Partit Socialdemòcrata

Reforma laboral

Gili alerta que la reforma laboral de DA suposa importants retallades per als assalariats

Crea: 11/23/2017 - 19:02
Rosa Gili parla amb Gerard Alís en un recés de la sessió.
El paquet de lleis que conformen la reforma laboral que vol impulsar Demòcrates per Andorra (DA) –llei de relacions laborals, llei d’acció sindical i acció patronal i llei de mesures de conflicte col·lectiu- ha estat pres en consideració pel ple del Consell General. Ho ha fet sense el suport del Partit Socialdemòcrata (PS) (vot negatiu en els dos primers casos i abstenció en el tercer). Des de la formació s’ha criticat amb duresa el retrocés de drets que suposa aquesta legislació. La parlamentària Rosa Gili ha advertit que tots tres textos acabaran suposant importants retallades per als assalariats.
 
La consellera general socialdemòcrata ha carregat fortament contra una reforma que, a l’entendre del PS, van en detriment dels drets dels treballadors. Molts exemples d’aquesta afirmació es troben, ha indicat, en la llei de relacions laborals, sobre la qual Gili ha avisat que “disfressa moltes retallades amb algun caramelet, però no amaga un fort retrocés”. Així, la parlamentària escaldenca ha recordat mesures com l’abaratiment dels acomiadaments improcedents, la reducció del preavís en els no causals –fet que, a la pràctica, suposa una davallada de la indemnització-, l’increment d’hores en què podran treballar els menors o el canvi a la baixa del cost general de les hores extraordinàries, entre altres. “DA ens presenta una llei que, diuen, busca adaptar-se a l’evolució de les relacions laborals i econòmiques. Malauradament, veiem que tindrà conseqüències molt perjudicials per a molts dels ciutadans”, ha avisat.
 
La política del PS ha lamentat que no s’hagi tingut en compte gairebé cap de les peticions fetes pels sindicats. “DA es tira al buit sense poder avaluar les seves accions, cedint a les pretensions d’una part de les relacions i deixant l’altra, la més dèbil, l’assalariada, a l’estacada”, ha manifestat. En definitiva, ha afirmat, “la llei instaura més precarietat i fa més feble la part assalariada. Vendre-la com un avenç de drets és una enganyifa pels treballadors del nostre país”. Per això, “són les mesures d’una dreta rància, de la dreta més pura”. 
 
La llei d’acció sindical i acció patronal també ha rebut el vot negatiu del PS per a la seva presa en consideració. Sobre aquest text, Gili ha recordat la proposició legislativa engegada fa uns mesos per la formació i que va ser refusada per DA. “Nosaltres ja vam presentar el nostre model, validat pels sindicats. Donava més drets, més protecció i garanties per tirar endavant una activitat sindical real”, ha recordat, tot contraposant-la amb la dels ‘taronges’, de l’eficàcia de la qual ha expressat molts dubtes: “ens temem que tindrà el mateix èxit que l’actual”. 
 
Sobre el text, la consellera del PS ha criticat que, malgrat parlar de finançament públic per als sindicats, “no concreta res: ni quant, ni com ni en quines condicions”. També ha explicat que, a l’entendre de la formació, “la proposta de permisos per fer acció sindical queda molt coixa, quan calen moltes hores i esforços. No és realista”. Especialment dura s’ha mostrat amb el fet que la llei estipuli que els sindicats hauran de presentar al registre un llistat dels seus afiliats. “Això atempta contra el dret a la intimitat”, ha remarcat.
 
Gili ha recriminat a DA que “els sindicats que van parlar amb vostès els van dir que la llei que volien era la del PS; en una carta li van dir que se semblava més a les necessitats dels treballadors andorrans actuals”. I és que, ha conclòs, “la seva no va en el sentit de recolzar ni potenciar els drets sindicals”. 
 
La tercera de les lleis de la reforma laboral de DA, la de mesures de conflicte col·lectiu, també ha superat el tràmit parlamentari. En aquest cas, el PS s’ha abstingut tot posant en relleu la necessitat de regular el dret a vaga. Malgrat aquesta postura, Gili no s’ha estat de criticar un text que, més que desenvolupar aquest dret, “el limita”. I és que “ho fan de forma tan controlada que les condicions per instar-la seran tan feixugues que no s’arribaran mai a fer”. Així, ha parlat d’una “llei antidret”  pels requisits “molt exigents per convocar una vaga”, l’excessiva responsabilitat que es vol posar a sobre del comitè de vaga, el fet que el treballador que faci l’aturada quedarà sense cobertura sanitària o els dubtes que planteja l’arbitratge per part del Govern. “Ens fa por que l’executiu pugui limitar el dret, especialment si és de dretes”. La parlamentària escaldenca ha lamentat que, amb el text actual, “encara no hi ha dret de vaga i ja l’estem limitant” i ha apuntat que “en molts aspectes, han agafat les regulacions més estrictes que han pogut trobar en dret comparat”. 
 
El debat sobre les lleis laborals ha estat l’eix d’una sessió llarga amb altres punts. Així, s’han aprovat fins a quatre crèdits extraordinaris per finançar la redacció del pla de mobilitat de la vall central (vot favorable del PS), l’ampliació de les oficines del Consell Regulador del Joc (vot negatiu), la creació del registre d’allotjaments turístics (favorable) i diferents despeses del ministeri de Cultura (en contra). El ple també ha donat el vistiplau a una modificació de caràcter tècnic de la llei del règim fiscal de les reorganitzacions empresarials, text que ha comptat amb el suport dels socialdemòcrates, i als canvis en la Llei del Raonador del Ciutadà, que permetran a la institució afrontar casos de xenofòbia i racisme i vetllar pels drets de les persones amb discapacitats, text aprovat per unanimitat. Justament, l’últim punt de la sessió ha estat l’elecció de Marc Vila Amigó com a nou Raonador. El PS s’ha abstingut en la votació en disconformitat amb el procés amb què DA ha acabat seleccionant la seva candidatura.

 

La perversitat de la flexibilització

Crea: 11/17/2017 - 11:17
La flexibilitat és la capacitat que tenen l’economia i les empreses per adaptar-se ràpidament i de forma eficaç als canvis conjunturals del mercat. No es tracta pas d’un concepte nou. De fet, George Joseph Stigler, economista nord-americà que fou guardonat amb el premi Nobel d’Economia l’any 1982, ja va redactar el 1939 un article on explicava àmpliament aquest concepte i les seves implicacions.
 
Les accions són sempre les mateixes: un contracte de treball indefinit que cedeix el lloc a un de definit, sempre de curta durada i renovable indefinidament; acomiadaments simplificats amb uns costos reduïts al mínim; les negociacions col·lectives són substituïdes per individuals; i els sindicats són reduïts a la mínima expressió.
 
El més curiós d’aquestes mesures és que el resultat que s’esperava, teòricament, sobre la disminució del percentatge de desocupats no sempre ha estat cert. A Alemanya, l’atur ha passat de l’11,2% de la població activa l’any 2005 a un 4,6% el 2015. Per contra, a Itàlia, aquesta dada ha augmentat del 7,7% el 2005 a l’11,9% el 2015.
 
Malgrat que el resultat de l’aplicació d’aquest seguit de mesures pugui semblar positiu a Alemanya, un dels països que més han apostat per la flexibilització del mercat laboral, també és cert que allà s’ha constatat un increment considerable de la pobresa. Es parla habitualment de persones que, malgrat tenir un contracte de feina, pateixen importants dificultats per arribar a finals de mes. Fins i tot, alguns, poden ser sense sostre!!!
 
L’efecte pervers de l’aplicació de la flexibilitat és l’augment de la pobresa. A Alemanya, un referent europeu en termes d’atur baix, la taxa de treballadors pobres és del 15%. A Itàlia, que ha aplicat al peu de la lletra aquest concepte, la taxa arriba a ser de fins a un 20%. Per què? Perquè, al final, la realitat és que la precarietat del treball redueix de forma dràstica els ingressos de les llars.
 
Ens podem qüestionar per què els governs de dretes aposten per la flexibilització laboral si aquestes mesures en el seu conjunt el que acaben generant són treballadors pobres i, en canvi, els seus efectes a l’hora de permetre una suposada disminució de l’atur són qüestionables. En realitat, la  flexibilització permet a les empreses adaptar-se més ràpidament a la demanda i incrementar a un ritme molt més elevat els seus beneficis, però, en cap moment, s’aposta per la formació o per la fidelització dels empleats. En resum, no es busca i no interessa buscar la qualitat del treball ben fet.
 
Una altra possibilitat per lluitar contra la desocupació i la precarització dels treballadors és la formació inicial i continuada, però per això els governs han d’apostar fermament per l’educació ja des de la infància i per ensenyar els seus ciutadans a ser crítics. Són dos models de societat que s’enfronten, dues ideologies ben diferents. Nosaltres, els socialdemòcrates, apostem pel segon model.

 

La reforma laboral, un pas enrere

Crea: 10/20/2017 - 10:45
Demòcrates per Andorra (DA) va entrar a tràmit parlamentari, el dia 10 d’octubre, la proposició de llei qualificada de les relacions laborals.
 
El Govern “dels millors” va presentar l’esborrany d’aquesta llei el mes d’abril amb el propòsit de realitzar un treball participatiu amb els sindicats, organitzacions empresarials i altres col·lectius com els monitors d’esquí o els impulsors de la ILP per l’ampliació de la baixa de maternitat. Aquest treball participatiu va sumar 270 esmenes però el Conseller General de DA, Josep Anton Bardina, no ha precisat quantes d’aquestes esmenes s’han incorporat al text. 
 
El tresorer de la Unió Sindical d’Andorra (US-dA), Joan Torra, ha denunciat que el grup parlamentari demòcrata no ha acceptat cap esmena important del sindicat.
 
El secretari general del Sindicat Andorrà de treballadors (SAT), Guillem Fornieles, ha criticat també el text de la reforma perquè considera que abaratir l’acomiadament tindrà efectes negatius tant per a la patronal com per als treballadors.
 
El Conseller General del PS, Pere López, ha constatat que respecte als documents inicials “no hi ha hagut avenços, més aviat al contrari, s’ha anat endarrere”.
 
Com podem veure i, a l’espera d’analitzar en profunditat el text de la proposició de llei de DA i assegurar que se segueixi les línies de la Carta Social Europea i dels drets socials europeus, les primeres reaccions, tant dels sindicats com del principal partit progressista, mostren preocupació pel seu contingut.
 
Els punts negatius més significatius són l’abaratiment dels acomiadaments, la reducció dels terminis de preavís i que no hi hagi una veritable regulació de l’activitat sindical.
 
Alguns articles han patit un retrocés important: els aspectes que s’han vist més afectats són els drets dels treballadors i la part econòmica.
 
Un punt positiu és l’augment del període de baixes.
 
En resum podríem dir que és una llei de Govern ja que, com he dit més amunt, DA no ha incorporat al text gairebé cap de les esmenes presentades pels actors socials i econòmics. La llei reflecteix únicament la voluntat de DA i de les organitzacions empresarials. Cosa que no és nova en un partit al servei de la patronal i dels lobbies.
 
El Govern dels millors aposta per retallar els drets dels treballadors i condemnar-los a una major precarització: una reforma que representa una veritable regressió social.
 
La nova legislació és un retrocés de segles històrics de lluita obrera i avenç humà.
 
És d’esperar que en tràmit parlamentari es tinguin en compte les reivindicacions dels col·lectius i dels partits de l’oposició.

El PS demana eliminar el contracte de baix rendiment per a discapacitats

Crea: 10/12/2017 - 13:33
López i Alís, durant la roda de premsa.
Els consellers generals del Partit Socialdemocràta (PS) han presentat fins a 32 esmenes al projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni Relatiu als Drets de les Persones amb Discapacitat, entre les quals una per suprimir la possibilitat de fer contractes de baix rendiment per a persones amb discapacitat.
 
Així ho va explicar ahir el conseller general de la formació i president del grup mixt, Pere López, que va lamentar que, malgrat els reiterats anuncis tant del cap de Govern com del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior en el sentit de suprimir aquesta possibilitat, el text entrat a tràmit per l’executiu continua donant cobertura als contractes de baix rendiment.
 
Per això, López, que va assegurar que “no podem permetre que una persona amb discapacitat percebi un salari substancialment inferior al d’una altra persona”, proposa suprimir l’apartat de l’article 19 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat que diu textualment que “es poden subscriure contractes de treball de baix rendiment o d’aprenentatge en condicions especials quan les capacitats residuals del treballador discapacitat no li permetin assolir el ple rendiment”. El mateix apartat que es demana eliminar preveu també la possibilitat d’establir un “contracte de treball a temps parcial o amb horaris flexibles per tal d’ajustar-los a les capacitats i necessitats de les persones amb discapacitat” i estableix que per portar a terme aquests tipus de contracte “és preceptiu un informe favorable de la Conava”.
 
De les esmenes presentades, López va destacar també la relativa que “la definició de persona amb discapacitat quedi establerta per llei i no per reglament com vol el Govern”.
 
Així, la formació proposa una modificació de l’article 2 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat per deixar ben explicitat que “s’entén que una persona és discapacitada quan el seu grau de discapacitat és superior al 33% d’acord amb els criteris legalment establerts”.
 
Segons López, la inclusió de la definició de persona amb discapacitat a la llei respon a “una qüestió de seguretat jurídica” a la vegada que “de reforç del concepte de persona amb disca­pa­citat”.
 
El PS presenta també tot un seguit d’esmenes per reduir els terminis que preveuen les disposicions finals del text per encarregar diverses accions a l’executiu en compliment del que diu el text, perquè així la visualització dels canvis ja tingui efecte “dins d’aquesta legislatura”.
 
Els socialdemòcrates aporten també un seguit d’esmenes per reforçar i garantir qüestions lligades a l’ensenyament i a la salut de les persones amb discapa­citat.
 
D’altra banda, en una altra de les esmenes, els consellers del PS proposen, d’acord amb el que preveu el conveni i que no regula el text de l’executiu, la creació del comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat, organisme que estaria integrat per sis persones amb caràcter mixt entre el Govern i representants de la societat civil i les entitats que promouen els drets de les persones amb discapacitat. Aquest comitè tindria com a principal funció fer un seguiment de la implantació del conveni i emetre informes de caràcter periòdic al respecte.
 
Legislació laboral
Finalment, i malgrat advertir que no han tingut temps d’analitzar-les amb gaire deteniment, López va lamentar que la codificació laboral presentada pel grup parlamentari demòcrata aposti per un abaratiment de l’acomiadament i una reducció del termini de preavís, així com que no garanteixi l’acció sindical efectiva. El conseller del PS va anar fins i tot una mica més enllà i va assegurar que en alguns aspectes “encara s’ha anat més enrere que en els textos que es van presentar abans de l’estiu”.
 
Els socialdemòcrates volen que la Gesco es pronunciï sobre la reforma competencial
Els consellers generals del PS han demanat a Sindicatura que encomani un informe sobre els projectes de llei de modificació de les lleis de competències i transferències al Grup d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Gesco), antiga Associació d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Aesco), segons va avançar ahir el parlamentari Gerard Alís, que va recordar que entre les competències que la Llei de creació de la Gesco atorga a aquesta entitat hi ha la de poder emetre informes no vinculants sobre diferents qüestions si els ho sol·licita el Consell General.
 
Alís, que va criticar novament l’actitud de la majoria demòcrata en el treball fet en comissió i per la negativa a incloure al text cap de les esmenes de les formacions, va destacar que disposar de l’opinió dels exparlamentaris en aquesta qüestió pot ajudar “a enriquir el debat polític del text”.
 
Sobre la possibilitat que aquest encàrrec a la Gesco, qüestió que la junta de presidents abordarà en una reunió convocada per a avui mateix, pugui endarrerir el debat i la votació de la reforma competencial més enllà del 20 d’octubre, data en què hi ha prevista una sessió del Consell General, Alís va recordar que la normativa que regeix la Gesco estableix un termini màxim de quinze dies per poder emetre els informes que se’ls demanin però que no estableix un termini mínim, de manera que no tindria per què afectar.
 
En aquest sentit, el conseller general del PS i president del grup mixt, Pere López, va recordar que “no està escrit” que la reforma de les competències i transferències s’hagi de votar el dia 20 i va insistir que “les lleis no es poden fer amb presses”. A més, López va carregar també contra el Govern i la majoria demòcrata a l’hora d’afrontar aquesta reforma i va lamentar que els criteris imposats per al càlcul de les transferències només tinguessin l’objectiu de justificar el topall de 55 milions i que cada corporació parroquial acabés percebent el mateix. López, però, va avisar que això no serà així.

El PS demana un informe del Gesco sobre les lleis de transferències i competències

Crea: 10/11/2017 - 18:46
López i Alís, durant la roda de premsa (Ara.ad).
El Partit Socialdemòcrata ha demanat a la sindicatura que s’encarregui un informe al Grup d’exsíndics i ex-consellers generals (Gesco) sobre les lleis de transferències i competències, ja que consideren que els informes que tenen sobre la taula al voltant de la constitucionalitat dels textos no serveixen per resoldre els “dubtes sobre l’encaix en l’ordenament jurídic”, tal com ha posat en relleu el conseller Gerard Alís.
 
Des del PS consideren que el treball que s’ha pogut fer en comissió és “exprés” i no hi ha hagut temps, per tant, per analitzar els informes sobre la constitucionalitat de les lleis. Tenint en compte que han de ser “textos duradors” en el temps creuen que seria interessant que el Gesco pogués fer un informe, no vinculant, en què els exsíndics i exconsellers poguessin dir-hi la seva i “enriquir el debat polític”. Aquesta petició haurà de ser analitzada en la junta de presidents que se celebrarà aquest dijous i des del PS defensen que aquest informe s’ha de tirar endavant, ja que “les lleis s’han de fer correctament” i, per tant, posen en dubte que el seu debat s’hagi de fer sí o sí el dia 20. També recorden que la llei del Gesco determina que tenen un termini màxim de 15 dies per fer els informes però que no es parla de terminis mínims. Des del PS reiteren els perjudicis per a les parròquies que suposa, especialment, la llei de transferències i, tot i que no han volgut mostrar el seu posicionament en la votació de les lleis, han destacat que preveuen “un volum important” de reserves d’esmena, segons el conseller del PS i president del grup parlamentari mixt, Pere López.
 
Drets de les persones amb discapacitat
D’altra banda, el PS  ha presentat un total de 32 esmenes al projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat. López n’ha destacat que tot aquell amb un menyscabament superior al 33% tingui la consideració legal de persona amb discapacitat, és a dir, que aquesta definició quedi fixada per llei i no per un reglament, per a una major seguretat jurídica. D’altra banda, demanen la supressió del contracte de baix rendiment. D’aquesta manera, López ha manifestat que estan “sorpresos” ja que s’havia anunciat que se suprimiria aquest tipus de contracte però no ha estat així i proposen la supressió de l’article on es regula, ja que “no es pot permetre” que una persona amb discapacitat percebi “un salari substancialment inferior” al d’una persona que no té cap discapacitat.
 
Lleis laborals
D’altra banda, i pel que fa a les tres proposicions de llei que tenen per objectiu reformar el Codi de relacions laborals: la llei de les relacions laborals, la llei d'acció sindical i patronal i la llei reguladora del conflicte col·lectiu i que Demòcrates per Andorra ha entrat aquest dimarts a tràmit parlamentari, López ha destacat que les han d’analitzar però ha reiterat que comporten “més retrocessos que avenços”, especialment pel que fa als drets i la part econòmica relacionada amb els treballadors.
 
Catalunya
A l’últim, i pel que fa a la declaració d’independència per part del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha quedat en suspens, López ha reiterat el posicionament que des del PS s’ha mantingut des de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre: el desig que hi hagi diàleg. Així, el president del grup parlamentari mixt ha remarcat que mantenen “aquesta línia” i que estan molt atents a l’evolució dels fets.

El PS vol que el Grup d’exsíndics i exconsellers es pronunciïn sobre la reforma dels comuns

Crea: 10/11/2017 - 18:13
López i Alís, durant la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que el Grup d’exsíndics i exconsellers generals (GESCO) faci un informe sobre la modificació de les lleis de competències i de transferències abans que tots dos textos siguin sotmesos a l’aprovació del parlament. Així s’ha demanat per carta a Sindicatura, al mateix temps que s’han presentat fins a setze reserves d’esmena als dos projectes legislatius perquè les propostes de canvi fetes des de la formació i no acceptades en el treball en comissió, que Gerard Alís ha qualificat “d’exprés”, siguin debatudes al ple. El conseller general també ha volgut remarcar que amb el model de distribució de transferències que vol impulsar el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) perjudica de forma important diverses parròquies, entre elles Sant Julià de Lòria.
 
Així ho ha explicat Alís durant una compareixença de premsa celebrada aquest dimecres al Consell General. El parlamentari socialdemòcrata s’ha mostrat crític amb la forma com s’han treballat els dos textos a la comissió de finances. “Ha estat exprés, sense temps per parlar de les esmenes presentades ni dels informes que hi ha sobre la taula, que per nosaltres deixen dubtes sobre l’encaix dels textos en el nostre ordenament jurídic”, ha apuntat. 
 
I és en aquest context de dubtes el que, a parer del PS, fa necessari demanar l’opinió de la GESCO i fer servir la possibilitat que la llei que va crear l’entitat els hi dóna d’emetre informes no vinculants sobre lleis a tràmit. Alís ha apuntat que seria interessant poder “tenir la visió” dels “exparlamentaris que van treballar en el seu dia les lleis” així com la seva “experiència”. Ara, la petició ha de ser estudiada en la reunió de la junta de president que s’ha de celebrar aquest dijous. 
 
El conseller general del PS ha remarcat, un cop més, l’oposició al sistema de distribució de transferències que ha acabat plasmant DA a la llei que, al seu entendre, persegueix “dissimular la voluntat de tancar l’import total en 55 milions i que, després, cada comú acabi rebent el mateix que estava rebent”. Això fa que “es perjudiqui algunes parròquies amb els criteris, que no s’ajusten ni a la realitat ni a les necessitats dels comuns”. Alís ha lamentat que aquesta fórmula “pot crear injustícies i dificultats” i ha assenyalat que “Sant Julià resulta molt perjudicada i pot rebre un atac important a les seves finances, fins i tot ensorrar-les”. I és que, ha alertat, “quan es despleguin tots els criteris, especialment el de pernoctacions, suposarà una baixa molt important dels ingressos provinents de Govern”. 
 
 
Reserves d’esmena
Per evitar això, els consellers generals del PS han presentat fins a 16 reserves d’esmena als dos textos, tres per a la llei de delimitació de competències i tretze a la de transferències. En el primer cas, la voluntat és poder abordar al ple la voluntat que la delimitació dels entorns de protecció dels béns culturals, la recollida de residus i la gestió de les guarderies siguin assumits pel Govern.
 
Pel que fa a la llei de transferències, les reserves d’esmena serviran tant per defensar l’eliminació del text d’aquells aspectes sobre els quals hi ha dubte del seu encaix amb la Constitució com per intentar impulsar la proposta de repartiment feta des del PS, on es busca un major equilibri entre les parròquies i, principalment, una distribució que es faci en funció de les despeses i necessitats reals de la corporació. D’aquesta forma, i a diferència del que succeeix amb el model proposat per DA, no es perjudica cap parròquia.
 
Lleis laborals de DA
En la roda de premsa, també s’ha preguntat als consellers del PS per la reforma laboral que DA ha entrat a tràmit. Malgrat que els tres textos no han pogut ser analitzat encara en profunditat, el conseller general Pere López ha deixat clar que les primeres impressions no són pas positives. “Veiem que no han patit massa evolució i que es mantenen elements significatius com la reducció dels terminis de preavís, l’abaratiment dels acomiadaments o que no es permet un veritable exercici sindical”, ha explicat el parlamentari. Per tant, “la nostra opinió no canvia massa” més encara quan “fins i tot, en alguns termes, es va encara més enrere”. Segons ha assegurat López, “no hi veiem avenços; al contrari, pels treballadors hi ha articles que suposen un retrocés significatiu”.
 

López alerta que les reformes que vol impulsar DA suposaran “un retrocés” per a Andorra

Crea: 09/08/2017 - 14:11
López i Rosa Gili parlen amb el ministre Gilbert Saboya i la consellera Carine Montaner.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha avisat que les reformes que vol impulsar el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) en el que resta de legislatura poden, si es mantenen els detalls que s’han conegut fins ara, deixar el país pitjor que quan la formació taronja va arribar al poder. Així, el parlamentari ha alertat que les actuacions en els àmbits de Sanitat, Funció Pública, competències i transferències o laboral poden suposar un “retrocés”.
 
Així ho ha indicat López a l’hora de valorar el discurs del síndic general, Vicenç Mateu, pronunciat amb motiu de la celebració de la Festa de Meritxell. El president del grup mixt ha recordat que “fa molts anys que sentim parlar d’una sèrie de reformes [mencionades per Mateu en la seva al·locució] i aquestes no arriben”. Tampoc ha amagat un important escepticisme amb la possibilitat que els canvis que vol impulsar DA acabin sent beneficiosos pel país. “Ens sembla que l’Andorra de després de les reformes serà pitjor que l’anterior”, ha afirmat.
 
El conseller general ha recordat els grans àmbits pendents i el fet que, per la feina que s’ha realitzat fins ara, no fa concebre esperances de poder estar d’acord amb la línia que adopti DA. Així, ha reiterat que “no compartim la modificació de les competències i transferències” i ha expressat “la preocupació” pel que se sap fins ara de la reforma laboral. També ha indicat que “tenim grans reserves” del que es pugui fer en sanitat “pel desgavell que hi ha” i que “caldrà veure com es concreten els canvis a la funció pública, però tenim dubtes que, després, sigui millor”. 
 
López ha resumit la situació amb contundència: “La sensació que tenim és que DA ha trigat molt a fer aquestes reformes i pensem que acabaran sent un retrocés pel nostre país”. Així, ha manifestat que “pel que coneixem de totes elles, sembla que Andorra estarà pitjor i que l’oposició tindrà molta feina per explicar el que acabaran comportant”. 
Preparant el Debat d’Orientació.
 
 
El parlamentari socialdemòcrata també ha avançat la voluntat de protagonitzar “una intervenció dura” en el Debat d’Orientació Política de la setmana vinent. “Posarem sobre la taula situacions complicades que es viuen al país: sous insuficients, problemàtiques amb els pisos de lloguer, dificultats per les pensions”. Així, la voluntat és “recollir el que passar realment i no els discursos de flors i violes de DA”. I és que, ha lamentat, “la situació no fa més que agreujar-se i hi ha un Govern que dia a dia està més lluny d’aquestes situacions individuals que ens correspon posar sobre la taula”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - Reforma laboral