Cultura

Respostes a les preguntes que es formula en relació a la participació d’Andorra en la 58a Biennal d’Art de Venècia del 2019

Crea: 08/27/2019 - 00:00

Autor: PS

P1) Quins són els conceptes que encara no han estat adjudicats i quins seran els seus imports?

En aquests moments queden per adjudicar els treballs i els serveis corresponents al desmuntatge i al tancament del pavelló i el retorn de les obres a Andorra.

Els treballs i serveis pendents d’adjudicar són: els desplaçaments, els vols, l’allotjament, l’embalatge i el transport de les obres, els treballs per retornar el pavelló al seu estat original i les despeses corrents com telèfon, connexió wi-fi, neteja final i treta de brossa.

No podem donar una xifra exacta atès que estem planificant el desmuntatge del pavelló; que es durà a terme durant les dos setmanes següents al tancament de l’exposició, prevista per al 24 de novembre. S’estan demanant pressupostos per als treballs per retornar el pavelló al seu estat original, i les despeses corrents les facturaran en finalitzar la Biennal. Referent al transport de tornada, d’acord amb la nova Llei de contractació pública, molt properament es convocarà un concurs públic per adjudicar aquest servei.

Fent una estimació en comparació amb edicions anteriors, aquestes despeses que s’han descrit al paràgraf anterior ascendiran a uns 20.000 € aproximadament.

P2) Quins són els treballs compresos en l’adjudicació del 17 d’abril del 2019? Què s’inclou en els treballs d’adequació de l’espai del pavelló andorrà?

Aquesta adjudicació correspon als treballs d’adequació demanats per l’artista i necessaris per acollir l’obra. Aquest any, a causa de les obres que s’estan realitzant a l’edifici que acull el pavelló, hem pogut disposar d’un nou espai que s’ha destinat a recepció i també s’ha hagut de condicionar.

Els treballs corresponents a l’adequació del pavelló són els següents:

1. Tancament amb plaques de guix de finestres i de portes.

2. Pintar les parets i el sostre del pavelló i de la recepció (d’aproximadament 400 m2) .

Publicat al BOPA núm. 37 any 2019 (24 d’abril del 2019)

P3) Quins són els serveis que s’inclouen en l’adjudicació del 31 d’octubre del 2018?

Aquesta adjudicació correspon al 1r pagament pels serveis de l’empresa PdG Arte Communications. Aquesta empresa ens dona suport logístic des de la primera participació d’Andorra a la Biennal d’art de Venècia.

Publicat al BOPA núm. 66 any 2018 (7 de novembre del 2018)

P4) Quins i quants van ser els professionals que es van desplaçar a Venècia entre el 26 d’abril i el 12 de maig?

5 persones:

Philippe Shangti, artista.

Alexandra Albrecht, Rodrigo Lladós, Marc Vidal i Adrià Lladós, muntadors.

P5) Quants dies van estar instal·lats a Venècia els diferents professionals?

14 dies. Van arribar el diumenge 28 d’abril i van tornar el diumenge 12 de maig.

P6) Quina era la delegació andorrana?

Ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert.

Comissària, Eva Martínez.

Directora general de Cultura, Montserrat Planelles.

Curador del pavelló i tècnic de Cultura, Ivan Sansa.

Tècnica de Cultura, Meritxell Blanco.

Hostessa responsable del pavelló, Alèxia Collelldemont

Andorra Turisme: Betim Budzaku, Enric Torres i Noemí Pedra.

P7) Quants dies va estar instal·lada la delegació andorrana?

Els tècnics del Ministeri van estar instal·lats 14 dies, per al muntatge i la coordinació de tasques.

La ministra i la directora, 4 dies, en representació del Ministeri, inauguració del pavelló el dia 9 de maig i assistència a l’acte de lliurament dels guardons de la Biennal el dia 11 de maig.

La comissària, 8 dies, per tasques de representació, promoció i seguiment del muntatge.

La delegació d’Andorra Turisme, 2 dies, per valorar l’impacte de la seva col·laboració.

Publicat al BOPA núm. 43 any 2019 (15 de maig del 2019)

P8) Quines despeses exactament s’inclouen en el desplaçament de la delegació andorrana?

Els desplaçaments, els vols i l’allotjament en règim de pensió completa.

P9) Quines són les dietes aplicades per al personal professional?

Les dietes s’han calculat en base a la Taula de dietes a l’exterior fixades per a l’any 2017 pel Govern.

A tall d’exemple, a la darrera edició del 2017 els muntadors van percebre un salari, a més de les dietes corresponents als àpats. En aquesta edició 2019 aquest salari no existeix.

P10) A quin import ascendeixen les dietes del personal professional? Desglossar-ho per conceptes.

Cada muntador va percebre 63,44 €/dia en concepte de dietes que corresponent als diferents àpats diaris.

El total ascendeix a 2.664,48 €

P11) Quines van ser les despeses en relació amb l’atenció protocol·lària i de representació?

Les despeses corresponents a l’acte d’inauguració van ascendir a 4.674 €.

Corresponen a: aperitiu per 150 persones, lloguer d’un equip de so i microfonia i un Dj.

L’acte va comptar amb l’assistència de més de 300 persones.

P12) Quines despeses i els seus imports resten encara per adjudicar i/o satisfer?

Les despeses que es relacionen a continuació estan entrades i en tràmit de pagament:

- Càtering inauguració: 3.488 €.

- Lloguer microfonia i equip de so per a la inauguració: 976 €.

- Transport obres Andorra/Venècia: 7.450 €.

Total factures en tràmit de pagament: 11.914 €

El pagament que es relaciona tot seguit s’anirà liquidant al llarg de la durada de la Biennal:

- 3 mesos (setembre, octubre i novembre) de salari brut de l’hostessa (dels 7 que ha estat contractada): 2.738,78 € x 3.

Pagament pendent: 8.216,34 €

Una Andorra de cultura

Crea: 07/29/2019 - 11:19

Autor: Pere Baró

La cultura no és un mot que ve de nou, I és que des del principi de l’època més daurada de l’home pensador ha sigut objecte d’estudi i d’ampliació per part dels nostres historiadors i filòsofs. Ja des de Tales passant per Pitàgores o Demòcrit i seguint per Russell, com a més actual, tots ells han lluitat per demostrar que la cultura és i ha de ser la base de la construcció d’una societat realment sana i és la base d’una veritable democràcia.

L’Enciclopèdia catalana defineix la cultura com a “conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”. En definitiva, la base d’una societat sana.

I a Andorra, quina importància li donem a la cultura? Doncs som un país que cuida i intenta mantenir les tradicions. La prova és que en tots els àmbits de la nostra vida (social, polític, econòmic, educatiu...) és present i moltes vegades és una de les nostres marques d’identitat. Un dels exemples més clars és el nostre règim polític: som un país que manté el nostre Coprincipat parlamentari i és clau en moltes de les nostres decisions i estaments polítics. (Per aprovar les nostres lleis, necessitem l’acord d’almenys un dels dos Coprínceps.). Més enllà del pensament de cadascú sobre Coprincipat sí o Coprincipat no, aquesta és una de les proves que Andorra cuida i manté les tradicions.

I en l’àmbit social? Andorra manté els quarts en moltes de les nostres parròquies, així com l’aposta clara per les tradicions en festes majors i festes del país (Sant Joan i les seves falles, Sant Antoni), mantenim les de totes les parròquies, així com aquelles que són més de barri com ara les del Puial (permeteu-me tirar una mica cap a casa).

Més enllà de les festes en si, la participació ciutadana és també molt elevada tant com organitzadors com a participants. No hem d’oblidar, però, que Andorra és un país d’acollida de moltes nacionalitats diferents i és per això que també tenim molt present la cultura de molts països en el nostre dia a dia: Espanya, França, Portugal, Marroc, Filipines, etc. Moltes d’elles les acabem acollint i fent nostres: els castellers en són un dels exemples més clars.

En definitiva, Andorra i els seus habitants estimem i col·laborem amb la seva cultura nacional i amb la dels nostres residents. Andorra cuida la seva cultura i és d’honorificar i deixar-ne constància, perquè ha de ser un motiu de felicitar-nos i no deixar-ho estar. Al contrari; hem de continuar treballant-hi i explicant a les generacions futures que cal continuar amb aquest llegat tan maco dels seus padrins, pares, amics, en definitiva el seu propi llegat.

I des de les institucions? Com es cuida aquest llegat i aquestes ganes de la societat de cuidar i estimar la nostra cultura? En l’àmbit local tots els comuns participen en les seves festes parroquials (econòmicament i fent-se presents). La gran majoria de parròquies tenen una conselleria dedicada només a cultura. I en l’àmbit estatal? És cert que existeix un ministeri que se n’ocupa però ho compagina amb els esports. Cert és també que s’inverteix diners en accions culturals així com les ganes de fer-ne part. (No ho nego pas), però és suficient la inversió que es fa? Importa a l’actual Govern la cultura i el seu ministeri? La meva opinió personal és que no deixen de banda la cultura; però crec que és necessària una major inversió així com una major importància. Seria tan difícil un ministeri només de cultura presidit i dirigit per experts d’aquest món tan complex? (La meva intenció no és desprestigiar la feina i les capacitats de l’actual ministra, de la qual encara no podem dir res, ja que acaba de començar). Per què no comptem amb cap Secretari d’Estat de Cultura? (en tenim tretze! No vindria pas d’un més, penso jo). No critico que la ministra en necessiti un per a l’Esport, però per què no compta amb una mà dreta en el món de la cultura?

I a escala pressupostària? Des de l’executiu ens defensaran que el pressupost ha augmentat i és cert (d’un 4,57%). La pregunta hauria de ser, s’ha invertit bé aquest augment? Per ser més concret; es cuida el nostre patrimoni amb aquests diners? La resposta és que no prou. L’exemple més clar és la conclusió que fa Joan Reguant, coordinador de la candidatura a patrimoni mundial de la Unesco Els testimonis materials de la construcció del Coprincipat d’Andorra. Reguant comentava que dels onze béns que es postulen al projecte, només tres gaudeixen d’una protecció excepcional. Sense oblidar el pas de tortuga dels darrers executius a tenir un pla de gestió eficaç per a la seva cuida i preservació. No és només qüestió de diners, sinó també de saber invertir correctament aquests fons i posar-hi mitjans per a poder portar una política de conservació cultural eficaç. No oblidem que el gran patrimoni d’Andorra és únic en els Pirineus i en una gran part d’Europa. Hem de tenir, doncs, un ministeri cultural que aposti sense por amb professionals de l’entorn cultural andorrà i estranger.

No oblidem que “la cultura és sinònim de civilització i progrés intel·lectual” (José Sarukhàn Kermez, 1940). És doncs extremament necessari invertir en cultura per a tenir una Andorra lliure, intel·ligent i sana mentalment parlant.

Bastille

Crea: 07/04/2019 - 10:49

Autor: Pere Lopez

Arriba l’estiu i la presència de la música (encara que també present la resta de l’any) es dispara: festes majors, actuacions al carrer aprofitant el bon temps, festivals, grans concerts en espais oberts o simplement les cançons enllaunades o a la ràdio en directe que poden perfectament sonar en una terrassa, en una piscina o en una guingueta de platja.

I és en aquest context d’estiu, de bon temps, un cop acabada l’asfixiant canícula que hem patit i de presència arreu de la música que avui he pensat a escriure i compatir en primer lloc quina és una de les meves bandes preferides per després comentar algunes curiositats amb relació a ella, un bon grup, britànic tot i el seu nom francès, que diuen i demostren que “la música és un lloc fantàstic per experimentar”.

Tot i ser una banda britànica del sud de Londres, van adoptar el nom de Bastille (pronunciat però, Bastil, en anglès), un nom indubtablement original. L’origen és el següent: el grup buscava un nom en el seu debut i el dia 14 de juliol és l’aniversari del seu cantant i líder de la banda, Dan Smith. Alhora, aquesta data, com és sabut, correspon al dia de la presa de la Bastilla, conegut al Regne Unit com a Bastille Day. El nom de Bastille va semblar adequat per als membres del grup com una aposta “atrevida i una mica evocadora”, tot i ser conscients que, “almenys a Anglaterra”, alhora el nom “no significava” pràcticament res.

El grup té cançons molt conegudes i que sonen amb molta força en directe amb els continus saltirons cap a dalt del seu líder, que aconsegueix contagiar el públic en els moments més àlgids. Temes com ara Things we lost in the fire, Icarus, Flaws o Send them off en són només alguns dels exemples més populars i que també són de les cançons que més m’agraden. Tot i recórrer a tornades enganxoses, les lletres acostumen a tenir contingut potent; la crítica (o autocrítica) a com afrontem personalment els problemes, la manca de valentia en reconèixer els nostres defectes o la capacitat humana de destruir i fer malbé coses estimades al seu voltant són alguns dels arguments més habituals de les seves cançons.

N’hi ha, però, dues de molt especials i que s’encabeixen perfectament en aquesta voluntat d’experimentació i de mirar de fer coses originals i diferents que cerca Bastille. La tornada principal de la cançó Pompeii amb uns crits tipus “eh eh oh oh eh eh oh oh” ha esdevingut tot un himne i una forma molt poc habitual de començar quan la interpreten en directe. Potser ara no l’associen amb el nom del grup però segur que si la recerquen, la reconeixeran.

La història de Of the Night és ben particular. La cançó és, en realitat, un experiment amb una versió barreja de dos temes que van ser molt populars als anys 90: The Rhythm of the Night, de la italiana Corona, i el Rhythm Is a Dancer, del grup alemany Snap. Segons expliquen els membres del grup, va començar com un joc vocal un dia que el cantant estava afònic en un assaig. L’aposta els va divertir i la van començar a tocar en directe. Al públic li va encantar i ha acabat sent la cançó que més canten els seguidors (potser més el de certa edat...) en els seus concerts.

A la xarxa es poden trobar també molts altres experiments del grup, com ara les seves versions acústiques de les seves cançons o d’altres grups o interpretacions de temes únicament amb els jocs de dits o cops de mans. Les versions de cançons com ara Common people, Royal, Locked out of heaven, Earthsong i Human són realment fantàstiques.

Demà actuen a Barcelona i si res no canvia, els podré tornar a gaudir allà on sonen amb tanta energia: en directe.

Cultura

Crea: 06/24/2019 - 11:20

Autor: Susanna Vela

Estic contenta. Aquest temps que s’obre davant meu em permetrà exposar, debatre i reflexionar sobre una de les meves passions: la cultura. Una cultura que entenc i defenso com un bé públic i preferent perquè crec en els seus beneficis socials i cívics de pertinença, d’autoestima i d’identitat. La cultura no és neutra ni asèptica i, com a tal, conté una ideologia i per tant una escala de valors i interessos. Quan es diu “la cultura és clau per a la integració i la cohesió socials” s’han de bastir polítiques per fer efectives les polítiques de proximitat i d’identitat. I això és el que m’ocuparà part del meu temps en els pròxims anys com a consellera general del PS. Des d’una actitud constructiva i honesta m’esforçaré per situar a l’agenda política propostes com l’estatut de l’artista, que permeti i faciliti l’exercici i la producció artístiques, com també la de comptar amb un òrgan de participació sectorial amb caràcter consultiu per assessorar i debatre en la promoció de la cultura com a creació artística. Cercaré la forma d’incentivar el mecenatge i el patrocini cultural, com a principal contribució de la iniciativa privada a la cultura. Exigiré la necessària posada en valor de la cultura demanant augmentar el públic amb mesures basades en l’obertura de l’accés al patrimoni cultural, diversificant i coordinant l’oferta amb les institucions públiques, els agents privats i les associacions i generant espais creatius sostenibles en el temps. Em trobareu també en la defensa i promoció de la nostra llengua. I com no pot ser d’altra manera, combatré la imprescindible modificació de la llei del patrimoni cultural per garantir la conservació dels nostres béns d’interès cultural i els seus entorns i defensaré un arxiu i un museu nacionals pensats i planificats des de les necessitats a cobrir, amb un programa i unes finalitats. Emprenc el treball!

Cultura

Crea: 06/13/2019 - 11:08

Autor: Carles Sánchez Rodríguez

La paraula té força, tanta que no m’arrisco a recórrer les definicions rebudes una vegada i una altra. Prendré, però, la definició que oferíem al programa electoral i que diu que «la cultura és el nostre bastiment individual i col·lectiu mitjançant el qual donem sentit a les coses». Si prenem la fórmula per bona, es diria que la cultura és un fenomen amb un objectiu: donar sentit a les coses.

Aquí se’ns obre un ventall d’assumptes de prou envergadura per evitar abordar-los en un article d’opinió. Però em deixaran apropar-me a una qüestió que cada vegada que la sento evocada em genera preguntes. I dimarts passat vaig tenir oportunitat d’indagar mentre gaudia de la vetllada d’entrega dels premis, precisament, d’Àgora Cultural tot celebrant el Dia de la Cultura. Com sempre, durant els discursos, s’arribà a la qüestió: el lligam entre cultura i identitat. Aquest tàndem sempre em fa reflexionar sobre la unió entre ambdues qüestions.

Si he de definir identitat –i cregui, lectora o lector, que és un bon exercici– m’acolliré al principi lògic que estableix que A és igual a A, aquest és el principi d’identitat. Assumim que la identitat ateny a determinats repertoris culturals que posseeix una comunitat que s’ha definit per diferència o contra una altra comunitat. Així, una comunitat seria diferent de l’altra en virtut de la seva identitat quan identitat és, ben al contrari, el principi que les igualaria.

Per a mi –i el que en definitiva vull posar sobre la taula– és que potser la identitat –allò que ens fa iguals– ha de ser la igualtat –efectiva– davant la llei, que han de ser els drets –civils, polítics i socials– i no pas la cultura o una hipotètica col·lecció de valors propis –quan sovint qui els invoca vol referir valors o principis universals.

La cultura, si al principi assumia que es tracta de donar sentit a les coses, assumeixo en conseqüència que és un procés de recerca, un procés de provar, d’establir i desmentir, de legitimar i de fracturar el consens que sosté la legitimació, de buscar a través de l’expressió artística i literària radicalment individual, diferent, explosiva, una individualitat extrema que es condueix i que es retroba en el magma col·lectiu dels significats compartits, el de la vella memòria de la humanitat, de la molt vella humanitat.

D’aquí que políticament facilitar l’accés als productes culturals, ensenyar els seus llenguatges, procurar el seu exercici i el seu gaudi sigui una prioritat de primer ordre, doncs ens uneix a l’impertorbable torrent dels sentits de les coses. Abandonar la identitat, ésser lliure en la cultura.

El PS pregunta a Govern pel cost de la participació andorrana a la Biennal de Venècia

Crea: 06/05/2019 - 14:03

Autor: PS

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Susanna Vela vol que el Govern aclareixi quines han estat les despeses de la participació d’Andorra en la Biennal de Venècia. Per això, ha formulat una sèrie de preguntes escrites sobre les diferents adjudicacions realitzades fins al moment i les que es puguin fer en el futur amb l’objectiu de conèixer el cost final de l’esdeveniment per a les arques públiques.

En l’escrit tramitat aquest dimecres a Sindicatura, Vela recorda que enguany s’han fet públiques diferents adjudicacions vinculades a la Biennal d’art, com ara la del muntatge de l’obra ‘El futur és ara’ -10.589,60 euros- o l’allotjament dels professionals i la delegació andorrana -34.730 euros-. Aquestes se sumen a les realitzades a finals del 2018, com la de la realització dels audiovisuals i les fotografies de la participació d’Andorra -8.412,25 euros-, la gestió de serveis -30.500 euros- o el disseny i la producció dels elements gràfics de comunicació i promoció -15.346,95 euros-. Totes aquestes despeses, apunta, sumen gairebé 100.000 euros.

Per això, la consellera general del PS formula diferents preguntes, començant per saber “quins són els conceptes que encara no han estat adjudicats i quins seran els seus imports”. També reclama que el Govern expliqui “quins són els tres treballs compromesos” o els serveis inclosos en les adjudicacions ja tancades.

Vela també reclama saber “quins i quants van ser els professionals que es van desplaçar a Venècia entre el 26 d’abril i el 12 de maig”, a la vegada que vol que s’especifiqui “quants dies van estar instal·lats” i “quina era la delegació andorrana”. La consellera general demana que s’especifiqui “quines despeses exactament s’inclouen en el desplaçament” i “quines són les dietes aplicades pel personal professional”, així com “a quin import ascendeixen”, dades que demana desglossades per conceptes. Per últim també pregunta per “les despeses en relació a l’atenció protocol·lària i de representació” i per les que “resten encara per adjudicar i/o satisfer”.

La parlamentària socialdemòcrata ha explicat que, amb les preguntes, “volem conèixer en detall el cost que té la representació andorrana a la Biennal”, tot destacant que la cita cultural, per al PS, “és un projecte pel qual apostem i que defensem”, però que “volem saber exactament les despeses que s’han fet i les que encara no coneixem i a què corresponen”. També ha indicat que “ens ha sobtat la quantitat de diners destinada a l’allotjament de la delegació i per això volem conèixer qui la componia, quants dies s’hi van quedar i els motius”.

La cultura, viure'n

Crea: 04/01/2019 - 11:28

Autor: Susanna Vela

La cultura no només té una dimensió individual i social que incideix en el desenvolupament de la persona i de les societats, sinó que també aporta una dimensió econòmica que contribueix a incrementar la riquesa d’un país. Així es fa evident que els poders públics han de contribuir a crear i mantenir no només un clima propici a la llibertat d’expressió artística, sinó també les condicions materials que facilitin la manifestació d’aquest talent creador. Els vuit anys de govern de Demòcrates d’Andorra ens deixen amb un panorama de creació cultural fluctuant, poc pensada i sense línies d’actuació. Algú ho va definir molt bé: una cultura a cop de talonari.

Per capgirar aquesta situació, el Partit Socialdemòcrata, entre les propostes que plantegem, impulsarem l'Estatut de l'Artista -inspirat en la “Recomanació relativa a la condició de l’artista” de la ONU, 1980- amb l'objectiu de buscar solucions als problemes laborals i jurídics en cadascuna de les professions artístiques i culturals i dissenyar una estratègia d'actuació que permeti millorar la legislació vigent que regula el sector.

Es tracta d’acompanyar l’artista en la seva creació. Que els artistes i creadors tinguin accés als mitjans necessaris per tenir els drets en matèria d’ocupació, de condicions de vida i de treball. S’han de donar les condicions perquè creadors, organitzacions professionals i sindicals participin en l’elaboració de les polítiques culturals i laborals, i a les escoles fomentar les mesures necessàries perquè es valori la creació artística.

Hi ha molta feina per fer i, per començar, una diagnosi de la situació de l’artista per establir el marc legal que asseguri les condicions necessàries per al desenvolupament de la seva activitat que reculli aspectes com el de la protecció social, la contractació, la formació, la tributació i la propietat intel·lectual. Us proposem una cultura per viure-la i per viure’n, una cultura per a tothom.

El PS aposta pel canvi en política cultural que reverteixi els anys de desprotecció del patrimoni de DA

Crea: 03/30/2019 - 17:04

Autor: PS

Vela i López parlen amb gent a la plaça del Poble.

Susanna Vela, número 2 de la llista nacional del Partit Socialdemòcrata (PS) ha carregat amb duresa contra la política cultural impulsada els darrers vuit anys pel Govern de Demòcrates per Andorra. La candidata ha retret els ‘taronja’ que hagin menyspreat la seva promoció i conservació, la improvisació constant i, en especial, la desprotecció del patrimoni. Davant aquesta forma de fer, ha defensat que també cal un canvi en aquest àmbit i ha explicat que la formació aposta per la defensa de “la nostra cultural popular, els creadors i els artistes” així com per desplegar la legislació necessària per garantir la conservació i la difusió de la riquesa que Andorra té.

Vela ha fet aquestes declaracions durant els parlaments fets en el marc de la Festa del Poble que el PS ha celebrat a Andorra la Vella. La política socialdemòcrata ha definit com a “simple i plenament desoladora” la realitat en matèria cultural al país després que “el menyspreu contant per la promoció i conservació de la cultura andorrana” hagi “anat en augment des del primer Govern de DA”. Així, per a la número 2 de la formació, els darrers vuit anys “la gestió ha estat erràtica i capritxosa” i centrada en “improvisació a cop de talonari”. Una forma de fer que, al seu entendre, és voluntària. “Saben que la cultura i l’educació són els elements essencials del pensament crític que formen ciutadanes i ciutadans responsables i crítics”, ha explicat, per indicar posteriorment que “pretenen sotmetre la gent mitjançant la ignorància pautada pels interessos personals, econòmics i polítics”.

La candidata ha retret a DA que, des del 2014, “han desprotegit sense contemplacions el nostre patrimoni cultural” que “per a ells és incòmode”. Així, ha lamentat, “s’han paralitzat durant més de cinc anys la tramitació dels entorns de protecció, s’ha estat incapaç de gestionar la seva difusió i protecció i s’ha llençat el Nomenclàtor del 2011 a la brossa”. També ha criticat que s’hagi deixat a la nevera el projecte del museu nacional i que s’hagi abocat els recursos a equipaments no previstos sense millorar-ne els existents. “Hi havia diners, però s’han destinat a obra nova que sempre llueix més”, ha apuntat.

Davant d’aquesta realitat, Vela ha desgranat les propostes del PS, que aposta decididament per “la defensa de la cultura popular i els nostres artistes i creadors” així com per augmentar el públic dels equipaments mitjançant “l’accessibilitat, l’oferta i la creativitat” així com per “l’obertura de l’accés al patrimoni” i per “diversificar i coordinant l’oferta en un treball conjunt amb les institucions públiques, els agents privats i les associacions” així com “generant espais creatius sostenibles en el temps”.

Des del PS també es volen “recuperar i implementar les legislacions que siguin necessàries per conservar i difondre tots els elements de la cultura i del patrimoni cultural d’Andorra”, entre elles la recuperació dels 100 metres de perímetre cautelar dels monuments que tinguin pendents els entorns de protecció.

Vela també ha apropat als assistents a l’acte les propostes en matèria educativa. Així, s’ha compromès a “posar fi a la situació precària dels docents que són eventuals” i “oferir-los seguretat econòmica i legal a les seves carreres professionals”. A més, s’aposta per potenciar la conciliació dels horaris escolars i els de les famílies així com impulsar la formació en igualtat de gènere des del 0 als 18 anys.

Cinema en versió original a Andorra

Crea: 12/06/2018 - 10:15

Autor: Pere Lopez

El grup Balañà de Barcelona, prestigiós en el sector de l’art i de l’entreteniment a la Ciutat Comtal, projecta un conjunt d’anuncis per promocionar les sessions en versions original que ofereix a vàries de les seves sales que realment resulten molt potents i directes. Els espots en qüestió comparen algunes de les grans escenes del cinema o de les més populars en versió original en primer lloc i en la doblada tot just a continuació. Les escollides (o almenys algunes de les que recordo) van tant des d’una de El Padrino amb Marlon Brando a una altra protagonitzada per Clint Eastwood a El bueno, el feo y el malo. També n’apareixen altres de més recents, i entre elles destaca sobretot per la gran diferència entre la versió original i la doblada el famós crit de Leonardo di Caprio a Titanic quan diu allò de “I’m the king of the world”, seguit d’uns crits tan difícils de doblar –si no gairebé impossibles– com les escenes anteriorment esmentades.

Una informació que potser no es coneix prou i que pot sorprendre d’entrada és que són més aviat pocs els països europeus en els quals es doblen les pel·lícules. La nostra percepció en aquest sentit potser no és ben bé aquesta perquè dins els pocs estats europeus en què es doblen les pel·lícules hi ha els nostres veïns Espanya i França. Així doncs, a una gran majoria de països les pel·lícules s’emeten en versió original. No podem oblidar que el doblatge de films fa entre altres coses que no escoltem els actors originals quan han estat triats per a aquells papers. Les mateixes reflexions fetes en relació al cinema es poden fer extensives a les sèries de les quals avui gaudim en diferents plataformes. En aquest cas, a més la facilitat d’accés a la versió original és molt major i sembla avui en dia del tot recomanable.

Per això, crec que és important valorar el cinema en versió original que podem veure al país, ja que aquesta no és una opció de la qual només es pugui gaudir a Barcelona, sinó que tenim a Andorra bones opcions per veure bon cinema en versió original. Unes possibilitats que em sembla que cal valorar positivament, i si és possible ajudar a difondre.

Normalment cada dimecres a dos quarts de deu, el Cineclub de Les Valls ens ofereix unes magnífiques pel·lícules que seleccionen un equip de persones a qui hem d’agrair la seva tasca, com ara Inés Sanchez o Jordi Canut, entre altres. La selecció és sempre recomanable i sovint acostumen a tenir un espai destacat films premiats a prestigiosos festivals internacionals de l’any anterior. Així doncs, la garantia de cinema de qualitat, amb personalitat està gairebé garantida amb exemples recents com ara Ladybird o El insulto. Aquest any, a causa de les obres que s’estan fent al Teatre Comunal, les sessions es projecten a La Llacuna, però cal esperar que ben aviat es pugui recuperar el seu espai natural.

També a les sales de l’Illa és possible gaudir de versions originals en almenys una sessió per dia. I de nou aquí crec que cal aprofitar aquestes opcions per gaudir de cinema en estat pur. Recordo algunes de les pel·lícules que he pogut veure darrerament en versió original, com ara la magnífica 3 anuncis als afores –de nou és impossible reemplaçar la interpretació de Frances McDormand per alguna veu i actuació doblada–, la que és una de les pel·lícules del moment com és Bohemian Rhapsody amb de nou una espectacular performance de l’actor principal, Rami Malek, ajustant la veu a la de Freddy Mercury quasi amb tanta exactitud com els seus gestos i moviments. I la darrera que he pogut gaudir, ColdWar, un drama amb totes les seves lletres d’un amor impossible enmig de la Guerra Freda, una història veritablement corprenent amb un final d’aquells que et deixen clavat a la cadira i dels quals només se’n pot gaudir plenament escoltant les veus dels seus intèrprets.

Moltes i bones possibilitats de veure i gaudir cinema en estat pur que hem de mirar d’aprofitar.

López critica que Govern hagi deixat que els Ramon Llull caiguin en un “caràcter residual i testimonial”

Crea: 12/04/2018 - 16:53

Autor: PS

Un instant de l'acte d'entrega dels darrers premis Ramon Llull (Govern d'Andorra).

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha criticat que els premis Ramon Llull hagin passat a tenir un “caràcter residual i gairebé testimonial” molt allunyat de la idea original del moment en què es van crear. Per això, considera que cal donar-los “un projecte clar” que permeti millorar el retorn que s’aconsegueix amb la inversió que es fa des d’Andorra. López vol que aquest punt sigui abordat en la sessió de control a Govern del dijous 13 de desembre i, per això, ha presentat una pregunta oral sobre la qüestió.

En l’escrit tramitat a Sindicatura aquest dimarts, el parlamentari recorda que “arran de la cerimònia d’entrega dels Premis internacionals de la Fundació Ramon Llull, que va tenir lloc a Ordino, són diverses les veus que han alertat que els guardons no només no han aconseguit connectar amb Andorra sinó que tampoc tenen suficient influència i notorietat a la resta de territoris de parla catalana”. Així, apunta que “la sensació és que (...) ofereix una certa logística, suport institucional i pressupost” però que, en canvi, “ni el projecte ni la implicació efectiva de la Fundació (...) es percep de forma clara”.

Tot i que en cap cas es posa en dubte “la necessitat de donar notorietat i reconeixement a la nostra llengua, als seus estudiosos, literats i traductors”, des del PS “fa la sensació que el cartell de premis en si no acaba d'afavorir una implicació i un interès perquè avui els sectors d'Andorra que més s'hi podrien interessar ho facin”. Aquesta situació es va poder veure “en un acte d’entrega de premis deslluït i amb molt poca presència de públic, a la qual tampoc va contribuir l’horari escollit per a la seva celebració”.

Per això, es pregunta al Govern “quin és el pressupost que es destina a la Fundació Ramon Llull i, ja més concretament, als premis”. També es vol saber “en què consisteix la seva presència a Andorra i quins beneficis comporta per al país” així com la “valoració que fa Govern del retorn d’aquesta inversió fins al moment”. Per últim, López demana si “es preveuen, de cara a futures edicions, accions per incrementar l’interès per part de la societat andorrana i la seva repercussió internacional”.

López ha volgut posar en relleu la “trista i desolada” imatge que es va viure en l’entrega dels darrers premis, feta fa unes setmanes, situació que, defensa, “ens ha de fer reflexionar” sobre uns guardons que, remarca, “tenen un objecte importantíssim com és l’estudi del català”. Per al parlamentari, però, actualment “al darrere falta un projecte clar” i que “tinguin una repercussió social i que el pressuposti que s’hi destina tingui una visualització”. Per això, considera que “el que estem veient és que els premis tenen cada any més un caràcter residual i gairebé testimonial que no respon a la idea original”.

Esteu aquí

Cultura

Pàgines