La sensació és prou coneguda. Físicament impedeix fer les passes, cada una és un esforç proverbial, enllaçar-ne dues ja és un miracle. Mentalment és pitjor, es vol arribar a alguna banda, però els supòsits i els objectius de sortida fa dies que han perdut el sentit. Aleshores no queda sinó aguantar, suportar el pas del temps fins que la situació canviï, perquè per força ha de canviar.
La sensació durant el Debat d’Orientació Política ha estat en certa mesura aquesta. Cada hora és esperar que la legislatura s’acabi, cada hora creix la desafecció i la descreença, fins i tot d’aquells qui votaren aquest Govern. Hi ha qui troba noves aficions i es distreu, mentre que d’altres prefereixen tancar-se a casa i esperar el final, el recanvi, el que sigui. Hi ha qui resa esperant que el Sant Pare, o Buda o Al·là posi fi a l’agonia. Però atenció, no és el moment ni de distreure’s, ni de tancar-se a casa ni molt menys de resar.
En el període que falta per acabar aquesta legislatura han de tramitar-se un conjunt important de lleis sobre les quals val la pena fixar-se i escrutar-les amb lupa. Encara que faci mandra la legislatura no ha acabat. Parlo de, per exemple, la llei de Seguretat Ciutadana. Aquesta recull tot un seguit de mesures fins ara disperses a altres lleis i a decrets preconstitucionals. S’hi regularà, entre altres coses, la responsabilitat en cas d’aldarulls a manifestacions o agrupaments al carrer –atenció amb això, que potser qui la convoqui s’haurà de menjar les destrosses de qui, per lliure arbitri, decideixi trencar un plat. També s’hi parlarà de càmeres de seguretat i es regularà el seu ús més enllà de les actuals prevencions establertes per l’organisme encarregat de la protecció de dades. No sé si s’hauran fixat, però cada vegada n’hi ha més, són com un obscur presagi que es compleix, ja saben: el maleït «gran germà»; i aquí ningú diu res, tot ok.
S’hi parlarà, a més, del consum d’alcohol a la via pública –de ben segur que això interessa, doncs la pràctica compta amb un públic objectiu amb volum– i, increïble, de la prostitució, amb el llarg i abundant debat que aquesta planteja i que hem pogut començar a seguir els de la comunitat tuitaire pàtria.
Així, doncs, molta cosa encara per fixar-se, i molta per debatre’n. No s’amoïnin, ja sabem la data de les eleccions, i per això precisament –i ara més que mai–, s’ha d’estar a l’aguait, s’ha d’estar molt atent.
“El Govern dels fracassos”. Així ha definit el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López els vuit anys de Demòcrates per Andorra (DA) i Toni Martí al capdavant de l’executiu. El parlamentari, que també ha volgut deixar clar que la formació en cap moment qüestiona el model de Coprincipat però que, a la vegada, no renuncia a trobar una fórmula “amb què tothom guanyi” per despenalitzar l’avortament en els supòsits bàsics, ha estat molt crític amb la gestió ‘taronja’, en especial pel que fa a les grans problemàtiques que afectant el país ara mateix –habitatge, pensions baixes i salaris precaris- que, ha recordat, són, en gran part, responsabilitat del ministre Xavier Espot, a qui moltes travesses situen com a futur candidat de DA en les eleccions generals que se celebraran –ho ha revelat Martí- a finals de març o inicis d’abril de l’any vinent.
La segona jornada del Debat d’Orientació ha servit perquè de la bancada socialdemòcrata, López hagi respost al balanç molt triomfalista fet pel cap de Govern el dilluns, molt allunyat de la realitat. “Si una paraula defineix la gestió de DA és fracàs; el d’una sèrie d’individuals, grossos i rellevants i el d’un projecte que mai va existir”, ha afirmat amb contundència el conseller general del PS.
Durant la seva intervenció, el parlamentari ha desgranat la llarga llista de fracassos protagonitzats per l’executiu demòcrata: una modificació del model competencial i de transferències tancada en fals, canvis en la funció pública que no han aconseguit el consens dels treballadors, una reforma sanitària encara per impulsar, The Cloud, l’heliport, una obertura econòmica incapaç d’atreure inversió estrangera, etc. I de tots ells, n’ha volgut destacar tres que, ha remarcat, suposen (i aquí ha recollit les dades dels darrers informes del Raonador del Ciutadà) un important perjudici per a bona part de la ciutadania: la situació del mercat de l’habitatge, els salaris i les condicions cada cop més precària a nivell laboral i les pensions i prestacions socials baixes. I ha recordat que “el responsable sembla ara qui vostès veuen com el gran salvador del projecte demòcrata”, en una clara referència al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que sona com el futur relleu de Martí al capdavant de la llista electoral ‘taronja’.
Sobre el problema de l’habitatge, López ha denunciat que DA “no ha tingut voluntat política per solucionar-lo” i que “prioritzen l’opacitat d’algunes persones davant el patiment generalitzat de les persones que viuen i treballen al país”. Ho ha dit en relació a la contínua negativa dels demòcrates per impulsar la creació d’un registre de la propietat. En aquest sentit, el conseller general del PS s’ha compromès “a tirar-lo endavant sense por”, perquè és clau per poder aplicar polítiques i mesures realment eficaces en aquest àmbit: “És el punt de partida per a desencallar moltes coses”.
El líder del PS també ha recordat que “el Raonador ens dóna tota la raó amb les pensions” i ha carregat amb duresa contra el canvi de model introduït per DA amb la Llei de serveis socials i sociosanitaris. “La gent no vol anar a demanar caritat quan el que tenen és un dret”, ha assegurat, a la vegada que ha lamentat l’exigència dels tràmits per atorgar un ajut social quan, “en canvi, els beneficis fiscals per la construcció d’habitatge els donen també a qui vulgui fer pisos de luxe”.
Des del PS, López també ha lamentat que, malgrat el suport donat al Govern en la negociació per l’acord amb la Unió Europea, el retorn hagi estat molt pobre. “Això s’ha de portar d’una altra manera”, ha apuntat, ja que “la ciutadania no entén res ni sap el que es parla”, fet que genera “desconfiança en els agents econòmics”. Per això, s’ha compromès a “impulsar que es faci entre tots –executiu, partits polítics i agents econòmics i socials- i amb els dossiers a la taula”.
El model institucional
Durant la seva intervenció, López també ha deixat clar que, malgrat que el PS aposti de forma ferma per la despenalització de l’avortament en els tres supòsits considerats bàsics –malformació del fetus, perill per la vida de la mare o violació-, en cap cas es posa en dubte el Coprincipat, tal com Martí havia afirmat dilluns. “Mai hem qüestionat el model institucional”, ha refermat el parlamentari, tot defensant que “el paper dels veritables polítics és trobar espais d’entesa i escenaris on tothom hi surti guanyant”.
Així, “es tracta de fer compatibles els drets de les dones i el model institucional. I el que vol la majoria d’andorrans és avortament i Coprincipat” i, des de les files socialdemòcrates, “ens veiem capaços de fer-ho”. Per al polític socialdemòcrata, la “insistència” de DA en aquesta afirmació –dir que el PS està disposat a posar fi al Coprincipat- “sembla intentar fer por com fa l’extrema dreta”.
El Consell General ha donat suport a una de les dues propostes de resolució presentades pel Partit Socialdemòcrata en la tercera i darrera jornada del Debat d’Orientació Política. Així, el ple del parlament ha encomanat a Govern que realitzi, en un termini de deu mesos, un estudi objectiu sobre el cost de la vida a Andorra per, d’aquesta forma, poder determinar quin ha de ser el salari mínim que s’ha d’aplicar. Menys sort ha tingut l’altra proposta de la formació, que demanava la cancel·lació del projecte de construcció de l’edifici The Cloud, rebutjada per demòcrates i liberals.
En la primera de les propostes, el PS recorda que la Carta Social Europea revisada va ser ratificada pel Consell General el 2004 i que el seu article 4.1 diu que “els Estats han de reconèixer el dret dels treballadors a una remuneració suficient per assegurar-los, igual que a les seves famílies, un nivell de vida suficient”. En aquest sentit, es defensa que “per determinar quin és el nivell de vida digne a Andorra s’escau determinar quin és el cost de la vida al nostre país” i recorden que “el Raonador del Ciutadà ha recomanat en diverses ocasions ‘tenir en compte la carestia de la vida: lloguers alts, sous baixos, energia cara, pensions mínimes, etc..., factors que plantegen problemes de difícil solució’ per resoldre les diferents problemàtiques socials que li són plantejades”.
A més, en l’escrit es posa en relleu que “ens sembla essencial que el nostre país disposi d’un estudi real i complet del cost de la vida (...), que no solament haurà de permetre determinar quin seria el salari mínim que ha de garantir un nivell de vida digne, sinó també ser una referència per a la correcta implementació de polítiques socials reals i efectives”. Per tot això, s’encomana a Govern “que procedeixi a elaborar un estudi que determini de manera objectiva quin és el cost de la vida al Principat d’Andorra i a presentar-lo posteriorment davant el Consell General, en el termini de sis mesos”.
En les negociacions amb la resta de grups, s’ha ampliat aquest termini a deu mesos. La proposta ha estat aprovada per unanimitat de tots els consellers generals.
La segona de les propostes fa referència al faraònic The Cloud, batejat ara com el Núvol des de DA. Així, l’escrit posa en relleu “la indefinició del projecte” i “els retards en la construcció”, tot remarcant a més “el cost i el pressupost desproporcionats” i que “ha suposat un increment de la dotació (...) per poder fer-hi front”. També es lamenta “la indefinició del pla de negoci presentat per Andorra Telecom”. Per tot això, s’encomana a Govern “la cancel·lació del projecte de l’edifici The Cloud i ‘habilitació del solar en una plaça o zona verda pública”.
La proposta ha estat refusada pel ple del Consell. Hi ha votat a favor, a banda dels consellers del PS, el parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Victor Naudi i la independent Sílvia Bonet. En canvi, Liberals i Demòcrates han votat en contra.
En el tercer dia del Debat d’Orientació també s’han aprovat quatre propostes més. Una d’elles reclama la creació d’un grup de treball mixt entre Consell General, Govern i la CASS per analitzar la sostenibilitat del sistema de pensions i les mesures a prendre. El PS, però, ha optat per l’abstenció, ja que, del text inicial, s’ha eliminat la referència a unes prestacions “dignes”. Així, el conseller general Pere López ha lamentat que “no hi hagi una garantia d’unes pensions mínimes” i ha remarcat que, des de la formació, “volem garantir la sostenibilitat del sistema, però també un nivell de vida digne pels ciutadans”.
El ple ha donat suport a les propostes que demanen a Govern que realitzi un estudi exhaustiu de les causes dels accidents laborals amb el qual poder abordar un pla d’acció per disminuir la sinistralitat creixent, que es faci un projecte per donar un ús a la Casa Parramon, a la Massana, i que modifiqui la Llei de Sostenibilitat de les Finances Públiques.
Pensions de jubilació i d’invalidesa molt baixes –i encara més reduïdes després de la reforma de la darrera de la llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris la legislatura passada-, problemes per accedir a l’habitatge de lloguer, salaris insuficients per a una vida digna o dificultat d’emancipació dels joves. Aquesta és la realitat d’una part important de la població d’Andorra, situacions per a les quals el Govern de Demòcrates per Andorra no té solucions. Així ho ha denunciat el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, durant les seves intervencions en el segon dia del Debat d’Orientació Política. El parlamentari ha lamentat que DA centra les seves actuacions “en algunes persones” mentre que “s’oblida de molts col·lectius”.
El representant socialdemòcrata no ha estalviat crítiques a la intervenció feta dimecres pel cap de Govern, Toni Martí. En aquest sentit, li ha retret que “no aporten solucions” als autèntics problemes d’una gran part de la població, com ara la dificultat per trobar pisos de lloguer a un preu accessible o, especialment, les pensions, tant d’invalidesa com de jubilació, molt reduïdes. Sobre aquest darrer punt, ha volgut donar dades: “La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros i més del 85% de les prestacions són inferiors a mil euros”, ha recordat, a la vegada que ha retret al ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que ara fa uns mesos digues que el Principat estava a l’avantguarda de les polítiques en aquest àmbit. “Es pot dir això amb aquesta pensió mitjana?”, s’ha preguntat López.
De fet, el conseller general del PS ha volgut remarcar que aquestes situacions, que ja eren preocupants abans de l’arribada de DA a Govern, han empitjorat amb les reformes legislatives impulsades pels ‘taraonges’. “La retallada de pensions d’invalidesa que van fer només es pot qualificar d’inhumana”, ha afirmat.
El parlamentari també s’ha referit als problemes que molta gent té per trobar pisos de lloguer. I ha recordat que, justament, el febrer del 2016 el Govern va optar per suprimir el departament d’Habitatge. “Entenien que no hi havia problemes i el van suprimir. És això el que el senyor Martí entén com a política d’anticipació?, ha preguntat, per després lamentar que en la intervenció de dimecres el màxim responsable de l’executiu no aportés cap proposta concreta per abordar la situació.
Sense propostes econòmiques
Les polítiques econòmiques també han estat blanc dels retrets de López. O més aviat, la seva absència. I és que el socialdemòcrata ha lamentat “l’absoluta manca de projectes per a reactivar-la” i ha recordat que, en canvi, “el PS ha liderat moltes propostes per accelerar-la”. Ha recordat actuacions com la llei del comerç, la de cooperatives o l’impuls de l’IGI la passada legislatura i, ja més recentment, la llei d’emprenedoria. “És l’única iniciativa actualment a tràmit parlamentari destinada a impulsar el nostre teixit econòmic”, ha destacat. López ha lamentat, a més, que enfront aquestes actuacions “el Govern de DA, en aquesta matèria, ha fet poca cosa: apropiar-se d’iniciatives que no eren seves i desvirtuar-ne d’altres; més aviat, fer nosa i entorpir”.
El president del grup parlamentari mixt també s’ha referit a la proposta de pacte d’Estat en matèria de seguretat llençada per Martí arran dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Malgrat deixar clar que el PS és responsable i, per tant, col·laborarà en tot el que faci falta en aquest àmbit, ha deixat clar que “DA ha d’assumir les seves responsabilitats; porten anys parlant malament de la policia, fent retallades i no cobrint vacants per jubilació. Han deixat el cos amb un nivell de recursos humans insuficient”, ha afirmat.
Altres punts de crítica ha estat la política de protecció del Medi Ambient, que no ha dubtat a qualificar “d’inexistent”. De fet, ha recordat que “el ministeri fa ulls clucs davant autèntiques aberracions com ara plataformes que tapen el riu en un tram de 140 metres”, en clara referència al projecte d’ampliació de la pista de l’Avet a Soldeu. Similar ha estat el balanç fet a l’hora de parlar de la protecció del patrimoni cultural. “Està absolutament abandonada”, ha lamentat.
López també ha advertit dels efectes que pot comportar per als assalariats l’anunciada reforma laboral que vol impulsar el grup parlamentari de DA. Ha apuntat que suposarà un abaratiment de l’acomiadament, entre altres perjudicis per a la classe treballadora i ha lamentat que s’hagi realitzat “sense els sindicats” i sense que aquests tinguin recursos per poder fer aportacions. El projecte de The Cloud –ara pel Govern de DA ja amb el nom en català- també ha estat un dels retrets. “Amb el Núvol, baixin de la lluna; si no saben què fer, no s’embarquin en un projecte de tant cost”, ha reclamat.
Durant la seva intervenció, López ha tornat a criticar el model escollit per DA pel repartiment de transferències que, ha reiterat, “perjudica i molt les parròquies de Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany” i que “s’ha limitat a simular uns càlculs de distribució per obtenir el mateix repartiment que actualment”. Sobre aquest punt, ha volgut recriminar a Liberals d’Andorra (LdA) “el suport incondicional a una reforma en la qual no hi han participat”. De fet, ha advertit de “l’idil·li” creixent entre les dues formacions, també plasmat a l’hora d’estudiar possibles mesures que afectarien de forma important una sanitat que, ha recordat, continua sense avançar en la necessària reforma.
Menysteniment del Consell General
El líder parlamentari del PS també ha estat dur a l’hora de retreure al Govern que no compleixi els compromisos votats al ple de la cambra legislativa. Així, ha volgut fer balanç de les diferents propostes de resolució aprovades tant als anteriors Debats d’Orientació Política com en els monogràfics sobre política social i sanitat. El resultat és contundent: només han tirat endavant 11 de les 43 propostes aprovades des que DA va arribar a l’edifici administratiu.
Un any més i un nou debat d'orientació política; enguany al mes de setembre; i un altre any més ens ha repetit les mateixes frases boniques i les declaracions d'intencions.
Un discurs com cada any; llarg, més aviat avorridot, i més ple de continent i més buit de contingut. De fet tots sabem en realitat el que a vostè li agrada és el dia d'ahir; el discurs, el que podríem anomenar el seu monòleg d'orientació política.
Per tant, vista aquesta reiteració potser sí que al final, senyor Martí, li haurem d'agrair que ens canviï cada any les dates i no només la data sinó, fins i tot, el moment de l'any de la celebració dels mateixos. Amb el pas dels anys aquesta acabarà sent la millor manera, si no gairebé l'única, de poder acabar diferenciant uns debats d'orientació dels altres.
Intentaré concentrar el temps d'intervenció del qual disposo en representació dels consellers del PS en aquells elements que mereixen de forma més destacada la nostra atenció, que sovint són aquells en què el nostre projecte es diferencia més del seu.
A aspectes en els quals ens sembla que la situació actual és prou delicada, en alguns casos fins i tot diríem que molt, i pels que no hi hem sabut trobar propostes concretes del Govern de DA (tot i les seves tres hores del discurs).
Per tant, molt difícilment, per les circumstàncies que relataré a continuació cal esperar cap tipus de millora d'aquí al final de legislatura.
Pensions baixes; tant de jubilació com d'invalidesa.
Prestacions socials retallades per vostès l'any 2014 (per exemple les corresponents a les baixes llarga durada).
Accidentalitat laboral creixent.
Salaris baixos i insuficients per tenir una vida digna per a una part dels ciutadans. (Amb una expectativa a empitjorar de precarietat laboral incrementada a les portes amb la seva reforma laboral alineada en els models més neoliberals).
Dificultats d'emancipació dels joves: dificultats d'incorporació al mercat laboral amb continuïtat i projecció de creixement i com deia salaris baixos particularment per ells.
L'escassetat ara mateix de pisos de lloguer per a persones amb rendes ja no baixes sinó tan sols mitjanes i afectant ja a joves, gent gran, famílies monoparentals...
L'espiral de creixent de l'import dels lloguers.
Precarització de la funció pública i la problemàtica de l'eventualitat i les seves conseqüències (com per ex en seguretat).
La inexistent política de protecció del medi ambient; el fracàs d'uns Plans Nacionals de Residus que es tradueixen en menys reciclatge, generació de més residus, en absència de sensibilització mediambiental i, en general, una política absolutament condicionada per la dimensió i les exigències que imposa el forn incinerador de La Comella.
Però el desgovern mediambiental (encara que pugui semblar impossible) encara va a pitjor un cop es constata una vegada més com l'inexistent ministeri que se suposa que s'ha de vetllar de la protecció del medi ambient fa ulls clucs davant d'autèntiques aberracions (i no només mediambientals) com ara plataformes que tapen el riu en un tram de més de 140 metres, una fuita de ciment al riu (tantes presses), murs al bell mig de la llera del riu o dins d'un pont i d'altres.
I també la manca d'iniciativa, de projecte i més encara de propostes per reactivar i diversificar l'economia.
Vull recordar el que ha estat el tarannà dels socialdemòcrates (dels membres del PS) per lluitar contra l'atur mitjançant la regulació, diversificació i potenciació de la nostra economia.
Ens sembla escaient en aquest punt fer una mica de memòria històrica de les iniciatives en matèria econòmica provinents del nostre partit. Cal recordar que la Llei del comerç (el primer sector econòmic del país) va ser una iniciativa nostra; com també ho van ser els programes destinats tant a la rehabilitació d'edificacions com per a la renovació del parc mòbil. Així com la llei de cooperatives. I també la regulació dels impostos de societats que han permès, posteriorment, signar els convenis de doble imposició. I també l'IGI va ser una iniciativa del PS. I també l’acord monetari que ha estat el marc de solució per la crisi BPA. No està malament, oi?
Com també és iniciativa del PS, l'única (dic bé, l'única) iniciativa actualment a tràmit parlamentari destinada a impulsar el nostre teixit econòmic. Es tracta de la Proposició de llei de l'emprenedoria; un text que té per objectiu agilitzar, simplificar i impulsar l'activitat dels emprenedors al nostre país (joves i no necessàriament joves) contenint mesures de suport, simplificacions administratives, de programes de subvencions i ajudes i reduccions fiscals per a projectes dels emprenedors.
I un projecte que, a més, regula de forma paral·lela el crowdfunding com a element necessari per al finançament i, per tant, per poder donar viabilitat als projectes innovadors.
Un projecte que, senyores i senyores de DA, és a tràmit parlamentari des del mes de febrer i del qual, fa només unes poques hores, el president de la Cambra de Comerç en demanava la seva aprovació.
I què ha fet el Govern de DA en aquesta matèria? Doncs ben poca cosa; apropiar-se d'iniciatives que no eren seves, desvirtuar-ne d'altres i ben poca cosa més.
Més aviat diria que fer nosa i entorpir.
Entorpir amb les seves esmenes a la Llei de cooperatives, el que ha convertit la constitució de cooperatives en inviable econòmicament i, per tant, ha condemnat la iniciativa al fracàs.
Entorpir en tenir congelats i bloquejats per anys els projectes esmentats destinats a fomentar la rehabilitació d'habitatges i la renovació del parc mòbil, tot i que recuperant-los anys més tard (deixant això si pel camí molts diners i llocs de treball que s'han deixat perdre).
Entorpir mitjançant les disputes internes en el si del Govern que bloquegen l'arribada de diversos projectes interessants d'inversió estrangera en diferents àmbits.
Entorpir no regulant activitats que poden tenir desenvolupament a Andorra.
Entorpir amb obertures de comerç i de societats que s'eternitzen mesos.
I tramitacions també inacabables i que acaben en un calaix d'inversió estrangera.
I ens temem (amb aquest històric) el que puguin acabar fent sobre una molt bona iniciativa com és la llei de foment de l'emprenedoria i de regulació del crowdfunding.
La seva gestió suposa en realitat un fre al creixement econòmic i a les enormes possibilitats i capacitats de desenvolupament i diversificació econòmica que té el nostre país.
Com hem exposat no només no tenen iniciatives sinó que a més malmeten aquelles que històricament hem aportat i estem aportant des del PS.
Cal dir-ho (perquè és la veritat, tot i que les seves campanyes de màrqueting poden induir a ciutadans i empresaris a no adonar-se'n) que des del PS hem estat i seguim sent innovadors i líders en matèria de foment i diversificació econòmica.
Tot i el convenciment que la millor política social és la que prové del creixement econòmic, de la generació d'oportunitats, de la diversificació, del suport als joves als emprenedors, també sabem perfectament que aquest funcionament no és sempre perfecte i que hi ha ciutadans que necessiten el suport de les administracions.
I la nostra política no ens permet deixar (com vostès fan) ningú a l'estacada; ja siguin persones malaltes de llarga durada, persones amb invalidesa, pensionistes...
Començant per la problemàtica de les pensions.
El debat de polítiques socials (de constant referència per a nosaltres tot i que ja sabem que no els agrada precisament parlar-ne) va mostrar clarament la manca de sensibilitat de l'actual Govern.
Mentre el ministre Xavier Espot afirmava de forma vergonyant i totalment injustificada que Andorra (i cito literalment) "és un país a l'avantguarda en polítiques socials", una frase que ja ha passat a la història de la política andorrana i no precisament com un dels seus passatges més destacats, des del PS ens vam esforçar a relatar (amb dades) la veritable situació que realment es viu a Andorra que no és altra que la següent i que avui és bo que recordem de nou:
La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros al mes (inferiors a les de França i a Espanya, que és un país amb menys riquesa i amb salaris més baixos).
Més del 85% de les pensions són inferiors a 1.000 euros (8.254 de 9.647).
L'import mitjà de les pensions d'invalidesa avui a Andorra és de 602 euros; 602 euros!!!
Es pot realment mantenir que les pensions de jubilació i d'invalidesa a Andorra no són baixes? I dir que no permeten una vida amb dignitat?
I què ha fet el Govern de DA tots aquests anys?
Retallar i rebaixar encara més les pensions més baixes i generar situacions reals com les següents:
Arran de les lleis canviades per vostès l'any 2014; 488 mesos cotitzats i una pensió 581,11 euros o per 486 mesos 706 euros de pensió.
Retallar les pensions d'invalidesa vinculades a malaltia en un 27% de mitjana des de l'aplicació de la llei de l'any 2014; s'han reduït de 840 euros a 610 euros de mitjana.
Reduir en un 25% les prestacions en situacions de malaltia de llarga durada.
Aquest és el resultat real de la seva política! Aquesta és l’Andorra d’avantguarda del senyor Espot (i de DA).
Cal recordar que d'aquell debat vam aconseguir el suport únicament a 3 de les propostes de resolució presentades.
Doncs bé cap d'elles a hores d'ara està efectivament en aplicació.
Ni la presentació per part de la CASS de les propostes necessàries per garantir –al seu entendre– la viabilitat del sistema de pensions; una presentació que s'havia d'haver fet a finals del mes de març. Fa 6 mesos que esperem. Inadmissible!
Ni la regulació del règim del tercer pagador, pendent des de l’abril de l’any 2017. De fet, ho porten anunciant des del 2013. Una mostra més d'insensibilitat i d'irresponsabilitat en incomplir la paraula donada.
Tampoc s’han ampliat amb equips especialitzats l’horari d’atenció en casos de violència de gènere.
Què ens proposa el Govern de DA en matèria de pensions, de prestacions socials? Res.
La política social consisteix principalment per a vostès –a dia d'avui– en l'organització d'actes i més actes i d'activitats i més activitats i de moltes fotos (moltes) i tantes aparicions en premsa com sigui possible; no hi ha propostes polítiques per als problemes reals que experimenten importants col·lectius de la nostra població.
Es pot arribar fàcilment a la conclusió que estan trivialitzant la política social, que sembla destinada principalment a ser un objecte de promoció política.
Manca de propostes, menysteniments tant els debats, com les propostes acordades un fet que no es limita però als temes socials.
Repartirem als mitjans de comunicació el resum de compliment de les propostes de resolució de les dues legislatures demòcrates on es visualitza que només 11 de les 43 aprovades pel Consell han estat portades endavant.
Un element greu però que no és l'únic en la dinàmica de retrocés democràtic que la gestió de DA ha anat imposant en els seus mandats.
També hi podríem afegir aquí el cas omís a esmenes, iniciatives i propostes iniciatives provinents de l'oposició.
Els nomenaments polítics i sotmesos a interessos en la justícia.
Atac a la independència i neutralitat en diversos organismes públics.
I d'altres situacions que permeten visualitzar com recula amb vostès la qualitat democràtica al nostre país.
En relació a la situació dels treballadors i de la seva capacitat adquisitiva, el primer que cal deplorar és que la majoria no prengués ni tan sols en consideració la proposició de llei per regulació de l'activitat sindical. Una vegada més! I quin cinisme el seu en relació a aquest punt.
El model que proposàvem des del PS no és només l'únic que permet una activitat sindical real sinó que, a més, com bé saben és el que reclamen els sindicats.
Perquè així els ho han fet saber els sindicats en el procés consultiu de la reforma.
Com es pot parlar de reforma laboral sense sindicats? Sense que tinguin mitjans, sense interlocució vàlida i capacitada representant la classe treballadora.
Quina reforma laboral i quin consens social pot haver-hi aquí?
El que faran és simplement generar més precarietat i assolir els desitjos d'alguns empresaris (i dic bé, d'alguns, i no precisament els més exemplars).
Abaratir acomiadament.
Retribuir menys les hores extres.
Agreujar les circumstàncies vinculades al descans setmanal, al repòs entre jornades...
I després hi ha qui s'omple la boca molt alegrement parlant de turisme i de serveis de qualitat.
Amb les condicions laborals actuals, i pitjor encara amb les que vostès imposaran, a qui volen prendre el pèl?
És necessari i inajornable realitzar un estudi per saber el cost real de la vida a Andorra i establir d'acord amb el mateix quin ha de ser el salari mínim.
Un estudi que segurament, com el que s'acaba de fer a Barcelona, acabaria assenyalant que és necessari un augment del salari mínim.
A part del salari mínim baix i del fet que les retallades salarials aplicades en el pitjor moment de la crisi econòmica internacional no s'han revertit ara que les coses van millor a Espanya i França i de retruc, doncs, també per a nosaltres observem amb sorpresa i decepció com el Govern no té propostes per fer front a la problemàtica creixent de l'absència de pisos de lloguer i de l'increment del seu preu.
Una situació realment greu que està acabant d'ofegar el poder adquisitiu dels joves, dels treballadors amb salaris més ajustats, de les famílies monoparentals, així com les possibilitats reals d'emancipació dels joves. Hem tornat a etapes que ja donàvem per passades amb gent compartint pisos, llogant habitacions o simplement sense trobar habitatge.
I què ha fet el Govern de DA? Doncs suprimir el Departament d'Habitatge; no és si aquesta és la política d’anticipació a la que es referia vostè ahir?
I abans que el senyor Síndic em cridi l'atenció, no voldria acabar aquesta primera intervenció (quedaran bastants temes per posteriors intervencions i rèpliques) sense fer referència al recent, tot i notable i força intens, idil·li polític entre Liberals i DA, el que em permet parlar almenys de transferències i competència i dels acords presos en matèria de sanitat.
Començant per la primera; sembla clar el suport incondicional de Liberals a una forma en la qual no hi ha participat encara que planin dubtes de constitucionalitat o sobre la justícia de les seves conseqüències; ha quedat clar que DA s'ha limitat a simular uns càlculs pel repartiment de transferències per obtenir el mateix repartiment que actualment i una distribució que castiga a parròquies que per determinades circumstàncies, sigui per població o dispersió territorial, els pertocarien més ingressos.
En concret el seu model perjudica i molt les parròquies d'Andorra la Vella, de Sant Julià i en menor mesura Escaldes.
I cal recordar que no hi ha hagut cap voluntat per part de DA ni cap oferiment de consensuar un model o ni tant sol d'atansar les diferents posicions.
Els dubtes de qui dirigeix la política sanitària al nostre país i de què farà aquest Govern no han fet més que augmentar-se després del debat sobre política sanitària. A les disputes entre el ministre i els responsables de la gestió al SAAS, públiques i notòries, i els curtcircuits que el cap de Govern fa al ministre, s'han complicat un cop entra en escena un nou interlocutor; el senyor Gallardo amb les seves propostes de limitar el nombre d'especialistes, d'eliminar el SAAS de la comissió mixta, de no reemborsar determinades patologies i en general de crear dos nivells de sanitat; unes propostes que van merèixer el primer dia el rebuig tant del ministre com del grup parlamentari de DA però que, a la nit, es va traduir en una proposta de resolució conjunta.
Demanem a uns i altres; liberals i demòcrates; on passem?
Tot això mentre el desgavell organitzatiu, de càrrecs, de compres i d'actuacions assenyalades pel Tribunal de Comptes continua.
S’acaba agost i l’estiu també s’apropa lentament al seu final i cap a una tardor que, políticament, es presenta força carregada. El descans dels darrers dies per a molts parlamentaris queda clar que ha estat més que necessari veient l’agenda que ens espera, reforçada encara més amb l’anunci per part del Govern de fer tot just després de Meritxell el debat d’orientació.
Es tracta aquest d’un esdeveniment central a nivell del Consell General. Són les jornades on l’executiu ha de presentar els seus projectes prioritaris per al futur immediat i on l’oposició ha d’intensificar el seu control, tant per remarcar aquelles actuacions que no són adequades com per posar damunt la taula també mesures alternatives.
Tradicionalment, juny era el mes escollit per a aquest debat. Amb Toni Martí, però, el canvi de data d’aquestes sessions ha estat una constant. Un cop més, demana al Consell posar-lo en jornades no habituals. Caldrà veure quins plantejaments fa i quins motius aporta i, sobretot, si són o no creïbles.
Per la nostra part, quan arribi el debat d’orientació, mantindrem les línies ja expressades amb anterioritat. Preguntarem i insistirem en la necessitat d’afrontar els creixents problemes socials, les pensions i prestacions excessivament baixes, les dificultats de joves per trobar feina, formar-se o tenir accés a l’habitatge, així com la necessitat de veure que la certa recuperació econòmica que hi pugui haver (deguda principalment a la millora de la situació als països del voltant) ha d’arribar a tothom, cosa que no està succeint.
El debat d’orientació, però, serà només el primer punt en una agenda atapeïda de temes clau. No hem d’oblidar altres assumptes cabdals, com ara la reforma de competències i transferències. Sobre aquest darrer punt, farem esmenes a la llei per intentar corregir un model imposat que generarà greus desequilibris, en perjudicar les parròquies més poblades i amb una major despesa en serveis per premiar aquelles que tenen una pressió fiscal més baixa, fins i tot sense aplicar determinats impostos.
I no podem oblidar que tocarà també analitzar i debatre el pressupost pel 2018. Molt em temo que, de nou, el text posarà en entredit la manca d’iniciativa i de projecte de DA.
