Intervenció de la consellera general Rosa Gili en el debat de presa en consideració de la proposició de llei d'acció sindical i patronal (23-11-2017)
Avui ens toca tornar-ho a dir.
Presentar aquesta llei de drets sindicals conjuntament amb la reforma del Codi de Relacions Laborals és un gran desencert.
Ja els hi vam dir a l'ocasió del debat de la presa en consideració de la proposició de llei sindical, tramitada pels tres consellers socialdemòcrates i que DA va decidir desestimar.
Vostès, amb la seva obsessió de no voler acceptar o debatre proposicions de llei dels altres grups que no siguin el de la majoria, obsessió que ja hem vist moltes vegades, van perdre l'ocasió de fer les coses de manera més eficient i més justa.
La pregunta és: realment volien una modificació del Codi de Relacions Laborals justa, digerible per la societat andorrana i adequada a les necessitats de tot el ventall laboral d'aquest país? Realment volen una regulació homologable i adequada dels drets sindicals i del conflicte col·lectiu? Realment ho volien, ho volen?
Si és el cas, calia tenir interlocutors vàlids de totes les parts enfront per poder debatre, demanar informació o valorar la idoneïtat de les seves propostes. Han tingut aquests interlocutors? Ja contesto jo: NO, NO els han tingut.
De fet, en una estructura de tres potes (Govern, part patronal i part treballadora) tenen una pota coixa, molt coixa i gairebé podria dir que amputada. Ho sé de manera fefaent!!! Perquè vostès mateixos ho han reconegut en l'exposició de motius d'aquesta mateixa proposició de llei.
Podem llegir que amb la llei anterior del 2008 de drets sindicals "no s'ha aconseguit el grau d'assoliment desitjat en l'aplicació dels drets col·lectius de representació i de negociació col·lectiva" i també diuen vostès "cal fer front a aquesta mancança modificant el marc legislatiu per fomentar l'acció sindical a les empreses, per desenvolupar la democràcia en el si de les relacions de les relacions laborals"...
Això ho diuen vostès senyors de DA, no ho he dit jo!!!!
I encara diuen més: "l'objectiu de la proposició de llei és la de potenciar l'acció institucional de les organitzacions sindicals i patronals en benefici del foment i de la creació de riquesa".
Realment es creuen les paraules que escriuen?
No voldríem creure que les posen per quedar bé, per lluir de bonics títols de llei, que presenten bé de cara en fora, per fer veure que som molt respectuosos i socials amb els nostres treballadors però fent-ho només de cara a una aparença exterior i que quan rasques una mica veus que és tot pura façana.
De fet tot això per dir que lamentem de veritat que no es prengués en consideració la nostra proposició de llei sindical. I no ho diem per disgust personal perquè ja hi estem acostumats i això no importa. Ho diem pel país i per les afectacions que poden tenir unes lleis no adequades a la nostra realitat social i econòmica.
La nostra proposició de llei sí que corresponia a les necessitats dels sindicats. Les vam treballar amb ells. I francament estic convençuda que haurien sigut acceptades per la part empresarial i patronal, ja que només comportaven coses més que assumides en tots els països democràtics. I que a més reforçava i legitimava la representació dels treballadors en benefici de totes les parts.
Però bé, un cop més: una ocasió perduda, una pèrdua de temps.
Fan referència a legislació internacional i què volen que els hi digui? En què seguim les recomanacions internacionals?
No ens ho expliquen massa i sembla clar que tampoc volen que ningú, cap organisme internacional analitzi la nostra legislació, el que seria una garantia pels drets fonamentals. Sembla que tinguin al·lèrgia a plantejar l'adhesió per Andorra a Organismes Internacionals com l'OIT, l'adhesió a Tractats o Convenis Internacionals que desenvolupen drets socials i laborals.
Adherim-nos-hi si realment volem complir estàndards internacionals.
De què tenim por?
Que es posin en evidència totes les mancances que tenim en relació als drets socials i laborals?
Senyors de DA,
Més enllà de lamentar els tempos de la llei també en destacaré les mancances que té aquesta a parer nostre.
Aquesta proposició de llei parla de subvencions als sindicals però no concreta res. Ni quan ni com ni per qui! (article 12). És a dir, tot queda a l'aire! Nosaltres sí que vam fer propostes concretes. Un mínim de recursos econòmics és important per tenir mitjans per exemple per demanar assessoraments jurídics en casos d'haver de posicionar-se en relació a propostes governamentals de lleis, reglaments o qualsevol altra cosa i aquest és un exemple. Hi ha més necessitats.
Vostès, limiten més el nombre de representants. En empreses de 50 treballadors, n'hi posen un de sol quan nosaltres en posàvem dos per exemple. (article 13).
El tema dels permisos per exercir el dret sindical és molt limitat, molt restrictiu. (article 14). La proposta dels socialdemòcrates era molt més realista i per tant entenc que eficient per tal d'atorgar reals condicions de bon funcionament del dret sindical. Això no es pot fer ni per amor a l'art ni per inspiració divina. Exercir una bona activitat sindical demana dedicació, demana disponibilitat horària per parlar amb els homònims, per poder treballar els temes.
Vostès proposen un tímid article que es refereix a la tutela judicial de les persones sindicalistes. La nostra llei anava més enllà i dotava d'una protecció de qui lluita pels seus drets i els dels seus companys molt més realista. (article 17).
La seva proposició de llei dedica un apartat molt important a l'acció patronal.
Mirin, no sé. No és que tinguem res en contra que això es reguli però fa mal als ulls veureu aquí quan el dret sindical dels treballadors gairebé ni existeix. Volen presentar-ho com un equilibri entre les dues parts: la patronal i la treballadora. Però francament aquesta disposició posa encara més en evidència el gran desequilibri de drets que tenim entre les dues parts.
Suposo que ja ho veuen venir. No els hi donarem suport en la presa en consideració d'aquesta proposició de llei.
Nosaltres ja vam presentar el nostre model, validat pels sindicats existents avui dia (i de qui un cop més valoro la seva feina i perseverança en un país en què és molt difícil aquesta tasca). El nostre model donava més drets, més protecció i més garanties de tirar endavant una activitat sindical de veritat. No una que com l'anterior tindrà un èxit dubtós.
