Partit Socialdemòcrata

Reforma laboral

El PS proposa flexibilitzar la baixa per maternitat arribant als 10 mesos

Crea: 05/10/2018 - 10:49
Alís i Gili, durant la roda de premsa (S.B. / Diari).
El PS vol que la baixa per maternitat sigui de sis mesos i que hi hagi la possibilitat d’allargar-la als deu passant a treballar mitja jornada i per tant reduint a la meitat la prestació de la CASS. D’aquesta manera, es doblaria la durada de la baixa si el progenitor decidís tornar a la feina parcialment a partir de la sisena setmana –preveuen que les cinc primeres setmanes siguin de baixa total per a la mare i que després sigui de lliure repartiment–.
 
La consellera general del PS Rosa Gili, que ahir va presentar les esmenes a les lleis laborals en roda de premsa juntament amb Gerard Alís, va explicar que el canvi que proposen afegir a l’apartat de maternitat també estipula que sis setmanes després del part es pugui tornar a la feina fent un 25% de la jornada. Gili va assegurar que “no ens costaria més car” perquè “si algú vol anar a treballar cobraria la meitat del sou i la meitat de la prestació de la CASS”. “En lloc de tenir-ho tot de cop s’estira la baixa”, també en cas d’adopció.
 
Per altra banda, Alís va explicar que són partidaris d’eliminar l’acomiadament no causal però que han presentat una esmena per modificar-ne les condicions preveient que DA no serà partidari de suprimir-lo. En aquest sentit, comparteixen que el temps de preavís baixi de 90 a 30 dies però que a canvi s’incrementi la indemnització en funció de l’antiguitat perquè els treballadors de més edat rebin més diners. En concret, proposen establir una escala gradual segons l’antiguitat per la qual es pagarien 12 dies per any treballat com a mínim i 27 com a màxim. Pel que fa a l’acomiadament improcedent, demanen que la indemnització es quedi en 45 dies per any i no baixi a 32 com pretenen els taronja.
 
Els socialdemòcrates també demanen que complir 65 anys no sigui motiu per extingir el contracte perquè consideren que pot perjudicar molts assalariats que necessiten treballar. A més d’eliminar aquest supòsit, també volen suprimir el contracte de continuïtat perquè el treballador perd tots els drets adquirits. El PS també rebutja la possibilitat que per un motiu extraordinari el patró pugui modificar les vacances dels treballadors només 15 dies abans i suggereixen crear un contracte per treballar a distància.
 
Així mateix, proposen incrementar el descans setmanal a 1,5 dies i que es puguin concedir excedències als que vulguin exercir càrrecs públics o polítics. Respecte a l’acumulació de contractes temporals, plantegen traslladar també a dos el límit de contractes eventuals que pot fer una ETT a un mateix empleat per a una mateixa feina. Finalment, reclamen que els treballadors amb familiars hospitalitzats a l’estranger rebin una prestació.
 
LES  PROPOSTES
 
Allargar la baixa per maternitat als sis mesos i incloure la possibilitat d’arri-bar als deu tornant a la feina a temps parcial, pare o mare, a partir del mes i mig.
 
Incrementar la indemnització per acomiadament no causal de manera gradu­al segons l’antiguitat.
 
Mantenir la compensació per comiat improcedent en 45 dies per any treballat i no a 32.
 
Augmentar els dies de descans setmanal a 1,5.
 
Limitar a dues les contractacions temporals per part d’una ETT cap a una mateixa persona i un mateix lloc de feina.
 
Preveure una prestació de la CASS als treballadors amb familiars hospitalitzats a l’estranger.
 
Ampliar les excedències a aquells que volen exercir càrrecs públics o polítics.
 
Eliminar la possibilitat que el patró pugui modificar les vacances 15 dies abans.

El PS proposa una mitja jornada durant prop de 10 mesos per a la conciliació a partir del mes i mig de baixa de maternitat o paternitat

Crea: 05/09/2018 - 18:20
Un instant de la roda de premsa.
El PS proposa allargar la baixa per maternitat a mig any. Planteja, a més, que a partir de la sisena setmana el pare o la mare puguin començar a treballar a mitja jornada fins a 42 setmanes. En aquest període, l'empresa pagaria la meitat del sou i l'altra meitat, la CASS. És una de les 78 esmenes socialdemòcrates a la nova llei de relacions laborals.
 
Els socialdemòcrates plantegen allargar cinc setmanes més la baixa per maternitat per situar-la en 26, és a dir, mig any.
 
Però a més, i per poder conciliar la vida familiar, plantegen una novetat, que a partir de la sisena setmana, el pare o la mare puguin tornar a treballar a mitja jornada i fer-ho durant 42 setmanes més. En tot aquest temps, la meitat del sou la pagaria l´empresa i l´altra meitat la CASS. La consellera del PS, Rosa Gili, assegura que d'aquesta manera "donem joc a les famílies per a que es puguin organitzar com millor els convingui". Remarca "per qui vegi dimonis", que "en cap cas és més car per la CASS, serà el mateix".
 
Els socialdemòcrates també plantegen suprimir el contracte de continuació laboral més enllà dels 65 anys. Volen que si se segueix treballant no sigui en base a un nou contracte, sinó amb les mateixis condicions laborals.
 

El PS proposa la possibilitat d'allargar la baixa per maternitat més enllà de les 26 setmanes

Crea: 05/09/2018 - 17:42
Un instant de la roda de premsa (M.M. / Ara.ad).
El Partit Socialdemòcrata (PS) demana, via esmena a la llei qualificada de relacions laborals, l'ampliació de la baixa per maternitat i adopció de les 16 setmanes actuals fins a les 26 (la proposta de llei demòcrata ja preveu l'ampliació de les 16 a les 20 setmanes). Tal com apunta la llei actualment i recull la proposta del PS, un cop passades les 5 primeres setmanes, destinades exclusivament a la mare en cas de part natural i on es cobra el 100% del salari, la parella pot decidir dels següents dies qui agafa la baixa, amb la possibilitat d'alternant-se al llarg d'aquest temps.
 
La novetat socialdemòcrata arriba amb la possibilitat d'allargar la baixa més enllà de les 26 setmanes a costa de reduint el salari un 25 o 50%, allargant les setmanes de baixa percentualment a la reducció escollida. “Es poden arribar a tenir 42 setmanes on es gaudeixi de la baixa cobrant la meitat del sou”, ha exemplificat la consellera general del PS, Rosa Gili. A més, l'esmena també obre la porta a què durant les setmanes de baixa la persona es pugui reincorporar a la feina reduint un 25 o 50% la seva jornada laboral, però cobrant el 100% del salari. “Una bona fórmula per la conciliació familiar i que no representa un sobrecàrrec per a la CASS, ja que s'acaba pagant el mateix, però estirant el pagament al llarg del temps”, ha defensat Gili.
 
Aquesta és només una de les 78 esmenes que el PS ha presentat a la proposició de llei qualificada de relacions laborals que impulsa el grup demòcrata i que contempla la revisió de l'actual Codi de relacions laborals. “La llei proposada per DA no és el nostre model i va en la línia de precaritzar i treure drets dels treballadors”, ha argumentat Gili, que ha apuntat que la proposta demòcrata és “un camp de mines contra els treballadors”. Davant la pregunta si creu que les esmenes poden ser escoltades per la majoria, la consellera ha explicat que de moment “no ens han tancat la porta a res” i s'ha acontentat apuntant que “si hi ha debat, ja serà positiu”.
 
Contracte laboral
En la línia de corregir el projecte de llei pel que fa als contractes laborals, els socialdemòcrates defensen l'eliminació total de l'acomiadament no causal. Però com que aquesta esmena té molt poques possibilitats de ser escoltada a la bancada de DA, els consellers generals han presentat un pla B. Aquest preveu que la compensació econòmica sigui més elevada en funció de l'edat que té la persona que és acomiadada, que s'hagi de pagar un mínim de dos mesos de compensació econòmica i un màxim de 27 mensualitats (la proposició de llei preveu que l'acomiadament lliure se saldi amb un pagament de 25 dies per any treballat i marca un màxim de 12 mensualitats). Pel que fa al preavís, el PS està d'acord en mantenir-lo en un mes, tal com marca la proposta demòcrata.
 
També esmenen que el contracte laboral no s'extingeixi als 65 anys perquè “hi ha gent que necessita continuar treballant a causa de les pensions baixes”, ha explicat el conseller general del PS, Gerard Alís. De la mateixa manera que els liberals, els socialdemòcrates també creen el contracte de teletreball per millorar la conciliació familiar. En relació a la bretxa salarial, als plans d'igualtat, i al llenguatge inclusiu, tal com demana Acció Feminista, els consellers socialdemòcrates insten al Govern a que faci aquesta feina. “L'executiu té les dades i els recursos per fer-ho i, si recullen les peticions, ens hi posarem a treballar”, argumenta Gili.
 
Finalment, el grup parlamentari també demana la creació explícita d'una excedència laboral per aquelles persones que obtinguin un càrrec públic o polític, que vagi lligada a la durada d'aquesta nova cadira.

El PS vol ampliar la baixa de maternitat a 26 setmanes amb l’opció d’allargar-la més reduint la prestació de la CASS

Crea: 05/09/2018 - 17:05
Un instant de la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat un total de 78 esmenes a la proposició de llei de relacions laborals impulsada per Demòcrates per Andorra (DA). La formació proposa ampliar la baixa de maternitat fins a les 26 setmanes, amb l’opció d’allargar-la encara més mitjançant una reducció de la prestació de la CASS. Altres canvis aposten per mesures de conciliació de la vida familiar i laboral, incrementar fins a una jornada i mitja el descans setmanal obligatori o la creació d’un contracte de teletreball. A més, es vol eliminar algunes de les retallades en els drets dels treballadors previstes al text inicial, com ara la davallada de les indemnitzacions per acomiadament no causal o l’extinció de la relació laboral en arribar a l’edat de jubilació. 
 
Les 78 esmenes han estat presentades en una roda de premsa pels consellers generals socialdemòcrates Gerard Alís i Rosa Gili. La parlamentària escaldenca ha volgut recordar que “en la presa en consideració ja vam donar el nostre vot negatiu perquè no és el nostre model”. Així, ha remarcat que “moltes de les coses que comporta no beneficien el treballador i van en la línia de precaritzar i treure drets”. En global, ha apuntat que es tracta “d’un camp de mines contra els assalariats”, amb “moltes coses que no es veuen d’entrada però després t’adones que són retallades”.
 
 
Els dos consellers generals han explicat que les esmenes, bàsicament, es poden dividir en dos tipus. El primer grup fa referència a la correcció d’algunes de les retallades que, ha apuntat Alís, “atempten greument als drets dels treballadors”. El segon són aportacions noves que, a l’entendre dels socialdemòcrates, poden millorar les relacions laborals. En aquest darrer es troba l’ampliació de la baixa per maternitat o paternitat. 
 
A continuació, us destaquem els principals canvis proposats via esmena al text.
 
Canvis vinculats a millores en les relacions laborals 
 
Ampliació de la baixa per maternitat
El text inicial ja proposa allargar-la fins a les 20 setmanes, però el PS considera que cal anar més enllà i arribar a les 26. Gili ha explicat que, d’aquesta forma, “agafem la demanda feta via recollida de signatures ara fa uns mesos”. Des de la formació, “compartim el que es va defensar: més conciliació familiar i més temps per tenir cura de l’infant”. 
 
El redactat de l’esmena incorpora que les primeres cinc setmanes siguin per la mare i, ja a partir de la sisena, vol obrir un ampli ventall perquè “les famílies es puguin organitzar com més els convingui”. Així, hi ha la possibilitat que la baixa l’agafi el pare o la mare i que també es pugui allargar més temps a canvi d’una reducció de la prestació que es percep de la CASS. Per exemple, si s’opta per una disminució del 50% del que es cobra, es podria arribar a les 47 setmanes. També es dóna l’opció que la persona pugui treballar amb una jornada reduïda, cobrant part de salari i part de la prestació de baixa.
 
Gili ha defensat que la proposta “és una bona fórmula per la conciliació familiar, donem joc a les famílies perquè s’organitzin i també és interessant per l’infant”. A banda, argumenta que “per qui pugui veure dimonis, en cap cas costa més cara a la CASS. Serà el mateix però es podrà estirar”. 
 
 
Nou supòsit per a excedències
A banda de corregir parts del text per garantir que un cop finalitzada una excedència l’assalariat retorni a l’empresa en les mateixes condicions que quan la va agafar, el PS també proposa un nou supòsit: el d’exercir un càrrec públic o polític. 
 
Prestació per tenir cura de fills hospitalitzats
Les esmenes del PS, via la creació de diverses disposicions finals, proposen un permís per per tenir cura de fills hospitalitzats amb una prestació econòmica per part de la CASS. “És una qüestió d’humanitat”, ha defensat Gili. 
 
Creació del contracte teletreball
Es crea aquesta nova modalitat que, ha recordat Gili, ja existeix a l’entorn europeu. “Volem incentivar que s’utilitzin”, ha indicat la consellera general, tot recordant “els beneficis que pot comportar per a una millor conciliació familiar”, així com “pels interessos de l’empresa”, per exemple a l’hora d’estalviar en desplaçaments o en locals.
 
Mesures per promoure la igualtat i per reduir la bretxa salarial
El PS proposa introduir al text dues disposicions addicionals per encomanar a Govern, per una banda, la creació d’un pla d’acció per lluitar contra la bretxa salarial en un termini màxim d’un any i, per l’altra, l’elaboració de plans d’igualtat per a les empreses. 
 
Conciliació de vida familiar i laboral
El PS proposa incorporar al text l’obligació per a les empreses de tenir “en compte la situació familiar (fills menors, ascendents o descendents i familiars de segon grau que requereixin atenció especial per raons de discapacitat, accident o malaltia” a l’hora de “quadrar els horaris d’un assalariat” i que es permeti “flexibilitat o reducció horària”. 
 
Ampliació del descans setmanal
El text estableix un únic dia de descans setmanal obligatori. Les esmenes presentades proposen que s’ampliï fins a una jornada i mitja. 
 
Successió de contractes
El PS demana que es mantingui en 60 dies el temps de separació de contactes de durada determinada per entendre que no hi ha una successió dels mateixos. També s’incorpora una excepció pel que fa a les ETT, indicant que si fan més de dos contractes temporals a una mateixa persona i per a la mateixa empresa, aquesta es considerarà ja com a una relació laboral a temps indefinit. 
 
Canvis vinculats a corregir les retallades de drets 
 
Eliminació de l'extinció del contracte als 65 anys. 
El text inicial preveu que la relació laboral d’un treballador amb l’empresa s’extingeix en arribar a l’edat de jubilació. El PS vol suprimir aquesta circumstància. “No ha de ser així. Hi ha gent que continua treballant i a vegades és una qüestió de força perquè ho necessiten per poder sobreviure, més amb les pensions que reben”, ha argumentat Alís. Al mateix temps, també es proposa suprimir el contracte de continuïtat de la vida laboral, ja que  “és la solució per pal·liar aquesta pèrdua de recursos, però el que es fa és precaritzar la situació d’aquella persona, que perd tots els drets d’antiguitat”. 
 
 
Acomiadament no causal
La idea principal del PS és eliminar-lo, com s’ha defensat des de fa temps. Tot i això, i conscients de la dificultat de convèncer DA d’aquesta opció, també s’ha presentat una proposta alternativa per corregir la idea inicial de la llei d’abaratir-lo. Així, la proposta socialdemòcrata accepta mantenir la reducció a 30 dies del màxim de preavís, però estableix un increment de la compensació econòmica amb un escalat en funció de l’antiguitat, amb un mínim d’un mes i un màxim de 27. Alís ha remarcat que “és més fàcil trobar feina als 30 anys que no pas als 55” i ha explicat que una altra esmena trasllada aquest escalat als acomiadaments per causes objectives. 
 
Acomiadament improcedent
La proposició de llei redueix de forma substancial les indemnitzacions per acomiadaments indeguts o improcedents. El PS ho vol corregir tornant als 45 dies per any treballat. “És injust premià al patró que fa malament les coses”, ha explicat Alís. 
 

Felicitat a la feina? No serà aquest cop...

Crea: 05/01/2018 - 11:20
Avui, 1 de maig, és el Dia Internacional del Treball. L’origen d’aquesta celebració cal buscar-ho l’any 1886. I més concretament, a Chicago. Aquella data va començar a moltes ciutats industrials dels Estats Units una vaga l’objectiu de la qual era reivindicar la jornada laboral de vuit hores. A la capital d’Ilinois, però, la protesta va acabar derivant en una violenta repressió cap als líders sindicals, morts inclosos. En el seu record, la data s’ha convertit en la jornada clau per a les reivindicacions de la classe obrera a una gran majoria dels països.
 
Amb el pas del temps, els treballadors van prendre consciència de la importància que té l’organització sindical en la lluita pels seus drets i per millorar les seves condicions a les empreses. I també segons han anat passant els anys, a molts països s’ha entès que la concertació i les negociacions entre patrons i empleats així com l’establiment de legislacions que apostin per respectar els assalariats són claus en un doble sentit. Per una banda, en assegurar la qualitat de vida de la classe obrera. I, per l’altra, en l’eficàcia de les empreses i, conseqüentment, en els seus rendiments econòmics. Tenir empleats contents i satisfets amb i a la seva feina està estretament relacionat amb els resultats empresarials.
 
Analitzem quins són els països que lideren els rànquings mundials de productivitat i capacitat innovadora. Els Estats escandinaus, com ara Suècia, Finlàndia o Noruega; Dinamarca, Alemanya, Àustria, el Regne Unit, França... També –agafant un exemple similar a Andorra–, Luxemburg. Tots ells comparteixen al mateix temps una característica comuna: una llarga tradició dels sindicats i un important poder d’aquestes entitats.
 
La situació que es viu a aquests països contrasta poderosament amb la realitat de casa nostra. Els sindicats andorrans, amb l’excepció dels que representen els empleats públics, pateixen importants dificultats per fer la seva tasca: estretors econòmiques en no disposar de subvencions estatals, la por dels treballadors del sector privat a integrar-s’hi per por a possibles represàlies, una legislació laboral molt dura amb la part assalariada (i el que vindrà via les lleis tramitades per Demòcrates per Andorra), el poc suport institucional d’uns governs que, amb l’única excepció dels dos anys de gabinet socialdemòcrata, massa cop inclinen la balança a favor de les patronals, etc...
 
Criticaven pensadors de la talla de Jean Paul Sartre o Karl Marx –especialment aquest darrer– el risc que als homes se’ls considerés en excés un simple mitjà de producció, oblidant que, primer de tot, és una personal. És, malauradament, el que, al meu entendre, succeeix amb la legislació d’Andorra. La modificació del Codi de Relacions Laborals no farà res més que empitjorar aquesta realitat, amb importants retallades com ara les que afecten les indemnitzacions per acomiadament no causal o l’improcedent, l’accés a les excedències, noves modalitats precàries de treball, reducció d’hores de descans entre jornades, la possibilitat de modificar les vacances amb només 15 dies d’antelació, la reducció de la remuneració de les hores extraordinàries, etc...
 
Aquesta llei no deixa de ser un nou exemple del model que, alguns, volen per als treballadors al nostre país. Molt lluny del que succeeix als països abans esmentats. No s’entén que un empleat feliç, que es trobi a gust a la feina, que la pugui comptabilitzar amb la seva vida privada i familiar és sinònim de qualitat i d’eficàcia. I s’acaba traduint, finalment, en rendiment econòmic per a les empreses i, de retruc, per a tota Andorra. Una autèntica llàstima. Una decepció més.

Felicitat a la feina

Crea: 04/27/2018 - 10:57
L’1 de Maig és el Dia internacional dels treballadors, celebració que té el seu origen en uns luctuosos fets ocorreguts el segle XIX a Chicago. Les reivindicacions laborals des d’anys abans i les posteriors a aquella jornada van portar la classe obrera a veure les possibilitats que els oferia l’organització sindical.
 
La concertació entre empresaris i empleats i l’establiment de legislacions respectuoses amb la qualitat de vida dels treballadors han estat origen d’innombrables avenços que han repercutit positivament, en primer lloc, en la qualitat de la vida dels assalariats i, fins i tot, encara més en la de la seva feina i, per tant, en l’eficàcia de les empreses. És obvi que són dos aspectes que estan directament i positivament correlacionats.
 
Els països amb major tradició i poder dels sindicats són, justament, els que tenen més productivitat i capacitat innovadora. Qualsevol classificació que es vulgui consultar sobre productivitat laboral està encapçalada pels estats escandinaus, seguit d’Alema-nya, Àustria, Regne Unit, França o, un exemple més a la nostra mida, Luxemburg. Tots són exemples de territoris amb elevada activitat sindical, de legislacions avançades i de tradició de concertació entre empresaris i obrers.
 
I a casa nostra? La felicitat dels treballadors i la seva qualitat de vida són una prioritat? Com valoreu l’oferta als nostres establiments i empreses? Com és la legislació laboral? No puc llegir anticipadament les respostes, però permeteu-me que dubti del fet que n’hi hagi gaire de positives a les qüestions plantejades.
 
Entroncant amb el discurs d’homes com Sartre o Marx tinc la sensació –certesa en realitat!– que la legislació a Andorra està pensada considerant el treballador com un mitjà de producció en lloc de com a persona. Llegeixo la modificació del Codi de relacions i constato com, a més de proposar noves modalitats precàries de treball i de rebaixar drets i compensacions econòmiques, es posen damunt de la taula aspectes com ara poder modificar les vacances amb quinze dies d’antelació, reduir les hores de descans entre jornades o limitar el descans setmanal a un únic dia (un!). Sincerament, em decep que no s’entengui que un model on el treballador sigui feliç és qualitat i eficàcia, i això és rendiment econòmic per al país.

Resposta a la pregunta sobre l'impacte de la nova legislació laboral

Crea: 04/19/2018 - 11:03
Pancarta d'una manifestació de sindicats.
Els articles 90.1 i 98.1 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals estableixen el següent:
 
“Article 90. Comiat no causal
 
1. Excepte en els supòsits exclosos per aquest Codi, en els contractes per temps indefinit l'empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat, calculats segons l'article 82.3, fins a un màxim de 365 dies.
 
Article 98. Indemnitzacions
 
1. L'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.”.
 
Els articles 82.1 i 90.1 de la Proposició de llei qualificada de relacions laborals presentada pel Grup Parlamentari Demòcrata (Butlletí Oficial del Consell General, núm. 73/2017, del 17 d’octubre del 2017) estableixen el següent:
 
“Article 82. Acomiadament no causal
 
1. Excepte en els supòsits exclosos per aquesta Llei, en els contractes per temps indefinit l’empresa pot acomiadar la persona assalariada mitjançant un preavís comunicat amb una antelació de dotze dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de trenta dies, i el pagament d’una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 365 dies.
 
Article 90. Indemnitzacions
 
1. L’acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda, comporta, en els contractes per temps indefinit una indemnització a la persona assalariada corresponent a l’import que, en concepte de preavís i de compensació, li hauria pertocat en cas d’acomiadament no causal, incrementada en un 25%, amb un límit de 24 mensualitats, i, en els contractes per durada determinada o per obra concreta o servei concret, una indemnització corresponent a l’import que, en concepte de compensació, li hauria pertocat en cas d’acomiadament no causal, incrementada en un 25%.”.
 
Els articles 82.3 del Codi de relacions laborals i 74.4 de la Proposició de llei qualificada de relacions laborals estableixen que a l’efecte de la retribució de la compensació econòmica per acomiadament no causal, de la compensació per pagament del període de preavís, si escau, i de la indemnització per acomiadament injustificat, el salari per dia correspon a l’import resultant de dividir per 30 el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana del salari variable dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat. Per tant, tant si s’apliquen les disposicions del Codi com si s’apliquen les disposicions de la Proposició de llei, als efectes de retribució del preavís, la compensació econòmica i la indemnització, el salari per dia d’una persona que percep un salari fix de 2.050,67 euros mensuals és de 68,355 euros (2.050,67 : 30 = 68,355) i el d’una persona que percep un salari fix de 1.000 euros mensuals és de 33,333 euros (1.000 : 30 = 33,333).
 
Ateses aquestes disposicions, les respostes a les preguntes formulades són les següents:
 
1. Quina seria la indemnització que els hi correspondria amb el Codi de relacions laborals actual a dos treballadors que estiguessin percebent com a sou net un salari mitjà a data de novembre del 2017 (2.050,67 euros) el primer, i el segon amb un salari de 1.000 euros i que acumulessin 15 anys de servei a l’empresa en cas d’un acomiadament no causal i sense fer-los treballar els dies de preavís estipulats a la llei?
 
- Quina seria la indemnització que els correspondria als mateixos assalariats si s’apliquessin les disposicions de la proposició de llei de relacions laborals ara a tràmit parlamentari? Demano aquesta informació desglossada pels diferents conceptes.
A) Les quantitats a percebre en cas d’un acomiadament no causal d’un treballador que portés 15 anys de servei a l’empresa, a qui no es fes treballar els dies de preavís, i que guanyés un salari mensual de 2.050,67 euros serien:
 
a) D’acord amb la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals:
 
- En concepte de preavís: 6.152,01 € = [(2.050,67/30)  x 90 = 6.152,01 €]
 
- En concepte de compensació econòmica: 24.949,82 €  = [(2.050,67/30)  x 365 = 24.949,82 €]
 
- Total: 31.101,83 € (6.152,01+24.949,82)=31.101,83
 
b) D’acord amb la Proposició de llei qualificada de relacions laborals:
 
- En concepte de preavís: 2.050,67 €  = [(2.050,67/30)  x 30= 2.050,67 €]
 
- En concepte de compensació econòmica: 24.947,75 € = [(2.050,67/30)  x 365 = 24.949,82 €]
 
- Total: 27.000,49 € = (2.050,67+24.949,82)=27.000,49 €
 
B) Les quantitats a percebre en cas d’un acomiadament no causal d’un treballador que portés 15 anys de servei a l’empresa, a qui no es fes treballar els dies de preavís, i que guanyés un salari mensual de 1.000 euros serien:a) D’acord amb la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals:
 
- En concepte de preavís: 3.000 €  = [(1.000/30)  x 90 = 3.000 €]
 
- En concepte de compensació econòmica: 12.166,67 € = [(1.000/30)  x 365 = 12.166,67 €]
 
- Total: 15.166,67 € = (3.000+12.166,67)=15.166,67 €
 
b) D’acord amb la Proposició de llei qualificada de relacions laborals:
 
- En concepte de preavís: 1.000 €  = [(1.000/30)  x 30 = 1.000 €]
 
- En concepte de compensació econòmica: 12.166,67 €  = [(1.000/30)  x 365 = 12.166,67 €]
 
- Total: 13.166,67 € = (1.000+12.166,67)=13.166,67 €
 
2. Quina seria la indemnització mínima que els hi correspondria amb el Codi de relacions laborals actual a dos treballadors que estiguessin percebent com a sou net el salari mitjà a data de novembre del 2017 (2.050,67 euros) el primer i un sou de 1.000 euros el segon, i que acumulessin 15 anys de servei a l’empresa en cas d’un acomiadament injustificat o improcedent?
- Quina seria la indemnització que els correspondrien als mateixos assalariats si s’apliquessin les disposicions de la proposició de llei de relacions laborals ara a tràmit parlamentari? Demano aquesta informació desglossada pels diferents conceptes. 
 
A) La indemnització mínima que correspondria, en cas d’un acomiadament injustificat o improcedent, a un treballador que portés 15 anys de servei a l’empresa, a qui no es fes treballar els dies de preavís, i que guanyés un salari mensual de 2.050,67 euros seria:
 
a) D’acord amb la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals:
 
El treballador tindria dret a una indemnització mínima de 675 dies (15 anys x 45 dies = 675 dies) i, per tant, tenint en compte que el salari dia és de 68,355 €, la indemnització mínima seria de 46.140,08 euros  = [(2.050,67/30)  x 675 = 46.140,08 €]
 
b) D’acord amb la Proposició de llei qualificada de relacions laborals:
 
Tenint en compte que l’import del preavís no treballat més la compensació econòmica és de 27.000,49 euros i que cal aplicar un increment del 25%, la indemnització mínima seria de 33.750,61 euros = [27.000,49 x 1,25 = 33.750,61 €]
 
B) La indemnització mínima que correspondria, en cas d’un acomiadament injustificat o improcedent, a un treballador que portés 15 anys de servei a l’empresa, a qui no es fes treballar els dies de preavís, i que guanyés un salari mensual de 1.000 euros seria:
 
a) D’acord amb la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals:
 
El treballador tindria dret a una indemnització mínima de 675 dies (15 anys x 45 dies = 675 dies) i, per tant, tenint en compte que el salari dia és de 33,333 €, la indemnització mínima seria de 22.500 euros = [(1000/30)  x 675 = 22.500 €]
 
b) D’acord amb la Proposició de llei qualificada de relacions laborals:
 
Tenint en compte que l’import del preavís no treballat més la compensació econòmica és de 13.166,67 euros i que cal aplicar un increment del 25%, la indemnització mínima seria de 16.458,34 euros = [13.166,67 x 1,25 = 16.458,34€]

 

Raons per fer una vaga

Crea: 03/23/2018 - 11:39
La setmana passada Andorra va viure una històrica vaga de funcionaris. Per primer cop en molts anys, un col·lectiu de treballadors va decidir aturar-se per reivindicar uns drets que consideren, i crec que amb raó, vulnerats.
 
La reforma de la Funció Pública de DA torna a evidenciar un tarannà conservador i neoliberal que no només està afectant els treballadors de l’administració. Les retallades també estan arribant al sector privat. De fet, aquí seran encara més dures.
 
Per això, ara més que mai, els assalariats han d’evitar caure en la trampa que es vol plantejar interessadament des de DA: la de vendre que els treballadors públics el que volen és mantenir privilegis, quan en realitat són condicions i drets guanyats. I tot aquell treballador de l’àmbit privat que pugui caure en la temptació d’“alegrar-se” de les retallades al sector públic l’únic que està fent, en realitat, és tirar-se pedres sobre la seva pròpia teulada.
 
Qui, principalment des del sector privat, s’entesti a fer part d’una cursa per veure qui serà més perjudicat per les reformes de DA i qui és més maltractat per l’actual majoria diria, amb respecte, que s’està equivocant. Aquí no es tracta de veure qui té més o menys drets, i sobretot, qui hi perd més o menys, sinó d’evitar que ningú en perdi, i també, és clar, mirar d’igualar-los, però en direcció positiva: que qui pitjor està millori. Cal recordar que al nostre país les condicions laborals i salarials són, amb caràcter general, més aviat dures i severes.
 
La reforma de la Funció Pública va molt més enllà de qüestions vinculades a condicions laborals. Toca també aspectes importants pels quals entenc perfectament la vaga. L’eliminació de la figura de funcionari en gran part dels àmbits de l’administració suposa una espasa de Dàmocles perquè es perdria la neutralitat que se suposa a tot treballador públic. I això és un risc per a tots!, per als empleats públics afectats però encara molt més per a la resta de ciutadans i per als empresaris que hi hauran de tractar.
 
I tampoc podem oblidar que Govern ha tingut un discurs constant de menysteniment cap als treballadors públics que ha generat molta desmotivació. Per exemple, en àmbits que ens haurien de preocupar a tots com ara els cossos especials, molts departaments tècnics i educació.

El Govern es mereix una vaga general

Crea: 02/16/2018 - 11:17
Hem de reconèixer que, econòmicament parlant, viure a Andorra no és fàcil. El cost de la vida és alt i la majoria dels salaris són baixos, l’accés a un habitatge digne s’ha convertit en un calvari per a moltes famílies i el mercat laboral és petit i restringit. A banda de les poques grans empreses existents, més del 80% del teixit econòmic està format per molts petits empresaris i treballadors per compte propi que sobreviuen en aquest país on l’activitat està extraordinàriament estacionalitzada.
 
Tot i que algunes de les macroxifres econòmiques poden començar a repuntar i a consolidar-se en positiu, no tot­hom percep el final de la crisi com alguns publiciten. En l’àmbit dels empresaris sorprèn que davant d’aquesta situació, després de 6 anys de Govern amb dues majories absolutes, no s’hagin promogut canvis i reformes perquè les empreses tinguin la vida més fàcil i sobretot segura.
 
L’únic intent de reforma que se’ls pot atribuir és la llei d’inversió estrangera que, després d’uns anys, s’ha demostrat que si no va acompanyada d’un paquet ampli de mesures de suport, continuarà sent un fracàs. Però és que ni DA se la creu.
En canvi, com a PS, hem intentat obrir noves portes: la llei de cooperatives i l’actual llei d’emprenedoria que està a tràmit parlamentari en són una mostra.
 
En l’àmbit laboral sorprèn negativament que quasi una desena d’anys després que alguns governs europeus prenguessin mesures per flexibilitzar el mercat laboral per fer front a la severa crisi que s’estava patint, DA vulgui ara començar a aplicar aquestes mesures neoliberals. Canvis, com l’abaratiment de l’acomiadament o l’ampliació del contracte de prova. Mesures que, a més, s’han demostrat ineficaces i que han augmentat les desigualtats. Avui a Europa, els rics són més rics i la classe anomenada mitjana s’ha empobrit.
 
DA està disposada a castigar els treballadors modificant el Codi de relacions laborals i la llei de la Funció Pública. Unes reformes que no tenen sentit en el context de sortida de la crisi que el mateix executiu anuncia i que van en contra de l’objectiu de promoure accions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Una vaga dels treballadors del sector públic? Aquest Govern es mereix una vaga general.

Pàgines

Subscriure a RSS - Reforma laboral