Partit Socialdemòcrata

doble nacionalitat

Una Andorra per a tothom

Crea: 03/07/2019 - 11:05
Autor: Pere Lopez
Dins de la campanya Una Andorra per a tothom, consistent en fulletons per atansar als ciutadans les nostres propostes de forma directa i clara, n’hem editat un sota el títol Dret de vot i nacionalitat. En ell es tracta una qüestió de gran importància com és l’accés al passaport andorrà, àmbit de molta transcendència a qualsevol país. I evidentment Andorra, per les seves singularitats demogràfiques (població minsa, entre dos estats de grans dimensions i amb uns fluxos migratoris que han canviat amb el temps però que, en tot moment, han tingut una rellevància certa) ha estat sempre particularment sensible a la regulació d’aquesta qüestió.
 
Amb motiu de la ponència aprovada el novembre del 2016 pel PS, el company i llavors president Vicenç Alay desgranava el context i la situació actual de la regulació de la nacionalitat. La nostra legislació en aquesta matèria ha tingut sempre com a constant la preservació de la identitat nacional, fonament necessari per a l’existència jurídica del país.
 
El canvi de les estructures demogràfiques, passant d’una situació estàtica durant segles a una forta immigració els darrers decennis, va dur com a conseqüència una desproporció entre la població nacional i la forana. Aquesta diferència ha estat percebuda com un element per corregir per no comprometre les bases mateixes de l’Estat. L’afirmació d’Andorra com a Estat en dret internacional, una vegada ens hem donat la Constitució, s’assolirà millor si l’element humà –la població– és cada vegada més homogeni, seguint la tendència de fer coincidir la població de fet amb la de dret.
 
Fins ara, però, el tractament (de negació taxativa) que la llei dona a la doble nacionalitat ha acabat ocupant un lloc rellevant a l’hora d’abordar aquesta qüestió. Ja no es tracta sols de la identitat nacional (que segueix sent rellevant) ni tan sols de fer coincidir idealment la població de fet amb la de dret (també un plantejament indiscutible) sinó que la conjuntura actual, amb un món en crisi permanent (és el nou paradigma) i amb una globalització que arriba a tots els àmbits, planteja nous problemes i nous reptes.
 
Sintèticament, el tractament i regulació de la nacionalitat en el nostre marc jurídic planteja, pel cap baix, tres problemes greus:
 
a) La dificultat, si no la impossibilitat, dels nacionals andorrans de gaudir de determinats avantatges vinculats a formar part de la Unió Europea.
 
b) La reticència de molts ciutadans, malgrat reunir tots els requisits, a esdevenir andorrans i perdre les possibilitats que els atorga la seva nacionalitat d’origen, decisió que, en un món en crisi, amb un futur incert, no deixa de ser si més no comprensible.
 
c) La realitat, més o menys gran quantitativament, d’aquelles persones que d’amagat gaudeixen d’una nacionalitat altra que l’andorrana.
 
Des del PS entenem que abordar la regulació de la doble nacionalitat és un debat més que necessari, gairebé imprescindible. Ho és perquè la possibilitat de disposar d’una doble nacionalitat és un fet real derivat de la pròpia realitat demogràfica del nostre país. També perquè ens trobem en un món globalitzat, tant econòmicament com jurídicament, en què es propicia la mobilitat de les persones en contextos canviants i en marcs d’inestabilitat que posen en qüestió molts dels models polítics, socials i econòmics dels anys passats. Tampoc es pot oblidar que aquest canvi de marc obliga a donar respostes noves al legítim sentiment de protegir i donar valor a la condició de nacional recollida en el nostre ordenament jurídic i que aquestes no poden obviar ni el pes de cada un dels elements que les propicien ni tota la jurisprudència que gira al voltant d’aquest nou món globalitzat i les seves derivades en termes de nacionalitat i drets dels ciutadans. I també cal tenir present que existeixen principis jurídics, com el d’efectivitat, que permeten ordenar i establir de forma satisfactòria l’exercici legal i lleial de la doble nacionalitat i evitar possibles fraus de llei.

Pisco troba de “justícia elemental” el vot dels residents a les comunals

Crea: 01/14/2019 - 12:00
Autor: PS
Un instant de la trobada amb l'associació de residents de l'Alto Minho.
El diputat del Partit Socialista al Parlament de Lisboa i també representant dels residents portuguesos a l’estranger, Paulo Pisco, considera que permetre la participació dels residents a les eleccions comunals seria “una qüestió de justícia elemental”.
 
Pisco, que aquesta tarda (19.30 a la Llacuna) participarà en la taula rodona organitzada pel Partit Socialdemòcrata per abordar aquesta qüestió i la de la doble nacionalitat, va recordar que “una societat democràtica ha de fer sempre tot el possible perquè sigui el més participativa possible, que hi hagi una major cohesió social i política, i que la gent no se senti discriminada, que no senti que només treballa, paga i que té la seva vida establerta al país”.
 
En aquesta línia, el diputat portuguès, que va destacar que els “drets de ciutadania s’haurien de concedir com a mínim als ciutadans de la UE”, ja que aquesta “amb el Tractat de Maastricht ja va atorgar uns drets de ciutadania que permeten que les persones puguin escollir i ser escollides en les eleccions locals”, va destacar que Andorra i Portugal podrien establir “un acord de reciprocitat en el tema de drets polítics, similar al que Portugal ja té amb d’altres països”.
 
I és que per Pisco, que va recordar que els residents portuguesos, espanyols, francesos i d’altres “són pilars de l’economia andorrana”, la “integració completa, total i definitiva es dona quan la gent té també els drets polítics i per tant també la capacitat de poder decidir sobre aquells assumptes que els afecten també a ells”.
 
Pel que fa a la qüestió de la doble nacionalitat, un tema que com l’anterior “té a veure amb els drets de les persones”, Pisco va destacar la importància per mirar d’evitar que “la gent no sigui obligada a renunciar a una nacionalitat per adquirir-ne una altra ja, en el cas dels ciutadans portuguesos, la renúncia a la nacionalitat pròpia per ser andorrà suposa la pèrdua dels drets que tenen com a persona que pertany a un país de la UE”. A la vegada, el diputat portuguès considera que “no acceptar la nacionalitat andorrana per mantenir la seva també fa que perdi les oportunitats que li ofereix la nova en el sentit de gaudir de la ciutadania plena”.
 
Pisco, que acompanyat del president i la secretària general del Partit Socialdemòcrata, Pere López i Susanna Vela, es va reunir ahir amb representants de l’Associació cultural i de resident d’Alto Minho, mantindrà avui una trobada amb el cap de Govern, Antoni Martí.

Paulo Pisco: "No podem parlar d’una democràcia completa a Andorra"

Crea: 01/14/2019 - 11:52
Autor: PS
Paulo Pisco.
Paulo Pisco (1961) és diputat del Partit Socialista de Portugal i porta a l’Assemblea de la República la veu de les comunitats lusitanes a Europa com a representant d’aquestes. Té un fort vincle amb Andorra, país que visita amb freqüència. Avui, a les 19.30 hores a la Llacuna, participa en una taula rodona organitzada pel PS sobre els avantatges de permetre la doble nacionalitat, així com el vot dels residents a les eleccions comunals. Parlem amb ell d’aquest i d’altres temes que afecten la comunitat portuguesa al Principat. 
 
–Per què és important reclamar l’accés a la doble nacionalitat i la possibilitat que els residents participin en les eleccions comunals?
–Són dues coses diferents però tenen a veure molt amb els drets de les persones. Vaig acceptar participar en la taula rodona perquè són assumptes de ciutadania, per no acabar creant ciutadans de primera i de segona. Hem de pensar que a Europa tots els països permeten la doble nacionalitat, a Andorra, ara mateix, els ciutadans comunitaris han d’abdicar d’una nacionalitat i quan una persona se sent part dels dos països, com en consta que passa a la comunitat portuguesa d’Andorra, és un procediment violent, representa treure una part de la identitat.
 
––Creu que la doble nacionalitat serà possible a curt o mitjà termini?
–És un assumpte difícil perquè requereix un canvi de la Constitució perquè els ciutadans comunitaris puguin tenir doble nacionalitat. Però crec que és molt important que sigui un tema de debat i no un tabú, com de vegades passa al Principat. En molts casos estem parlant de persones que han contribuït moltíssim a la construcció del país. 
 
–I respecte dels drets de participació política a nivell local dels residents?
–Si es conquereix la possibilitat de votar a les eleccions comunals, ja serà molt important i una qüestió clau d’inclusió a la societat, encara que hi ha qui va més enllà i considera que també els residents haurien de poder votar a les eleccions generals. 
 
–A Europa els drets polítics dels residents estan blindats.
–El tractat de Maastricht de 1992 dona el dret als residents de la UE a ser escollits en eleccions locals. Els portuguesos són part de la societat andorrana des dels anys 80 en tots els sentits i això vol dir que, avui en dia, una part molt important de la societat està exclosa de tenir una participació ciutadana democràtica. Malgrat això la seva vida està influenciada per les decisions polítiques però ells no tenen dret a opinar. 
 
–Com afecta això a la societat?
–Amb aquesta situació, des del punt de vista de la inclusió dels ciutadans, no podem parlar d’una democràcia completa perquè la major part dels ciutadans no pot opinar respecte de les polítiques que condicionen la seva quotidianitat. 
 
–Vostè és especialista en Estudis Europeus, creu que la UE obligaria Andorra a permetre el vot resident i la doble nacionalitat si prospera l’acord d’associació?
–Portugal, i jo personalment, hem defensat una aproximació d’Andorra a la Unió Europea però això no significa necessàriament que els drets de ciutadania formin part de l’acord. El que sí que pot ajudar és a millorar la reciprocitat entre procediments de la UE i d’Andorra, fet que beneficiaria, en aquest cas, la comunitat de residents nacionals europeus a Andorra. A més, per exemple, Portugal té acords de reciprocitat política amb països com Brasil o Cap Verd que permeten que els seus nacionals participin en les eleccions locals. Potser l’acord amb la UE facilitaria aquesta mena d’acords amb països europeus, però no crec que sigui una exigència. 
 
–Portugal aspira a ampliar aquests acords bilaterals que permeten el vot dels residents amb Andorra?
–Crec que el camí forjat de relacions veritablement extraordinàries entre Portugal i Andorra en termes polítics i diplomàtics, amb acords tan importants com el que serveix per evitar la doble tributació, ha de continuar. També al nivell de participació perquè la gent tingui la paraula per triar el seu destí quotidià i que no se senti exclosa. Les societats democràtiques sempre han de caminar cap a la profundització de la democràcia interna i la inclusió dels ciutadans. 
 
–Quins models exitosos d’integració a la vida política ha conegut en la seva experiència com a representant de les comunitats portugueses a l’estranger?
–Puc pensar en el cas de Luxemburg, que té una proporció de residents portuguesos encara més gran que a Andorra, al voltant del 18%. Allà hi va haver un referèndum per decidir si es permetia participar en les eleccions nacionals, no només locals. Tot i que va fracassar, hi ha hagut progressos com la flexibilització dels criteris per accedir a la nacionalitat. Luxemburg és un cas interessant per a Andorra perquè té una estructura poblacional similar, amb una minoria de nacionals al país. Crec que Luxemburg ha fet i està fent un esforç perquè els residents no se sentin rebutjats. Em consta que els portuguesos estan integrats i són considerats a Andorra, ara cal fer un pas més, crec que els països han de reconèixer la importància de la gent que ha decidit viure al seu territori i otorgar-los drets.
 
–Creu que la societat andorrana ha arribat a un punt de maduresa que li permet reclamar més drets socials?
–Totes les societats tenen moments de reivindicació. Si la gent té problemes, forma part de les societats democràtiques que la gent es manifesti i que digui clarament que els governs han de tenir polítiques d’acord a les necessitats de la ciutadania. 
 
–La comunitat portuguesa a Andorra li ha fet arribar el seu malestar per la situació de l’accés a l’habitatge o per la reforma laboral?
–No. I tot i no voler endinsar-me massa en les qüestions internes d’Andorra, crec que en termes socials i de drets laborals m’agradaria que Andorra fos una societat més inclusiva, amb més reconeixement de drets socials i laborals.
 
–Canviant de tema, com estan les negociacions per reobrir el Consolat al Principat?
–No hi ha negociacions. El que sí que hi ha, per part meva, és una posició coherent i contínua en el temps des que l’anterior Govern va decidir tancar l’ambaixada i la secció consular a Andorra. La població portuguesa al Principat és molt important, és la segona comunitat estrangera més nombrosa i hem de tenir una representació diplomàtica a l’alçada. Jo defenso que es pugui dignificar la representació diplomàtica amb una posició consular millor de la que tenim actualment. Això és important per a la comunitat, que se sentiria més valorada, però també per a l’Estat andorrà, que sentiria que es propicien les relacions bilaterals entre ambdós països.

Propostes realistes: doble nacionalitat

Crea: 01/11/2019 - 11:24
Autor: Carles Sánchez Rodríguez
Aquest és un punt controvertit. És un punt on convergeixen aspectes fonamentals: identitaris, psicològics, jurídics i filosòfic-polítics. La nacionalitat és un encreuament de camins. De la seva regulació en depèn en bona part la legitimitat ciutadana, és per això que no és un tema entre altres sinó un de nuclear. Aquest caràcter fa que sobre la seva legislació existeixin posicions tancades fruit  de les temences que fan que s’acabi tornant la mirada cap a la tradició. 
 
Aquesta preocupació la va fer palesa la delegació del Consell General en la redacció de la Constitució del 1993 que en el seu article 7.2 atorga a la possessió de la nacionalitat andorrana un caràcter exclusiu. I fou un particular interès de la representació andorrana incloure l’article no sense raó. El principal argument que es va fer servir va ser el de la sobirania –això es pot comprovar al volum segon de les reunions del procés constituent que edità el Consell General que ja vaig citar fa dues setmanes en aquest mateix espai i la lectura del qual, he d’afegir, és força il·lustrativa i nodridora. Però què es volia dir amb l’argument de la sobirania? S’argüia que una nacionalitat procliu a la compartició dissoldria inevitablement la ciutadania andorrana com a subjecte d’una unitat i comunitat política, la qual cosa suposaria l’afebliment de la mateixa legitimitat andorrana, posant en entredit l’existència de l’Estat andorrà –que se’m corregeixi si m’equivoco. D’aquí que tots els drets polítics romanguessin lligats a la possessió de la nacionalitat. Els motius? Un Estat de mínima extensió geogràfica, sense exèrcit, econòmicament dependent i amb una població en la seva gran majoria estrangera. 
 
I tenint en compte això, no és un risc proposar la legalització de la doble nacionalitat? Hom podria pensar que és així, però certament han canviat algunes de les circumstàncies donades durant el període constituent. En primer lloc, una obvietat, la mateixa Constitució féu d’Andorra un Estat sobirà en els termes que ja vaig esmentar a l’anterior article, la qual cosa possibilità l’ingrés a l’Organització de Nacions Unides. No hem de patir, doncs, per la pròpia existència. Continuem sent petits i econòmicament dependents, però en un context productiu que permet esmorteir aquests factors. I, molt important, demogràficament la situació ha canviat. La successiva obertura de la Llei de nacionalitat provocà l’augment de nacionals andorrans de manera que el seu nombre està garantit –potser va ser aquest el més gran favor que se li va fer a la sobirania. Dins d’aquest procés s’està en condicions d’encetar una nova fase que farà de l’andorrana la població sens dubte majoritària.
 
Com fer-ho? He esmentat la Llei de nacionalitat. Un canvi en aquesta llei –procurat per una majoria parlamentària, més important tenint en compte el caràcter de llei qualificada– faria bona la implantació d’una modalitat de doble nacionalitat condicionada i determinada per Convenis de doble nacionalitat amb els països escaients –que estipulen els modes d’exercir els drets derivats de la possessió de tal nacionalitat– i per altres instruments jurídics internacionals d’ús regular. Això, però, no entraria en contradicció amb l’article 7.2 de la Constitució? Han de pensar els lectors que existint un 7.2 ha d’existir un 7.1. És en aquest darrer on s’enuncia que: «La condició de nacional andorrà, així com les seves conseqüències jurídiques, s’adquireix, es conserva i es perd d’acord amb el que es reguli en Llei Qualificada». 
 
La ponència aprovada pel Congrés del 2016 del Partit Socialdemòcrata entén que mitjançant el procediment de modificació de la Llei qualificada de nacionalitat –i amb les condicions abans esmentades– es faria possible la possessió de dues nacionalitats. Una altra via implicaria la reforma constitucional, que em permeto recordar aquí –segons s’indica a l’article 106 de la Constitució– requereix, per a la seva aprovació, el vot favorable de les dues terceres parts del Consell i un referèndum. El de la nacionalitat és un debat de sobirania, sí, de consolidació de l’Estat a través dels drets dels seus ciutadans. Qui parli d’identitat torça el debat des de la temença i l’interès. 

Pere López i Paulo Pisco volen conscienciar els residents de la importància de demanar la doble nacionalitat

Crea: 01/10/2019 - 18:55
Autor: PS
Paulo Pisco i Pere López.
El Partit Socialdemòcrata (PS) organitzarà dilluns vinent una taula rodona on abordarà els avantatges de permetre la doble nacionalitat així com del vot dels residents a les eleccions comunals. L’acte, que tindrà lloc al Centre Cultural la Llacuna, està obert a tota la ciutadania. Hi participaran com a ponents el president de la formació socialdemòcrata i conseller general Pere López i el diputat del parlament portuguès Paulo Pisco, també representant dels lusitans a l’estranger. La voluntat de l’acte és conscienciar i remarcar la necessitat que les persones residents comencin a demanar obertament els canvis legislatius que facin possible aquestes dues reclamacions.
 
La taula rodona se celebrarà a la sala d’actes del centre cultural la Llacuna –carrer mossèn Verdaguer 4-, a Andorra la Vella, a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Abordarà dos punts que el PS defensa des de fa temps: la possibilitat de permetre la doble nacionalitat i que els residents puguin participar amb dret a vot en les eleccions comunals. López desgranarà quins són els beneficis que aquestes dues mesures poden comportar, motiu pel qual s’han incorporat al programa electoral de la formació de cara a les eleccions generals, en les quals ell serà el candidat a cap de Govern.
 
Per la seva banda, Paulo Pisco aportarà la seva visió com a representant dels residents portuguesos a l’estranger. El polític lusità, nascut l’any 1961, és llicenciat en Filosofia i va cursar un postgrau en Estudis Europeus. Compleix actualment la seva quarta legislatura al parlament de Lisboa, on pertany a les comissions de Negocis Estrangers i Comunitats Portugueses la de Defensa Nacional i la d’Afers Europeus. També és membre del Grup d’Amistat Andorra-Portugal. 
 
La voluntat de l’acte és conscienciar la comunitat de residents de la importància de, tal com ja fa el PS, es posicioni obertament a favor tant de la legalització de la doble nacionalitat com de l’accés al vot a les eleccions comunals. Es tracta de dos canvis que, a l’entendre de la formació socialdemòcrata, no únicament beneficiaran els col·lectius estrangers que viuen al Principat sinó a tota la societat andorrana. 
 

Qüestió de justícia

Crea: 11/23/2018 - 11:34
Autor: Pere Baró
Preparant el debat del dissabte vinent arribo a la conclusió que la doble nacionalitat ja no és només tema de dret personal de cadascú, sinó també qüestió de justícia. I és que el fet de no voler renunciar a la teva nacionalitat i doncs, per a molts, a una part de tu fa que es negui i perdi, doncs, el dret no només a ser del país on es viu i es treballa per millorar, sinó també el de poder escollir els seus representants i donar la seva opinió en el dia a dia d’Andorra.
 
Per a molts, el fet que algú renunciï a la nacionalitat andorrana és també manca d’estima al país, però no ho comparteixo. Hem de poder entendre que algú que té les seves arrels en un altre país no vulgui renunciar a una part essencial de la seva vida. I, en canvi, només per això li llevem el dret de poder viure i participar de forma activa al seu país de residència. No oblidem que ha de passar 20 anys per poder obtenir la nacionalitat. No és pas suficient que a més li demanem que renunciï a una part de la seva vida? Em sembla injust.
 
Com recordava la meva companya Cristina Valen fa uns dies: «Hi ha prop de 14.000 residents al país que, tot i complir ja els requisits per demanar el passaport andorrà, no ho fan». Quines conseqüències té això? Com hem repetit diverses vegades des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra, és una forma d’exclusió social, ja que els hi llevem drets (dret a vot, injustícies a l’hora de voler entrar a treballar a la funció pública, etc.). I no només per a la persona sinó per als seus fills, ja que un nen amb els pares un amb nacionalitat andorrana i l’altra amb una altra, la filla o el fill en qüestió ha d’escollir des del naixement a la seva nacionalitat i ni ell mateix pot escollir. No és aquesta una altra injustícia?
 
En l’àmbit del país, això també crea injustícies: I és que aquestes 14.000 persones no poden votar i això provocar deixar fora la veu de massa gent i crear unes institucions amb una representació poc real de la nostra societat i, doncs, poc democràtica. Recordem que, actualment, DA té majoria absoluta amb només el suport electoral del 7% dels habitants de tot el Principat. És aquesta l’Andorra que volem?
 
Per aquestes raons i perquè creiem en la justícia social, real i democràtica des del Partit Socialdemòcrata i des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra defensem la doble nacionalitat. Volem lluitar i acabar pels interessos d’alguns de continuar tenint controlades les nostres institucions i obrir el nostre país a la gent que se l’estima com qualsevol andorrà però que, per aquests interessos polítics, no els hi permetem. Tots ens estimem Andorra però no per això hem de renunciar a una part de nosaltres mateixos (hem de recordar quants de nosaltres tenim família d’altres nacionalitats?) Així doncs, és moment d’evolucionar i començar a dir sí a l’obertura social i aquest és un dels primers passos a fer i així ho defensarem fins al final. Per una Andorra més justa i més real: Si a la doble nacionalitat, sí als nostres drets com a ciutadans d’Andorra i del món. 

La JSA celebrarà una taula rodona per debatre sobre la doble nacionalitat i el sistema electoral

Crea: 11/16/2018 - 12:38
Autor: PS
Baró i Valen, durant la roda de premsa.

La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) organitzarà un nou debat per copsar l’opinió del col·lectiu, en aquest cas, sobre dues qüestions claus en l’àmbit de la millora de la qualitat democràtica al país: la doble nacionalitat i el sistema electoral. Pere Baró, coordinador de l’entitat, i Cristina Valen, tresorera, han presentat aquest divendres l’acte, que tindrà lloc el dissabte 24 de novembre al Punt Jove d’Escaldes-Engordany, a partir de les cinc de la tarda.

“Volem que la gent doni la seva opinió sobre aquests temes i veure què és el que els agradaria i, a partir d’aquí, fer un treball amb el PS per buscar solucions”, ha explicat Baró. El coordinador de la JSA ha volgut posar en relleu que “la política ha de trobar sortides per a totes les persones i no només pels quatre que governen”.

Sobre el primer dels temes que s’abordaran, la doble nacionalitat, Valen ha recordat que, actualment, hi ha prop de 14.000 residents al país que, tot i complir ja els requisits per demanar el passaport andorrà, no ho fan. També ha posat sobre la taula el fet que Demòcrates per Andorra, que governa amb majoria absoluta al Consell General, ho fa només amb el suport en forma de vot del 7% de la població de tot el Principat. En aquest sentit, ha recordat que es tracta d’una situació excepcional a tota Europa, on tret de Luxemburg, totes les formacions que estan al poder tenen un suport superior al 20% dels habitants.

La tresorera de la JSA ha argumentat que permetre la doble nacionalitat seria una “bona eina” per “millorar” aquesta situació. Així ha defensat que seria positiu poder tenir “una nacionalitat efectiva, sense perdre la d’origen, per tenir dret a vot i així fer que el Consell General sigui més representatiu de la voluntat de més ciutadans”. Baró ha afegit que “considerem molt injust haver d’escollir un sol passaport” quan “estem en un país on la majoria de gent jove som fills d’immigrants”.

Sobre el segon dels temes a abordar a la taula rodona, el sistema electoral, el coordinador de la JSA ha remarcat que “l’actual no és just” i, per això, “defensem que cal canviar una llei que, ara, crea un parlament o uns comuns que no representen la veu real del país”, fet que fa que “hi hagi lleis que no es poden aprovar no perquè Andorra no les vulgui sinó perquè un color polític que té una majoria que no és real no ho vol”.

La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra celebrarà a la tardor un debat sobre temàtiques socials

Crea: 07/23/2018 - 16:29
Autor: PS
Un instant de l'assemblea de la JSA.
La Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) ha celebrat la seva tercera assemblea ordinària, que ha servit per fer un balanç “satisfactori” de la feina realitzada des de la creació de l’entitat. A més, es va decidir començar la preparació d’un nou debat específicament dirigit al col·lectiu per copsar les seves inquietuds i preocupacions, en aquest cas centrat de forma important en temes socials.
 
La trobada va analitzar, en primer lloc, la tasca feta per la JSA des de la seva creació, el gener del 2017. En aquest any i mig, com ha apuntat el seu coordinador, Pere Baró, “entenem que podem estar satisfets; s’avança a bon ritme i cada cop tenim més integrants”. Des de l’entitat s’ha valorat de forma especialment positiva els dos debats celebrats, el primer sota el títol ‘l’Andorra que volen els joves’ i el segon centrat en les polítiques d’igualtat i el seu estat al Principat.
 
Justament, i vist el balanç positiu d’aquestes taules rodones, l’assemblea va aprovar la creació d’un grup de treball per preparar-ne una tercera, que es farà a la tardor. En aquest cas, la idea serà centrar el debat entorn de temes socials que s’han d’acabar de definir. Una de les possibilitats és parlar de l’actual sistema electoral i de l’accés a la nacionalitat, tenint en compte que, com ha apuntat Baró, “ens preocupen molt”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - doble nacionalitat