Partit Socialdemòcrata

Reforma laboral

Vela alerta que les discrepàncies entre SAAS i Govern poden endarrerir encara més la reforma sanitària

Crea: 09/04/2017 - 18:49
Un instant de l'entrevista de Susanna Vela a la SER (SER Andorra).
La secretària d’organització del Partit Sociademòcrata (PS), Susanna Vela, ha alertat que les diferències existents entre el Govern i la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) poden suposar més endarreriments a l’hora de tirar endavant la necessària reforma sanitària. La dirigent de la formació ha recordat que ja fa molts anys que no s’han pres decisions i que, per tant, els problemes continuen sense solucionar-se.
 
Vela ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista que ha concedit al programa ‘Hora Andorra’ de SER Andorra, en la qual ha abordat diferents assumptes de l’actualitat política. I l’estancament de la reforma sanitària ha estat un d’ells. “Estem com fa quatre anys; moltes promeses, però la canterella és la mateixa”, ha manifestat la secretària d’organització del PS que, a més, ha volgut posar sobre la taula les desavinences que, segons han publicat diferents mitjans, haurien sorgit principalment entre el director del SAAS, Josep Maria Piqué, i el ministre de Sanitat, Carles Álvarez Marfany. “Ara veiem que hi ha moltes diferències; ells mateixos han perdut el fil”, ha lamentat.
 
La dirigent socialdemòcrata també s’ha mostrat molt crítica amb les lleis laborals que Demòcrates per Andorra (DA) va presentar ara fa uns mesos i que, segons van assegurar, tenen la intenció d’entrar a tràmit properament. Vela ha deixat molt clar que els textos no seran positius, principalment perquè suposen un greu perjudici pels assalariats. “La reforma laboral de DA no és per millorar sinó per empitjorar la situació dels treballadors del país”, ha assegurat, a la vegada que ha advertit que “no afavorirà els empleats ni tampoc la qualitat de serveis que es donen a Andorra”. Per tant, ha avisat, si s’acaba aprovant, no trigarà gaire a necessitar importants modificacions.
 
Sobre la posició del PS a l’hora de votar les lleis que plasmaran el nou model de competències i transferències comunals, la secretària d’organització de la formació ha deixat clar que, sobretot per la part del segon text, els canvis impulsats des del Govern no els convencen. “No hi ha un trasllat del pacte en competències a les transferències; no és una reforma com nosaltres enteníem que havia de ser”, ha valorat, tot i que no ha volgut avançar quin serà el posicionament final dels parlamentaris recordant que encara s’han de presentar esmenes i debatre-les posteriorment en comissió. 
 
Vela també ha parlat de l’actualitat al PS, amb la celebració a la tardor del congrés que ha de servir per renovar la direcció i, també, de les primàries per escollir el candidat a cap de Govern de la formació de cara a les generals previstes per l’any 2019. La secretària d’organització ha remarcat el caràcter “democràtic” d’aquest sistema. “Són perquè tothom pugui expressar opinions. Si hi ha més d’un candidat, millor”, ha comentat. 
 

Rosa Gili: “Per fer la reforma laboral, el primer era enfortir els sindicats”

Crea: 08/29/2017 - 11:08
La consellera general del PS Rosa Gili (X.Pujol / Diari d'Andorra).
Rosa Gili, mestra de professió, és consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS). A punt de començar l’activitat del curs polític, veu “força pobre” la gestió de Demòcrates per Andorra (DA).
 
Quina valoració té de l’activitat parlamentària aquest mandat?
No massa satisfactòria. Per exemple, DA diu que s’està avançant en la Llei de Funció Pública, però no en sabem res. El mateix amb la reforma sanitària. És a dir, s’ha marejat molt la perdiu, se n’ha parlat molt, però a dia d’avui encara no visualitzem la reforma. Referent a la llei de competències i transferències, s’ha entrat a tràmit, i és insatisfactòria. És cert que la legislatura va començar de forma difícil amb la crisi de BPA. Però DA disposa de recursos, té majoria absoluta i venia d’una majoria absolutíssima. No està a l’altura de les expectatives.
 
Hi ha quatre reformes destacades per tancar. Es va tard?
Tard no, tardíssim. Et remeto al que va passar fa un any. En el sentit que Toni Martí havia consensuat amb tots els comuns la reducció de les transferències, però aquest acord no estava emparat per la llei i després s’ha hagut de fer aquest treball amb els comuns que pensem que ha tingut un resultat decebedor.
 
Vista la reforma, es penedeixen d’haver votat que no al febrer a la congelació de les transferències?
No. Sempre demanem que les coses es facin seguint la legalitat. Enteníem que feia falta una reducció de les transferències, però no podíem acceptar un acord institucional sense empara de la llei. DA evitava afrontar segons quins conflictes, amb els cònsols i territoris, i la reforma almenys els ha obligat a fer aquest treball amb els comuns.
 
El vot del PS serà negatiu en competències i transferències?
Hi ha moltes possibilitats que sigui així. Farem esmenes, però sabem que hi ha poques probabilitats que canviï res, atès que el grup liberal ja ha anunciat que hi donarà suport.
 
Una reforma pendent de tràmit és la laboral, us crea neguit?
Si no en canvia el plantejament, sí. Molts dels articles, el codi de relacions laborals, anaven a fomentar la precarietat, cap a contractes més provisionals, amb menys garanties i tota una sèrie d’enduriments. Tenim entès que sindicats i patronal han fet propostes, caldrà veure com es recull en el text final, i a partir d’aquí ens hi posarem. Si entren la llei a tràmit com s’havia parlat, hi haurà feina a fer esmenes.
 
Quins aspectes els preocupen?
És extens. Però vam entrar una proposició de llei de llibertat sindical que DA va tombar que anava encarada a fer forts els sindicats, a garantir que disposessin de recursos, i pel que ens arriba de la proposició de llei de DA al respecte, té moltíssimes mancances. Els sindicats han de tenir eines per defensar els seus drets, no pot ser que els treballadors hagin d’esmenar una llei al migdia entre la pausa de les postres i el cafè. El procés de diàleg per a la reforma laboral hauria estat més rica si tinguéssim una llei de llibertat sindical que els garantís mitjans per debatre-la. Per fer la reforma, primer calia enfortir i donar recursos als sindicats. La reforma tal com estava plantejada també acota massa el dret a vaga, que està reconegut als països veïns i és l’últim recurs d’un treballador per defensar drets.
 
Demanaran finalment que comparegui Descarrega per la reforma de Funció Pública?
Sí. Aquesta reforma ja va ser un dels anuncis estrella no d’aquesta legislatura, sinó de l’anterior, i només es va fer la reforma de les pensions. S’han tocat sous, pensions de jubilació, i no s’ha valoritzat ni motivat els funcionaris. El Govern del PS va fer taules de treball sobre la Funció Pública, però ells no, i no sabem que hi tenen sobre la taula. És una llei feixuga, no veuria impossible que els faltés temps aquest mandat.
 
Un dels seus cavalls de batalla ha estat la precarietat dels treballadors eventuals.
Sí. Hem fet moltes demandes d’informació, i entenem que la figura sigui necessària en certs llocs, però DA no ha sabut afrontar el problema i l’ha fet gran. Hi ha persones treballant de manera eventual des de fa 10 i 15 anys. Cal treballar per una administració forta, i falta reflexió i seriositat. A més, l’administració també està contractant per la via d’ETT, un plantejament que afecta els joves, a qui l’administració està posant el futur en dubte.
 
Com valora l’activitat de control que ha fet el PS fins ara?
Fem tot el que podem, som tres i és molt dur intentar canviar les coses des de la minoria, però hem aconseguit introduir alguns debats. Hem picat molta pedra. DA en general porta molt malament el tema de l’oposició, no el porta bé, i la feina de control és molt important perquè saneja.
 
Vostè es veu repetint una nova legislatura?
Ara mateix, si hi hagués persones amb ganes i energia, em semblaria perfecte que entrés gent nova, ser-hi ajuda molt a jutjar les coses. M’agradaria que pugui haver-hi gent nova implicada, i podria ser-hi per compartir la meva experiència.

Llei de relacions laborals: una guia

Crea: 05/29/2017 - 11:35
El Govern dels millors aposta per retallar els drets dels treballadors i condemnar-los a una major precarització: una reforma que representa una veritable regressió social.
 
Els principals punts previstos en aquesta proposició de llei per ser modificats i comparant-los amb el codi vigent des del 2008 són els següents:
 
• El descans mínim baixa a 20 minuts i a 11 hores entre dues jornades de treball. Actualment és de 30 minuts en jornades de més de sis hores i de 12 hores entre dues jornades.
 
• Es prohibeix la successió de més de tres contractes eventuals per un període de dos anys. Actualment la successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. • El contracte de treball s’ha de formalitzar obligatòriament per escrit i amb cada assalariat. Actualment el contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal.
 
• El període de prova ha de constar al contracte i no pot ser superior a dos mesos. Actualment el període de prova s’ha de pactar per escrit i no pot ser superior a un mes.
 
• El contracte de curta durada en cap cas pot excedir els 30 dies naturals consecutius dins el període d’un any. Actualment la contractació per a activitats de curta durada no excedeix els 15 dies naturals.
 
• Es considera acomiadament col·lectiu quan es fa fora el 10% de la plantilla en tres mesos. Actualment es considera acomiadament col·lectiu quan es fa fora 10% de la plantilla en sis mesos.
 
• Resta prohibida la contractació per a qualsevol treball, remunerat o gratuït, de menors de 15 anys. Actualment resta prohibida la contractació per a qualsevol treball, remunerat o gratuït, de menors de 14 anys.
 
• Es manté el contracte d’aprenentatge per a discapacitats però es crea el contracte d’inclusió sociolaboral. Actualment l’empresari ensenya de manera tècnica i pràctica un ofici a un menor o un major discapacitat.
 
• Contracte per als majors de 65 anys: hi haurà un contracte per treballar dels 65 als 72 i se’n crea un altre per substituir el jubilat. Actualment el Codi de relacions laborals vigent no regula l’edat de jubilació. Es pot treballar fins als 72 anys.
 
• La relació laboral se suspèn durant 20 setmanes per descans de maternitat. Actualment la relació laboral se suspèn durant 16 setmanes per descans de maternitat.
 
• El període de descans per al pare quan la parella dona a llum puja a quatre dies naturals. Actualment el període de descans per al pare quan la parella dona a llum és de tres dies naturals. • El treballador que faci més de tres anys que és a l’empresa té dret a demanar una excedència. Actualment el treballador que faci més de dos anys que és a l’empresa té dret a demanar una excedència.
 
• Les hores extres es pagaran sempre un 35% més independentment de quantes se’n facin. Actualment el preu de les hores extres es va incrementant fins a arribar a un 75% més de l’hora normal.
 
• Preavís d’acomiadament: el màxim de dies d’antelació en què es pot comunicar un acomiadament baixa a 30. Actualment l’empresa pot acomiadar mitjançant un preavís comunicat amb un màxim de 90 dies d’antelació.
 
• Indemnització: la compensació es rebaixa als 31 dies per any treballat amb un màxim de 24 pagues. Actualment la indemnització per acomiadament injustificat és de 45 dies per any amb un màxim de 30 mensualitats.
 
• Acomiadament per causes objectives: l’empresari podrà reduir el 30% de la jornada d’un 50% de la plantilla si acredita pèrdues. Actualment, si l’empresa té dificultats té la potestat de realitzar acomiadaments per causes objectives.
 
Com es pot constatar la reforma inclou principalment la rebaixa del cost de les hores extres, l’abaratiment de l’acomiadament i la reducció dels terminis de preavís per als acomiadaments.
 
És d’esperar que el grup demòcrata tingui en compte les reivindicacions dels col·lectius i dels partits de l’oposició.

No són centristes

Crea: 04/28/2017 - 10:54
Recentment, el grup parlamentari de DA i els seus antics (?) socis liberals han rebutjat prendre en consideració la proposició de llei de llibertat sindical presentada pel Partit Socialdemòcrata; retarden així, encara més, el desenvolupament dels drets inherents a la llibertat sindical; desmenteixen, amb fets, el pretès caràcter «centrista» de les seves formacions, que són homologables –ara que està de moda la paraula– amb la dreta pura i dura europea.
 
Poc abans, el grup de DA ja ens havia mostrat el seu caràcter conservador i regressiu amb la seva proposició de llei de reforma laboral que retalla dràsticament els (pocs) drets que tenen els treballadors del nostre país. Una reforma que no es pot negar que sigui «homologable»; ho és, certament, però amb el capitalisme paleoliberal de l’època victoriana que descrivia Charles Dickens a les seves novel·les.
 
El mes passat, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior ens sorprenia (?) amb un projecte lliberticida de modificació del codi penal i del codi procediment penal; un projecte obertament anticonstitucional i que ataca frontalment el dret a la intimitat i representa una intromissió il·legítima a la vida privada dels ciutadans. Un projecte de llei que el Govern manté, quan per decència democràtica ja l’hauria d’haver retirat, després de l’oposició frontal de totes les altres forces polítiques i del Col·legi d’Advocats.
 
Si fem inventari de lleis importants (reguladores de drets fonamentals) i aprovades amb els vots de DA: modificació de la llei de Seguretat Social, llei «mordassa» de restricció de la llibertat d’expressió, o de la negativa a prendre en consideració proposicions d’altres grups, com la llei de despenalització de l’avortament, només podem confirmar el caràcter extremista (de dreta) del partit de Martí.
 
Norberto Bobbio en el seu famós opuscle Dreta i esquerra sistematitzava les diferències entre dreta i esquerra. Per a Bobbio l’essència de la distinció entre dreta i esquerra és la diferent actitud davant la idea d’igualtat i a les maneres de corregir els factors i les causes de la desigualtat; la desigualtat entre amos i treballadors, entre els fills dels pobres i els fills dels rics, entre homes i dones, entre nacionals i immigrants.
 
Més enllà dels detalls de cinisme (o és ignorància?) sobre el dia o la setmana de més o de menys de baixa de maternitat, que definiria la «conciliació laboral» segons el particular diccionari del partit en el poder, hem de ser capaços d’esbrinar que l’eix vertebrador de les lleis que han aprovat i proposen els consellers del partit de Toni Martí és el d’augmentar i aguditzar les desigualtats, en lloc de corregir-les; en la línia volguda pel sector més retrògrad de la confederació patronal andorrana.
 
Si per complementar l’anàlisi, afegim a l’eix dreta-esquerra, la dualitat entre llibertat-autoritat, ens adonem que el camí, autoritari i antiigualitari, emprès per Martí i els seus, els allunya d’un centredreta fidel als principis democràtics, per aproximar-los – perillosamen– a la dreta extrema.
 
Si no són capaços de corregir, si completen la involució, no només no serien centristes, tampoc serien demòcrates.

Relacions laborals: una reforma

Crea: 05/24/2016 - 10:55

Des del Primer de Maig (Dia internacional dels treballadors) he tingut el temps suficient per reflexionar sobre les raons de la poca participació ciutadana en la celebració d’aquest dia important per a la classe treballadora. Diverses associacions culturals de residents del país, plataformes ciutadanes i alguns partits polítics es van unir per defensar les llibertats i drets dels treballadors. Desgraciadament, el partit que ens governa no va considerar que fos un dia important.

Costa que els treballadors donin la cara, per por de les represàlies.

És, doncs, urgent:

‒Que s’actualitzi el Codi de relacions laborals (Llei 35/2008 del 18/12/2008) en diversos articles i en particular l’article 90 (acomiadament no casual), que hauria de ser anul·lat, ja que és el que crea més precarietat laboral i indefensió per als treballadors a Andorra. I que s’actualitzi el decret referent a la igualtat efectiva i conciliació de la vida laboral i familiar a l’empresa.

‒Que es reguli el dret de vaga. El senyor Martí no pot oblidar el seu compromís amb el secretari general de les Nacions Unides, quan el 2014 va assegurar que impulsaria una llei que preveiés el dret de vaga.

‒La creació d’una nova llei de llibertat sindical. L’actual llei, aprovada l’any 2008, ha demostrat que no ha servit, ni serveix ni servirà per permetre que els sindicats –tan necessaris en una societat moderna i democràtica‒ puguin desenvolupar-se amb normalitat i exercir les funcions que els són pròpies.

El Govern liberal, l’any 2008, amb l’aprovació de les lleis 33/2008, qualificada de llibertat sindical, i 35/2008, del Codi de relacions laborals, va apostar pel que es coneix en el món sindical com a “representació unitària” dels treballadors, a través dels delegats de personal de les empreses, i va excloure la representació dita “sindical” a través dels delegats sindicals i de les seccions sindicals a les empreses.

Vist l’escassíssim nombre de delegats de personal elegits pels treballadors durant aquests darrers anys, el model triat per la dreta ha representat un fracàs que no ha permès una mínima normalització de l’activitat sindical al sector privat.

Una llei nova podria posar fi a aquesta situació apostant per la representació sindical dels treballadors a les empreses, que no és en cap cas excloent de la representació unitària sinó complementària. Les principals modificacions que introduiria la nova llei en relació a la normativa actual, sintèticament, són les següents:

1. Reduir del 50% al 20% el nombre de delegats de personal o membres d’un comitè d’empresa afiliats a un sindicat, perquè aquest tingui la consideració de sindicat representatiu en l’àmbit del seu sector d’activitat.

2. Incloure, entre les accions que pot dur a terme a nivell supraempresarial qualsevol sindicat, la participació en els processos de negociació col·lectiva, l’adopció de mesures de conflicte col·lectiu i la promoció d’eleccions a delegats de personal.

3. Permetre la constitució de seccions sindicals a les empreses que agrupin el conjunt de treballadors afiliats a un sindicat, així com l’elecció de delegats sindicals a les empreses.

4. Prohibir explícitament qualsevol acte d’ingerència per part dels empresaris amb la finalitat d’exercir actes de control sobre els sindicats.

5. Establir uns criteris per al finançament dels sindicats, així com les necessàries mesures de control a través del Tribunal de Comptes.

Si nosaltres mateixos no tenim un model o una idea de país serà forçosament complicat que els treballadors i els empresaris tinguin una noció d’empresa més social per a tothom.

A més, el Govern d’Andorra ha d’agafar el seu rol de lideratge per iniciar el canvi dins del país.

Pàgines

Subscriure a RSS - Reforma laboral