Partit Socialdemòcrata

doble nacionalitat

El PS trasllada al Copríncep francès el seu model de país i la inquietud pels drets dels ciutadans

Crea: 05/14/2018 - 20:06
Un instant de la reunió.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili i Pere López s’han reunit aquest dilluns a París amb Patrick Strzoda, representant personal del Copríncep francès, Emmanuel Macron. Durant la trobada, els parlamentaris han volgut traslladar al cap d’Estat quin és el model de país que defensa la formació, així com les preocupacions de bona part dels ciutadans. També li han tramès la inquietud pel “feble o nul grau de desenvolupament de determinats drets fonamentals” a Andorra així com per les conseqüències d’algunes reformes legislatives en curs, com ara la de les lleis laborals o la de Funció Pública. La intenció és que el Copríncep tingui coneixement d’aquesta situació de cara a l’anunciada visita que ha de realitzar properament al Principat.
 
López i Gili han desgranat a Strzoda les bases del model d’Andorra pel qual aposta el PS. Així, han defensat l’aposta ferma per un país més social, amb millors condicions laborals i de vida per a tots els ciutadans. També li han parlat dels diferents aspectes que, a l’entendre de la formació, suposen una lesió de drets fonamentals per a molts ciutadans. Així, han posat en relleu la manca de representativitat que comporta l’actual sistema electoral, tot remarcant la relegació que pateixen les minories. També han abordat la prohibició de tenir doble nacionalitat i la impossibilitat dels residents de votar a les eleccions comunals. Sobre aquest punt, li han explicat que estan en marxa iniciatives legislatives populars per demanar un canvi en aquesta situació. 
 
Els consellers generals del PS també han expressat la preocupació pel que poden suposar dues reformes legislatives a tràmit, com són les lleis laborals i la de Funció Pública. Sobre el primer punt, han recordat els textos fets per DA no promouen realment “l’exercici d’un dret sindical pròpiament dit”, fet que “té una afectació directa i molt negativa sobre les condicions de treball, el nivell de salari mínim, els salaris baixos amb caràcter global al país i altres problemàtiques”. A més, han remarcat que la llei de relacions laborals suposa “un important retrocés en les condicions de treball, ja avui dia, molt exigents amb la majoria de la classe treballadora del país”. 
 
Sobre la reforma de la Funció Pública, els parlamentaris socialdemòcrates han expressat a Strzoda que “conté importants mesures de reducció de drets laborals”. Així, l’han alertat que la llei “afecta directament la futura qualitat dels serveis públics al país” i que “pretén eliminar, amb caràcter general, la figura del funcionari”, fet que “implicarà la pèrdua de la independència i garantia de neutralitat pel conjunt dels ciutadans” així com “el risc d’un exercici arbitrari i directament subjecte al poder polític” per part de l’administració.
 
El PS també ha alertat de la situació del sistema de pensions de la CASS, amb molts jubilats perceben prestacions minses i allunyades del cost real de la vida a Andorra. A més, ha indicat que algunes de les mesures que es plantegen de cara al futur poden agreujar la situació sense que, realment, serveix per donar viabilitat al sistema. També han expressat la seva crítica per les exigències que, via la llei de serveis socials i sociosanitaris, s’imposen a aquelles persones que necessiten complements de benestar social a la seva pensió, fet que han qualificat de “gairebé vexatori”. 
 
López i Gili també han traslladat al representant del Copríncep francès l’important problema que suposa per a moltes famílies trobar un habitatge digne per culpa del fort encariment dels preus de lloguer. Així, han explicat com “una gran majoria de ciutadans contemplem com la passivitat del Govern ha estat decisiva en el fet de no garantir des dels poders públics el dret constitucional a un habitatge digne i en unes condicions de preu a les quals es pugui fer front sense comprometre un percentatge desproporcionat de la seva renda”. 
 
També s’ha abordat la necessitat, a l’entendre del PS, de despenalitzar l’avortament en els seus tres supòsits bàsics –perill per la mare, violació i malformació del fetus-. Els consellers generals del PS han recordat al representant d’Emmanuel Macron les exigències en aquest sentit de molts organismes internacionals així com les demandes de molts col·lectius al país.
 
Un punt important que s’ha volgut remarcar és el fet que moltes de les persones que, per culpa d’aquest escàs desenvolupament, veuen els seus drets vulnerats són o bé ciutadans francesos o d’altres Estats de la Unió Europea, com ara Espanya o Portugal. 
 
López ha explicat que “l’objectiu de la visita era posar al Copríncep al corrent de quin és l’estat de desenvolupament i, en alguns casos, de nul desenvolupament de drets fonamentals, democràtics i sindicals i també la preocupació per algunes reformes a tràmit”. Així, es vol que “tingui una visió amplia de l’estat a Andorra d’uns drets que són fonamentals per construir una veritable democràcia”. 
 
El conseller general ha apuntat que “ens sembla que hi ha hagut una bona comprensió d’aquesta inquietud”, tot indicant que són “unes reivindicacions legítimes per fer un país de tots i on, més enllà del desenvolupament econòmic, cadascú pugui fer el seu projecte de vida” i on “les condicions laborals i d’accés a l’habitatge no suposin situacions tan precàries com ens trobem actualment”. 
 

He tingut un malson!

Crea: 04/26/2018 - 10:47
El Govern espanyol, cansat dels llaços grocs i de les manifestacions enfront de la seva ambaixada d’Andorra, decideix publicar el cens dels residents a Andorra de nacionalitat espanyola. Un autèntic terratrèmol per a totes aquelles persones andorranes que d’amagat i il·legalment gaudeixen d’una doble nacionalitat. Tots a córrer, un sálvasequiénpueda, uns buscant-se un assessor, uns altres, un advocat... I tots intentant regularitzar la situació per mirar d’evitar tot el pes de la llei, tenint en compte que aquesta realitat comporta una inseguretat jurídica manifesta. Veig, amb sorpresa, algunes personalitats de la vida pública andorrana buscant també una sortida honorable a la seva situació irregular. La majoria prioritzant les utilitats que més els podrien beneficiar.
 
De cop desperto d’aquest somni fictici i retorno a la realitat!
 
Amb els meus companys del Partit Socialdemòcrata tenim la intenció de proposar una modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat a fi de fer possible que els nacionals andorrans puguin disposar legalment d’una altra nacionalitat, en uns termes i condicions (principi d’efectivitat, convenis de doble nacionalitat) coherents amb la voluntat de donar resposta a la nova realitat política, jurídica i econòmica del nostre país, en el moment i en el context actual amb un món en crisi permanent i amb una globalització que planteja nous problemes i nous reptes.
 
Existeixen principis jurídics que permeten ordenar i establir l’exercici legal i lleial de la doble nacionalitat, en vistes a evitar possibles fraus de llei.
 
Existeixen també convenis de doble nacionalitat que permeten regular amb tota seguretat les qüestions lligades a aquesta condició nacional. La majoria d’aquests convenis limiten els drets polítics dels binacionals al país a on resideixen efectivament.
 
Segons l’última enquesta d’opinió del CRES, gairebé tres de cada quatre dels enquestats de nacionalitat andorrana estan a favor que a Andorra sigui legal que una persona pugui tenir a la vegada la nacionalitat andorrana i una altra.
 
La doble nacionalitat permetria que els andorrans que tinguin la nacionalitat d’un altre país que formi part de la Unió Europea gaudeixin de un estatuts més privilegiat en el territori i jurisdicció del 28 estats avui membres, però també d’una protecció diplomàtica i consular a la resta del món.
 
Com diu el company Ferran Goya en la seva publicació del 16 de juny del 2017 a El Periòdic d’Andorra: “Per què no en parlem? Per què no comencem un diàleg cívic, per perfeccionar la legislació, per adaptar-la a la mobilitat laboral, professional, educativa, cultural i empresarial en un món que té una dinàmica imparable d’integració política i econòmica?”

El PS referma davant els veïns d’Escaldes-Engordany l’oposició a l’heliport a Tresoles

Crea: 04/18/2018 - 16:35
Un instant de la reunió.
El Partit Socialdemòcrata (PS) va celebrar dimarts al vespre una nova reunió política oberta a la ciutadania. En aquest cas, es va fer a Escaldes-Engordany i es va aprofitar per transmetre als veïns de la parròquia la convicció que el terreny de les Tresoles no és l’adequat per a la construcció del futur heliport nacional. En aquest sentit, la consellera de PS+Independents al comú escaldenc, Cèlia Vendrell, va posar en relleu que el cost d’ubicar la instal·lació aeronàutica a aquesta parcel·la serà molt elevat i, a més, provocarà molèsties a la població tant d’Escaldes com d’Andorra la Vella.
 
El projecte d’heliport va ser un dels eixos de la trobada, que va comptar amb la participació d’una quarantena de persones, entre elles diverses de les integrants de la plataforma veïnal que recull signatures en contra que es construeixi la infraestructura a Tresoles. Sobre aquesta possibilitat, Vendrell va explicar que “els tècnics han dit que es pot fer, però seria a un gran cost”. Per això, des del PS es considera que “no és el lloc ideal”. I és que, va comentar la consellera de PS+I, a banda de l’elevada despesa que suposaria, “hi ha el sobrevol sobre dos nuclis urbans”. Per això, “no estem d’acord amb què es faci a Tresoles”.
 
Durant el ric debat que va abordar la possible construcció de la instal·lació, els representants de la plataforma veïnal van mostrar-se crítics amb l’actitud mostrada amb ells els darrers mesos pels cònsols de la parròquia. Així, va lamentar que han tingut “zero sensibilitat”. A més a més, Jordi Font, vocal del comitè executiu del PS va posar sobre la taula una altra reflexió: “El que toca no és decidir on va un heliport. Toca dir si el poble el vol o no i si realment ens fa falta”. 
 
Un altre punt abordat durant la trobada va ser la inacció de Govern i dels comuns responsables amb la protecció i promoció de la vall del Madriu. La primera secretària del PS, Susanna Vela, va denunciar que “no s’està fent res, no s’està promovent turísticament” i això, va alertar, “fa que s’estiguin perdent moltes oportunitats”. Així, va apuntar, “el temps ha donat la raó als que vam dir que el pla de gestió no era res; s’omplen la boca de projectes però a la vall no s’hi fa res”. Per la seva banda, Vendrell va expressar la seva convicció que aquesta situació continuarà així si es manté DA al poder tant a l’executiu central com al capdavant de la corporació parroquial. “Fins que no hi hagi un canvi de color polític a Govern i als quatre comuns, res canviarà amb la gestió del Madriu”, va afirmar.
 
La consellera comunal del PS+I també va defensar la necessitat de promocionar l’aigua termal com a atractiu de la parròquia escaldenca. En aquest sentit, va lamentar la inacció de l’actual majoria i va avançar que “tornarem a plantejar que hem de fer-la arribar a la gent i que la coneguin; no ens cansarem”. Al seu entendre, “no pot ser que els nens d’Andorra no sàpiguen que en tenim”. 
 
També va generar un intens i interessant debat entre els assistents la proposta del PS per permetre la doble nacionalitat. Sobre aquesta, Pere Baró, membre de l’executiva i coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), va denunciar que no està legalitzada “perquè no interessa”. Així, va argumentar que “el Consell General actual no representa la població del país sinó als quatre andorrans; així segueixen votant i guanyant els de sempre”. També va criticar que “a molta gent se’ls està dient que no tenen dret a res i que d’ells només interessa el seu treball”. Per això, es va preguntar “com es vol integrar gent a qui es rebutja des del primer dia”. 
 
La d’Escaldes-Engordany és la tercera reunió política oberta a la ciutadania que organitza el PS. Prèviament se n’havien celebrat a Andorra la Vella i a Encamp. La següent tindrà lloc ja al maig i serà a la Massana.
 

Regular la doble nacionalitat

Crea: 03/09/2018 - 11:13
Dimecres passat, el Consell de Joves va aprovar una proposició de llei per permetre la doble nacionalitat, amb 20 vots a favor, 7 en contra i 1 abstenció. El darrer estudi del Centre de Recerca Sociològica revelava que el 73,5% dels andorrans estaven a favor de la possibilitat de tenir més d’un passaport.
 
És evident, doncs, que hi ha una majoria social àmplia a favor d’aquesta idea, que des del PS van incorporar a les nostres propostes després d’aprovar, en el congrés del 2016, una ponència treballada amb experts de reconegut prestigi internacional sobre la matèria. I aquesta majoria social no va desencaminada.
 
Permetre la doble nacionalitat comportaria per a tota la nostra societat importants avantatges. Els primers beneficiats serien els mateixos andorrans, especialment els qui, per motius professionals o de formació, hagin de marxar a viure a altres països, opció cada cop més habitual en un món tan global com l’actual.
 
Tenir un segon passaport és una eina per créixer professionalment i a nivell de preparació educativa. I cal tenir en compte que un andorrà, fins i tot aquell que no té ascendents estrangers, té moltes facilitats als països del nostre entorn per demanar aquesta segona nacionalitat. Sense anar més lluny, a Espanya només cal demostrar dos anys de residència efectiva.
 
La doble nacionalitat també beneficiaria els residents que porten anys al Principat i que, de facto, ja se senten andorrans. Els obriria la porta a incorporar-se al cens electoral. I és que tenen tot el dret a poder participar políticament. Que més persones puguin participar de la vida pública enriqueix el país, millora el sentiment de pertinença i permet que més gent preparada i capacitada se sumi al repte de tirar-lo endavant votant i/o com a càrrecs electes.
 
La nostra proposta està treballada tècnicament amb experts i s’estableix en un marc acotat, sota la signatura de convenis amb un grup reduït d’estats, que deixa clar que només es podrà votar a un dels dos i que el criteri de residència serà necessari per als qui l’adquireixin com a segona nacionalitat. Ningú la pot refusar amb arguments com que l’andorrana quedarà diluïda o que les eleccions al nostre país es podran decidir des de fora. Per tant, ens sembla una reforma necessària i beneficiosa per a tots.a

David Rios: “El projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat”

Crea: 12/19/2016 - 11:15
Rios, durant l'entrevista (J.G. / Bon Dia).
David Rios incideix en l’esgotament del projecte de Demòcrates per Andorra i en la incapacitat de tirar endavant les grans reformes que el país necessita. El primer secretari del Partit Socialdemòcrata mostra la preocupació per “certes disfuncions” democràtiques i valora el salt endavant fet per la seva formació en el darrer congrés per oferir als ciutadans “les propostes més avançades”.
 
Quin balanç pot fer d’aquest ja més d’any i mig de Govern demòcrata?
La valoració que se’n pot fer és que el projecte de Demòcrates per Andorra està totalment esgotat. És un projecte que ningú sap cap a on va, en el qual s’improvisa dia a dia i en què el model de país, després de cinc anys, no és gaire clar. A més, les accions principals, com l’obertura econòmica i el tancament del marc fiscal fets la legislatura passada, tampoc acaben de quallar. No creiem que avui en dia DA aporti cap novetat més al país que faci pensar que d’aquí tres anys tindrem un país millor que ara. La seva línia d’inversions està basada en carreteres, rotondes i asfalt, i malgrat que sí que hi ha l’edifici emblemàtic The Cloud, a partir d’aquí tota la resta no aporta res.  
 
Sembla que, lluny d’apaivagar-se, la crispació creix.
El que està passant aquí és que estan emergint tot un seguit d’actuacions que són menys­preables democràticament, i el que fa l’oposició és demanar explicacions i accions a un Govern que té molts problemes interns. Ja hem vist els diferents casos que hem patit últimament amb dimissions... I això, si no es porta bé i no hi ha el reconeixement que hi ha certes actuacions que caldria denunciar, provoca que hi hagi una certa crispació.
 
¿No saber acceptar la discrepància o fer un salt endavant denunciant campanyes i mans negres, o una mica de cada?
Sí, de fet ja estem acostumats que als partits de l’oposició se’ns titlli d’antiandorrans. DA són els andorrans i els que fan la tasca de control al Govern són els antiandorrans, els antipatriotes... Aquest és un dels problemes que té DA, autocrítica zero i no reconèixer al seu moment que té problemes i que hi ha actuacions que són complicades fins i tot per a la salut democràtica del país, ja que arrossega la imatge de polítics que no compleixen la legalitat o polítics que la compleixen mig mig. I això malmet la imatge que té la ciutadania dels polítics i, de fet, ens arrossega a tots. 
 
Des del Govern i el grup demòcrata s’han expressat queixes per un excés de preguntes i per la presentació d’esmenes a la totalitat. 
Només faltaria que els partits de l’oposició no poguessin fer preguntes al Govern ni que no poguessin qüestionar certes mesures que es volen imposar des del mateix Govern. Posar en dubte el  funcionament democràtic d’una oposició que fa preguntes i qüestiona certes accions demostra el perfil poc democràtic que tenen certes persones al mateix Govern. La democràcia funciona perquè hi ha aquest mecanisme, un governa i els altres fan el control, i això ho han de tenir assumit.
 
Tot i discrepar en moltes coses, el PS ha donat suport a iniciatives i, de fet, és l’única força que és al pacte d’Estat per a Europa.
El que sí que tenim clar, i és una responsabilitat que tenim assumida, és el fet que planteja. Nosaltres defensem les nostres idees i això ens porta a enfrontar-nos a les idees que tenen els altres si s’allunyen del nostre model de societat i de projecte de país. En canvi, en qüestions que podem compartir, com és el cas de l’acord d’associació amb Europa, que la nostra força defensa des de l’any 2001, la nostra coherència i treball pel país ens porten a no poder dir que no i a intentar a col·laborar al màxim possible perquè tinguin un final feliç. Ens allunyem de la política soterrada, de trinxeres, en què tot està sempre mal fet i tot és criticable.
 
I creu que s’està portant bé aquest procés amb Europa?
Des del PS sempre vam creure que era imprescindible que es fes molta pedagogia. La legislatura anterior jo mateix, quan era president de grup parlamentari, em queixava que des del Govern no es fes pedagogia a la ciutadania, als agents econòmics... Crec que hem avançat, tot i que encara no estem al nivell que ens agradaria, i penso que això ha d’anar a més. I és que si volem que, quan s’acabi la negociació amb la UE i se sotmeti a referèndum, això s’aprovi, durant tot el procés hem de tenir informada la ciutadania i és important que s’esmerci molts esforços en aquest sentit.Quant a la negociació, entenem que és un procés complex, que no es poden tancar assumptes d’un dia per l’altre i que hi ha d’haver un cert termini entre unes propostes i les contrapropostes. I aleshores, i tenint clar el que es vol defensar, cal intentar acostar-s’hi al màxim possible, però per això hem de tenir paciència, perquè encara queden dies.
 
I creu que es té clar realment el que es vol?
Volem pensar que sí. Des del PS tenim molt clar què és el que volem. Tenim clar també que això és un acord entre dos i que hi ha d’haver concessions. Hi ha marge per donar concessions i hi ha aspectes en què el marge és ben poc. De totes maneres, creiem que la UE no té cap interès d’acabar amb Andorra i per tant no imposarà clàusules o condicions que suposin un tancament de la nostra economia o un enfonsament de la renda per càpita. 
 
Negociar conjuntament amb Mònaco i San Marino beneficia o pot perjudicar? 
Personalment, crec que ens beneficia. No és el mateix que Andorra negociï en solitari amb la UE que el que fet que hi hagi tres microestats i que Europa respecti algunes especificitats d’alguns, perquè aleshores Andorra pot dir que si se’n respecten algunes es poden respectar les seves. En la negociació és positiu que hi estiguem els tres estats, cadascun amb el seu camí, però tots tres.
 
Des de DA s’ha retret al PS que no s’afegeixi al pacte per a la reforma sanitària quan molts dels plantejaments del ministre coincideixen amb els que duia al programa electoral en els comicis del 2015.
El Govern demòcrata fa cinc anys que treballa suposadament en una reforma sanitària en què ha gastat molts diners. Ara correspon al Govern definir quina ha de ser aquesta reforma sanitària, i en el moment que nosaltres tinguem negre sobre blanc reglaments i lleis que podem debatre al Consell General ja veurem si donem suport a deu o a vint articles o a tota la llei. El Govern, d’una vegada per totes, ha de posar fil a l’agulla i fer una proposta seriosa per a la reforma sanitària, perquè és insostenible i cada vegada és pitjor. 
 
Però quina és la fórmula per aconseguir més ingressos i menys despeses?
El nostre Estat del benestar penja d’un fil. Si no es fa res, hi haurà un dia que no es podrà pagar i caldrà aplicar mesures extraordinàries com retallades o altres. Creiem fermament que el primer que cal fer és posar ordre, i un cop el sistema estigui ordenat i no hi hagi fugues es podrà fer la fotografia de quines necessitats tenim, si realment cal més ingressos o aplicar en alguns moments algunes retallades. En aquests moments no som partidaris ni d’una cosa ni de l’altra, sinó de posar ordre. Posant ordre veurem quant ens costa la sanitat en aquest país, quina despesa té cada persona, i veurem si això és assumible amb el nivell impositiu actual o si s’ha d’incrementar. Sempre hem dit que, davant d’unes retallades o d’un increment moderat d’impostos, estaríem a favor d’un increment moderat, ja que el model sanitari és la joia d’una societat i cal conservar-la i mantenir-la. 
 
Darrerament es critica molt la desnacionalització de l’administració.
Tot i que podria semblar una qüestió menor, creiem que és realment important. Ens preocupa la gran quantitat de gent externa que estan contractant per a llocs clau. Per una banda, el Govern d’Antoni Martí està demostrant que no confia ni en els andorrans ni en els residents, ja que hi ha perfils que es podrien assumir perfectament amb gent d’aquí i, per l’altra, posar persones de fora en llocs clau moltes vegades no dóna prou confiança. És a dir no crea la confiança que hauria de generar tenir un nacional al departament d’Estadística, al gabinet jurídic o al departament del cap de Govern. Aquí DA té una estratègia amagada que no coneixem però que s’està veient, ja que no es dóna en un cas sinó en molts casos.
 
El Govern retreu a  l’oposició un excés de nacionalisme.
No es tracta de nacionalisme o no nacionalisme, es tracta que a Andorra hi ha persones prou ben preparades per desenvolupar aquestes tasques i en alguns casos s’ha cessat una persona andorrana per posar-ne una que ve de fora, i no és un cas, ni dos ni tres.
 
El PS acaba de celebrar un congrés de fort contingut polític.
Hem volgut donar un impuls a la nostra política més aviat ideològica. I aquest era un congrés en què havíem estat treballant molt de temps, per fer aquesta reflexió i que fos consistent. Moltes de les ponències que es van aprovar anaven acompanyades d’un informe jurídic. Hi ha un abans i un després del PS gràcies a aquest darrer congrés. Avui en dia defensem unes polítiques que estan bastant avançades respecte del que proposen els altres partits i amb unes reflexions molt més complexes i madures que el que puguin proposar els altres. Celebro que el congrés hagi anat tan bé, que la majoria de militants estiguessin a favor de les propostes i que gairebé totes les ponències s’aprovessin amb la majoria de suports. I, a més, també celebro que les ponències hagin sortit de les bases. Han estat temes que han sortit de la militància, fet que demostra que avui el PS és un partit democràtic en què les persones que en formen part poden fer propostes de pes, que es poden debatre i discutir i aprovar en un congrés.
 
Però hi ha propostes agosarades, com una renda bàsica.
Això demostra que la política la fan les bases. Hi ha un sector de persones que creuen interessant que hi hagi aquesta renda implantada a Andorra i ara farem un estudi per veure si és viable o no, i a partir d’aquí ja veurem si incloem la renda bàsica en el programa o no. Està clar, però, que la doble nacionalitat és un tema que ja defensarem de cara als propers programes electorals, una qüestió que ja hem integrat al nostre ideari perquè no només serveix per integrar les persones a Andorra, sinó perquè els andorrans ens puguem desenvolupar en un món globalitzat. I és clar que el sistema electoral d’avui en dia és molt poc representatiu i molt poc proporcional respecte al nombre de vots, i la proposta que tenim és intermèdia ja que l’objectiu que tenim és, a les eleccions generals, fer una llista nacional única, però com que això requereix una modificació de la Constitució pensem en un pas intermedi, que és la proporcionalitat a les llistes territorials, que també és una proposta de pes.
 
També la doble nacionalitat requereix un canvi. 
També. De fet sembla que pensem que la Constitució és un text tancat que és allà, que és intocable i que no es pot plantejar cap reforma important a Andorra que afecti la Constitució. Per exemple, si l’acord d’associació amb Europa requereix tocar la Constitució potser seria el moment de reflexionar si es pot revisar altres punts, com podrien ser aquests. Hi ha països que la Constitució la reformen contínuament, la canvien, fan referèndums i l’adapten a la realitat de la societat d’aquell moment. No veig per què nosaltres hem de tenir la Constitució guardada en un armari i tancada amb clau i que no es pugui tocar en tota la vida. Hauríem de ser valents. 
 
La llei d’incompatibilitats és més necessària que mai?
Està clar que Andorra està canviant i avui en dia la ciutadania no accepta certes pràctiques que potser abans es podien fer o es feien d’amagat i tothom ho sabia però mirava cap una altra banda. Avui no passa. I els polítics hem de tenir clar que hem de respectar les regles del joc, n’hi ha que ja estan establertes i n’hi ha que no, i és important avançar en aquestes qüestions perquè no hi hagi dubtes sobre els comportaments ètics dels polítics, sobretot els que tenen càrrec.  
 
Els ciutadans són més exigents però estan més allunyats de la política que mai.
Sí, de fet és una mica paradoxal. És positiu que els ciutadans estiguin a sobre dels polítics i que quan no compleixen la llei o uns mínims ètics i morals se’ls demani que pleguin. Ara, la  sensació de la ciutadania que els casos es van repetint i que tots els polítics són iguals, tot i ser un pensament legítim ens fa molt mal a tota la classe política. 
 
Com es pot revertir?
Hi ha un cert desencant implantat a la ciutadania sobre el funcionament democràtic. I el que hem de treballar tots plegats és perquè la ciutadania torni a tenir una certa confiança en el sistema. Tot això passa per fer moltes coses, entre elles canviar el sistema electoral, quan els ciutadans volen canviar un cert partit que estigui governant i el sistema electoral no els hi permet o els hi dificulta molt acaben perdent la confiança, certes actuacions de persones concretes també fan que la gent baixi els braços i perdi la confiança en tota la classe política.  
 
El canvi d’estatuts per obrir la tria del candidat als ciutadans va en aquesta via?
Sí, és una proposta extremadament valenta perquè el nostre candidat no el decidirem en una taula d’un restaurant a altes hores de la nit i fumant puros, sinó que sortirà d’un procés transparent en què es podran presentar totes les persones que creguin que poden ser candidats a cap de Govern, i això se sotmetrà a votació de qualsevol persona resident a Andorra, ja sigui nacional o resident. A més es vol donar l’oportunitat que els joves de 16 anys puguin participar-hi. Més propers a la ciutadania creiem que no es pot ser, perquè el nostre representant estarà avalat per un procés democràtic que s’haurà estès a tots els ciutadans d’Andorra. 
 
També són al projecte Front Comú.
Hi som per dues coses. La primera, per participar en una iniciativa en què ens sentim còmodes i creiem que podem aportar. I, de l’altra, per escoltar inquietuds, veure les aportacions dels col·lectius. 
 
Precisament, els tres primers eixos de treball són  doble nacionalitat, reforma sanitària i sistema electoral.
No és casualitat que els hàgim tractat en el congrés. No són temes del PS, són temes que estan bullint entre la ciutadania i que en fer una escolta activa els hem detectat, i per això els hem portat al congrés.
 
En tot cas, no estem parlant d’apostes per qüestions menors veient les reaccions d’altres formacions.
Si realment s’han de proposar canvis en positiu a Andorra, el PS és el partit que n’està oferint més. És molt difícil conèixer quines són les intencions de futur del Govern demòcrata i és també molt difícil conèixer quina és l’Andorra de futur d’altres formacions que estan al Consell General. En canvi, nosaltres hem estat prou transparents, hem estat valents  posant certes qüestions sobre la taula i tenim una carta de presentació que fa que, si es volen canvis en positiu a Andorra, siguem la força del  canvi.

Proporcionalitat a les llistes territorials i en l'elecció dels comuns, l'aposta del PS per reformar el règim electoral

Crea: 11/27/2016 - 12:05
Un instant del congrés.
El Partit Socialdemòcrata ha celebrat aquest dijous el seu catorzè Congrés, on una cinquantena de militants han debatut "intensament" sobre les set ponències que s'havien presentat amb l'objectiu de "revisar punts importants del projecte de partit". Entre els punts destacats, s'ha encomanat al grup parlamentari que impulsi, durant aquesta legislatura, una modificació de la Llei electoral per tal que en les eleccions generals, s'elegeixin proporcionalment els consellers de la circumscripció, acabant així amb el fet que la llista més votada s'emporti els dos consellers de cada parròquia. I pel que fa a les eleccions comunals, l'objectiu és reduir a 10 el nombre de consellers, eliminar la figura del cònsol menor i que l'elecció sigui totalment proporcional. El desig final del PS, però, és aconseguir que a les eleccions nacionals hi hagi una circumscripció única nacional, una modificació que obligaria a reformar la Constitució i que es vol deixar per a més endavant.
 
També s'ha aprovat la ponència presentada pel president del partit, Vicenç Alay, que ha proposat modificar la Llei qualificada de la nacionalitat i la Constitució per tal de permetre als andorrans la doble nacionalitat. Els motius esgrimits tenen a veure amb la conjuntura actual que, segons Alay, planteja tres problemes: “la dificultat, si no la impossibilitat” dels nacionals andorrans de gaudir dels avantatges vinculats al fet de formar part geogràficament de la Unió Europea; les reticències de molts residents a perdre la seva nacionalitat d'origen, i la realitat “més o menys gran quantitativament” dels que d'amagat tenen dues nacionalitats. La ponència s'ha aprovat per majoria àmplia i es vol tirar endavant la iniciativa, sempre i quan es respecti el principi d'efectivitat, és a dir, que sempre hi hagi només una nacionalitat efectiva.
 
S'analitzarà la viabilitat d'una renda bàsica universal
 
Una de les propostes més innovadores ha estat la presentada per Carles Sánchez, que té per objectiu debatre la creació d'una renda bàsica universal que puguin percebre tots els andorrans i residents independentment dels seus ingressos i la seva posició en el mercat laboral. La finalitat d'aquest ingrés és, segons Sánchez, canviar la concepció sobre les fonts d'ingressos del treball i proporcionar una garantia de subsistència que evitaria el “xantatge de la misèria” o l'obligació d'acceptar qualsevol tipus de remuneració o condicions. La renda bàsica “substituiria tota idea de subsidi a aquella població improductiva per una idea de l'Estat del Benestar on el que es remunera és l'existència”. Tot i que la ponència encomanava el partit a incloure la proposta en el programa electoral del 2019, finalment s'ha decidit ser "més prudents" i primer treballar en la seva viabilitat -si ho és econòmicament i com es pot adaptar al context andorrà- amb l'ajuda d'un assessorament extern.
 
Pel que fa a la proposta de Víctor Iriarte d'impulsar una llei d'incompatibilitats, finalment s'ha decidit impulsar, no una llei sinó una modificació reglamentària o un codi ètic de regulació de conflictes d'interessos i de règim d'incompatibilitats. Així, els supòsits que incloïa la ponència no s'han aprovat de facto, però sí que seran analitzats durant l'elaboració del projecte. Iriarte proposava garantir una dedicació absoluta i una retribució única, per la qual cosa demanava obligar els càrrecs electes a fer una declaració de béns i de totes les seves activitats professionals, i a no tenir més d'un 10% -individualment o amb familiars- del capital d'empreses que tinguin contractes amb l'administració pública, una prohibició que s'estendria durant els dos anys següents del seu cessament pel que fa a l'administració per a la qual haguessin estat elegits.
 
"Centralitzar i optimitzar" les polítiques públiques
 
També s'ha aprovat la ponència del conseller general Pere López, que encomana el PS a impulsar una reforma de les competències i transferències, i posteriorment a estudiar com han de ser les administracions comunals en un futur. López demana que s'ordenin les competències comunals per evitar les “disfuncions existents i el malbaratament de recursos”, i que s'analitzi una possible “centralització i optimització” de la gestió d'algunes polítiques públiques. A més, el conseller s'ha mostrat contrari a la creació de mancomunitats de serveis perquè “multiplicarà la despesa” i, pel que fa al paper dels comuns, considera que han de tenir una estructura més semblant a les administracions locals d'arreu, i que s'ha de posar damunt la taula la qüestió de la titularitat del terreny públic. Quant a les transferències, ha defensat un nou règim més equitatiu, que tingui en compte els serveis que presta cada Comú i el nombre de ciutadans que en son beneficiaris; i que la partida igual per a totes les parròquies sigui inferior al 50% actual de l'import total de la transferència.
 
Elecció dels candidats per primàries obertes a tothom
 
D'altra banda, el Congrés del PS també ha acordat treballar en la redacció d'una nova llei d'aigües per permetre una gestió més eficient i integral d'aquest bé i crear d'un organisme nacional de l'aigua. A més, s'han plantejat algunes modificacions dels estatuts del partit, per tal que, entre d'altres, es puguin fer eleccions primàries obertes a la ciutadania major de 16 anys per escollir els candidats a cap de Govern o a cònsol major del partit, sempre que hi hagi més d'un candidat.

El PS impulsarà un canvi legislatiu per permetre la doble nacionalitat

Crea: 11/27/2016 - 11:45
Un instant del congrés (X.Pujol / Diari).
El Partit Socialdemòcrata (PS) presentarà un proposta de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat i també de la Constitució per tal de permetre la doble nacionalitat. El congrés que va celebrar ahir el partit va aprovar per majoria àmplia tirar endavant aquestes propostes i encomanar al grup parlamentari que les entri a tràmit al Consell General. “A partir d’avui el PS defensa la nacionalitat múltiple”, va expressar ahir el primer secretari de la formació, David Rios, que va comparèixer en roda de premsa acompanyat del president socialdemòcrata, Vicenç Alay, i la secretària d’organització, Susanna Vela, per donar compte de les ponències aprovades.
 
La proposta de la nacionalitat, promoguda per Alay, es regirà a través del principi d’efectivitat pel qual es poden tenir dues nacionalitats però només una és efectiva –i per tant es vota només al lloc on es resideix–. Segons va apuntar Rios, aquest és “un dels passos més importants” que cal fer ja que “soluciona tres problemes”: la impossibilitat dels andorrans de gaudir dels avantatges vinculats a Europa, la reticència dels residents que voldrien nacionalitzar-se i no ho fan per no perdre la nacionalitat d’origen, i “la hipocresia o juguesca” dels que d’amagat mantenen dos passaports.
 
Reforma de la llei electoral
La militància del PS –un total de 55 afiliats van participar al congrés d’ahir– també va donar llum verd a la proposta d’apostar per un model en què els 28 escons del Consell General s’assignin per circumscripció única nacional. Abans, però, s’elaborarà una proposta de modificació de la Llei electoral perquè els consellers territorials es reparteixin de forma proporcional per afavorir així la representativitat. En l’àmbit comunal, el canvi propugna l’aprimament de la corporació, que passaria de dotze a deu consellers de comú, i la supressió de la figura del cònsol menor.
 
Dues de les ponències més noves que es van debatre ahir, corresponents a la implantació d’una renda bàsica i a la creació d’una llei d’incompatibilitats, també van tirar endavant, tot i que amb canvis. En el cas de la renda bàsica es va aprovar crear un grup de treball intern perquè desenvolupi la proposta –i decidir si s’incorpora o no al programa electoral– i formar una altra comissió perquè treballi la redacció d’un reglament d’incompatibilitats. “No una llei, sinó un codi ètic que reguli les incompatibilitats”, va concretar Rios. El document en defensa de la redacció d’una llei d’aigües també va prosperar.
 
Primàries obertes
El conclave socialdemòcrata va decidir ahir convertir el PS en el primer partit del país que celebrarà eleccions primàries obertes a tota la ciutadania –nacionals i residents majors de 16 anys– per escollir els candidats a cap de Govern i cònsol major. Un procés que començarà des d’un any i mig a sis mesos abans dels comicis. Finalment, també es va aprovar la ponència del conseller Pere López que demanava una reforma de les competències i transferències comunals que passi per una remodelació de l’actual sistema de vuit administracions, que genera “duplicitats” i “disfuncions insostenibles”.
 
El XIV congrés del PS va acollir la presentació de les Joventuts Socialdemòcrates d’Andor­ra, un organisme independent que vol aixoplugar el jovent progressista del país. El coordinador, Pere Baró, va afirmar que “la joventut socialdemòcrata no està representada” i va destacar que serà una organització externa al PS tot i que comptarà amb el seu suport. Les joventuts es constituiran i elegiran els càr­recs abans d’acabar l’any.

El PS aposta per permetre la doble nacionalitat i per fer més proporcional i representatiu el sistema electoral

Crea: 11/27/2016 - 11:37
Un instant del congrés.
El Partit Socialdemòcrata (PS) treballarà en modificacions legals que permetin els andorrans tenir doble nacionalitat. També impulsarà un canvi legislatiu per fer més proporcional el sistema electoral que s’aplica tant als comicis generals com als comunals. Són dos dels acords adoptats pels militants en el 14è congrés ordinari, celebrat aquest dissabte per la formació, que també impulsarà una llei d’aigües, una renovació dels seus estatuts per ser “més àgil, transparent i proper a la ciutadania”, una reglamentació dels conflictes d’interessos i les incompatibilitats dels càrrecs públics, un model de competències comunals més eficient i que eviti duplicitats amb el Govern i un grup de treball per veure si és viable econòmicament una renda bàsica a Andorra.
 
Un cop finalitzat l’esdeveniment, la direcció socialdemòcrata ha expressat una important satisfacció per com s’havia desenvolupat un acte que, en paraules del president, Vicenç Alay, “ens ha permès avançar en termes de projecte”. Així, el primer secretari, David Rios, ha destacat que “el PS ha fet un pas endavant”, ja que “hem revistat punts importants del nostre programa i demostren que, per una banda, la política la fan els militants i les propostes s’aproven amb llums i taquígrafs” i, per l’altra, “que tenim una formació molt activa i ho evidencia la riquesa i la diversitat de ponències”.
 
 
Entre elles, destaca la que feia referència a la doble nacionalitat. El PS, amb una majoria gairebé unànime, ha aprovat treballar per presentar al Consell General una modificació legal que obri la porta a tenir més d’un passaport, a banda de l’andorrà. “És un dels passos més importants que s’ha fet”, ha volgut destacar Rios, tot remarcant que s’ha arribat a aquesta decisió “després d’un important assessorament jurídic”. Una de les condicions serà que només una de les nacionalitats sigui efectiva i, per tant, donar accés als drets polítics. El primer secretari ha apuntat que la decisió persegueix tant solucionar els problemes que molts andorrans tenen en moltes ocasions a altres Estats com “eliminar la hipocresia” que hi ha “amb la gent que no respecta la llei”. 
 
Sobre aquest punt, Alay, també impulsor de la ponència, ha explicat que “ens trobem que hi ha molta gent que pot ser andorrà però no s’hi fa” i un dels motius és “un entorn globalitzat on les persones es mouen molt i hi ha crisi”. Davant d’això, ha apuntat, “hi ha qui té dubtes i no fa el gest tot i tenir el sentiment de pertànyer a aquesta comunitat perquè no vol renunciar a les seves possibilitats”. Per al president del PS, això “és un problema, ja que parlem d’una pèrdua de potencial extraordinària”. Al seu entendre, “ara com a país ens interessa” donar aquesta possibilitat.
 
 
Una segona ponència important és la que afecta el règim electoral. La resolució aprovada aposta per un objectiu final per a les eleccions generals on els 28 consellers generals s’escullin en llista nacional única. Com a una primera fase cap a aquesta fita, es treballarà en una modificació legislativa que aporti més proporcionalitat en la distribució dels escons territorials. Així, es proposarà un canvi en el sistema per repartir els dos consellers en joc de cada parròquia. El primer anirà directament a la llista més votada. Per distribuir el segon, es dividirà per dos el nombre de vots obtinguts per aquesta candidatura i, posteriorment, aquesta xifra es compararà amb l’obtinguda pels altres aspirants. Pel que fa a les eleccions comunals, s’aposta per reduir a deu el nombre de consellers de les corporacions, eliminant la figura del cònsol menor, i distribuint-los segons el nombre de vots obtinguts. En cap cas, la llista amb més suports s’emportaria, com passa ara, la meitat de cop. La ponència també inclou mesures per fomentar la democràcia com ampliar la xifra de taules electorals, fer que els ciutadans siguin els responsables d’estar-hi el dia dels comicis i fomentar el vot per correu i l’electrònic.
 
“El desig és la circumscripció única parroquial; és el que volem, però comencem a treballar en una cosa més possibilista”, ha explicat la secretària d’organització, Susanna Vela, que entén que cal aconseguir “més representativitat i proporcionalitat”. 
 
 
Altres ponències aprovades
Els assistents també han donat el vistiplau als canvis als estatuts de la formació. L’eix central d’aquestes modificacions és posar negre sobre blanc el procés de primàries per escollir els candidats tant a cap de Govern com a cònsol. Serà en eleccions obertes a tots els ciutadans –andorrans i residents- majors de 16 anys. “Els joves podran votar per primera vegada”, ha volgut destacar Rios.
 
Els militants han aprovat la creació d’un grup de treball dins de la formació per elaborar una reglamentació sobre els conflictes d’interessos i les incompatibilitats, que es durà al programa electoral de les eleccions previstes pel 2019. “És una ferma aposta a resoldre aquests problemes i perquè quedi clar què pot desenvolupar un polític perquè siguin compatibles les seves tasques professionals amb la seva activitat pública”, ha apuntat el primer secretari socialdemòcrata.
 
Un altre grup de treball que es farà és el que ha de desenvolupar la proposta de renda bàsica. Aquest, però, tindrà el suport d’experts externs, entre ells un economista, ja que un dels principals objectius és determinar la viabilitat de la mesura al Principat. Serà en funció d’aquesta feina que es decidirà si es pot incloure o no en el programa electoral.
 
El PS també ha aprovat de forma unànime la ponència presentada pel grup de treball sobre economia verda. Aquesta estava centrada en l’aigua i aposta de forma clara per una nova llei “harmonitzada amb la normativa europea” per a una gestió ordenada i eficient” dels recursos hídrics del Principat, així com en la creació d’un organisme centralitzat. 
 
La darrera ponència impulsada amb el suport de la militància fa referència al model de competències, “un dels problemes més greus que tenim a Andorra a nivell d’estructura d’Estat”. Es donarà ple suport a un projecte que “eliminarà duplicitats i malfuncionaments” que hi ha actualment.
 
Balanç global
Rios, a l’hora de fer una valoració global del congrés, ha optat per fer una mirada al passat i als inicis del PS, tot remarcant que temes com la doble nacionalitat o el canvi del sistema electoral que es defensaran a partir d’ara són “cabdals”. Així, ha recordat que “el 2001 anàvem a les cases parlant d’un model fiscal i un acostament a Europa”, propostes que “han desenvolupat altres partits perquè era el que necessitava el país”. Al seu entendre, “ara hem assentat les bases perquè certes coses canviïn a Andorra”.

Un altre aspecte positiu del congrés va ser la presentació de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra. El seu coordinador, Pere Baró, va explicar que el grup neix amb la voluntat “d’esdevenir un referent pels joves votants del país”. 
 

El PS està obert a establir una fórmula nova per la doble nacionalitat

Crea: 06/21/2016 - 11:15
El primer secretari del PS, David Rios.
El Partit Socialdemòcrata (PS) treballarà per adaptar la norma als fets. "Les primàries no consten als estatuts", afirma el seu primer secretari, David Rios, "i ara les incorporaríem". Es tracta, segons va manifestar el dirigent del partit, d’intentar fer del partit polític una eina més propera als ciutadans, de la mateixa manera que en aquest sentit la idea és fer que l’estructura no sigui tan ampla com ara, sinó reduir-la per ser més eficients i tenir un contacte més pròxim amb la ciutadania. Així mateix, els estudis que ha encarregat la formació per analitzar les possibles fórmules per la doble nacionalitat poden derivar en una adaptació de la norma d’un Estat, però tampoc no es descarta fer-ne una, alternativa, i pròpia.
 
"El que volem és veure les fórmules pel que fa a la doble nacionalitat", va assegurar Rios. "N’hi ha països que tenen una única activa, d’altres països que no, i és veure les opcions que hi ha, veure si la podem adaptar al nostre país o hem de fer una de nova nosaltres", va afirmar el primer secretari del partit. De moment, el que ha fet la formació és posar-se a treballar en els anàlisis de les diferents opcions internacionals que hi ha. Per això s’ha creat una comissió que haurà de proposar les seves conclusions en el pròxim congrés de la tardor. Rios va destacar, a més, que la intenció de començar a treballar des del juny en la preparació d’aquesta comissió i de les altres que afecten a altres temes, és per tenir un congrés en què tot estigui ben lligat i aporti realment llum a les necessitats reals. La idea és aprofundir en els temes, i no passar de manera superficial.
 
Regular les primàries / La intenció dels socialdemòcrates és "regular la figura de les primàries en els estatuts perquè permet tota la ciutadania participar en l’elecció del nostre candidat". En aquest sentit, Rios considera que "ara està adaptat a la norma, però el que hem de fer és revisar com funcionem i mirar de fer una estructura de partit molt més flexible i àgil". Segons el primer secretari, l’estructura organitzativa de la formació és molt ampla, i s’hauria de reduir pensant sobretot en la proximitat al ciutadà: "Ara mateix el partit té uns òrgans, el comitè directiu, el comitè executiu, té la comissió de garanties... tot això és molta gent i volem veure si tot això es pot simplificar". Així mateix, Rios considera que hi ha "moltes comissions de treball de diferents temàtiques, i potser algunes es podrien fusionar". L’objectiu és que el funcionament "sigui molt més àgil, perquè qualsevol persona pugui adreçar-se al comitè executiu o al directiu, o que qualsevol persona es pugui incorporar a un comitè local". Rios va cloure sobre aquesta qüestió: "Tenim una estructura d’un gran partit, que no té massa sentit en un partit d’escala andorrana".
 
Uns estatuts de fa 16 anys / Els estatuts del PS daten de l’any 2000. "Amb 16 anys només s’han modificat per adaptar-los a la nova llei de partits", va assegurar Rios, que afirma que des del partit "creiem que s’han d’adaptar, que no sigui tan jerarquitzat i que tingui una estructura més lleugera per ser més propers a la ciutadania, que és en el fons l’objectiu de tot partit polític".
 
Octubre o novembre / El PS no té clara la data definitiva per al congrés però la previsió és que sigui a la tardor. La idea de la formació és fer-lo entre finals d’octubre i principis del mes de novembre. Aquest congrés es farà una vegada estiguin enllestits els diferents estudis ja en marxa. 

El PS reobre el debat sobre la doble nacionalitat

Crea: 06/16/2016 - 10:49
Reunió del comitè directiu del PS.
El Partit Socialdemòcrata està estudiant sí és viable legalitzar la doble nacionalitat a Andorra. Durant una reunió del comitè directiu del partit celebrada aquest dimarts al vespre, i que ha servit per marcar els temes concrets que s'abordaran durant el proper congrés, previst per aquesta tardor, la possibilitat de tenir doble passaport ha estat dels més destacats a tractar. Tal com exposen des de la formació, fins ara el PS "no havia tancat una posició concreta" al respecte, però ara "s'entén que cal fer-ho", i per això una comissió està "analitzant models de països veïns per veure si són adaptables o no a Andorra". A partir d'aquí, es buscarà presentar una proposta concreta perquè sigui debatuda i votada per la militància durant el congrés.
 
La possibilitat de legalitzar o no la doble nacionalitat és un dels temes que estan analitzant les diferents comissions de treball organitzades per preparar les ponències del congrés. Altres punts sobre la taula són la reforma del sistema electoral, el compliment per part d'Andorra del màxim nombre de preceptes de la Carta Social Europea, un impuls de l'economia verda, un nou model de transferències i competències comunals o la modificació dels estatuts. En aquest darrer aspecte, l'objectiu és obrir més la formació a la ciutadania.
 
Finalment, durant la reunió d'aquest dimarts del comitè directiu s'ha fet un balanç positiu de l'activitat dels representants del PS al Consell General i comuns. Pel que fa a la tasca dels consellers generals Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, s'ha destacat el control al funcionament de la CASS i els serveis sanitaris, mentre que la formació reitera la seva preocupació per la llei de carreteres, entrada a tràmit i que ja ha estat objecte d'una esmena per la seva part.
 
En l'àmbit comunal, preocupa sobretot els problemes de gestió de recursos humans a Encamp, els talls d'aigua a Escaldes o la situació que s'ha generat a Andorra la Vella en no poder fer-se efectiu el pagament del GAdA als treballadors. D'Andorra la Vella també es demanarà més informació sobre el tancament d'una part de l'avinguda Meritxell per als vehicles per veure les possibles afectacions a les zones properes.

Pàgines

Subscriure a RSS - doble nacionalitat