Ja fa 5 anys –senyor Martí– que és el cap de Govern d’Andorra.
D’ençà de les eleccions de l’any 2011 ha pronunciat en aquesta sala 7 grans discursos (si se’m permet anomenar-los així); 2 discursos demanant la vostra d’investidura i 5 discursos en el marc dels debats d’orientació política.
Si fos possible fer-ne ara una visualització ràpida de tots ells, veuríem com un any rere un altre, com debat rere debat, ha anat prometent afrontar els mateixos problemes i anunciant solucions que no heu ni tan sols intentar implantar.
La sensació dels que els hem anat seguint és gairebé la mateixa d’aquella pel·lícula en que cada dia, després del so del despertador, es repeteix exactament el mateix dia (el dia de la marmota pels que ara no la recordin o no l’hagin vista).
- Reforma sanitària.
- CASS.
- Pensions.
- Competències comunals (i de retruc les del Govern).
- Les transferències als comuns.
- La reforma de la funció pública.
- Relacions laborals i Lleis sindicals.
- Dret de vaga.
Debat rere debat i any rere any heu reproduït les mateixes vaguetats, la mateixa manca de concreció sobre tots i cada un dels grans reptes del país i veritables problemes a què ha de fer front.
Una llista de reptes que és, any rere any, pràcticament la mateixa. Deia ahir senyor Martí que el seu discurs és el mateix des de fa 5 anys; com en la pel·lícula; malauradament, crec que esteu en el cert!
Uns reptes pels quals va prometre tenir solució l’any 2011 i pels qual ha anat mantenint (una falsa em permeto dir) esperança o il·lusió que els afrontaria, cosa que no ha fet.
Cal reconèixer la seva capacitat de màrqueting polític (i la del president del grup parlamentari que li dóna suport) consistent en vendre (i dic bé, vendre) el projecte de DA com un projecte reformista quan en realitat el vostre és un projecte essencialment immobilista.
En alguns àmbits concrets –cal reconèixer-ho– s’han fet avenços.
Però no heu afrontat cap de les reformes estructurals necessàries.
Parlar de tot, obrir fronts en totes direccions, eludir tota presa de decisions rellevant per acabar (com en la novel·la del Gattopardo –i posterior pel·lícula també–) restant pràcticament en el mateix lloc on érem l’any 2011.
Si bé la llista de les reformes estructurals pendents són exactament (en aquest cas ni el pràcticament hi té cabuda) les mateixes que l’any 2011, la seva magnitud, la grandària de cada un d’aquests grans reptes estructurals, però, no és la mateixa.
Els problemes quan no s’afronten, quan s’eludeixen o s’esquiven no fan més que créixer.
I això exactament és el que ha passat en els darrers 5 anys.
Per una banda perquè restàveu immòbil parlant de tot i no prenent les decisions essencials. La situació mitjana real de les famílies andorranes empitjorava; les dificultats dels empresaris i els autònoms augmentaven i, en global, la qualitat de vida dels nostres conciutadans minvava.
La desigualtat no ha parat i no para de créixer; i mentre aquesta creixi s’esvaeix la possibilitat d’una cohesió nacional sobre la qual construir un futur de prosperitat per a tothom.
Senyor Martí, no ha afrontat les reformes necessàries; i ho sap!
Ha prioritzat tot sovint els seus resultats electorals als interessos del país.
Ha posat pel davant evitar tot tipus de disputes sectorials, territorials, gremials i de tot altre tipus a posar-se a treballar pel país, amb sentit d’estat i prendre decisions.
Cal veure si ara que arriba al final del seu mandat comença a prendre –per fi– les decisions de les quals ha defugit en els darrers 5 anys.
I en aquests àmbits essencials la seva intervenció ens ha resultat –per inconcreta– força decebedora.
Segons el que no faci en els propers dos anys pot comprometre molt seriosament, senyor Martí, el futur del nostre país i pot deixar una herència difícil, molt difícil de gestionar.
Per això apel·lo (apel·lem) a la seva responsabilitat política com a Cap de Govern, com a cap de Govern de tots aquells que viuen i vivim en el nostre estimat país per no malmetre els 3 anys a venir veient com els problemes es van engrandint.
Perquè potser ens acabarà abocant a una situació en què les solucions poden ser cada cop més complexes i aquestes poden arribar a ser fins i tot traumàtiques.
I em permeto dir-li (amb tot el respecte que, malgrat les nostres diferències polítiques, sap que li tinc) que el que faci (o potser el que no faci) en dos anys vinents serà el bagatge amb què la història el jutjarà; encara és a temps d’evitar passar a la història com el cap de govern que va prometre moltes coses, que va arribar a generar una gran il·lusió però que finalment va acabar abocant el nostre país a una situació molt complicada.
Entrant una mica en els detalls del vostre discurs d’ahir hem trobat a faltar força (i en algun cas fins i tot molta) concreció en relació a aquests grans reptes que permeti visualitzar que existeix un projecte clar al darrere de cada un d’ells i que per tant faci creïble el vostre discurs.
Un discurs que va mostrar la manca d’orientació i de projecte per part del Govern en aquests reptes essencials.
Parlem, per exemple, de transferències i competències.
Proposa crear una taula de treball i incorporar-hi el Consell General.
Benvinguda sigui la proposta (obviarem –ni que sigui avui per un moment– allò dels fusters i de les taules). M’alegro que vagi superant (ni que sigui de mica en mica) la seva fòbia a les taules de diàleg.
Han passat més dos anys d’ençà de la carta que us vaig adreçar com a primer secretari del PS l’any 2014 (però també ho obviarem).
D’acord; arromanguem-nos i posem-nos a treballar! Ara bé, deixi’m que li digui; en quina direcció?
Com es pot explicar que en 5 anys com a cap de govern vingui any rere any i no ens digui ni que sigui les grans línies de com s’ha d’encarar aquesta reforma.
Els dos debats en què ja hem debatut ha sabut com defugir d’aquest debat i em temo que avui ho tornarà a intentar.
Quin és el model de competències i transferències de DA? El seu model és a prop del que va proposar com a ministre del seu govern el ministre Riberaygua? Si o no?
Quina és la idea (ni que global i somera) de com creu vostè creu que cal afrontar aquesta reforma?
No és possible que després de cinc anys governant no tinguin model.
Ni és lícit que, si el tenen, no l’exposin.
Es pot seguir jugant amb els diners dels nostres ciutadans per tal de no “fer enfadar” a aquells que s’oposen a la reforma?
És acceptable retallar drets i prestacions socials i sanitàries per qüestions econòmiques i alhora anar posposant una reforma necessària? Perquè això és realment el que ens preocupa.
Contesti si us plau, senyor Martí.
Sap que ens posarem a treballar.
Sap (tot i algun comentari al nostre entendre desencertat) que el PS és un partit responsable, que són ben poques vegades ha defugit afrontar des del govern i des de l’oposició reformes positives pel nostre país; i que quan ha calgut n’hem assumit els costos electorals que aquestes hagin pogut tenir avantposant sempre els interessos del país.
Ara bé, digui si comparteix que les actuals vuit administracions, com les coneixem avui en dia, no ens les podem permetre senyor Martí? que no ens les podem pagar!
Des d’un punt de vista polític és inadmissible, i fins i tot diria que immoral, que mentre es retallen prestacions a aquells que més ho necessiten (jubilats, persones amb algun tipus de disfunció o discapacitat, malalts, persones sense feina o en dificultats econòmiques) mantingui l’actual sistema de vuit administracions ple de duplicitats i malbaratant una part dels impostos dels nostres ciutadans amb tal de no tenir conflictes territorials dins de DA.
Parlant de retallades (de més retallades) en la seva política social a causa de la legislació aprovada en la passada legislatura demanarem la celebració a la tardor d’un debat monogràfic sobre l’aplicació de les noves lleis i l’efecte que aquestes han generat sobre l’import de les pensions de jubilació, d’invalidesa i altres prestacions socials.
Un fet que ens preocupa i ens indigna en comprovar amb dades reals l’actual situació de determinades pensions i prestacions socials; i de comprovar també com promeses com ara la implantació del tercer pagador no arriben tot i anar-les repetint any rere any i generen tan patiment i tantes dificultats a les persones amb menys recursos (I més encara després de constatar que, d’aquesta proposta, no en vau parlar ahir).
També ens preocupa la gestió que es fa des de la CASS. En primer lloc perquè hem pogut constatar i escoltar del Govern (entre altres pels ministres Espot i Álvarez) que és la CASS qui està marcant la política social i sanitària i que és la CASS qui legisla, qui reglamenta, qui interpreta...
Aquest fet és inacceptable! Qui ha de liderar totes aquestes polítiques és el Govern!
I a més a més ja sabem amb quins criteris gestiona la CASS! Ja vam veure dijous passat com, a pregunta de la companya Rosa Gili, el Govern havia de reconèixer que l’actual composició del consell d’administració de la CASS no respecta el que diu la Llei, ja que no hi ha representació de l’àmbit sanitari, ni del social, ni del laboral i hi ha gairebé només representació de l’àmbit financer.
També vam veure també la setmanada passada com la gestió del fons de reserva no s’està fent dins el marc de la seva llei de creació. No s’han elaborat ni l’informe anual del 2015 ni l’auditoria requerida per la llei. També vam poder comprovar com la separació del fons de reserva s’ha convertit en un mecanisme per multiplicar les despeses de gestió i de funcionament a càrrec de les futures pensions.
També vam expressar en aquesta mateixa sala la nostra preocupació per les nombroses referències fetes per part del Raonador del ciutadà al tracte rebut per part de la parapública i a un tema molt important: la necessitat d’un mecanisme d’arbitratge que resolgui l’actual situació d’indefensió en què es troben molts ciutadans davant de la gestió i de la presa de decisions des de la CASS.
I seguint encara amb la CASS i quant a la viabilitat del sistema actual de pensions ens sembla totalment inadmissible el paper que estan jugant els presidents del consell d’administració, que limiten les seves actuacions a fer declaracions tendencioses als mitjans de comunicació.
La seva obligació (i sobretot la seva senyor Martí) és prendre decisions; no els paguem per anar als mitjans de comunicació a fer declaracions sinó per prendre o proposar les decisions (ells que tenen la informació) que entenguin escaients.
I miri la proposta expressada per vostè ahir –i també pel senyor Delgado el passat dimecres– de revisar (curiós eufemisme) el valor del punt ens fa molta por; amb les pensions tan baixes que tenim!
Seguint en temes de gestió no podem més que recordar –de nou– la darrera sessió de control i la incapacitat per part del Govern de respondre davant les nombroses irregularitat de tot tipus detectades al SAAS: de contractació, relacions laborals, gestió, comptables. Deia amb raó la companya Rosa Gili que l’informe del Tribunal de Comptes sobre el SAAS era devastador.
Però aquest fet no es limita només al SAAS; són massa els organismes que també presenten greus deficiències i irregularitats que es van repetint any rere any, començant pel propi Govern.
Què pensa fer senyor Martí?
Pensa seguir deixant sense més que any rere any els informes del Tribunal de Comptes s’aprovin de manera gairebé rutinària? No poden seguir fer la tàctica de l’estruç i tancar els ulls sobre les irregularitats.
És això una manera de fer acceptable? Pensa que poden els ciutadans acceptar aquesta situació?
Calen propostes i actuacions concretes i no hi veiem cap altra que establir mecanismes de sancions i de demandes de responsabilitats per aquells que cometin irregularitats. I proposem també reforçar els mecanismes per que el Tribunal de Comptes pugui posar en coneixement de la fiscalia els fets greus detectats i que aquesta actuï conseqüentment.
En relació al pacte d’estat de la sanitat cal dir en primer cop que no han pres mesures en els darrers 5 anys; senyor Martí i també ho sap! I que no és veritat que altres governs no fessin res, perquè en el govern del PS es van començar a prendre algunes decisions (no les suficients ja li reconec) i es van establir unes bones bases de treball.
La seva inacció ha provocat que els problemes s’hagin agreujat. Són vostès els responsables de la situació en què es troba la gestió de la salut pública.
Quan tinguin propostes concretes (i no discursos genèrics) les valorarem; ara bé la presa de les decisions necessàries és bàsicament un tema executiu més que no pas legislatiu i per tant s’han de posar a treballar!
I a hores d’ara el que estem veient és un ministeri empantanegat; amb canvis de ministres, amb actuacions i decisions molt polèmiques (aigua d’Arinsal, Institut Marqués...).
No hem sabut trobar en el seu discurs mesures concretes destinades a la reactivació econòmica; o si més no, mesures rellevants i innovadores, Ja vam, veure amb motiu dels debats pressupostaris la seva manca de capacitat d’innovació, ja sigui en matèria de política econòmica com en política d’inversió pública i altres actuacions destinades a crear nous llocs de treball.
Per la nostra part esperem poder polir i estar en condicions d’entrar el més aviat possible la proposició de llei de foment i finançament de l’emprenedoria.
Finalment no voldríem acabar aquesta primera intervenció (que a conseqüència de la limitació reglamentària de temps tindrà temes molt importants que quedaran per a posteriors intervencions) sense referir-me a algunes de les darreres crisis patides pel Govern que estan afectant la imatge del país.
Primer de tot per lamentar-les profundament i demanar la reacció per part del govern i després que assenyalar dir que ens semblen totalment fora de lloc algunes rebaixes de la nostra andorranitat davant de segons quines crítiques nostres; i m’estic referint entre altres a la gestió d’aigua d’Arinsal o la demanda de dimissió del ministre Cinca.
Nosaltres som tant patriotes com vostès senyors de DA o, mirin, em permeto dir que ho som més que vostès. Bastant més! Estem donant suport al Govern en molts temes que són importants pel país (Moneyval, CDIs, Pacte d’Estat per la Unió Europea). Hem estat responsables al llarg de la resolució de la crisi de BPA i podria donar molts més exemples.
En canvi, i els miro directament, on era el patriotisme de DA (o el dels seus integrants) quan els va tocar estar a l’oposició? Potser el lloc per demostrar el patriotisme de debò és des de l’oposició, no els sembla?
Ja que som avui en un debat d’orientació política ens sembla escaient l’exercici de veure quin ha estat el grau de compliment de les propostes acordades en la darrera legislatura.
L’emplaço a què ens presenti el seu balanç en relació a aquest punt; el nostre és que només 1 de les 6 propostes acordades l’any 2014 s’haurien implantat, només 4 de les 9 del 2013 i 3 de les 6 de les del 2012. Balanç de la legislatura: 8 de 21!
De què serveix –senyor Martí– el que aquí es debat i s’aprova?
No li sembla un veritable menysteniment al que es debat i s’aprova per part del Consell General?
Aprofito per exposar les dues propostes de resolució que presentarem a l’objecte que aquestes siguin conegudes per part dels altres grups parlamentaris i puguin ser debatudes (si així ho creuen escaient) abans de la seva votació aquesta tarda.
Deixi’m però abans constatar i lamentar que en un discurs de tres hores no trobés vostè ni un sol minut per parlar de drets i de llibertats; simptomàtic!
Una primera proposta d’acord insta el Govern a fer efectiu el seu compromís d’acollir una vintena de refugiats procedents de la guerra a Síria.
Són moltes les motivacions per proposar aquesta proposta de resolució.
En primer lloc per qüestions humanitàries i pel sentiment que no podem estar d’esquenes davant una tragèdia de les magnituds com la que s’està vivint. Per aquells consellers a quins aquests valors els puguin resultar menys evidents (per dir-ho d’alguna manera) potser no és sobrer recordar que hauríem de tenir tots una mica més de memòria d’on venim i alhora de quina ha estat la realitat del nostre país durant segles i segles. I, finalment, perquè no podem emetre (al nostre entendre) una imatge egoista del nostre país amb la qual no nosaltres no ens volem per res sentir associats.
La segona proposta de resolució proposa que s'incloguin les polítiques de gènere a l'agenda política fent que les actuacions de qualsevol administració pública s'analitzin des d'aquesta perspectiva. És a dir, proposa introduir memòries d'impacte de gènere a tots els textos legislatius i polítiques públiques. També proposem reforçar el sistema públic d'educació i sanitat perquè no acabin sent sempre les dones les que s'encarreguen de cuidar als dependents (infants, gent gran, persones amb diversitat funcional) en cas de dificultat econòmica. Un altre aspecte que pretén abordar és el fet que les dones estan molt infrarepresentades a les cúpules de les diferents organitzacions. L'eina més efectiva per contrarestar aquest fenomen anomenat "sostre de vidre" és el sistema de quotes. Proposem establir mecanismes per mitjà dels quals s'asseguri que sempre hi hagi com a mínim certa proporció de dones (50% preferiblement) als llocs de treball rellevants de la societat (en una primera instància a les institucions públiques però també cal començar a treballar amb formes per fer-ho realitat al món privat també).
A tall de conclusió (i a l’espera de poder debatre més àmpliament aquestes i altres qüestions en els torns de rèplica) la seva intervenció d’ahir senyor Martí, tot i la seva bona voluntat i bones intencions, és (al nostre entendre) una nova mostra de manca de projecte polític, de la manca de valentia que els ha caracteritzat, de la manca de consens intern en les files de DA per tirar endavant les reformes que el nostre país necessita fa anys i a les que vostès no hi ha fet front.
Ja no hi ha més temps a perdre; i ens sembla que vostè o no té l’energia o no té la determinació necessària per poder tirar-les endavant, si més no en solitari.
I arribats a aquest punt potser sembla que la notable arrogància de la legislatura passada i de bona part del principi d’aquesta es modifica ara en recerca de consensos polítics o potser cal dir en recerca de solucions fora davant el que vostè no pot tirar o no sap tirar endavant; o potser de totes dues coses.
Nosaltres no ens negarem mai a seure, a debatre, a discutir i a treballar pel nostre país; crec que en part ja ho sap.
Ara bé, vostè, el seu govern i el grup parlamentari que li dóna suport no poden ja (per responsabilitat amb el país i amb tots nosaltres) seguir defugint de la seva responsabilitat de governar i han de començar ja a prendre decisions. Es tracta tan sols de complir amb tot allò que van prometre i que han promès un i tants cops.
I finalment (ara si que ja acabo senyor Síndic) no podem més que lamentar el fet de veure com s’està deteriorant la seva gestió del dia a dia i de veure com aquesta s’està situant, cada cop més, en una intolerable manca de serietat, manca de respecte a les lleis, als terminis, als procediments,...
No es pot mantenir per més temps aquesta gestió incompetent, aquesta tolerància cap a les irregularitats, aquesta improvisació.
Tenen molts deures per fer, molts anuncis i promeses per complir però sobretot, sobretot el que tenen és una alta, altíssima responsabilitat enfront del nostre país de la qual ens permetem demanar-los que no defugin.
