CIAM

Ja fa anys que el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) funciona. El 2014 va rebre prop de 12.500 visites, una xifra un 5% millor que la del 2013 i que el situa com a tercer museu o monument del país en assistència, just al darrere de Casa de la Vall i del museu Casa d’Areny-Plandolit.

 

N’estem i n’hem d’estar orgullosos, del CAEE. Igual que n’havíem d’estar del CIAM (Centre d’Interpretació de l’Aigua i el Madriu). Aquest va ser promogut per l’actual cap de Govern, Antoni Martí, que aleshores era cònsol major de la parròquia, i inaugurat per Montserrat Capdevila el novembre del 2011, quan encapçalava el Comú en substitució del primer. Havia de ser un gran museu d’interès per a residents i turistes, portal de la vall del Madriu-Perafita-Claror, però sobretot un gran incentiu per a la part alta de l’avinguda Carlemany. A l’hora de la veritat, amb Trini Marín com a cònsol major i Marc Calvet com a cònsol menor, el CIAM no ha complert, ni de bon tros, les expectatives. Els visitants han estat minsos i només ha servit per organitzar-hi activitats infantils i alguna altra acció molt puntual.

 

Fins l’estiu passat encara s’hi feien esforços —com creiem que hauria de continuar sent—, i a la comissió de cultura comunal es va aprovar renovar part del material, malmès pel pas del temps, com ara les tauletes digitals. Un acord que ha resultat ser paper mullat. Al cap de poc, a l’agost, el Comú signava un conveni de cessió gratuïta del CIAM en favor del Govern. Temporal, sí, però vinculat a les obres de l’edifici The Cloud, que s’ha de construir a la seu d’Andorra Telecom i a l’antiga caserna de bombers, a Andorra la Vella. El Govern el convertirà en la seva nova sala d’exposicions, però la publicitat anirà a càrrec del Comú i els frescos de Santa Coloma, que ara s’amaguen a la caserna, tampoc s’hi exposaran. De fet, no se sap ni on aniran, però sí que s’ha descartat el CIAM.

 

També estem, i n’hem d’estar, orgullosos que Carmen Cervera, més coneguda com a baronessa Thyssen, hagi escollit Escaldes-Engordany per obrir-hi un nou museu per anar mostrant la seva col·lecció d’art amb diferents exposicions, que s’aniran renovant. Serà a l’antic hostal Valira, un edifici tradicional i amb encant, al centre de la parròquia i al costat d’un aparcament que afavorirà les visites. Aquí el Govern es farà càrrec de les obres necessàries per adequar els espais a l’activitat museística i el Comú satisfarà el lloguer a la propietat de l’hostal. A l’octubre, en la sessió del consell de comú del dia 16, no se’ns va ocórrer altra cosa que preguntar què li costarà al Comú aquest lloguer. Amb la pregunta només es volia conèixer quina suma dels diners públics s’hi destinaran, una qüestió òbvia de control, sense entrar a valorar si era o no una bona inversió —que ho repetim, pensem que sí—, i que buscava la transparència. La sorpresa va ser la resposta. No perquè fos una xifra alta o baixa, sinó per l’absència de xifra. El cònsol menor va respondre que “no se sap” què costarà, perquè dependrà dels metres quadrats que s’acabin utilitzant. Però tampoc sabem el preu del metre quadrat. Així doncs, ¿com es preparen els pressupostos de l’any vinent? ¿Es guarda o no una partida per salvar el projecte? De fet, després del debat d’orientació política tampoc sabem quin sentit té fer aquesta inversió perquè, per sorpresa també de l’equip de la majoria comunal, el cap de Govern va anunciar que el museu Thyssen andorrà faria cap al The Cloud quan s’acabessin les obres, i tindrem un hostal Valira preparat però buit, sense contingut, i els diners, públics, invertits s’hauran perdut.

 

En resum, d’aquí uns quants anys, quan el famós The Cloud estigui construït, la parròquia d’Escaldes-Engordany disposarà de dos equipaments, suposadament culturals, buits i haurà de tornar a invertir per aprofitar-los. I mentrestant haurà cedit un espai gratuïtament i pagat el lloguer de l’altre per quedar-se sense res. Senyors i senyores, d’això se’n diu ser cornut i pagar el beure. Bé, sempre ens quedarà el CAEE.