Partit Socialdemòcrata

cos de policia

Alís demana informació a Govern sobre el dimensionament del cos de policia i les previsions de creixement

Crea: 08/13/2018 - 11:39
Alís, amb els altres consellers generals del PS.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís ha tramitat una demanda d’informació mitjançant la qual vol que Govern expliqui quin és el dimensionament actual del cos de policia, després de la darrera promoció, i, sobretot, les previsions de cara al futur. El parlamentari s’interessa, entre altres, pel nombre d’efectius, per la seva distribució i remuneració i per quin pot ser el creixement de cara als anys vinents, davant dels nous reptes existents en matèria de seguretat ciutadana. 
 
En l’escrit enviat aquesta setmana a Sindicatura, Alís demanda, en primer lloc, pels integrants actuals del cos. Així, sol·licita el “quadre detallant l’evolució del nombre d’efectius”, amb un “desglossament per anys i per categories, des de l’any 2010 i fins a l’actualitat”. També vol una “evolució de l’organigrama” amb els membres destinats a cada departament. 
 
En segon lloc, el conseller general fa la petició de “l’evolució de la graella salarial del cos” entre 2010 i ara, amb la remuneració de cada efectiu desglossada entre salari base i complements. 
 
El tercer bloc de demandes del parlamentari lauredià té a veure amb el dimensionament del cos. Així, vol saber si “existeixen al nostre entorn (...) recomanacions de ratis per dimensionar els serveis d’ordre i seguretat” i, si és així, “en quins s’inspira Andorra” i “amb quin rati efectiu per ciutadà (i visitants rebuts) es treballa”. 
 
També demana si “la incorporació de la darrera promoció d’agents de policia ha permès cobrir les vacants generades (...) els darrers anys” i si “es preveu a curt termini” que hi hagi més entrades al cos. En cas afirmatiu, es demana que es faciliti “quantes places es volen cobrir i en quines categories”. 
 
Per últim, Alís vol que Govern “especifiqui quines poden ser les necessitats futures (...) de creixement del nombre d’efectius del cos per poder assumir amb garanties les tasques encomanades” així com “les previsions” de l’executiu per donar-hi cobertura. Aquesta informació es vol amb detall “distingint per departament (...) així com en funció de les amenaces a cobrir (lluita contra el blanqueig de diners, lluita contra terrorismes, cibercriminalitat, etc..)”.
 
El conseller general del PS ha explicat que “ens interessa saber quines previsions té Govern en relació al dimensionament del cos”, un cop s’entén que “la darrera promoció és per cobrir les vacants que s’havien anat produint els darrers anys”. Per a Alís, és important saber quin és el creixement que es preveu del cos per donar continuïtat a la garantia del servei que ofereix, a la seguretat ciutadana”, fet que, ha recordat, és “una qüestió bàsica” i advertint que cal tenir en compte “les noves amenaces que hi pot haver a Andorra com el terrorisme, la cibercriminalitat o la lluita contra el blanqueig”. 
 

No al pacte d'Estat per la seguretat

Crea: 08/25/2017 - 11:51
Moltes vegades succeeix. Ha de passar quelcom terrible perquè les coses millorin. En aquest cas, els horribles atemptats a Barcelona i Cambrils han despertat el Govern del somni d’autocomplaença permanent en què viu.
 
Els altres atacs terroristes a París, Londres, Manchester o Berlín, per la seva distància, no havien provocat cap reacció, a banda de les condemnes pels canals oficials i la presència als actes de repulsa convocats. Lamentablement, l’enorme impacte de les accions a Catalunya ha fet que l’executiu, ara sí, reaccioni.
 
Ja s’ha anunciat l’augment de mesures de prevenció a les vies més transitades amb la coordinació d’alguns comuns. Qualsevol acció per millorar el nostre excel·lent grau de seguretat és benvinguda. Però, per altra banda, el cap de Govern va demanar un pacte d’Estat per la seguretat.
 
A banda d’una acció de cara a la galeria, és curiós constatar que qui ha provocat que el país estigui en escac durant força temps, ara demani que tots fem esforços. I és que la jubilació anticipada de molts agents de policia va fer que es rebaixessin els efectius del cos a límits preocupants. Tot i això, Toni Martí no cal que demani cap acord en aquest àmbit. Sap que té el suport de qualsevol força política que sigui conscient i responsable.
 
Evidentment, té el del PS que, davant de l’aprovació de la llei que va provocar les prejubilacions massives, ja va alertar que afectaria negativament la seguretat del país perquè preveiem que es reduiria molt el nombre d’efectius. I el temps ens ha donat la raó. L’executiu de DA s’ha vist obligat a convocar edictes per augmentar la plantilla d’agents.
 
Andorra té en la seguretat una de les seves màximes virtuts. Podem passejar de nit per qualsevol carrer sense por a tenir cap ensurt. No tenim problemes greus i els casos que trenquen la dinàmica són puntuals. I això té un valor incalculable. Però el fet que avui estiguem segurs no implica que demà no tinguem un sobresalt. La seguretat es guanya dia a dia independentment del que hagi passat fins avui. Cada dia tenim una societat més complexa amb problemes més complexos. El dia d’avui els cossos de l’ordre treballen bé perquè tots estiguem tranquils però no s’han d’escatimar mitjans materials i humans perquè així continuï sent.

Intervenció de Gerard Alís en el debat sobre la modificació de la llei del cos de policia

Crea: 02/09/2017 - 19:01
Alís, durant una entrevista a RNA (RTVA).
Després del debat sobre la reserva d'esmena que hem presentat, toca entrar a debatre l'adopció del projecte de llei presentat pel Govern per la modificació de la llei del Cos de Policia.
Començo avançant-los que els socialdemòcrates no donarem suport al text que se'ns proposa.
 
Fa una mica més d'un parell de mesos debatíem en aquesta Cambra l'esmena a la totalitat presentada contra el text que avui se sotmet a aprovació. En aquella ocasió ja vàrem evidenciar les mancances del text, que vàrem resumir en tres grans eixos:
 
• Primer el règim disciplinari ens sembla desproporcionat. Ho deixo aquí per quant acabem de fer un debat específic.
 
• En segon lloc la reforma té un rere fons economicista. S'efectuen reduccions de les remuneracions i alhora la retallada de drets. Cert és en aquest punt que el treball en comissió ha permès eliminar la prohibició pels policies de militar en partits polítics que el projecte de llei preveia, però es continuen mantenint retallades importants; el que en causa neguit de cara al futur de la qualitat del servei i de la seguretat dels nostres ciutadans.
 
• Tercer, s'ha introduït un important grau d'arbitrarietat en relació al proveïment de places, tant d'agents com de membres de les direccions, que al nostre entendre condueixen a una politització del cos, i pot causar un important malestar i desafecció entre els membres que el componen, afectant sense cap mena de dubte la neutralitat que aquests han de tenir.
 
A més, no puc obviar d'insistir novament sobre el fet que aquesta llei és un clar exemple de la política de DA en matèria de funció pública; política que condueix a la pressurització dels treballadors del sector públic, desmotivant els nostres funcionaris, eliminant fins i tot la figura del funcionari -que només subsisteix en escassos àmbits-, desvaloritzant la seva feina, fent funcionar l'administració amb nombrosos eventuals per suplir l'evident manca de llocs de caràcter fix, i fent pedaços i reformetes en comptes d'afrontar la reforma integral tan necessària.
 
Malgrat les constatacions efectuades ens vàrem abstenir en la votació de l'esmena a la totalitat presentada la projecte de llei, considerant que d'una banda que era necessari la continuació del tràmit parlamentari del text per quan el Govern condicionava la convocatòria de noves places d'agents -convocatòria que urgeix tal com se'ns ha fet saber des del cos-, a l'adopció del text, i d'altra banda per què confiant en la mà estesa i els bonics discursos sobre consensos i entesa que DA sempre predica, pensàvem que en el treball en comissió el text es podria millorar.
 
Doncs bé no ha estat així. Simplement destacaré una dada: Cap esmena, absolutamentcap esmena de les presentades pels socialdemòcrates ha merescut la consideració de la majoria; cap de les nostres esmenes ha estat aprovada.
 
De fet no ens hem d'estranyar, i és que aquest el tarannà de DA moltes paraules, molts discursos bonics de responsabilitat i unitats, però cap acte que respectin aquells discursos. I després s'estranyen i s'ofenen pel nostre sentit de vot!
 
Fora d'aquesta anècdota de forma que entenc mereixia ser destacada, comprendran que de cap manera podem donar suport a un text legislatiu que comporta canvis importants en el futur el Cos de Policia, alguns els ho reconec positius, però d'altres que com ja he dit poden comprometre l'eficiència i qualitat del servei del cos i de retruc per la seguretat del nostre país.
 

Intervenció de Gerard Alís en defensa de les reserves d'esmenes sobre el règim sancionador de la llei de policia

Crea: 02/09/2017 - 18:44
Alís, a Casa de la Vall.
Els consellers socialdemòcrates hem presentat a la cambra diverses reserves d'emeses que creiem mereixen un debat específic en aquest plenari. Les mateixes però seran tractades de manera global per quan totes afecten el nou règim disciplinaria dels membres del cos de policia que el projecte de llei, que després debatrem, introdueix.
 
No donaré lectura del contingut literal de les esmenes, que consten publicades al butlletí del Consell General, procedint únicament a exposar la motivació d'aquestes.
 
Vull recordar que tal com ja vàrem posar de manifest davant d'aquesta cambra a l'ocasió del debat de l'esmena a la totalitat del projecte de llei de modificació de la llei del cos de policia, el nou règim disciplinari ens sembla desproporcionat. Ja vam exposar aleshores que, havent-nos assessorat, semblava clar que el règim proposat pel Govern era més propi d'un cos de caràcter militar que no pas d'un cos d'ordre com el Cos de Policia d'Andorra.
 
El cas és que compartíem en aquell moment, i de fet ho seguim creient, que el Cos de Policia ha de disposar d'un règim sancionador específic per un cos especial i en tot cas diferenciat del cos general. Ara bé ens sembla que el Govern es va deixar endur per fets aïllats i puntuals que han succeït en el sí del cos els últims temps i ha imposat un règim disciplinari extremadament dur i sever, que de cap manera valoritza la tasca que els policies duent a terme dia a dia.
 
Així vàrem presentar les esmenes sobre les quals avui hem formulat reserva. Aquestes tendien a establir un règim disciplinari més proporcional i més just.
 
Així es feia una simplificació de les diferents faltes previstes en el projecte de llei, als articles 97 de la llei per les faltes molts greus, a l'article 98 per les faltes greus i a l'article 99 per les faltes lleus, tot el que més en acord amb allò que s'accepta en els països veïns. També alhora se simplificava i suavitzava el règim sancionador eliminant la possibilitat d'imposar diversos càstigs per una mateixa falta.
 
De manera global i en relació a les faltes proposàvem suprimir determinades conductes que al nostre entendre no han de ser sancionades com a faltes disciplinàries i sobretot es reconduïa la situació de reiteració passant de dues a tres vegades per a tenir la consideració de falta molt greu, assimilant així el règim a allò que preveu la resta de normativa al país, especialment la normativa laboral.
 
Com he dit la idea era fer un règim disciplinaria més proporcional i just, i les esmenes que ara sotmetem eren una proposta en aquests sentit.
 
Malauradament, el treball en comissió no va permetre que es tingués en compte les aportacions en aquestes matèries efectuades pels socialdemòcrates, ni fet pels altres grups parlamentaris, creient que era important que el ple de la cambra pogués pronunciar-se al respecte.
 
Seguim pensant que el règim sancionar sever que s'implementa no valoritza al cos, ans al contrari el desmereix, i que podria causar una important desafecció, la qual pot contribuir a una manca de candidats futurs, cosa que de fet ja estar passant altres convocatòries de personal per a l'administració arran de la política de precatizació de la funció pública de DA. En el cas del Cos de Policia la situació pot ser més greu per quan podria conduir a posar en dubte la seguretat del nostre país; seguretat que com tots sabem constitueix un actiu molt important del qual ens podem sentir orgullosos, i el qual creiem que DA, amb les polítiques que està duent a terme, comença a posar en qüestió.
 
Per aquests motius i amb la voluntat d'arribar a darrera entesa amb el consellers generals de la cambra, especialment els de la majoria, demano que donin suport a les reserves d'esmenes presentades.
 

El Consell General aprova una nova llei de policia que pel PS “fa més precàries” les condicions del cos

Crea: 02/09/2017 - 17:16
Els consellers generals del PS, al ple.
El Consell General ha aprovat la modificació de la llei del cos de policia. Una vegada més, i ja en van moltes aquesta legislatura, els canvis en una legislació clau per al país han tirat endavant sense consens, ja que el text únicament ha comptat amb el vot favorable dels consellers de Demòcrates per Andorra (DA). El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís ha criticat un text que, ha lamentat, fa més precàries les condicions del col·lectiu en rebaixar remuneracions i drets i imposar més obligacions, alhora que introdueix una arbitrarietat que comporta el risc de pèrdua d'independència. També ha atacat amb duresa el fort enduriment del règim disciplinari i sancionador.
 
Justament, aquest darrer punt ha estat objecte d'un debat diferenciat via reserva d'esmena. Alís ha lamentat que "ens sembla desproporcionat" i "més propi d'un cos de caràcter militar". En referència al cap de l'oficial de policia que va ser processat per disparar contra el despatx central, el parlamentari socialdemòcrata ha denunciat que "el Govern s'ha deixat endur per uns fets aïllats i puntuals i ha imposat un règim extremadament dur i sever" que, ha alertat, "no valora la tasca que fan dia a dia" i, fins i tot, "desmereix el cos i pot causar desafecció i contribuir a una manca de candidats per entrar-hi en el futur", efecte que, ha recordat, "ja està passant amb algunes convocatòries a l'administració per culpa de la precarització de la funció pública que impulsa DA".
 
Sobre el text global, el conseller general del PS ha apuntat altres aspectes que no comparteixen, com el fet que "la reforma té un rerefons economicista: es redueixen remuneracions i es retallen drets". Tot i això, ha afirmat, "ens causa neguit de cara al futur per com pot afectar la qualitat del servei i la seguretat dels ciutadans". Al mateix temps, ha remarcat, el text "introdueix un important grau d'arbitrarietat en el proveïment de places", fet que pot provocar una politització del cos i una pèrdua d'independència.
 
Alís ha recordat que el PS no va donar suport a l'esmena a la totalitat al text, amb la voluntat de poder millorar-lo en comissió "El treball, però, no ho ha permès, ja que no s'ha acceptat cap de les nostres esmenes". El parlamentari ha lamentat "el tarannà de DA: fer molts discursos apel·lant a la unió i a la responsabilitat i, en canvi, cap acte que els respecti".
 
Pugen les taxes del tabac
El Consell General ha aprovat, aquest cop sí per unanimitat, l'increment impositiu d'un 10% a les taxes del tabac. Tots els grups han donat suport a una mesura que, com ha destacat el conseller general del PS Pere López "parla d'homologació i d'encaix internacional" i en un àmbit on "és necessari ser molt curós" tenint en compte "la negociació amb la Unió Europea".
 
El vot favorable del PS evidencia, com ha volgut subratllar López, que la formació no necessita que "ningú ens doni lliçons de responsabilitat". I encara menys, ha afirmat, "de qui en el seu dia no va saber posar per damunt de la seva formació els interessos de partit", en referència als consellers generals demòcrates que, el 2010 i el 2011, quan estaven a Coalició Reformista, es van oposar a una mesura similar impulsada des del Govern socialdemòcrata.
 
Subscriure a RSS - cos de policia