Partit Socialdemòcrata

centre de congressos

Carmona diu que refusar la llei de comuns és apostar per una “política més conservadora y menys participativa”

Crea: 03/27/2018 - 13:12
Un instant de l'entreivsta (RTVA).
La  consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona ha tornat a defensar la necessitat de tirar endavant la llei de funcionament i organització de les corporacions parroquials presentada a tràmit parlamentari per la formació. Així, ha posat en relleu que dir ‘no’ al text suposa apostar per una forma de fer política “més conservadora” i “menys participativa” per a la ciutadania. També ha argumentat que el text és fruit d’haver observat els problemes que genera l’actual situació, especialment per a les minories.
 
Carmona ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. La consellera comunal ha explicat que “el Consell General és el lloc on s’han de presentar aquestes proposicions de llei i després buscar amb els grups que sigui el més consensuada possible” per després lamentar que “sembla que, de bon inici, ja no es vol ni sentir a parlar”. A la vegada, ha esgrimit que “és un text fruit de l’experiència d’un model de gestió que no és prou participatiu, transparent i proporcional”. Per a la consellera de PS+I, “si es desestima, es defineix la política que es vol, molt conservadora i poc participativa”. 
 
Durant l’entrevista, la representant socialdemòcrata també ha abordat altres qüestions d’actualitat parroquial, com ara el fet que les colònies d’estiu s’hagin de fer a 300 quilòmetres després de la privatització de l’alberg de la Comella. “Ara ja no tenim instal·lacions d’aquest tipus al país, fet que és una mancança important, i s’ha buscat una sortida”, ha comentat, tot lamentant que, però, no és “la concepció que per nosaltres han de tenir aquestes activitats”, com ara “convivència, coneixement de l’entorn i la identitat amb el país; això es fa aquí, no fora”. 
 
El problema de fons rau, ha explicat, en el fet que “s’ha fet desaparèixer l’alberg”. Carmona ha recordat que “va costar entre tres i quatre milions d’euros i ara s’ha cedit a un privat per una xifra que no arriba als 40.000 euros l’any”. La consellera ha lamentat que “el tenim hipotecat” per culpa de “la política actual de la majoria; cedir l’ús o externalitzar serveis” i ha deixat clar que “no compartim que els ciutadans de la parròquia i del país no en puguin gaudir”. 
 
Situació similar a la que es pot donar amb el centre de congressos. “No m’agradaria que el casino es fes allà”, ha apuntat, tot remarcant que “hem contribuït tots per tenir-lo i el gaudim tots els ciutadans”. Així, al seu entendre, “si en cedim l’ús, sortirem perdent tots”. 
 
Carmona també ha lamentat l’important sobrecost de les obres de remodelació de l’avinguda Meritxell. “Ja vam dir que la forma de fer el concurs no era la més correcta perquè no es fomentava la concurrència competitiva”, ha apuntat, fet que ha provocat que “el projecte de nou milions acabi sortint per tretze”, circumstància que ha atribuït a la “tossuderia” de la majoria. De fet, no ha amagat que aquesta situació l’ha deixat “frustrada”. També ha advertit que les obres, mentre es facin, poden suposar un greu problema a l’hora d’atreure visitants.
 
La representant de PS+I també ha lamentat que la inversió del comú es concentri en un únic punt de la parròquia. “Hi ha zones amb mancances i dificultats per accedir”, ha advertit, tot posant l’exemple dels Marginets, que van visitar fa uns dies. “Hi ha zones que cal millorar i posar fil a l’agulla abans de fer projectes faraònics”, ha afirmat. 
 

PS+I critica que se cedeixi espais a la plaça del Poble i l’aparcament de Prat de la Creu pel futur casino

Crea: 10/12/2017 - 18:43
Carmona i Samarra saluden el nou director d'Esports del comú.
Les conselleres de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) a la minoria del comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona i Lídia Samarra, han criticat la decisió d’ampliar els espais que entrarien en la concessió del centre de congressos en cas que fos l’espai escollit per ubicar el futur casino. La mesura, han alertat, pot reduir en favor de l’empresa que gestioni la instal·lació una part important de la plaça del Poble, així com fins a dues plantes de l’aparcament de Prat de la Creu. Totes dues han aprofitat per reiterar l’oposició de la formació a què el centre sigui la seu de l’establiment de joc.
 
El ple de la corporació ha tirat endavant una addenda que es farà als contractes de les societats que van aconseguir el dret d’ús de la instal·lació en el concurs tancat ara fa uns mesos. Aquest afegit els permet disposar, a més de les dependències que ja entraven en la concessió, de més espais: gairebé 180 metres quadrats per a una cuina, 100 de terrassa a la plaça del poble i 100 places a l’aparcament de Prat de la Creu. Durant el debat del punt, Carmona ha reiterat “el nostre posicionament” contrari a cedir la instal·lació per ubicar un casino. “I més quan veiem que no només resultarà afectat el centre de congressos i les sales adjacents sinó també la plaça del Poble”, ha indicat.
 
La consellera de PS+I ha explicat que “sempre hem dit que és una instal·lació que s’ha fet pel poble i amb els diners del poble. No estem d’acord amb la cessió perquè la valorem i creiem que n’han de gaudir els ciutadans”. Així, ha reiterat que “cedir-lo pot implicar que moltes de les activitats que s’hi fan no es puguin fer”. Per això, i davant les paraules de la cònsol major, Conxita Marsol, explicant que les empreses que tenen previst postular-se per obtenir la llicència de casino també analitzen altres possibles espais no ha amagat que “tant de bo s’acabi fent a una altra ubicació”.
 
 
Carmona i Samarra han alertat dels problemes que pot suposar la cessió d’espais a la plaça del Poble o a l’aparcament de Prat de la Creu per ser utilitzats com a part del casino. “No va en favor dels serveis de la parròquia. Seria un flac favor minimitzar aquesta superfície”, ha afirmat. Així, la cap de llista de PS+I ha recordat les paraules de l’escriptor José Luis Sampedro quan va visitar, fa uns anys, la zona. “Som dels únics països amb una plaça que trepitja el Govern. L’hauríem de mantenir i hem de poder mantenir aquest espai”, ha reclamat. 
 
 
Rescissió de la concessió dels Pouets
El comú també ha donat el vistiplau a la rescissió del contracte de concessió de l’aparcament dels Pouets, després que l’empresa gestora hagi acumulat un important llistat d’incompliments. PS+I ha donat suport a la mesura. “Ja vam dir que era insostenible vist que no es respectava la normativa i la documentació que havien de presentar. Com a instal·lació del comú, tenim aquesta corresponsabiltat i no podem permetre que una instal·lació d’aquest tipus estigui oberta si no reuneix els requisits”, ha argumentat la consellera. 
 
 
El ple també ha aprovat l’adjudicació de diverses obres a la parròquia. La més destacada, la rehabilitació de la façana del centre esportiu Els Serradells, que tindrà un pressupost final de 2,8 milions d’euros. També s’ha aprovat la construcció d’un nou pont a la carretera de la Comella i la renovació dels paviments de l’aparcament de Prat de la Creu. La sessió ha servit també per aprovar la primera revisió del pla d’urbanisme. 
 

Carmona defensa que cal buscar “altres vies de gestió i de promoció” abans de privatitzar el centre de congressos

Crea: 04/20/2017 - 17:24
Carmona saluda un nou urbà durant una sessió anterior de consell de comú.
La consellera de Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona ha defensat la necessitat de buscar “altres vies de gestió i de promoció” del centre de congressos com a fórmula per millorar els seus números i, d’aquesta forma, evitar la seva privatització. En aquest sentit, ha volgut reiterar l’oposició per part de la formació a què la instal·lació sigui donada en concessió perquè s’ubiqui el futur casino. 
 
Carmona ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Hora Comunal’ de Ràdio SER Andorra. La consellera de PS+I ha defensat, una vegada més, que el centre de congressos “és del poble i pel poble; s’ha fet amb la seva contribució i qui ha de gaudir-lo han de ser els ciutadans de la parròquia i d’Andorra en general”. Al seu entendre, la despesa que genera es pot mirar de reduir: “Cal buscar altres via de gestió i de promoció de la instal·lació”, ha demanat. Així, al seu entendre, s’ha d’apostar “per donar-la a conèixer i potenciar-la a nivell interior però també extern” a la vegada que ha recordat que “hi ha altres certàmens o esdeveniments que també es poden fer amb un equipament com el nostre”. 
 
Carmona ha lamentat, a més, que es posi el crit al cel amb els números vermells del centre de congressos i, en canvi, “altres despeses més importants no es tenen tant en compte”. Un exemple posat ha estat la inversió en el mercat i en la il·luminació de Nadal, que encara es pot incrementar més si s’acaba instal·lant un túnel de llum i so l’hivern vinent. “La majoria qüestiona la despesa del centre de congressos però no aquesta”, ha indicat. També ha remarcat que “entre tot el tema de Nadal, parlem d’un total de 800.000 euros, sense comptar altres serveis per a un mes i mig; a tots ens agrada la llum, però una cosa és il·luminar i una altra, enlluernar”. 
 
La consellera de PS+I també ha lamentat el tancament de l’alberg de la Comella. Sobre aquest equipament ha deixat clar que, a diferència de l’argument de la majoria, “no fa competència al sector hoteler perquè és un altre enfocament”. De fet, ha defensat que la instal·lació es podria emprar per “potenciar la vall del Madriu, captivar altres turistes i oferir altres activitats”. 
 
Carmona també ha lamentat que les minories no ha tingut accés als informes sobre la situació de l’aparcament a la parròquia que s’han emprat per justificar unes rebaixes en taxes per aquells projectes urbanístics que tinguin com a objecte crear més places d’estacionaments verticals privats. Sobre la reforma del model competencial, també ha advertit que “el PS no votarà a favor d’un text que vagi en contra dels interessos de tots els ciutadans i on no es vegi reflectit un criteri d’equitat”. 
 

PS+I lamenta que el centre de congressos es vulgui donar per fer el casino quan hi ha demanda per fer-ne ús

Crea: 04/12/2017 - 18:53
Samarra conversa amb altres consellers comunals abans de la sessió.
La consellera de Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella Lídia Samarra ha volgut deixar clara, un cop més, l’oposició de la formació a la privatització del centre de congressos i, encara més, si l’objectiu és que l’espai acabi acollint el futur casino. Ho ha fet durant la sessió de la corporació celebrada aquest dimecres i que, justament, ha aprovat –amb el vot en contra de PS+I- atorgar el dret de concessió de la instal·lació a tres empreses interessades a emprar-ho com a seu del futur establiment de joc. Samarra ha posat en evidència la contradicció entre aquesta mesura i una altra decisió del ple: els canvis adoptats en la política de preus públics del centre perquè sigui cedit de forma gratuïta en alguns casos, com ara per actes de Govern, entitats públiques i parapúbliques o escoles.
 
“El centre de congressos és una infraestructura del poble i pel poble”, ha afirmat amb contundència la representant de PS+I en la roda de premsa posterior a la sessió, tot deixant clar que “privatitzar-ho mai ha estat la nostra voluntat i menys encara per fer-hi un casino”. A més, ha volgut recordar que, en la sessió d’avui, s’ha modificat l’ordinació de preus públics de la instal·lació perquè aquesta pugui ser cedida sense cost en determinats casos, com ara per a actes fets per centres educatius. “Se’ns diu que no es fa un ús exhaustiu i, en canvi, modifiquem aquests preus perquè hi ha demandes d’escoles o de parapúbliques”, ha indicat. Sobre aquest darrer tipus de societat, Samarra ha expressat que no hi està d’acord amb aquesta gratuïtat, ja que “entenem que poden pagar com una entitat privada”. Per això, també ha votat en contra d’aquesta nova ordinació.
 
 
Més inversió nadalenca polèmica
La corporació també ha aprovat una despesa plurianual així com convocar un concurs nacional per al subministrament d’un túnel de llum i so que s’instal·laria a la parròquia durant les festes de Nadal, conjuntament amb la segona edició del mercat i l’enllumenat especial. El cost estimat d’aquest giny seria de 175.000 euros per cada any durant els propers tres hiverns. PS+I ha lamentat, per una banda, que “no en sabem res d’aquest projecte; només el que se’ns ha dit avui” i, per l’altra, l’elevat cost. “Una vegada més trobo que són molts diners; aquest any les despeses del mercat de Nadal i de l’enllumenat ja han estat molt altes”, ha comentat. 
 
 
PS+I també s’ha oposat a les noves ordinacions de suplement de crèdits i de crèdits extraordinaris que traslladen per a inversions d’aquest exercici el superàvit amb què es va tancar el 2016. En aquest sentit, Samarra ha explicat, per una banda, que “hi ha accions que són descrites com a necessàries que, en canvi, no es van posar al pressupost”. A més, ha posat en relleu que, malgrat que algunes de les noves actuacions previstes “són positives”, com ara l’atenció a la infància o la millora de la xarxa d’aigües, també hi ha algunes partides que no estan prou concretades. “Hi ha 500.000 euros per concents i no se m’ha donat cap explicació”, ha apuntat. Al mateix temps, ha defensat que “potser caldria ser prudent i aprofitar també per eixugar deute”. 
 
La sessió també ha servit per aprovar altres mesures com els canvis a l’ordinació tributària que es tiren endavant per afavorir la construcció d’aparcaments privats, mitjançant la reducció de determinades taxes, la nova ordinació reguladora del casal El Llamp i la ludoteca de Santa Coloma o les partides necessàries per poder engegar aviat la rehabilitació de la façana del centre esportiu Els Serradells.
 

Carmona creu que Andorra la Vella ha de tenir més competències per ser la capital

Crea: 03/10/2017 - 11:54
Carmona, amb Lídia Samarra, en una sessió de comú.
El PS d'Andorra la Vella també considera que la parròquia es mereix un tracte diferencial en l'acord de transferències i competències pel fet de ser capital. Això sí, el que reclama són més competències que transferències, a diferència de la demanda de la cònsol Marsol.
 
Dolors Carmona se suma a la demanda de la cònsol major en la reclamació d'un tracte diferent per a Andorra la Vella en la negociació de les transferències i les competències amb el Govern.
 
La consellera del PS ha assegurat a l'"Ara i Aquí" que també ells ho portaven en el programa electoral i que entén que pel fet de ser capital hauria de tenir un tracte diferencial. Ara bé, creu que s'hauria de fer delimitant millor les competències i després, si cal, demanar un augment de transferències i no pas a l'inrevés. Creu que és prioritari "saber qui fa què i a qui correspon, que seria visió competencial, i després com es paga".
 
Carmona també ha dit que és una de les prioritats del mandat, i que seria decebedor si quan aquest acabés el nou model no fos una realitat. En aquest sentit també ha reconegut que potser s'hauria d'haver treballat en primera instància amb el Consell General, i ha criticat que l'oposició comunal no hagi pogut participar en la redacció del text. "Se'ns va proposar fer una reunió per compartir el document consensuat entre els comuns i el Govern" ha declarat lamentant, però, que aquesta no era "la nostra voluntat ni demanda". "La nostra demanda insistent era crear un grup de treball", ha afirmat.
 
D'altra banda la consellera del PS ha criticat que s'externalitzin serveis que fins ara eren públics, com el Centre de Congressos o l'alberg de la Comella. En el cas del Centre de Congressos, a més, ha reiterat que no estan d'acord que s'hi instal·li el casino.

Carmona lamenta el model “mercantilista” amb què DA gestiona el comú d’Andorra la Vella

Crea: 03/09/2017 - 12:36
Carmona, durant l'entrevista (RTVA).
La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona ha criticat el model, al seu entendre, “mercantilista” que està aplicant la majoria de Demòcrates per Andorra (DA) en la gestió de la corporació de la capital. En aquest sentit, ha posat com a exemple la voluntat de privatitzar el centre de congressos, el tancament de l’alberg de la Comella o els importants increments de preus públics aprovats de cara al 2017. 
 
Carmona ha fet aquestes crítiques durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA). Així, ha lamentat les “dinàmiques mercantilistes” que s’estan generant, fet que suposa “un flac favor per al ciutadà”. I hi ha posat diferents exemples, com ara l’increment de preus públics aplicats als aparcaments, escoles bressol o el centre esportiu Els Serradells. “No s’entén quan hi ha un tancament en positiu i una congelació de les transferències”, ha afirmat, tot posant en relleu que “si els sumem tots, té un impacte fort en l’economia de la gent”.
 
Dins d’aquesta política “mercantilista” també hi figura la voluntat de privatitzar el centre de congressos i de donar-lo en concessió perquè s’instal·li el casino. Carmona ha remarcat que PS+I no està a favor ni d’una cosa ni de l’altra, i ha volgut desmuntar l’argument de les pèrdues de la instal·lació que s’esgrimeix des de la majoria. Així, ha recordat que bona part dels números vermells suposadament atribuïts al centre vénen d’una amortització de l’obra i que “la despesa real pel comú són 200.000 euros” quan, en canvi, es dóna “un servei que és invertir en la ciutadania”. Així, ha apuntat que “la infrautilització de la qual es parla és relativa” i ha demanat que “es potenciï, no pas cedir-lo a un privat”. 
 
Carmona també ha criticat la decisió de tancar l’alberg de la Comella que, ha defensat, en cap cas suposa un “greuge per als establiments privats”. Així, ha indicat que “el seu client és diferent del de qualsevol hotel” i ha reclamat que “cal mantenir la instal·lació i optimitzar-la”.
 
El model competencial
La representant de PS+I al comú de la capital també ha valorat l’acord tancat entre comuns i Govern pel nou model de competències. Primer ha volgut deixar clar que la fórmula emprada per aquesta negociació no la comparteix, ja que s’ha deixat de costat les minories i el parlament. ““La nostra demanda era fer un grup de treball i poder dir la nostra durant el procés”, ha recordat. En canvi, ara “tenim la proposta però no hi hem pogut participar”. També ha lamentat que “a qui li correspon legislar és al Consell General i se l’ha deixat de costat”.
 
Sobre el contingut de l’acord, i a l’espera de poder analitzar-ho en profunditat, la consellera socialdemòcrata no ha amagat que li genera dubtes. “Sembla que el que s’ha fet és un petit maquillatge de la llei de competències”, ha afirmat, quan “sempre hem dit que calia fer una anàlisi profunda de la qüestió; si no, al cap d’uns anys seguirem igual”. El que ha deixat clar és que des del PS “s’analitzarà i farem propostes”. 
 

Dolors Carmona: “Un comú ha de gestionar serveis, no ser una empresa de màrqueting”

Crea: 03/06/2017 - 11:29
Dolors Carmona (Bon Dia).
La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona aprova la gestió interna feta per la majoria demòcrata, però es mostra molt crítica amb les inversions projectades que no ha materialitzat i l’increment dels preus públics, que alerta que afectaran el poder adquisitiu dels ciutadans. Així mateix, retreu a l’equip de Marsol que afavoreixi el comerç i el turisme en detriment d’altres sectors.
 
Com considera la gestió de la majoria durant aquest primer any de mandat?
Diria que és un aprovat en gestió perquè com a mínim han intentat endreçar els organigrames del Comú… Quant a pressupost, s’excusen que el van aprovar al febrer i que no han tingut el temps suficient perquè no han tingut el cicle d’un any. Però, tot i que en un principi era molt triomfalista, molts projectes estrella o impacte, com l’avinguda Meritxell o d’Enclar, després no s’han dut a terme. De tots els projectes que van anunciar, alguns s’han encetat però una part significativa no s’han pogut realitzar per qüestions pressupostàries, de concurs o perquè es volia fer aquest eix comú amb Escaldes. Per tant, quant a programa, lligat amb aquests projectes estrella, seria un insuficient. Aquí necessitaríem millorar. I també hi ha serveis que han desaparegut. El SAD passa al Govern i creiem que en aquests moments no cobrirà les expectatives que hi havia fins ara. 
 
Han estat crítics amb l’increment dels preus públics.
En relació amb els Serradells, l’aigua…, la majoria ha vetllat perquè funcionin correctament però per altra banda ha proposat l’increment dels preus amb argumentacions que no compartim, com ara que fa temps que no s’han incrementat, que comparativament amb altres parròquies estem per sota dels preus marcats, i en el cas del preu de l’aigua s’indica que això contribuirà a fer-ne un ús racional. Si hi hagués els controls deguts i uns comptadors individuals potser sí que es podria fer un seguiment més acurat, però tal com tenim actualment el control del consum és difícil. Fer campanyes de sensibilització, sí, però l’increment com a mesura dissuasiva respecte al consum no l’acabem de compartir. 
 
I l’impacte de les altres pujades?
Els ciutadans de la parròquia utilitzen els aparcaments, l’escola bressol, els Serradells…, i aquests increments que s’han aplicat en els preus impliquen una reducció del poder adquisitiu, i això fa que es vegi minvat l’Estat del benestar. Els serveis que el Comú, amb gestió pública, ofereix als ciutadans no podem dir que es retallin, però l’increment de preus condiciona que se’n pugui fer un ús o un altre. Si es mira de forma aïllada els increments no són significatius, però la suma fa que una persona amb un nivell mitjà vegi que tenen una repercussió important i vegi condicionat l’accés a determinats serveis, fins i tot. Estem parlant del servei públic que s’ofereix a tots els ciutadans, independentment de la seva condició, de l’estatus social. Són serveis bàsics. Si es mira des d’una perspectiva d’una classe social més alta, però, aquest increment té molt poca repercussió.
 
Què es busca amb aquests increments?
Entenem que poder recaptar més per poder fer altres inversions, tot i que les previstes no les han realitzat, fet que és contradictori. Però aquest afany recaptatori és una gestió mercantilista d’un servei públic. Des de la seva visió, els serveis públics han d’aportar diner. Però la realitat és que en un servei públic, l’ànim de lucre no hi és. I l’increment hauria de comportar o una millora del servei o que hi ha un dèficit en aquell servei i està en risc. Aquesta visió mercantilista del servei públic no l’entenem, i menys quan el tancament comptable del 2016 registra un superàvit. Un increment del preu ha de revertir directament en els serveis que ofereix el Comú. I aquest retorn, de moment, no el veiem. 
 
La inversió s’ha focalitzat massa en el turisme?
S’han fet projectes com el Poblet de Nadal. És una activitat puntual, està molt orientada a promocionar turísticament la parròquia, però no és un servei bàsic. Estem d’acord en les campanyes de promoció. A tots ens agraden les coses atractives i espectaculars, però hem de veure quina és realment la necessitat. Vam començar amb la campanya Posem maca Andorra la Vella. Em sembla molt bé, però encara queda molta runa per netejar. Hi ha moltes zones de la parròquia en què no hi ha hagut una actuació directa. S’ha destinat molts diners a la promoció turística i comercial. Creiem que cal recuperar la capitalitat després d’anys d’eixugar deute. Ells ho han intentat, però la parròquia no s’acaba als eixos comercials. 
 
En les inversions, s’està tirant la casa per la finestra?
Potser estirarem més el braç que la màniga. Cal anar amb compte. Ara no podem dir que es tiri la casa per la finestra, però si això es va acumulant i cada vegada hi ha més projectes i anem incrementant els pluriennals, això voldrà dir que anirem hipotecant pressupostos d’anys venidors. Cal mirar la implicació que les accions poden tenir en un futur, ja que alguns projectes poden anar més enllà d’un mandat. Sí que és cert que molts dels projectes volen ser espectaculars, que tinguin impacte mediàtic. També cal valorar les coses que es fan aquí. Es fa molt màrqueting, molta publicitat. Un comú ha de ser el gestor dels serveis dels ciutadans, no una empresa de màrqueting ni de promoció.
Vostè va demanar que el superàvit del 2016 repercutís en tots els ciutadans i no només en alguns.
No tot s’acaba en el sector del comerç ni l’hoteler. Els mateixos ciutadans que viuen a la parròquia generen riquesa. Si les inversions només van encarades a uns determinats serveis, els diners públics no tenen el seu impacte en empreses d’altres sectors.
 
I el Centre de Congressos? Quin hauria de ser el futur?
Va ser concebut per celebrar-hi grans esdeveniments. Si no hi ha activitat quant a congressos, tenim una sala on es poden fer molts esdeveniments i on es fan molts esdeveniments. Que està infrautilitzada? Potser li hem de donar més publicitat. Ara és l’única sala que té Andorra la Vella amb cara i ulls i amb un equipament com cal. Si reduïm les places, si canviem l’orientació de la instal·lació, la parròquia ja no gaudirà de cap sala en condicions. El Centre de Congressos és una instal·lació pública que dona resposta a les necessitats de la parròquia i d’Andorra. Però si la major part d’actes organitzats per institucions públiques es fan a cost zero, el manteniment és alt perquè no té la contrapartida econòmica per cobrir despeses.  
 
Haurien de pagar?
S’hauria de trobar un equilibri. Hi ha un mínim de despeses que caldria assumir. Perquè si aquests actes no es fan allà es faran en un altre lloc i la despesa igualment es generarà. Se’ns parla del gran dèficit de 200.000 euros de manteniment –no 700.000, perquè aquests inclouen l’amortització de l’obra–; 200.000 euros, comparat amb la xifra astronòmica que val tot l’enllumenat i el Poblet de Nadal, estem parlant que possiblement és una cinquena part de tota la despesa que representa una activitat de promoció d’un mes o mes i mig. Tot hi té cabuda, però és qüestió de prioritats. Només contribueix el local comercial? El sector hoteler? O és que contribuïm tots que les arques estiguin ben plenes? 
 
Se n’haurien de beneficiar tos els ciutadans.
L’actual majoria considera que instal·lacions com l’alberg i el Centre de Congressos suposen un greuge en relació amb el privat. Nosaltres considerem que el Comú ha de gestionar aquest tipus d’instal·lacions perquè les ha d’oferir a tota la ciutadania, no només als que tenen la capacitat econòmica per anar a una instal·lació privada on hi ha un ànim de lucre. Una sala per fer esdeveniments per a tota la ciutadania no té per què passar per una gestió privada perquè els ciutadans n’han de gaudir. I el mateix passa amb l’alberg. 
 
Quines implicacions tindria l’obertura d’un casino al Centre de Congressos?
Tots sabem que un casino no és una activitat de lleure aïllada d’altres que poden comportar manca de conciliació amb altres serveis. Tenim la Casa Pairal a la plaça del Poble, a més la plaça del Poble és un punt de trobada on van famílies, infants. No hem d’oblidar que al mateix edifici hi ha el Govern. Es dona un batibull de circumstàncies, en aquesta ubicació, encara que sigui cèntrica i accessible. Que hi hagi un casino i els nanos jugant, a baix el Govern gestionant el país i al costat el Consell General, sembla Las Vegas-Andorra o Andorra-Las Vegas. L’impacte que pot tenir a fora serà més negatiu que positiu en relació amb la imatge del país. Ho veiem incompatible. 
 
En relació amb l’alberg, la majoria va dir que s’hi feien bodes o batejos...
Si la cosa degenera l’has de reconduir. Que en un moment s’hagi fet una cosa puntual no vol dir que aquest tipus d’instal·lació hagi de ser per fer-hi bodes, banquets i comunions. Un alberg no és el mateix que un hotel o un hostal. No acull el mateix tipus de turisme, ni té la mateixa concepció ni el client que busca un hotel. Tenir una instal·lació pública genera una despesa, però al mateix temps una inversió. Una inversió en servei públic és una inversió per a tots els ciutadans, perquè tothom en pot gaudir. Nosaltres defensem l’equitat d’accés a uns serveis.
 
La decisió de tancar l’alberg ha estat presa massa precipitadament?
Va morir d’inanició. Perquè s’havia publicitat amb operadors turístics, i això feia que hi hagués una rotació de turistes. El fet de no publicitar-lo fa que tinguis menys demandes d’estades. Nosaltres apostem per vincular-ho a la vall del Madriu, que és patrimoni de la humanitat. I també cal que l’alberg doni resposta a les necessitats dels infants del país. Tant l’alberg com el Centre de Congressos són inversions que es van fer i que s’estan amortitzant, i considerem un error fer un pas enrere. Un cop ja està fet, gaudim-ne. 
 
Es podria dir que és un comú externalitzador?
En campanya van dir que no volien externalitzar cap servei. Però vam començar amb el servei de recollida de residus, i el Centre de Congressos i l’alberg ja estan sentenciats. En la recollida d’escombraries, i l’estalvi anunciat, cal esperar a  veure si es manté la qualitat i si es podrà mantenir el preu. Qüestionem si l’argument de l’estalvi serà realitat.
 
Com ha canviat la relació amb la majoria respecte de l’anterior mandat?
Nosaltres sempre hem fet una oposició constructiva. Hem vist un intent de més cordialitat, però quant a transparència, tot i que en un inici hi havia la intenció de fer-nos-en partícips, hi ha moltes coses que ens les trobem fetes i d’altres de què en sap més la premsa que nosaltres. I també hem vist molts projectes amb molta precipitació i sense planificació. 
 
“Intuïm que no hi ha no sé si les ganes o la intenció de fer una gran reforma de les competències”
 
Comparteix l’embelliment de Meritxell?
És que no en tenim ni idea. Segons la senyora cònsol tenen claríssim el que volen fer, però nosaltres no ho sabem ben bé. I en el concurs de mèrits hi ha quatre directrius, però no s’acaba de veure el model que es vol d’embelliment. Que es vegi un eix comú i que es facin activitats conjuntes ja ens sembla bé. Però si per buscar l’homogeneïtat s’ha de fer una gran inversió, potser caldria fer petites adaptacions.
 
En relació amb les competències i les transferències, Govern i comuns sembla que han tancat la filosofia de la reforma.
Tampoc en tenim informació. Havíem exposat que estàvem oberts a participar-hi. La senyora cònsol es va comprometre a fer un grup de treball i encara no hi ha hagut ni la constitució ni la primera trobada. És un tema en què s’està marejant una mica la perdiu. L’intent que hi va haver d’un primer esborrany de competències va durar ben poc. No s’ha estat prou valent i això fa que el procés estigui aturat.
 
Les transferències quedarien en 55 milions i de competències se’n traspassaria poques, han dit. 
El més important és saber qui fa què. Llavors sabràs quant. Perquè si no deixem clar qui fa què, o dupliquem o desatenem o malbaratem. És molt arriscat dir si 55 milions és suficient o no. Cal agafar d’una vegada per totes el toro per les banyes i mirar qui fa què. Malbaratar fons és mantenir totes les administracions públiques que tenim al país. Es poden mantenir, però redistribuint de forma coherent les funcions que té cadascuna. Que la regla del joc sigui clara.
 
Temen que es vulgui tancar al més ràpid possible un acord, però que no es resolgui tots els problemes?
Intuïm que no hi ha no sé si les ganes o la intenció de fer una gran reforma. Perquè la majoria de DA es veuria afectada en unes properes eleccions si es fes un canvi substancial que impliqués una afectació directa en determinades parròquies. La modificació de les lleis de competències i transferències hauria d’anar lligada a una llei electoral i d’altres, perquè actualment no és equitativa tampoc la representació que té el país en relació amb els ciutadans que hi resideixen. La cosa és més de fons. I serà molt difícil de canviar tot això. I mentre continuïn manant els qui manen i no hi hagi una aposta valenta, amb visió de país, serà molt difícil que es vegi canvis substancials de les competències i transferències. Ha de canviar la visió de país, que no ha de ser tan parroquialista i d’escombrar cap a casa, i ser més altruista i menys egoista. Això no vol dir que vulguem eliminar les administracions locals. 
 
Es veu afectada la imatge dels representants polítics arran de la condemna dels excònsols de Sant Julià de Lòria o de les notícies sobre el cap de Govern?
No afavoreix gens els representants públics. És molt trist que a tothom se’l catalogui dins d’una mateixa ètica i se’l fiqui en un mateix sac. Cadascú ha d’obrar de forma coherent amb els seus valors, els seus principis, i per molt que no es contradigui el marc legal de referència has de saber que si ets representant de la ciutadania el que no pots fer és de jutge i part en moments determinats o fer ús de cabal públic. Cal anar amb molt de compte amb la gestió econòmica i la implicació que pot tenir una determinada actuació com a tracte diferent. Encara que no hi hagi el marc jurídic, l’ètica passa al davant de tot i cadascú ha de saber el paper que té.

López es mostra “satisfet” pel fet que la justícia investigui casos d’irregularitats en la gestió pública

Crea: 02/16/2017 - 18:24
López, amb la presentadora de 'La Rèplica', Gemma Rial. (RTVA).
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha expressat “satisfacció” pel fet que casos d’irregularitats en la gestió pública estiguin sent ara investigats per la justícia. Ho ha fet valorant la detenció dels excònsols de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gili i Manel Torrentallé, per un presumpte delicte de malversació de fons públics, tot i que, a la vegada, ha volgut recordar altres afers com el del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS), també denunciat des de la formació. El parlamentari ha destacat la importància que es pugui evitar la sensació d’impunitat per part dels càrrecs polítics en cas d’actuacions que no respectin la legalitat. 
 
López ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa ‘La Rèplica’, d’Andorra Televisió, que ha quedat inevitablement marcada per la notícia de la detenció dels dos excònsols que, segons les informacions, estaria vinculada en bona part a les despeses no justificades fetes amb les targetes de crèdit del comú de les quals havia alertat el Tribunal de Comptes, situació que també havia estat denunciada en el seu dia pel PS des de la minoria de la corporació. Preguntat sobre la qüestió, el parlamentari socialdemòcrata ha volgut abans que res refermar que tant en aquest com en altres casos “cal respectar la presumpció d’innocència”. Al mateix temps, però, no ha negat “certa satisfacció” pel fet que “determinades situacions, que ja havíem denunciat, s’estiguin ara investigant i instruint”. 
 
I és que, ha remarcat el conseller general, “la bona utilització dels diners públics ha d’estar per sobre de tot”. De fet, López ha volgut posar sobre la taula les irregularitats detectades en la gestió del SAAS, sobre les quals també va ser el Tribunal de Comptes qui va donar la veu d’alarma, tot reiterant que “si s’obre procés penal ens hi afegirem”, ja que “des del Govern s’ha parlat només d’una sèrie d’actuacions però nosaltres volem posar en relleu el conjunt de totes elles perquè han estat molt abundants i poden arribar a ser de volums significatius de diners”. Al seu entendre, no s’ha de veure malament que aquestes situacions acabin sent investigades judicialment si hi ha ombres de dubte sobre la gestió. “Que tot això estigui succeint és positiu. Fins ara, no es parlava que poguessin haver-hi actuacions impròpies dels càrrecs públics perquè no s’havien pogut realitzar instruccions sobre casos concrets, però com a país globalment és bo i sa que hi hagi la sensació que des d’un càrrec públic no s’és impune i que si es fan determinades actuacions que no són correctes no quedi la sensació que aquí no passa res”. 
 
El ‘no’ a la congelació de les transferències
López també ha pogut explicar durant l’entrevista els motius del ‘no’ dels consellers generals del PS a la congelació de les transferències als comuns. En aquest sentit, ha recordat que “no va ser a traïció” sinó que “ja havíem avisat al desembre que no els votaríem” tret que hi hagués “una feina avançada sobre el model de competències”. El parlamentari ha destacat que, després d’aquest avís, “es van accelerar les reunions amb els cònsols” i ha admès que “s’ha fet feina” però “encara s’està lluny de poder tirar endavant la reforma”. 
 
El president del grup mixt ha explicat també que un vot afirmatiu hagués suposat “validar que s’hagi menystingut el Consell General i les minories comunals” així com “les dificultats dels comuns per tirar endavant inversions i els increments de preus i taxes públiques”. Al seu entendre, que les transferències no s’hagin congelat “serà un bon mecanisme perquè Govern tiri endavant la reforma”. 
 
El conseller general també ha deixat clar que el PS “té un model, aprovat pel congrés” de com ha de ser el nou marc competencial i ha indicat que ara falta “veure quin és el de DA”. López ha desgranat els principals punts de la proposta socialdemòcrata, que persegueix essencialment “una gestió més eficient dels diners públics des dels comuns i des del Govern”. Així, ha explicat que “hi ha serveis que seria millor que es portessin des de l’executiu”. Com a exemple ha posat les escoles bressol. “Tenim set direccions, una per parròquia”, ha comentat. 
 
En aquest sentit, ha defensat que “la nostra visió de les competències no és que sigui més nacional” sinó que “volem que sigui més eficient; un model que costi el menys possible”. Així, “defensem uns comuns de gestió més local i propera al ciutadà”. 
 
López ha deixat clar que “el cap de Govern té la nostra mà estesa en aquesta reforma” i ha recordat que, per tirar-la endavant, DA haurà de pactar amb alguna altra formació al Consell General per aconseguir els vots necessaris. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que “la via d’entesa més factible és amb el PS” i ha defensat que “cal buscar un punt mig”, tot admetent que “potser més proper a DA que al nostre” però remarcant que “cal que es recullin part de les nostres idees”.
 
Casino sí, però no al centre de congressos
El parlamentari del PS també ha valorat la possibilitat que el comú d’Andorra la Vella cedeixi el centre de congressos per ubicar el futur casino. López ha deixat clar que la formació no s’hi oposa a aquest establiment –“amb les reformes fetes, no és un problema avui dia que s’obri un a Andorra”, ha indicat-, però ha deixat clar que la formació refusa totalment la idea de la majoria demòcrata a la corporació de la capital. 
 
“El centre de congressos és un equipament de país bàsic per la seva activitat i per les activitats que s’hi fan. L’hem de preservar”, ha afirmat. Al mateix temps, ha alertat que “situar el casino prop de Govern i d’altres institucions sí que podria suposar un problema”.
 

PS+I lamenta el tancament de l’alberg de la Comella i defensa potenciar-lo com a centre d’interpretació del Madriu

Crea: 02/09/2017 - 21:24
Candidats de PS+I en un acte electoral a l'alberg de la Comella.
Les conselleres de Partit Socialdemòcrata + Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona i Lídia Samarra, han defensat la necessitat d’apostar de forma ferma per l’alberg de la Comella com a atractiu pel turisme de natura. Totes dues han lamentat que la majoria hagi optat per tancar momentàniament la instal·lació al·legant que tenia pocs visitants. Al seu entendre, cal treballar per potenciar i donar a conèixer l’establiment i una opció podria ser convertir-lo en el centre d’interpretació del Madriu, apostant decididament ja per impulsar el pla de gestió de la vall per mirar d’atreure visitants.
 
L’alberg està tancat des de finals de gener, com s’ha explicat aquest dijous durant la sessió de comú a la capital, fet que ha suposat que els treballadors s’hagin quedat sense feina. Carmona ha lamentat que “s’hagi desestimat l’opció de treballar” amb una agència de reserves, fet que ha provocat que “cada cop tingui menys visitants” fins que la majoria ha optat per tancar-lo. La representant de PS+I no ha amagat la por que finalment es busqui “privatitzar” la instal·lació, fet que “seria un flac favor per a la parròquia” i ha negat que aquesta suposi una competència pels hotels, ja que “té una altra concepció i un altre tipus de turistes”. Així, ha afirmat que “el que fa és atreure altres turistes, a banda de donar resposta a escolars i infants del país”. 
 
Des de PS+I, s’ha reclamat “que es faci un grup de treball” per mirar de trobar una sortida a l’alberg, tot i que ja s’ha posat sobre la taula una idea, vinculada a un espai tan important com és la Vall del Madriu. “Es pot tirar endavant amb imaginació i creativitat, i avançant amb el pla de gestió”, ha defensat Carmona, tot indicant que el centre d’interpretació de la vall, ara a la plaça Lídia Armengol, es podria ubicar en la instal·lació. “També és una entrada”, ha recordat, “és el lloc més idoni; si volem promocionar la natura podem donar-li aquesta embranzida”. De fet, la consellera ha recordat que la lentitud en avançar amb el pla de gestió pot tenir conseqüències negatives. “Estem posant moltes traves i al final, potser ens acabaran traient la distinció de patrimoni de la humanitat”, ha advertit. 
 
Durant la sessió també s’ha posat sobre la taula la voluntat de la majoria de donar en concessió el centre de congressos com a espai per ubicar el casino. Carmona i Samarra ha criticat la decisió, tot lamentant que pot suposar la pèrdua d’un espai públic vital no només per la parròquia sinó per tot el país.  
 

El PS dóna suport a la campanya a Change.org per demanar que no es privatitzi el centre de congressos

Crea: 12/06/2016 - 17:55
El centre de congressos d'Andorra la Vella (comú ALV).
El Partit Socialdemòcrata vol expressar el seu suport a la campanya de recollida de signatures via la plataforma Change.org que s’ha encetat amb l’objectiu de posicionar-se en contra de la privatització del centre de congressos d’Andorra la Vella. Des de la formació ja s’ha fet una crida als seus simpatitzants i militants perquè, a través de la web, expressin la seva postura en favor que la instal·lació continuï estant sota la gestió del comú de la capital, petició que es vol fer extensiva a tota la ciutadania.
 
La petició posa en relleu que el centre de congressos “ha estat una inversió feta amb diner públic” i “dóna un servei plural a la societat”. A més, destaca, “és un bé públic de tots i totes” i “una infraestructura que ha de continuar donant servei a les generacions futures”. La campanya també entén que “és possible una gestió acurada i exitosa” de l’equipament i expressa altres motius per posicionar-se en contra de la privatització. 
 
Entre elles, el fet que “només beneficiarà l’empresa adjudicatària” i, en canvi, “no aporta cap benefici per a la majoria de la nostra comunitat”. S’entén, també, que “perdrem qualitat de vida” i que “la rendibilitat d’un equipament social i cultural no s’ha de mesurar en termes economicistes”. A més, considera que “l’origen de la proposta” de privatització “no respon a una demanda de la ciutadania” i, a més, “el projecte no va ser exposat (...) en cap programa electoral”. 
 
La formació socialdemòcrata comparteix tots els arguments exposats en la petició, com han anat posant en relleu les dues representants de PS+Independents al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona i Lídia Samarra, d’ençà que la majoria de Demòcrates per Andorra va anunciar la voluntat de privatitzar la instal·lació ara fa uns mesos. Són nombrosos els perjudicis ja no només per a la parròquia sinó per a tot el país que podria suposar que el centre de congressos deixés de ser gestionat de forma pública, com ara la pèrdua d’un espai per a la realització d’actes per part d’entitats culturals, esportives o d’altres àmbits que puguin aplegar un nombre important d’assistents. 
 
Des del PS no es comparteix tampoc l’argument esgrimit, de caràcter únicament economicista, per justificar la mesura. S’entén que la despesa de funcionament anual és perfectament assumible i que hi ha alternatives per mirar de reduir-les sense que la ciutadania hagi de perdre una instal·lació com el centre de congressos.
 
Per això, el PS ha demanat a tots els seus militants i simpatitzants que entrin a la plataforma Change.org per donar suport a la petició. També demanen que aquells ciutadans que també hi estiguin en contra d’aquesta possibilitat, es posicionin signant a la pàgina web.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - centre de congressos