018 - 11:04
Alís i Gili, durant la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata és partidari d’allargar el descans per maternitat de les 16 setmanes actuals a les 26, és a dir, sis mesos i, a la vegada, permetre que aquelles persones que ho desitgin tinguin la possibilitat d’estirar-la fins a les 42 setmanes, deixant de percebre la part proporcional de la prestació.
 
Aquesta proposta forma part de les 78 esmenes que els parlamentaris socialdemòcrates han presentat a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, que ahir van presentar els consellers generals del PS Gerard Alís i Rosa Gili.
 
La formació preveu que les cinc primeres setmanes posteriors al part siguin per a la mare i que, a partir de la sisena, ja se les puguin distribuir com més els convingui els dos progenitors, i allargar el temps de descans fins a les 42 setmanes percebent el 50% de la prestació o fins a les 36 setmanes percebent un 25% menys de la prestació.
 
Així mateix, i també a partir de la sisena setmana, el PS proposa que la mare o la parella que vulguin reiniciar la relació laboral ho puguin fer a temps parcial, un 25% o un 50% de la jornada legal ordinària, i allargar-ho també fins a les 42 setmanes. Gili, que va remarcar que aquesta opció no comporta cap sobrecost, ja que l’empresa es fa càrrec de la part de la jornada treballada i la CASS, de l’altra meitat, va explicar que amb aquesta proposta es vol donar la “màxima llibertat” a les famílies perquè “es puguin organitzar com millor els convingui”.
 
També en l’àmbit de les propostes que afavoririen una millor conciliació de la vida familiar i laboral, els socialdemòcrates plantegen afegir un nou apartat a l’article relatiu a la prestació de l’empresa perquè, a l’hora de planificar els horaris dels treballadors, l’empresari tingui l’obligació de tenir en compte la seva situació personal –fills menors a càrrec o familiars de fins a segon grau que requereixin atenció especial–, i permetre  així una flexibilització.
 
Així mateix, el PS, que planteja afegir dues disposicions addicionals per encarregar al Govern un pla d’acció per lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones i l’elaboració de plans d’igualtat per a les empreses –i recollir així dues de les propostes d’Acció Feminista–, proposa també 1,5 dies de descans setmanal obligatori.
 
D’altra banda, la formació proposa l’eliminació de l’acomiadament lliure, l’anomenat no causal, a la vegada que, en una segona esmena per si aquesta no s’accepta, planteja una graella  perquè les compensacions econòmiques per aquest acomiadament siguin més elevades en funció de l’antiguitat del treballador i mirar de “frenar així” l’abaratiment de l’acomiadament que planteja el text presentat per DA.
 
En aquest sentit, Alís va explicar que ja es veu bé reduir el termini de preavís a un mes com preveu la proposició de llei qualificada de relacions laborals, però va proposar elevar els 25 dies per any treballat fins a un màxim de 365 dies que preveu la compensació. Així, per als treballadors amb menys de cinc anys, la indemnització seria de 27 dies per any amb un mínim d’una mensualitat, de 30 dies en el cas que portés entre cinc i deu anys a l’empresa, de 33 si l’antiguitat és d’entre deu i quinze anys, 36 dies per a aquells que portin entre quinze i vint anys i de 39 dies, amb un màxim de 27 mensualitats, per als treballadors amb més de vint anys d’antiguitat.
 
Una graella similar, però començant a partir de 16 dies, s’aplicaria com a compensació en el cas dels acomiadaments per causes objectives. En el cas que un acomiadament sigui considerat improcedent o injustificat, Alís va defensar l’aposta per mantenir els 45 dies de salari per any treballat que ja preveu la legislació vigent.
 
També en l’àmbit contractual, el PS planteja eliminar la part del text que preveu que la relació laboral d’un treballador amb l’empresa s’extingeix en arribar a l’edat de jubilació (65 anys), ja que a vegades qui “continua treballant és per una qüestió de força major, ja que ho necessita”, va puntualitzar Alís, que va precisar que d’acord amb aquesta esmena es proposa també suprimir el contracte de continuïtat de la vida laboral.
 
Entre les esmenes de la formació, moltes de les quals destinades “a corregir” els retrocessos de la proposta de DA per “mantenir com a mínim la legislació actual”, Alís i Gili van destacar també l’establiment del contracte de teletreball, seguint “el que ja es fa als països del nostre entorn”, la creació d’un nou supòsit d’excedència per a l’exercici d’un càrrec públic o polític i que es mantinguin els 60 dies actuals de separació entre contractes de durada determinada perquè no hi hagi “successió”.

El PS vol combinar mitges jornades amb les baixes per maternitat

Crea: 05/10/2018 - 11:00
Un nadò a una llar d'infants (T.L. / El Periòdic).
El PS proposa allargar la baixa de maternitat dels cinc als sis mesos i permetre la compatibilitat de la prestació amb contractes de mitja jornada. La combinació amb la feina es permetria a partir del mes i mig de baixa i es podria allargar fins als 10 mesos. Durant les primeres cinc setmanes s’atorgaria el 100% de la prestació. A partir de la sisena, el pare o la mare podria optar per rebre el 25 o el 50% de l’ajut. 
 
La reducció serviria per allargar el temps de baixa dedicat a la cura del recent nascut. Durant aquests mesos «extra», els progenitors comptarien amb la totalitat del seu sou, ja que cobrarien de l’empresa per la mitja jornada laboral, i sumarien el 50% de la prestació de la CASS. 
 
Aquesta és una de les 78 esmenes  que la formació ha presentat sobre la nova llei de relacions laborals. «En cap cas és més car per a la CASS. Serà el mateix i afavorirà la conciliació familiar», va remarcar ahir la consellera general del PS, Rosa Gili. 
 
Treballar amb més de 65 anys
D’altra banda, el grup també va plantejar que el contracte laboral no s’extingeixi als 65 anys per permetre que les persones de més edat puguin continuar treballant. «Pot causar perjudicis a la gent gran que vol continuar treballant i no pot subsistir només amb la pensió de la CASS», va comentar el socialdemòcrata Gerard Alís, que vol que si se segueix treballant, no sigui en base a un nou contracte, per evitar la «precarització». 
 
Sobre l’acomiadament lliure, el PS està d’acord amb DA a l’hora de reduir de tres mesos als 30 dies el període mínim de preavís de l’empresa al treballador acomiadat. Tot i així, per compensar la reducció, el PS considera que cal augmentar la indemnització. «25 dies per any treballat no són suficients. S’ha de tenir en compte l’antiguitat i per això proposem un escalat que ho tingui en compte», va explicar Alís. 
 
A més, els canvis que planteja la formació a l’oposició també passen per afegir una nova tipologia d’excedència. El grup voldria que aquest dret laboral es concedís a les persones que vulguin exercir un càrrec públic o polític. 
 
Segons Alís, l’excedència s’hauria de garantir per la durada previsible del càrrec. Ara existeixen dos tipus d’excedències: les que es concedeixen per tenir cura de familiars i les que s’atorguen per altres causes, com ara per estudiar. Alís també va fer referència a la necessitat que, un cop es retorni a la feina, es pugui recuperar el lloc de feina i les condicions de què es gaudien abans de marxar temporalment de l’empresa. «El projecte de llei garanteix tornar al mateix grup professional però no deixa clar si es mantindran les mateixes condicions salarials i el mateix lloc», va puntualitzar el socialdemòcrata. 
 
Drets dels eventuals
El text de DA preveu augmentar dels 30 als 90 dies el període mínim que ha de passar des del moment en què finalitza un contracte temporal i en què comença un altre de la mateixa durada. A partir del tercer contracte consecutiu, el treballador passa a tenir la condició d’empleat indefinit. El PS demana que es torni a fixar el límit de 30 dies perquè no es consideri un encadenament de contractes de curta durada. 
 
A més, a proposta de la plataforma Acció Feminista demanen al Govern que en un any implanti un pla d’igualtat per a empreses. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Reforma laboral