comú d'Andorra la Vella

La consellera del Partit Socialdemòcrata al Comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona fa balanç dels darrers quatre anys a la corporació. Defineix la política d’inversions impulsada pel consolat demòcrata de maquillatge i lamenta els sobrecostos en les obres degut a canvis que s’hi han introduït. També defensa la democratització dels serveis després que s’hagin vist retrocessos durant aquest mandat.

 

Quatre anys embellint la parròquia? Com ha vist la política d’inversions impulsada per DA?

Globalment la definiríem com una política d’imprevistos perquè s’han donat sobrecostos degut a capricis, un d’ells és el termini d’execució de les obres de Meritxell, perquè hi ha hagut una manca de planificació, en la major part hi ha hagut despeses sobrevingudes de gairebé el 20% del cost inicial, i per mirar de pal·liar aquests imprevistos s’han fet adjudicacions directes. A més s’ha fet un maquillatge d’una part de la parròquia, i en comptes de donar una resposta equitativa a tots els ciutadans i zones de la parròquia, s’ha prioritzat determinats serveis però no s’han prioritzat serveis públics i equipaments bàsics per a tots els ciutadans.

 

Què han trobat a faltar?

Estem parlant de la neteja dels carrers, de les voravies. Són coses bàsiques que els ciutadans ens demanen i a les quals no veiem una resposta immediata. A l’eix comercial i d’altres zones sí que se’ls ha volgut canviar la imatge. Però no vivim d’això. La parròquia no sols és l’eix comercial. Entenem que no podem donar resposta a totes les demandes i necessitats, però sí que cal evitar la política d’imprevistos fent una bona planificació i execució, prioritzant els serveis bàsics.

 

Totes les inversions que s’han fet eren necessàries?

Si el que es vol és embellir la parròquia, dins del concepte d’embelliment hi pot cabre tot. Però dins de l’embelliment hi ha priorització de necessitats. Si hi ha zones comercials que requereixen els equipaments bàsics caldrà començar per aquí, però a Andorra la Vella i a d’altres barris que en aquest moment estan molt deixats. Estem parlant dels Marginets, de Gil Torres, fins i tot de petits nuclis urbans com és la Comella. No hi ha el mateix servei que en d’altres zones com l’avinguda Meritxell. A més, amb les inversions no s’ha volgut fer partícips els propietaris dels locals i edificis de les zones on s’ha fet l’embelliment. Les contribucions especials s’haurien hagut de plantejar en determinades zones. Tots els ciutadans estem contribuint a l’embelliment de determinades zones i això implica una revalorització de les finques. En contrapartida, però, no hi ha l’aportació corresponent dels que els repercuteix positivament l’embelliment.

 

A quins llocs s’haurien hagut d’aplicar les contribucions especials?

La parròquia d’Encamp les ha aplicat. Estem parlant d’una petita aportació. Això s’hauria d’haver fet a l’avinguda Meritxell. No parlem pas de l’avinguda Santa Coloma, on s’han fet obres tècniques que es necessitaven per pal·liar les inundacions.

 

Quin impacte han tingut les inversions en les finances?

Estem en època de bonança. Entren diners al Comú gràcies als projectes urbanístics. Però no hem d’oblidar que per les obres de Meritxell hi va haver un crèdit perquè es van voler fer en quatre mesos, que és un termini inviable per les possibilitats del país. Això és pa per avui i gana per demà. S’ha pogut rebaixar l’endeutament però no sabem si aquesta època de bonança continuarà. Per això una part important dels ingressos s’haurien pogut destinar a eixugar endeutament i així no hipotequem polítiques que hi pugui haver en un futur. 

 

Ha estat un mandat privatitzador?

Sí. Això ho incloem dins de la política d’exclusivitat que s’ha dut a terme. Exclusivitat perquè uns determinats sectors econòmics com el comerç, l’hostaleria o la construcció, se’ls ha donat molt impuls en detriment de polítiques socials. S’ha donat resposta exclusiva a determinats sectors abandonant-ne d’altres. 

 

Ens pot posar alguns exemples?

Increment de preus públics dels serveis. Un servei públic no és cert que faci competència al sector privat, sinó que dona resposta a una necessitat bàsica i perquè tothom hi pugui accedir. Nosaltres no entenem que una administració pública consideri que si hi ha ciutadans que requereixen atenció hagin de sol·licitar l’ajuda. No passa per ajudes, sinó per la democratització dels serveis, per donar resposta equitativa a tots els ciutadans, ja que no tothom té les mateixes condicions socioeconòmiques. I quan parlem d’això parlem dels Serradells, on hi ha quotes que s’han disparat; les escoles bressol, que encara que s’han apujat poc, quin sentit té apujar la quota a un servei públic? Són serveis en què no hi pot haver ànim de lucre i que s’han de limitar a donar resposta a la necessitat. 

 

I tornant a les privatitzacions, com han funcionat?

S’ha privatitzat el servei d’Higiene a un preu important, i l’alberg de la Comella. L’alberg es va fer per donar resposta a les colònies dels infants de la parròquia, però a aquesta instal·lació se li podien donar múltiples usos. Es podia haver reconduït el servei que estava donant l’alberg i per això nosaltres vam proposar que la instal·lació fos el portal de la vall del Madriu i promoure així el turisme de natura. Aquest tipus de turisme no és low cost ni fa competència a la resta d’establiments. Estem potenciant el comerç, però aquest sector ha canviat molt. Per això ens hem de reinventar, i el turisme de natura era una oportunitat que ens hem deixat perdre. L’alberg ara està hipotecat per 20 anys. Això és privar el ciutadà d’una instal·lació pública que va tenir un cost i, per contra, estem pagant colònies a l’exterior que tenen un cost fins i tot superior al lloguer de tot l’any de l’alberg. 

 

Un dels grans projectes de DA era el Poblet de Nadal. Ha donat els fruits esperats?

No ho sabem perquè mai hem tingut el cost global ni el retorn que té. Cal un estudi tècnic que ens calculi l’impacte.

 

Un altre gran projecte que s’ha tornat a posar a sobre de la taula ha estat el telefèric del Carroi.

No és prioritari i només tindria sentit si es pot connectar amb les pistes. A més, tenim clar que la inversió ha de ser privada. També cal veure com és el giny, quin impacte té i quines afectacions pot tenir en l’àmbit de la seguretat, què representa el sobrevol. A priori pot estar bé, un revulsiu més i un accés de la capital a pistes. Però si això darrer no hi és, no serveix per a res.

 

La qüestió de la capitalitat va tornar a sortir en la reforma de la llei de competències i transferències. Considera que Conxita Marsol se’n va sortir?

No. La majoria ha fet que perdem l’oportunitat per no haver incidit més en la modificació d’aquestes lleis. En un primer moment semblava que hi havia la rebequeria de la cònsol, que es va enfrontar al cap de Govern, però els interessos són comuns i això va quedar en un segon pla. Andorra la Vella assumeix una part important d’esdeveniments que generen una despesa suplementària i per això hauria de tenir el reconeixement com a capital, com succeeix arreu. També es va perdre l’oportunitat que el Govern assumís la part que li correspon en les escoles bressol, tant des del punt de vista pedagògic com econòmic. Ho hauria d’haver assumit el Govern.

 

La cònsol es va comprometre a pagar els endarrerits del GAdA, però això ha costat. 

Els compromisos s’han de dur a terme. S’ha resolt ara, al cap de quatre anys. Una mica tard. Per què? Per temes de pressions, per sentències... Creiem que s’hauria pogut resoldre abans perquè era un dret i hi havia altres sentències que es van resoldre favorablement. Aquest retard el que ha fet és crear un desencís, un malestar, desconfies del gestor. Ara és una política electoralista. A més, ara es busca pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats. Aquest aspecte el valorem positivament.

 

Com ha estat el treball al si del Comú aquest mandat?

Sempre hem tingut la informació a misses dites. Ens agradaria poder dir que la corporació de la qual formem part ha decidit això, però no passa sovint. Només es facilita la informació quan ja està decidit. Hi ha una manca de consideració vers els consellers de la minoria i una manca de transparència, perquè nosaltres representem una part important de la ciutadania. La majoria és cert que té la responsabilitat de la gestió, però si aquesta és més democràtica i participativa segur que el conjunt de la ciutadania estarà més a favor d’aquest tipus de política. Et fan quedar al marge i el ciutadà també es mereix rebre informació, no només aquest màrqueting. 

 

No estan satisfetes amb la comunicació a l’exterior?

És màrqueting. És el seu departament, no el de la corporació. Informem a tort i a dret de com en som de guapos, com de bé ho fem, i de com de bé estem. Això forma part de la política de maquillatge i de màrqueting. 

 

Quin paper han desenvolupat Dolors Carmona i Lídia Samarra al Comú durant aquest mandat, doncs?

Control de la gestió. Hem posat en evidència moltes coses de  les quals ni la mateixa majoria s’havia adonat. Ho hem fet en consell de Comú, perquè no hem tingut l’oportunitat de fer-ho abans. I això ens dol, però ho hem hagut de posar en evidència. Un altre exemple [de l’opacitat] és la comissió de Recursos Humans, que no s’ha creat fins fa poc mesos.

 

“Tenim bon regust de les darreres eleccions perquè la ciutadania el que vol és un canvi”

 

Veurem Dolors Carmona encapçalant novament la llista de les pròximes comunals?

Formem part d’un equip i al nostre partit les decisions no són mai personals. Ni la Lídia ni jo podem dir que estem gaire llançades a presentar-nos-hi, perquè és una decisió col·legiada. Hem fet reunions, tenim bon regust de les darreres eleccions, tot i que eren d’àmbit nacional, perquè la ciutadania el que vol és un canvi, i així ho va posar de manifest. A més tenim molta gent engrescada per tirar endavant el projecte, perquè la nostra premissa és treballar per al poble, treballar per a tots.

 

Però a les darreres eleccions generals es van presentar amb un acord amb Liberals d’Andorra. Com pot afectar el resultat si ara L’A i DA van junts?

Potser hauríem d’estudiar com ens va repercutir a nosaltres aquest acord.

 

Negativament?

No, perquè no s’ha fet aquest estudi. Es va fer amb bona fe perquè no s’estava content amb la política que es portava. Era una manera de contrarestar-ho, però després han estat d’acord a portar una gestió conjunta.

 

Exploraran acords de cara a les comunals?

No és un tema que hàgim posat a sobre de la taula. Caldrà valorar si fer algun altre acord amb una altra formació ens pot aportar, perquè per a nosaltres el que preval és el ciutadà. Si preval la cadira, ves a fer

l’acord que sigui, però si vols ser fidel i conseqüent amb els principis, el que no pot ser és avui sí i demà no. No és prioritari en aquest moment, però.

Dolors Carmona defensa la tasca feta des de l’oposició malgrat que no sempre es vegi. Es mostra crítica amb la política comunicativa de la corporació així com amb la manera de tirar endavant alguns projectes.

 

–Quin balanç fa dels dos anys i mig de mandat?

–Coma equip, tant la Lídia com jo hem treballat de valent i creiem que hem fet aportacions constructives per millorar la gestió del comú. No obstant això, és difícil. Tal com està la llei electoral, malgrat que representem una part important de la parròquia, tenim veu però el nostre vot poca cosa pot fer davant la majoria. Tens la satisfacció d’estar al corrent, de participar, però tota l’energia i dedicació no es veu reflectida.

 

–Què els semblen les accions de la majoria?

–El model de gestió de DA no és el nostre. S’ha fet molta inversió a la parròquia i és positiu, però també hi ha hagut inversions que són realment faraòniques que es podrien haver fet en altres terminis i no haurien repercutit a les arques comunals.

 

–Parla de les obres de Meritxell?

–Sí, exactament. Són obres amb un sobrecost d’aproximadament un 50% de la previsió inicial. Això dol. Nosaltres estem d’acord que s’ha de fer, però cal mesurar-ho. Sí que tindrà un impacte visual a curt termini però també caldrà veure l’impacte que té en altres serveis de la parròquia.

 

–Què prioritzarien?

–Ens hauria agradat que s’hagués desenvolupat més l’àmbit social. Fins ara s’ha donat cobertura a les necessitats però per a nosaltres no és només això, cal ser proactius i fer activitats que aglutinin i creïn coherència entre els ciutadans. Així doncs ens hem quedat amb la imatge, amb les coses més superficials, però el que fa que una societat avanci, en tots els àmbits, difícilment es fa amb les actuacions que veiem.

 

–Creu que el nucli dur de la majoria, o especialment la cònsol, fan més política de cara a la galeria que real?

–La imatge és molt important. Hi ha gent que no llegeix el contingut dels articles però sí que mirarà la foto.  I sí que em sembla que aquesta majoria compta molt amb la imatge. Només cal veure el gabinet de comunicació. És molt important la comunicació, però cal comunicar bé. Una altra cosa és si és per promoure la imatge d’un determinat sector de la corporació. Nosaltres difícilment sortim a les fotos, no existim.

 

–Vostès han estat molt crítiques amb la política de privatització.

–No som partidaris, gens ni mica, de privatitzar o de cedir l’ús que és el que s’està fent. Són serveis públics que el ciutadà no en pot fer ús i nosaltres pensem que aquest tipus d’equipaments justament el què faciliten és que independentment del nivell socioeconòmic dels ciutadans, tothom tingui dret a fer ús d’unes instal·lacions que s’han pagat amb diners públics.

 

–Però s’argumenta que es fa la competència al privat.

–Això no ho entenem, perquè la gestió pública és diferent. I això no vol dir entrar en el cafè per a tots, estem parlant d’una bona gestió i alhora facilitar, equiparar i pal·liar les diferències socials a través de serveis als quals tothom pugui accedir.

 

–Parlava abans de les obres de l’avinguda Meritxell. Ara que ja es comencen a veure els resultats, què n’opina?

–Preciós. Que canviï ens agrada molt, no podem dir el contrari, però ja veurem com acaba. Ara bé, potser les meves expectatives eren més altes. Com que no està acabat encara, no vull ser crítica.

 

–Com és la relació amb la majoria?

–És molt respectuosa, no tenim cap tibantor que traspassi els límits. 

 

–S’han queixat sovint de manca d’informació.

–Sí, i continuem pensant el mateix i ho tornem a demanar: volem informació en molts àmbits. Per exemple, a recursos humans, no es fan comissions. Potser n’hem fet dues o tres des de l’inici del mandat. També ens van dir que es faria un grup de treball i no existeix. Parlo de recursos humans però podria fer-ho de qualsevol activitat. A vegades, com en l’últim consell de comú, ens avisen dos dies abans d’alguna proposta, com va ser la del túnel de llums de Nadal. Ara sembla que ens escolten una mica, perquè sinó sabien que votaríem en contra i no els agrada. Però no ho fem per fer la guitza, quan votem en contra és perquè realment no hem tingut la informació o perquè considerem que les coses no s’han previst o planificat com cal.

 

–Creuen que s’improvisa massa?

–Tens la sensació que anem a apagar focs sense fer una planificació. De la reunió amb els veïns de Ciutat de Valls ens van avisar potser dos dies abans. Potser sí que tenen una planificació i no la volen compartir, però el que veiem és que quan aquests projectes surten a la llum els veiem de manera aïllada, sense un nexe comú que puguem tractar i entendre.

 

–Què els semblen els projectes que s’han presentat darrerament, com el de Ciutat de Valls.

–Ens sembla una bona iniciativa fer les reunions, però el problema és el procediment. Ho planifica, pacta i acorda la majoria. Ja sabem que ells tenen la responsabilitat de la gestió, però si el que es vol és copsar l’opinió potser sí que s’ha de fer molt més obert, comptant també amb les minories.

 

–Parlem del GAdA. Consideren que s’havia de recórrer?

–Aquest tema és una vergonya. Que s’argumenti que com que són diners públics l’administració té l’obligació de recórrer quan ja hi havia un compromís... si contradiu el marc legal, potser no s’havia d’haver agafat. Però és que nosaltres també el vam adoptar perquè no es podien canviar les regles del joc a mig partit. Aquesta gestió, però, genera desconfiança i malestar. Fa tant de temps que en parlem que és cansat i em sembla que ja s’havia d’haver resolt. És cert que costa diners, però hi ha altres coses que en costen encara més i només es fan per caprici.

 

–Com és la relació amb la minoria?

–Hi ha respecte i cadascú té el seu posicionament. Nosaltres hem preferit no condicionar-nos els uns als altres i malgrat que més o menys anem en la mateixa línia, també hi ha punts que no hem compartit.

 

–Li deia perquè es dona la casualitat que al comú hi ha un grup de Cd’i+Liberals i vostès acaben d’aprovar un pacte amb Liberals, també.

–Nosaltres no hem fet un pacte. Cadascú té la seva ideologia i cadascú tindrà el seu programa. En aquests moments la llei electoral no ens dona uns paràmetres prou oberts per tenir una democràcia representativa. I com que la majoria al Consell General no ens permetran un canvi de la llei, hem de buscar una alternativa que evidenciï la veu del poble. 

 

–És partidària d’aquesta opció?

–Sí. Què podem fer? Immobilisme? El més fàcil és que el senyor et digui què has de fer i sobreviure i nosaltres no volem només sobreviure. Si els números canten i volem fer un canvi, hem d’actuar d’una altra manera.

 

–La gent ho entendrà?

–Esperem que sí. Haurem de ser molt pedagogs perquè hi haurà moltes actuacions i valoracions de la majoria actual que emmascararan tant com puguin quina és la intenció d’aquesta alternativa.

 

–Repetirà com a candidata del PS?

–No en tinc ni idea. Cada vegada m’apassiona més la política i és molt interessant poder aportar, però en l’àmbit personal també he de veure les condicions, si realment es pot assumir. De totes maneres no dependrà de mi, les candidatures són a proposta del comitè local i del congrés.

 

–Veuen opcions de recuperar la capital?

–Ens agradaria perquè la parròquia d’Andorra la Vella, sigui perquè és més gran i diversa dona més suport als socialdemòcrates. Però no tothom s’implica, creuen que no és cosa seva i la llei de nacionalitat ens condiciona molt. 

Repeteix com a consellera de la minoria comunal del PS, ara acompanyada de Lídia Samarra. Destaca que els primers mesos de mandat són positius perquè la nova majoria treballa per impulsar la parròquia i demana més controls per evitar irregularitats com les del mandat passat.

 

Com valora els primers mesos del mandat?

La valoració, a priori, és positiva. Encara no hem vist implementats molts del projectes que ens han comentat que volen dur a terme, però és positiu perquè es veuen ganes de millorar, de donar una altra imatge a la parròquia. Alguns projectes els compartim.

 

És una mica el que vostès defensaven.

Sí, però nosaltres tornem a reclamar que tot aquest projecte d’embelliment sigui més global i després anar sectoritzant per bar­ris i zones. El que ens fa dubtar és veure projectes com el de l’avinguda d’Enclar de manera aïllada, sense veure tot el context. No ho podem valorar com a projecte clau si no el veiem emmarcat dins d’un embelliment global.

 

Uns primers mesos marcats també per les irregularitats que han sortit a la llum del mandat anterior. Vostès també hi eren, encara que fos a l’oposició. No en tenien coneixement?

El que hem pogut copsar és que un cop han tingut accés a la informació s’han adonat que hi va haver determinats procediments que no van seguir els protocols que requereix la gestió de l’administració. Nosaltres intuíem coses però no teníem accés a la informació. El que han volgut ara és posar-ho sobre la taula a fi de desvincular-se de les possibles implicacions que pot tenir una gestió poc acurada.

 

No van pensar a fer-hi res?

Hem deixat constància en acta i en rodes de premsa, l’únic que podíem fer. Quan havíem demanat informació complementària a adjudicacions fetes a Turecav no se’ns va facilitar. Sempre havíem dit que dubtàvem de la transparència, però quan no tens la prova evident, no pots fer el recurs administratiu que acompanyaria aquest tracte improcedent.

 

I què en pensen del paper dels consellers de la majoria que formaven part d’aquell equip de govern?

Ens sobta. Ens sobta perquè així com nosaltres no estàvem a la majoria i per tant no teníem la responsabilitat de la gestió ni un accés directe, ells sí que el tenien. Nosaltres podíem intuir, però ells podien evidenciar. I si ells evidenciaven certes mancances o possibles irregularitats, sí que tenien la responsabilitat de manifestar-ho.

 

Van ser poc valents?

El que no entenem és que a hores d’ara formin part d’una altra majoria i sigui ara el moment de posar-ho en evidència. Això de valents ho diu vostè, però d’alguna manera és això, quan van tenir oportunitat no ho van fer i ara que formen part d’un altre equip ho fan. Aquesta actuació és qüestionable i la ciutadania tampoc ho entén.

 

Es fa tot el possible per treure a la llum totes les irregularitats?

Esperem que sigui així, esperem que a partir d’aquesta experiència posin els mitjans necessaris per assegurar una gestió més transparent i que s’ajusti als procediments administratius.

 

Han notat canvis pel que fa a l’accés a la informació?

Sí, la veritat és que tenim més informació. Ens la faciliten i potser amb més rapidesa, però a nosaltres ens agradaria no haver d’anar al darrere de la informació. Som representants del poble i tenim la responsabilitat de conèixer aquesta informació per vetllar per tots els ciutadans.

 

Finalment es va decidir dissoldre Turecav. Ho comparteixen?

Tal com funcionava ho compartim perquè no ens agradava el model de gestió. Ara bé, sembla que en altres administracions ho tenen i que és interessant per agilitzar alguns tràmits. Si la majoria opina que el procediment actual és suficient per donar resposta, endavant, però nosaltres érem més partidaris de mantenir i canviar el model de gestió.

 

A Santa Coloma s’hi para més atenció o no?

Santa Coloma és complex. Per les dimensions mateixes que té és difícil donar resposta a totes les zones. Però és veritat que encara li cal molta atenció. Urbanísticament és difícil, però hi ha habitatges i els qui hi viuen es mereixen uns serveis com cal. S’hi ha de treballar més... Per no parlar del que ha passat amb la nova gasolinera.

 

La de la Margineda.

És una mostra que es prioritza el sector econòmic per davant de la cultura. Si s’ha pogut fer és pels canvis a la Llei de patrimoni i qui ho ha canviat és del mateix color polític que la majoria. I ara tindrem la gasolinera i el pont passarà a un segon pla, quan podria ser, juntament amb l’entorn, l’arc patrimonial de la parròquia. Però l’impacte que tindrà no és el més indicat per promocionar el patrimoni de la parròquia.