La consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili vol que Govern expliqui quines seran les conseqüències reals dels canvis que Demòcrates per Andorra (DA) vol impulsar amb el seu paquet de lleis laborals. Per això ha formulat una sèrie de preguntes que l’executiu haurà de respondre de forma escrita i on demana saber com afectarà la nova legislació, en cas d’aprovar-se, a casuístiques concretes que poden patir treballadors del país.
En l’escrit tramitat aquest dijous a Sindicatura, la parlamentària escaldenca recorda que “el grup parlamentari demòcrata, que dóna suport a Govern, ha tramitat un paquet de lleis que volen reformar el model laboral existent a Andorra”. Gili adverteix que “entre aquestes modificacions, n’hi ha que afecten la reducció dels dies de preavís que ha de donar un empresari en cas d’acomiadament no causal o la rebaixa de les indemnitzacions per acomiadaments injustificats o improcedents”. Per això, explica que “considerem convenient disposar d’informació concreta de com poden afectar aquestes modificacions als treballadors del nostre país” i argumenta que “donat que Govern ha formulat un criteri favorable als textos, ha d’haver estudiat els efectes reals de les disposicions de les noves lleis”.
Per això, fa vàries preguntes posant exemples concrets de quina seria la conseqüència d’aplicar la reforma laboral. En primer lloc, demana saber “quina seria la indemnització que els hi correspondria amb el Codi de relacions laborals actual a dos treballadors que estiguessin percebent com a sou net un salari mitjà a data de novembre del 2017 (2.050,67 euros) el primer, i el segon amb un salari de 1.000 euros i que acumulessin 15 anys de servei a l’empresa en cas d’un acomiadament no causal i sense fer-los treballar els dies de preavís estipulats a la llei”. Després també demana “quina seria la indemnització que els correspondria (...) si s’apliquessin les disposicions de la proposició de llei de relacions laborals ara a tràmit parlamentari”.
En la segona qüestió, Gili pregunta “quina seria la indemnització mínima que li correspondria amb el Codi de relacions laborals actual a dos treballadors que estiguessin percebent com a sou net el salari mitjà a data de novembre del 2017 (2.050,67 euros) el primer i un sou de 1.000 euros el segon, i que acumulessin 15 anys de servei a l’empresa en cas d’un acomiadament injustificat o improcedent”. Després també vol que se li contesti “quina seria la indemnització que els correspondria als mateixos assalariats si s’apliquessin les disposicions de la proposició de llei de relacions laborals ara a tràmit parlamentari?”.
Gili ha explicat que “volem posar en evidència l’afectació del nou codi de relacions laboral en relació amb l’anterior”. Per això, “plantegem la situació de dues persones, una amb el salari mitjà i una altra amb el mínim, amb quinze anys a l’empresa, que són acomiadades i demanen quina indemnització correspon ara i quina tocaria el dia que estigui en vigor la nova llei”. Així, “l’objectiu és que quedi clar per tothom com canvien aquestes indemnitzacions amb la reforma”.
El Partit Socialdemòcrata s'ha marcat de cara al 2018 quatre prioritats en matèria parlamentària. D'aquesta manera, tal com ha explicat el president del grup parlamentari mixt i conseller del PS, Pere López, un dels eixos sobre els quals incidiran serà la reforma laboral que Demòcrates per Andorra vol tirar endavant. També volen fer èmfasi en la reactivació econòmica, en les polítiques socials i en la funció pública.
D'aquesta manera, tal com ha explicat López, volen "fer front" a la reforma laboral que vol impulsar Demòcrates per Andorra tenint en compte que consideren que les conseqüències seran negatives per a la classe treballadora i, per tant, volen ser "contundents" en aquest aspecte, incidint també de manera especial en fer "pedagogia" per poder explicar a la ciutadania el que comporta aquesta reforma.
També volen reivindicar-se com a "partit innovador" en matèria econòmica. D'aquesta manera, el conseller socialdemòcrata ha lamentat que fins ara des de DA s'ha tingut una manera de legislar "poruga" i ha recordat les propostes que ha posat sobre la taula el PS per a la reactivació de l'economia.
D'aquesta manera, han defensat l'impuls que volen donar a l'emprenedoria, amb elements com el 'crowfunding' o les 'start-ups' i també ha destacat que es plantegen recuperar la qüestió de les cooperatives. Així, López ha remarcat que el que els agradaria és poder explicar als ciutadans que el PS té una manera de legislar "més agosarada" i amb propostes concretes per a la reactivació i la diversificació econòmica.
Altre dels eixos seran les polítiques socials, amb aspectes com el tercer pagador o les pensions. Així, i pel que fa a la reforma de la CASS, ha lamentat que sembla que no es prendrà "cap decisió" abans de finals de legislatura i, de manera paral·lela, des del partit es treballarà per preparar una proposta en aquest sentit per evidenciar que mentre DA fa "ulls clucs" a la problemàtica, des del PS es volen posar sobre la taula propostes.
I quant a la comissió de treball proposada la setmana passada pel ministre d'Afers Socials, Xavier Espot, per tractar les accions que cal implementar a la CASS, López s'ha mostrat escèptic: "Aquesta comissió té tots els ingredients per no fer gaire cosa". A l'últim, altre dels eixos de treball a nivell parlamentari serà estar a l'expectativa de la reforma de la funció pública, ja que ha destacat que pels "imputs" que han rebut sembla que es va en la línia de la precarització.
La primera secretària del PS, Susanna Vela, ha posat en relleu les diferents comissions obertes a la ciutadania que ja estan treballant en diferents aspectes, com el model social, l'organitzatiu o l'econòmic, per tractar temes com la sostenibilitat de la CASS, el benestar social, o la modificació de la llei electoral i de nacionalitat. Quant a les primàries, ha destacat que a mitjans de gener engegaran el procediment per poder escollir un candidat. Aquest procés, tal com ha destacat, es pot allargar uns dos mesos i mig o tres i ha recordat que estarà obert a la ciutadania amb una inscripció prèvia al cens de les primàries.
Ha reconegut que evidentment cal fer aquesta feina amb l'objectiu posat en el fet que les eleccions puguin ser al llarg del 2018 i ha conclòs que "la gent [del partit] torna a estar engrescada" després de comprovar la feina que s'està fent, molt especialment, des del grup parlamentari. Així ho ha posat en relleu en el berenar ofert a la premsa per fer balanç del 2017 i explicar els objectius per al 2018.
A l'últim, el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d'Andorra, Pere Baró, ha destacat que van començar amb sis membres i ara són quinze, i que volen incidir en ser "altaveus" dels problemes que preocupen la joventut. Així, ha incidit en el fet que hi ha un seguit de joves que "no troben resposta a les seves preguntes" i que volen un govern "que es preocupi" pels joves i comenci a treballar per a ells ja.
Visualitzar-se com alternativa no només en polítiques socials sinó també en el model econòmic. És l´objectiu del PS per al 2018. Els socialdemòcrates valoren les propostes innovadores fetes per diversificar l'economia, en contrast amb la inacció del Govern. El partit també comença a fer múscul per a les eleccions generals.
El PS tanca el 2017 convençut que ha evidenciat al Consell les conseqüències negatives de la política social de DA. Aquesta temàtica, amb la reforma laboral i la llei de la funció pública, continuaran sent prioritats pel 2018. Però Pere López també vol visualitzar que els socialdemòcrates poden ser alternativa de govern, també des d´un punt de vista econòmic. "No només en matèria social podem fer una política més justa i més redistributiva, sinó que en matèria econòmica podem ser més agosarats, legislar de manera més innovadora i oferir al país possibilitats que els demòcrates els estan negant", assegura.
En l'àmbit de partit, el PS mantindrà les comissions de treball obertes a la ciutadania, centrades en l´economia, la política social, el model d´estat i l'organització de la formació. Segons ha explicat la secretària general, Susanna Vela, el partit començarà de seguida la preparació de les eleccions generals per arribar-hi amb múscul. Creu que els votants "tornen a estar engrescats" perquè "el fet que hi hagi unes eleccions a la vista també ho produeix", però també perquè "han vist tota la feina que fem al Consell".
Al seu torn, sectorial jove continuarà centrant-se en la problemàtica de l´habitatge i el futur laboral i ja té al calendari una futura taula rodona sobre polítiques d´igualtat.
La reforma laboral, les polítiques socials, la reactivació econòmica i la reforma de la funció pública són les quatre grans prioritats a nivell parlamentari del Partit Socialdemocràta de cara a l’any vinent. Així ho va explicar ahir el conseller general i president del PS, Pere López, en una trobada amb els mitjans de comunicació per fer un balanç de la tasca feta el darrer any.
De les quatre prioritats, López va incidir especialment en la reforma de la legislació laboral i en la diversificació econòmica. En el primer cas, el parlamentari del PS va anunciar una “oposició contundent” a la reforma en els termes en què ha estat plantejada i va incidir en la “tasca pedagògica” que tocarà fer per explicar “les conseqüències que la reforma comportarà per a la classe treballadora”.
Pel que fa a la diversificació econòmica, López, que va criticar la manera “poruga” de legislar en aquest àmbit de DA a qui va acusar de “no haver fet pràcticament res”, va incidir en l’impuls que volen donar a l’emprenedoria i a les noves formes de finançament com el crowfunding, aspecte que, va denunciar, precisament DA vol eliminar amb les seves esmenes a la proposició de llei.
En aquest sentit, López, que va apuntar també la intenció de recuperar el tema de les cooperatives i va defensar la proposta de règim especial de comerç internacional, va avançar la intenció de la formació de reunir-se, ja de cara al gener o febrer, amb la Cambra de Comerç i les associacions empresarials per abordar aquesta regulació.
Quant a la reforma de la funció pública, el dirigent del PS va advocar per esperar a conèixer el text que es presenti, tot i que sí que va advertir, pel que fins ara n’ha transcendit, que “si va en la línia de precaritzar la funció pública” s’hi “oposaran també amb contundència”.
Respecte a la quarta de les prioritats, les polítiques socials, López va incidir en el tema de les pensions, les prestacions d’invalidesa i la figura del tercer pagador, una qüestió, va recordar que, segons una resposta de l’executiu taronja a una pregunta parlamentària, s’havia de començar a posar en funcionament a principis del 2017.
Pel que fa al balanç de la tasca parlamentària portada a terme, López va recordar la feina feta en àmbits com l’habitatge, la política social i especialment el seguiment de l’aplicació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris, el seguiment de les dificultats dels joves i infants en risc o assumptes com la plataforma de Soldeu.
En l’àmbit més estrictament de partit, la primera secretària de la formació, Susanna Vela, va confirmar que, durant el gener vinent, s’iniciarà el procés per a la convocatòria de les primàries per escollir el candidat a cap de Govern de la formació de cara a les properes eleccions generals, un procés en el qual podran participar “tots els ciutadans, andorrans i residents, majors de 16 anys i que s’hagin inscrit prèviament a un cens de primàries”. El procediment, prenent de referència l’anterior que es va seguir el 2015, es preveu que s’allargui entre dos i tres mesos, de manera que l’elecció del candidat s’acabarà concretant a la primavera.
D’altra banda, Vela va explicar que ja s’han posat en funcionament els quatre grups de treball de la formació, que agrupen les diferents comissions que ja tenia el partit, i que aborden el model econòmic, el social, d’organització i d’Estat. La primera secretària del PS, que es va felicitar del “bon nivell de participació” que hi ha en aquestes comissions, que “van més enllà de la preparació d’un programa electoral”.
Finalment, el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, Pere Baró, va fer balanç també de la tasca i les activitats portades a terme en el primer any de vida de la JSA i va destacar el fet d’haver “gairebé triplicat” el nombre de militants ja que ha passat dels sis que van arrencar el projecte als quinze actuals.
Entre les preocupacions del col·lectiu, Baró, que va remarcar que “el PS és l’única formació que dona realment suport als joves”, va incidir en l’habitatge i en aspectes lligats a les ajudes destinades als joves, ja siguin per a estudis, en el moment de buscar una feina o incoporar-se al mercat laboral, i també a les adreçades a aquells que es troben en situació de risc.
El Partit Socialdemòcrata (PS) va fer ahir un balanç de la feina feta al llarg d’aquest any i va posar sobre la taula les prioritats per a l’any vinent. En aquest context, el líder de la formació al Consell General, Pere López, es va mostrar convençut que han evidenciat les mancances de les polítiques socials impulsades per Demòcrates per Andorra (DA). Amb tot, López va deixar clar que el PS no es presenta només com una alternativa en matèria social, sinó que també es posiciona com la formació "més innovadora en matèria econòmica". "No només en matèria social podem fer una política més justa i més redistributiva, sinó que en matèria econòmica podem ser més agosarats, legislar de manera més innovadora i oferir al país possibilitats que els demòcrates els estan negant" amb la seva "política poruga i conservadora", va sentenciar.
Pel que fa a les prioritats per al 2018, López va posar sobre la taula la necessitat de fer pedagogia pel que fa a la reforma laboral, seguir insistint en polítiques socials, especialment en la problemàtica de les pensions i la implementació del tercer pagador, seguir d’aprop els canvis de la llei de la Funció Pública i lluitar per una reactivació econòmica que atragui la inversió estrangera.
El candidat per les eleccions
López va fer aquestes declaracions en un berenar amb els mitjans de comunicació acompanyat de la primera secretària, Susanna Vela i el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata (JSA), Pere Baró. En el mateix acte, Vela va anunciar que la voluntat de la formació socialdemòcrata és començar el procés de primàries per escollir el candidat a cap de Govern després de les festes de Nadal. Segons va detallar, la decisió estarà "oberta a tots els ciutadans que vulguin participar i que s’inscriguin al cens". Un cop encetat, el procediment es pot allargar "entre dos o tres mesos", de manera que els socialdemòcrates preveuen tenir candidat cap a la primavera.
Per la seva banda, Baró va fer una valoració de les joventuts del partit i va destacar que el PS és "l’única formació que es preocupa realment pels problemes dels joves". En aquest sentit, el socialdemòcrata va remarcar que els temes que més amoïnen als joves són les polítiques d’habitatge, les ajudes als estudis, els mecanismes per buscar feina i els joves i infants que estan en risc.
Baró també va fer un balanç del primer any de la joventut del PS que es va crear el novembre de l’any passat amb només sis membres i actualment ja el composen 15 persones "amb l’objectiu de donar veu als joves".
El conseller general i també president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha volgut defensar la tasca en matèria econòmica realitzada els darrers anys per la formació, contraposant-la amb l’escassa iniciativa que, en aquest àmbit, ha tingut tant el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) com el seu grup parlamentari. Així, s’ha mostrat molt crític amb els ‘taronges’, a qui ha acusat de ser “porucs i conservadors” a l’hora de legislar, fet que acaba comportant dificultats per tirar endavant molts projectes econòmics, i ho ha contraposat amb la capacitat “innovadora” mostrada des del PS. López ha fet aquestes declaracions durant el berenar amb representants de mitjans de comunicació ofert per celebrar el Nadal, acte durant el qual la primera secretària, Susanna Vela, ha informat de la voluntat d’encetar a mitjans de gener el procés de primàries per escollir candidat a cap de Govern i on el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata (JSA), Pere Baró, ha assegurat que el PS és l’única formació que realment és preocupa pels problemes del col·lectiu.
La trobada amb els periodistes ha servit per fer balanç de la feina realitzada enguany des del PS, tant a nivell de partit com en l’àmbit parlamentari. Així, López ha recordat tot el treball centrat en àmbits com l’habitatge, la política social, el seguiment de les dificultats dels joves i infants en risc o assumptes com la plataforma de Soldeu. També ha volgut avançar les principals fites de cara l’any vinent. I entre elles està treballar per la reactivació econòmica, amb projectes com la llei d’emprenedoria o els canvis en els règims especials de l’IRPF.
I, en aquest sentit, ha volgut defensar la tasca realitzada els darrers anys. “El PS pot fer més coses en matèria econòmica que DA, que finalment no ha fet res”, ha afirmat, tot recordant que “els textos que s’han aprovat, com l’IRPF, la llei del comerç o la de cooperatives han estat iniciatives nostres”. En canvi, ha lamentat, “DA té demandes per regular sectors o adaptar normatives i tampoc és capaç de fer-ho”. Al seu entendre, els ‘taronja’ tenen una “manera de legislar poruga, conservadora, sempre pensant que pot comportar riscos i sense capacitat d’adaptar-se al temps”. A més, “legislen tard i, sovint, malament”. El president del PS ha afirmat que “en matèria econòmica podem ser més agosarats”.
López també ha avançat una ferma oposició a la reforma laboral presentada pels demòcrates. “Hi farem front de forma contundent i volem fer pedagogia sobre el que pot suposar per a la classe treballadora”, ha explicat. Els consellers generals socialdemòcrates també mantindran un ferm seguiment de tot el que fa referència a polítiques socials i a la possible modificació de la llei de la Funció Pública. “Pel que ens arriba, el que podem preveure és que també ens tocarà fer oposició”, ha comentat.
La feina al partit
Per la seva banda, la primera secretària, Susanna Vela, ha expressat satisfacció pel fet que les quatre noves comissions de Treball s’han posat en marxa –aquest dimecres començarà a caminar la darrera, la que se centrarà en el model d’Estat- i que totes tenen un bon nivell de participació. També ha avançat la voluntat d’encetar durant el mes de gener el procés per a la convocatòria de les primàries de les quals ha de sortir el candidat a cap de Govern a les eleccions generals. En aquest sentit, ha recordat que és el comitè directiu qui ha d’aprovar l’inici del procediment així com la comissió de seguiment i el reglament d’uns comicis “oberts a tots els ciutadans; podrà votar tothom qui vulgui i s’inscrigui al cens”. Un cop encetat, el procediment pot allargar-se “entre dos o tres mesos” i, per tant, s’espera tenir cap de llista durant la primavera.
Per últim, en el berenar el coordinador de la JSA ha volgut fer balanç de la tasca realitzada per l’entitat des de la seva creació, la tardor del 2016. Baró ha valorat positivament el fet de tenir ja quinze membres i, per tant, triplicar ja el nombre de fundadors. A més, ha destacat la importància de tenir representació a l’executiva del PS, amb veu i vot.
“El nostre objectiu és donar veu als joves, ser-ne l’altaveu i traslladar els seus dubtes per intentar resoldre’s. Que ajudin a fer país i tenir un país com a nosaltres”, ha apuntat, tot indicant que les principals preocupacions del col·lectiu passen per àmbits com les polítiques d’habitatge, les ajudes per l’educació o la recerca de feina. Baró ha volgut defensar que, a diferències d’altres formacions, els socialdemòcrates sí que tenen molt en compte al seu col·lectiu. “Hem de buscar un Govern que es preocupi per nosaltres. Si algú pensa ja en els joves és el PS”, ha afirmat.
Fem un viatge al futur. Posem la màquina de temps en marxa i ens desplacem un any endavant. Un cop allà coneixem la Maria. Ella portava cinc anys treballant a una empresa. Cobrava 1.500 euros mensuals. Fa uns dies li van dir que l’acomiadaven sense donar-li gaires explicacions. La Maria sap que el seu fins ara cap l’haurà d’indemnitzar. Si aquesta situació s’hagués produït ara, en el nostre present, el cap li hauria hagut de pagar l’equivalent a 125 dies de salari (25 per cada any treballat). És a dir, una mica més de 6.000 euros. A banda, i com que el comiat serà ja efectiu el dia següent, també li haurà de pagar el sou de 60 dies perquè la llei marca actualment que, en aquests casos, l’empleat ha de cobrar 12 dies de salari per any treballat. Això suposaria 3.000 euros més. Però fa uns mesos que les noves lleis laborals, impulsades per DA, estan en vigor. I aquestes van fer que el màxim a percebre per preavís sigui únicament 30 dies de sou, és a dir: tot just 1.500 euros. En global, percebrà un 16% menys d’indemnització.
Ara xerrem amb el Pep. Ell té sort. Encara té feina. Fa dos anys que està a l’empresa, però ara el seu pare es troba malalt i voldria agafar-se una excedència per tenir cura d’ell uns quants mesos fins que millori la seva salut. En el nostre present, no tindria cap problema perquè amb dos anys d’antiguitat n’hi ha prou per poder sol·licitar-la, però la llei de DA ha incrementat aquest requisit a tres anys.
Abans de tornar a l’actualitat tenim l’oportunitat de conèixer la Dolors, a punt de fer els 65 anys. Ella, malgrat l’edat, volia continuar treballant uns mesos més, tant per poder aportar diners a la família com per millorar la seva pensió. Al nostre present ho podria fer sense problemes, però la llei de DA ara li impedeix. L’empresa ja li ha dit que li rescindirà el contracte i que, en tot cas, potser li ofereixen un de nou, amb pitjor sou, per prolongar la seva vida laboral.
Ja estem al present de nou. Amb la Maria, el Pep i la Dolors hem pogut copsar les conseqüències que pot tenir l’aplicació de la proposició de llei de relacions laborals de DA, un text que s’ha elaborat sense tenir en compte els interlocutors vàlids de la part treballadora, que queda molt i molt afeblida. Especialment sagnant és el canvi que es vol fer en les indemnitzacions per acomiadament improcedent, que seran considerablement reduïdes, fet que, en el fons, acaba suposant un menor càstig a aquells mals empresaris que, a l’hora de fer fora un empleat, intenten fer trampes per pagar menys.
I això, recordem, en un país on no hi ha subsidi d’atur, més enllà de la prestació per desocupació involuntària impulsada pel Govern del PS, i on tenir dret a prestacions socials pot arribar a ser missió impossible pels requisits que es demanen (per posseir un habitatge o un vehicle pot succeir que ja no te la concedeixin). I, en cas de poder accedir-hi, des de serveis socials, abans de donar un cop de mà a algú, se l’escaneja a ell i a tota la família, amb uns requisits que, més enllà de convertir el procediment en una odissea, pot arribar a immiscir-se en la intimitat i les relacions familiars d’una manera més que invasora.
No diré que tot el projecte legislatiu sigui dolent. Té alguns (pocs, tot sigui dit) aspectes positius, com el fet que es reculli el concepte del permís no retribuït en cas de malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d’un fill que vam proposar des del PS, l’allargament de la baixa de maternitat o mesures per afavorir la contractació de les persones amb discapacitat. Però, en el fons, això no deixa de ser un bon exercici de disfressar retallades de drets amb algun caramelet que no amaga la misèria final d’una llei típica de la dreta més pura, vista únicament des del prisma de la part patronal. Una reforma laboral que instaura més precarietat, dona la mà a regularitzar-la, liberalitzar-la i afeblir cada dia més la part assalariada. Vendre-ho com un avenç és una enganyifa pels treballadors del nostre país.
Referent a aquesta tercera i última proposició de llei, la de mesures de conflicte col·lectiu, la primera impressió en llegir-la és la sensació de percebre que encara no s'han desenvolupat correctament els drets laborals i sindicals dels treballadors que DA ja s'està actuant per limitar-los!
No fos cas! No fos cas que la gent abusés amb vagues i més vagues, veritat!!!
Que cal regular els conflictes col·lectius i el dret a vaga? Sí, però si ha de ser d'aquesta manera, tenim dubtes!
Vostès ho fan tot tan complicat, tan controlat, que al final sembla que aporten tots els ingredients perquè les condicions per permetre mesures de protesta, mesures per reivindicar solucions als conflictes col·lectius siguin tan feixugues que fins i tot no arribin a néixer.
L'aprovació de convocatòria de vaga és molt exigent.
Cal majoria simple, no dels assistents a la reunió per decidir si hi ha d'haver vaga o no, sinó majoria simple de tots els assalariats de l'empresa. (article 11). Encara caldrà veure si aquests es poden reunir de manera simultània, ja que hi ha empreses que treballen per torns i caldrà veure si es podran reunir en hores laborals.
L'article 12 de la Llei descriu com s'ha de fer la notificació de la convocatòria de vaga i decreta que s'ha de notificar cinc dies hàbils respecte a la data d'inici de la vaga pel sector privat i de vuit dies pel sector públic. Ara no farem una comparació exhaustiva però segons informació del mateix govern francès, en el sector privat un moviment de vaga es pot desencadenar en qualsevol moment, sense ni tan sols presentar un preavís.
En l'article 14, quan es parla de les funcions del comitè de vaga, que es compon d'un màxim de cinc persones si afecta l'àmbit de l'empresa i de set si afecta l'àmbit sectorial, clama al cel la responsabilitat enorme que vostès volen fer pesar en aquestes persones. Aquesta pot arribar a ser molt però que molt dissuasiva per tot el que es pot fer respondre a aquestes persones:
Garantir la prestació dels serveis necessaris per a la seguretat i la integritat de les persones i dels béns, per al manteniment dels locals, la maquinària, les instal·lacions i mercaderies de l'empresa, etc...
Assegurar l'execució efectiva de tota actuació dirigida a acomplir els serveis i els treballs de manteniment.
A fer possible la represa normal de les activitats, etc....
Tota aquesta responsabilitat pot recaure en 5 persones!!!
Mirin, a França responen els sindicats i els vaguistes per degradació de locals o de materials o de si hi ha hagut actes de violència.
Una altra de les seves habilitats: vendre les lleis i reglaments com a avenços socials però posant-hi tantes complicacions que al final no s'arriben a posar mai en pràctica. A vegades porten a percebre algunes lleis no com a lleis de drets sinó com les de l'antidret.
La proposició de llei contempla també que Govern pugui sotmetre el conflicte a un arbitratge, la resolució del qual és obligatori en cas que la vaga pugui posar en perill l'economia del país o la viabilitat futura de l'empresa o les empreses concernides. Fa una certa por quan saps que tens un Govern de dretes al poder, en el qual el món empresarial hi té un ascendent molt fort.
En la línia de l'estructura de la llei anterior, la de drets sindicals, aquí també hi ha el pendent per la part patronal: el dret del tancament patronal. Equilibri que no sé si calia, ja que l'objectiu de la llei ja és emmarcar l'execució de mesures com la vaga que ja es fa per donar garanties a la part patronal i als usuaris o clients de les empreses.
Aquesta part ens genera molts dubtes perquè pot posar en perill el mateix dret de vaga. Ho mirarem atentament!
Molts sectors estan afectats pels serveis mínims, la llista és llarga. En canvi, si fem comparació, a França no hi ha serveis mínims en el sector privat.
Un cop més ens sembla que encara no hi ha dret de "vaga" que ja l'estem limitant.
Mirin, probablement, vostès han treballat seguint dret comparat. És possible però de veritat que sembla que en molts aspectes han agafat vostès les regulacions més estrictes que han pogut trobar.
I francament en moltes de les seves propostes tenim seriosos dubtes que aquestes, si fossin analitzades, haurien rebut l'aval dels organismes internacionals especialistes i garants dels drets socials i laborals de les persones.
No volem que es pugui dir que ens oposem a què es reguli el dret de vaga, la resolució dels conflictes col·lectius i del tancament patronal, així doncs avui no votarem en contra de la presa en consideració de la proposició de llei. De fet ens abstindrem, ja que el fet que se'ns hagin generat molts dubtes quant al què proposen no ens permet avui votar-hi a favor.
Presentar aquesta llei de drets sindicals conjuntament amb la reforma del Codi de Relacions Laborals és un gran desencert.
Ja els hi vam dir a l'ocasió del debat de la presa en consideració de la proposició de llei sindical, tramitada pels tres consellers socialdemòcrates i que DA va decidir desestimar.
Vostès, amb la seva obsessió de no voler acceptar o debatre proposicions de llei dels altres grups que no siguin el de la majoria, obsessió que ja hem vist moltes vegades, van perdre l'ocasió de fer les coses de manera més eficient i més justa.
La pregunta és: realment volien una modificació del Codi de Relacions Laborals justa, digerible per la societat andorrana i adequada a les necessitats de tot el ventall laboral d'aquest país? Realment volen una regulació homologable i adequada dels drets sindicals i del conflicte col·lectiu? Realment ho volien, ho volen?
Si és el cas, calia tenir interlocutors vàlids de totes les parts enfront per poder debatre, demanar informació o valorar la idoneïtat de les seves propostes. Han tingut aquests interlocutors? Ja contesto jo: NO, NO els han tingut.
De fet, en una estructura de tres potes (Govern, part patronal i part treballadora) tenen una pota coixa, molt coixa i gairebé podria dir que amputada. Ho sé de manera fefaent!!! Perquè vostès mateixos ho han reconegut en l'exposició de motius d'aquesta mateixa proposició de llei.
Podem llegir que amb la llei anterior del 2008 de drets sindicals "no s'ha aconseguit el grau d'assoliment desitjat en l'aplicació dels drets col·lectius de representació i de negociació col·lectiva" i també diuen vostès "cal fer front a aquesta mancança modificant el marc legislatiu per fomentar l'acció sindical a les empreses, per desenvolupar la democràcia en el si de les relacions de les relacions laborals"...
Això ho diuen vostès senyors de DA, no ho he dit jo!!!!
I encara diuen més: "l'objectiu de la proposició de llei és la de potenciar l'acció institucional de les organitzacions sindicals i patronals en benefici del foment i de la creació de riquesa".
Realment es creuen les paraules que escriuen?
No voldríem creure que les posen per quedar bé, per lluir de bonics títols de llei, que presenten bé de cara en fora, per fer veure que som molt respectuosos i socials amb els nostres treballadors però fent-ho només de cara a una aparença exterior i que quan rasques una mica veus que és tot pura façana.
De fet tot això per dir que lamentem de veritat que no es prengués en consideració la nostra proposició de llei sindical. I no ho diem per disgust personal perquè ja hi estem acostumats i això no importa. Ho diem pel país i per les afectacions que poden tenir unes lleis no adequades a la nostra realitat social i econòmica.
La nostra proposició de llei sí que corresponia a les necessitats dels sindicats. Les vam treballar amb ells. I francament estic convençuda que haurien sigut acceptades per la part empresarial i patronal, ja que només comportaven coses més que assumides en tots els països democràtics. I que a més reforçava i legitimava la representació dels treballadors en benefici de totes les parts.
Però bé, un cop més: una ocasió perduda, una pèrdua de temps.
Fan referència a legislació internacional i què volen que els hi digui? En què seguim les recomanacions internacionals?
No ens ho expliquen massa i sembla clar que tampoc volen que ningú, cap organisme internacional analitzi la nostra legislació, el que seria una garantia pels drets fonamentals. Sembla que tinguin al·lèrgia a plantejar l'adhesió per Andorra a Organismes Internacionals com l'OIT, l'adhesió a Tractats o Convenis Internacionals que desenvolupen drets socials i laborals.
Adherim-nos-hi si realment volem complir estàndards internacionals.
De què tenim por?
Que es posin en evidència totes les mancances que tenim en relació als drets socials i laborals?
Senyors de DA,
Més enllà de lamentar els tempos de la llei també en destacaré les mancances que té aquesta a parer nostre.
Aquesta proposició de llei parla de subvencions als sindicals però no concreta res. Ni quan ni com ni per qui! (article 12). És a dir, tot queda a l'aire! Nosaltres sí que vam fer propostes concretes. Un mínim de recursos econòmics és important per tenir mitjans per exemple per demanar assessoraments jurídics en casos d'haver de posicionar-se en relació a propostes governamentals de lleis, reglaments o qualsevol altra cosa i aquest és un exemple. Hi ha més necessitats.
Vostès, limiten més el nombre de representants. En empreses de 50 treballadors, n'hi posen un de sol quan nosaltres en posàvem dos per exemple. (article 13).
El tema dels permisos per exercir el dret sindical és molt limitat, molt restrictiu. (article 14). La proposta dels socialdemòcrates era molt més realista i per tant entenc que eficient per tal d'atorgar reals condicions de bon funcionament del dret sindical. Això no es pot fer ni per amor a l'art ni per inspiració divina. Exercir una bona activitat sindical demana dedicació, demana disponibilitat horària per parlar amb els homònims, per poder treballar els temes.
Vostès proposen un tímid article que es refereix a la tutela judicial de les persones sindicalistes. La nostra llei anava més enllà i dotava d'una protecció de qui lluita pels seus drets i els dels seus companys molt més realista. (article 17).
La seva proposició de llei dedica un apartat molt important a l'acció patronal.
Mirin, no sé. No és que tinguem res en contra que això es reguli però fa mal als ulls veureu aquí quan el dret sindical dels treballadors gairebé ni existeix. Volen presentar-ho com un equilibri entre les dues parts: la patronal i la treballadora. Però francament aquesta disposició posa encara més en evidència el gran desequilibri de drets que tenim entre les dues parts.
Suposo que ja ho veuen venir. No els hi donarem suport en la presa en consideració d'aquesta proposició de llei.
Nosaltres ja vam presentar el nostre model, validat pels sindicats existents avui dia (i de qui un cop més valoro la seva feina i perseverança en un país en què és molt difícil aquesta tasca). El nostre model donava més drets, més protecció i més garanties de tirar endavant una activitat sindical de veritat. No una que com l'anterior tindrà un èxit dubtós.
En aquesta primera ronda d'intervencions ens referim a la primera de les proposicions de llei laborals: la reforma del Codi de Relacions Laborals.
Vostès, senyors de DA, ens presenten una llei que segons la seva pròpia exposició de motius,
busca adaptar-se a l'evolució de les relacions laborals i econòmiques, adaptar-se a l'evolució de la societat i als neguits exposats per les empreses i els treballadors. També pretén dinamitzar i desenvolupar les relacions laborals, ampliar les modalitats de contractació per adaptar-les a les característiques del nostre mercat de treball.
Llegit així, sembla una reforma amb bones intencions i pot semblar orientada des d'una bona perspectiva. Malauradament nosaltres ens ho mirem des d'un altre prisma i hi veiem unes conseqüències fortament perjudicials per molts dels nostres ciutadans.
Malgrat vostès apunten una millora de l'economia, pel que ens arriba a nosaltres, la situació no està com per tirar coloms. L'escenari de crisi continua ben present i moltes famílies ho estan passant malament. Els salaris són baixos, a través de les respostes a les preguntes de la consellera Síliva Bonet ens n'assabentàvem la setmana passada.
Estem en un país en què el dia d'avui, en ple segle 21, el nostre país encara no disposa d'una prestació d'atur. Prestació que ajuda aquelles persones que es queden sense feina a parar el cop en cas de pèrdua del seu lloc de treball. No la tenim i veient els salaris i el cost de la vida a Andorra, sabem que és molt difícil per molta gent haver pogut fer un coixí econòmic per afrontar una gran patacada, com pot ser la pèrdua del lloc de treball d'un membre d'una família.
Aquí, com arreu sabem que costa molt retrobar feina a una certa edat per totes aquelles persones que s'han quedat a l'atur.
A més cada dia més, sabem que les feines poc qualificades van desapareixent i desapareixeran cada dia més per l'aparició de noves tecnologies i de noves maquinàries; que fan que la intervenció humana vagi pel camí de ser cada cop menys necessària.
El mercat de lloguer està pels núvols i ara més que mai.
Tenir dret a prestacions socials pot arribar a ser missió impossible; pels requisits que el Govern demana i que poden fer que per posseir un habitatge o un vehicle ja no se't pugui ajudar en res.
I això sense haver mencionat encara la llei de serveis socials i sociosanitaris i el seu famós LECS que encara complica més la cosa; ja que el Govern abans de donar un cop de mà a algú, l'escanejarà a ell i a tota la seva família: pares, fills, néts... Uns requisits que més enllà de convertir el procediment en una odissea, pot arribar a immiscir-se en la intimitat i les relacions familiars d'una manera més que invasora.
A més, avui dia i ho reclamàvem fa poc en el darrer debat d'orientació política, ens sembla més que mai imprescindible tenir en mà un estudi del cost de la vida a Andorra. Un estudi imprescindible abans de poder plantejar reformes legislatives que afecten el poder adquisitiu dels nostres ciutadans.
Com ho poden ser les indemnitzacions en cas d'acomiadament, la remuneració a la baixa de les hores extres i moltes de les mesures que estan incloses en aquesta reforma del Codi de Relacions Laborals plantejat pel grup parlamentari de la majoria que dóna suport a Govern.
Un grup que dóna suport a un Govern que és el de tots els Andorrans (no ho oblidem) i que ha de treballar perquè tota la ciutadania andorrana pugui viure en unes condicions bàsiques i dignes,
DA hauria d'haver estudiat les condicions reals de vida dels nostres ciutadans. Sabem que no ho han fet, senzillament pel fet que sabem que no disposen d'eines per avaluar la situació, en tot cas, no disposen de les eines suficients i necessàries.
Aquesta és una primera reflexió important que posem ara i avui a sobre la taula.
Senyyors DA, vostès tiren endavant una reforma important de les normes laborals d'aquest país sense haver buscat abans a tenir interlocutors vàlids i legítims de la part treballadora, sense haver instaurat abans uns sindicats, uns representants dels treballadors capacitats pels recursos econòmics, temporals i de tota mena a la seva disposició, per poder fer el contrapès amb els posicionaments de la part patronal, totalment legítims evidentment.
Així, avui DA es tira al buit, sense tenir la capacitat d'avaluar les conseqüències de les seves accions, cedint potser només a les pretensions d'una part de la relació laboral i deixant-ne la part més fràgil a l'estacada, la part treballadora.
Així doncs ens trobem en front d'una reforma que un cop més (vostès de DA en comencen a ser especialistes) fomenten la precarietat, donen la mà a regularitzar-la, la liberalitzen i afebleixen així la part assalariada.
I com ho fan. Doncs:
• Flexibilitzen els contractes de treball creant més i més figures de contractes temporals.
• Fan l'acomiadament més fàcil i més barat amb la reducció del preavís de 90 a 30 dies per l''acomiadament no causal, perjudicant així l'assalariat que guanya sous baixos i que no té prestació d'atur.
• Fan treballar més hores als menors, tot obligant-los després a fer un mes de vacances a l'estiu quan potser aquest treball ajuda a la família i a més, per segons quins joves, és millor que estiguin treballant en una feina adaptada a la seva edat a estar tot el dia al carrer.
• Treuen temps de repòs entre les jornades de treball sense explicar massa quin sentit té quan segurament aquesta mesura s'hauria de plantejar en el sector concernit. Ara podem perjudicar algunes persones quan la seva feina no requereix això.
• Pugem els anys per tenir dret a una excedència per tenir cura d'un malalt: tres anys en lloc de dos. Que volen que els hi digui!!! Realment és necessari, es posen vostès a la pell de la persona que ho necessita.
• Baixen el preu de l'hora extraordinària. Una mesura més que va en contra del treballador que veu empobrir-se el seu nivell de vida.
• Rescindeixen el contracte de la persona amb edat de jubilació i això pot ser un problema, ja que aquesta pot necessitar el sou íntegre per tirar endavant i a més en molts casos pot ser un pilar econòmic familiar. Ningú o pocs treballen per gust fins a edats avançades (a part d'aquells empresaris que treballen per ells i que van al ritme que ells decideixen). La gran majoria del qui treballen fins a edats avançades ho fan per obligació.
• Redueixen la indemnització per acomiadament indegut. Això ni ho entenem ni ho acceptem. No podem compartir que a través d'aquests canvis que proposen es puguin arribar a premiar aquells patrons que fan malament les coses.
Certament no tot és negatiu, ja que algunes propostes (poques, però sí algunes) ens semblen interessants.
Ens agrada la seva proposta d'allargament de la baixa de maternitat. Tot i que pujar la durada de la baixa de maternitat està molt bé però cal tenir en compte que més enllà d'aquests primers mesos de la vida s'ha de poder tirar endavant la família i amb totes les retallades que vostès plantegen serà molt difícil.
Reconeixem com un avançament a allò que hi havia fins ara que hagin recollit el concepte del permís no retribuït en cas de malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d'un fill menor de divuit anys o per intervencions quirúrgiques, tot i que per nosaltres el nou dret es queda curt. Ja tindrem ocasió de tornar-ne a parlar.
També ens agrada veure mesures per afavorir la contractació de les persones amb discapacitat...
Ara bé, encarant ja la conclusió, pensem que vostès han fet un bon exercici de disfressar retallades de drets amb algun caramelet, que pot estar bé, però que no amaguen la misèria final.
També opten per prioritzar la figura dels representants dels treballadors en detriment dels representants sindicals. Els hi fan por la gent organitzada, prefereixen representants dels treballadors més aïllats i vulnerables (per la manca de recursos econòmics i suport col·lectiu en la reflexió).
Ja sé que això no els hi agradarà, tot i que no entenc el perquè, però aquesta llei és la típica llei de la dreta més pura.
Una llei vista únicament des del prisma de la patronal que és legítim que vostès la defensin però parin ja d'auto qualificar-se de centre, progressistes o amb sensibilitat social, que no enganyen a ningú!
Aquesta llei instaura més precarietat, dóna la mà a regularitzar-la, liberalitzar-la i afeblir cada dia més la part assalariada.
Vendre aquesta proposició de llei com un avenç és una enganyifa pels treballadors del nostre país.
Com a conclusió i per tot l'exposat, anuncio el nostre vot negatiu a la presa en consideració d'aquesta proposició de llei.
El Codi de Relacions laborals anterior ens semblava ja deficient en molts aspectes però ara aquesta modificació ens amoïna encara més per les conseqüències nefastes que comportarà per moltes persones.
