Intervenció de Rosa Gili en el debat de presa en consideració de la llei de relacions laborals

En aquesta primera ronda d'intervencions ens referim a la primera de les proposicions de llei laborals: la reforma del Codi de Relacions Laborals.

Vostès, senyors de DA, ens presenten una llei que segons la seva pròpia exposició de motius,

busca adaptar-se a l'evolució de les relacions laborals i econòmiques, adaptar-se a l'evolució de la societat i als neguits exposats per les empreses i els treballadors. També pretén dinamitzar i desenvolupar les relacions laborals, ampliar les modalitats de contractació per adaptar-les a les característiques del nostre mercat de treball.

Llegit així, sembla una reforma amb bones intencions i pot semblar orientada des d'una bona perspectiva. Malauradament nosaltres ens ho mirem des d'un altre prisma i hi veiem unes conseqüències fortament perjudicials per molts dels nostres ciutadans.

Malgrat vostès apunten una millora de l'economia, pel que ens arriba a nosaltres, la situació no està com per tirar coloms. L'escenari de crisi continua ben present i moltes famílies ho estan passant malament. Els salaris són baixos, a través de les respostes a les preguntes de la consellera Síliva Bonet ens n'assabentàvem la setmana passada.

Estem en un país en què el dia d'avui, en ple segle 21, el nostre país encara no disposa d'una prestació d'atur. Prestació que ajuda aquelles persones que es queden sense feina a parar el cop en cas de pèrdua del seu lloc de treball. No la tenim i veient els salaris i el cost de la vida a Andorra, sabem que és molt difícil per molta gent haver pogut fer un coixí econòmic per afrontar una gran patacada, com pot ser la pèrdua del lloc de treball d'un membre d'una família.

Aquí, com arreu sabem que costa molt retrobar feina a una certa edat per totes aquelles persones que s'han quedat a l'atur.

A més cada dia més, sabem que les feines poc qualificades van desapareixent i desapareixeran cada dia més per l'aparició de noves tecnologies i de noves maquinàries; que fan que la intervenció humana vagi pel camí de ser cada cop menys necessària.

El mercat de lloguer està pels núvols i ara més que mai.

Tenir dret a prestacions socials pot arribar a ser missió impossible; pels requisits que el Govern demana i que poden fer que per posseir un habitatge o un vehicle ja no se't pugui ajudar en res.

I això sense haver mencionat encara la llei de serveis socials i sociosanitaris i el seu famós LECS que encara complica més la cosa; ja que el Govern abans de donar un cop de mà a algú, l'escanejarà a ell i a tota la seva família: pares, fills, néts... Uns requisits que més enllà de convertir el procediment en una odissea, pot arribar a immiscir-se en la intimitat i les relacions familiars d'una manera més que invasora.

A més, avui dia i ho reclamàvem fa poc en el darrer debat d'orientació política, ens sembla més que mai imprescindible tenir en mà un estudi del cost de la vida a Andorra. Un estudi imprescindible abans de poder plantejar reformes legislatives que afecten el poder adquisitiu dels nostres ciutadans.

Com ho poden ser les indemnitzacions en cas d'acomiadament, la remuneració a la baixa de les hores extres i moltes de les mesures que estan incloses en aquesta reforma del Codi de Relacions Laborals plantejat pel grup parlamentari de la majoria que dóna suport a Govern.

Un grup que dóna suport a un Govern que és el de tots els Andorrans (no ho oblidem) i que ha de treballar perquè tota la ciutadania andorrana pugui viure en unes condicions bàsiques i dignes,

DA hauria d'haver estudiat les condicions reals de vida dels nostres ciutadans. Sabem que no ho han fet, senzillament pel fet que sabem que no disposen d'eines per avaluar la situació, en tot cas, no disposen de les eines suficients i necessàries.

Aquesta és una primera reflexió important que posem ara i avui a sobre la taula.

Senyyors DA, vostès tiren endavant una reforma important de les normes laborals d'aquest país sense haver buscat abans a tenir interlocutors vàlids i legítims de la part treballadora, sense haver instaurat abans uns sindicats, uns representants dels treballadors capacitats pels recursos econòmics, temporals i de tota mena a la seva disposició, per poder fer el contrapès amb els posicionaments de la part patronal, totalment legítims evidentment.

Així, avui DA es tira al buit, sense tenir la capacitat d'avaluar les conseqüències de les seves accions, cedint potser només a les pretensions d'una part de la relació laboral i deixant-ne la part més fràgil a l'estacada, la part treballadora.

Així doncs ens trobem en front d'una reforma que un cop més (vostès de DA en comencen a ser especialistes) fomenten la precarietat, donen la mà a regularitzar-la, la liberalitzen i afebleixen així la part assalariada.

I com ho fan. Doncs:

• Flexibilitzen els contractes de treball creant més i més figures de contractes temporals.

• Fan l'acomiadament més fàcil i més barat amb la reducció del preavís de 90 a 30 dies per l''acomiadament no causal, perjudicant així l'assalariat que guanya sous baixos i que no té prestació d'atur.

• Fan treballar més hores als menors, tot obligant-los després a fer un mes de vacances a l'estiu quan potser aquest treball ajuda a la família i a més, per segons quins joves, és millor que estiguin treballant en una feina adaptada a la seva edat a estar tot el dia al carrer.

• Treuen temps de repòs entre les jornades de treball sense explicar massa quin sentit té quan segurament aquesta mesura s'hauria de plantejar en el sector concernit. Ara podem perjudicar algunes persones quan la seva feina no requereix això.

• Pugem els anys per tenir dret a una excedència per tenir cura d'un malalt: tres anys en lloc de dos. Que volen que els hi digui!!! Realment és necessari, es posen vostès a la pell de la persona que ho necessita.

• Baixen el preu de l'hora extraordinària. Una mesura més que va en contra del treballador que veu empobrir-se el seu nivell de vida.

• Rescindeixen el contracte de la persona amb edat de jubilació i això pot ser un problema, ja que aquesta pot necessitar el sou íntegre per tirar endavant i a més en molts casos pot ser un pilar econòmic familiar. Ningú o pocs treballen per gust fins a edats avançades (a part d'aquells empresaris que treballen per ells i que van al ritme que ells decideixen). La gran majoria del qui treballen fins a edats avançades ho fan per obligació.

• Redueixen la indemnització per acomiadament indegut. Això ni ho entenem ni ho acceptem. No podem compartir que a través d'aquests canvis que proposen es puguin arribar a premiar aquells patrons que fan malament les coses.

Certament no tot és negatiu, ja que algunes propostes (poques, però sí algunes) ens semblen interessants.

Ens agrada la seva proposta d'allargament de la baixa de maternitat. Tot i que pujar la durada de la baixa de maternitat està molt bé però cal tenir en compte que més enllà d'aquests primers mesos de la vida s'ha de poder tirar endavant la família i amb totes les retallades que vostès plantegen serà molt difícil.

Reconeixem com un avançament a allò que hi havia fins ara que hagin recollit el concepte del permís no retribuït en cas de malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d'un fill menor de divuit anys o per intervencions quirúrgiques, tot i que per nosaltres el nou dret es queda curt. Ja tindrem ocasió de tornar-ne a parlar.

També ens agrada veure mesures per afavorir la contractació de les persones amb discapacitat...

Ara bé, encarant ja la conclusió, pensem que vostès han fet un bon exercici de disfressar retallades de drets amb algun caramelet, que pot estar bé, però que no amaguen la misèria final.

També opten per prioritzar la figura dels representants dels treballadors en detriment dels representants sindicals. Els hi fan por la gent organitzada, prefereixen representants dels treballadors més aïllats i vulnerables (per la manca de recursos econòmics i suport col·lectiu en la reflexió).

Ja sé que això no els hi agradarà, tot i que no entenc el perquè, però aquesta llei és la típica llei de la dreta més pura.

Una llei vista únicament des del prisma de la patronal que és legítim que vostès la defensin però parin ja d'auto qualificar-se de centre, progressistes o amb sensibilitat social, que no enganyen a ningú!

Aquesta llei instaura més precarietat, dóna la mà a regularitzar-la, liberalitzar-la i afeblir cada dia més la part assalariada.

Vendre aquesta proposició de llei com un avenç és una enganyifa pels treballadors del nostre país.

Com a conclusió i per tot l'exposat, anuncio el nostre vot negatiu a la presa en consideració d'aquesta proposició de llei.

El Codi de Relacions laborals anterior ens semblava ja deficient en molts aspectes però ara aquesta modificació ens amoïna encara més per les conseqüències nefastes que comportarà per moltes persones.