Partit Socialdemòcrata

educació

El Toni, els seus pares i els seus mestres

Crea: 08/30/2019 - 10:37
Autor: David Rios
Toni: mirar-se tot el material nou de trinca desat en el seu corresponent estoig. Comprovar que altres estris i carpetes, llibretes, folis i classificadors són dins de la nova flamant motxilla. Preguntar-se sobre quins educadors li hauran tocat per a aquest curs (desitjant que no li toqui aquell que té fama de molt seriós), a quines aules treballarà aquest curs, quins companys de classe tindrà (desitjant que no l’hagin separat de la Laia o del Marc amb els quals tan bé s’ho passaven l’any passat). Demanar-se pel sentiment contradictori de comprovar que s’han acabat les vacances però amb unes ganes enormes de veure de nou als seus amics i amigues. No dormir bé la nit prèvia a l’inici de curs.
 
Pares del Toni: repassar per enèsima vegada la infinita llista del material escolar perquè no falti res. Comprovar que tot estigui ben marcat amb el nom del Toni, inclosos cada un dels retoladors de la caixa de dotze. Preguntar-se quins educadors li haurà tocat al seu fill per aquest curs (desitjant que li toqui aquella tutora que té tan bona fama) i a quines aules haurà de treballar. Intrigar-se sobre quins companys de classe tindrà al seu grup (demanant que no vagi junt amb aquells dos, la Laia i el Marc, que uns als altres es despistaven contínuament el curs anterior). Demanar-se per què les vacances escolars són tan llargues i que per fi es retorna a la rutina. No dormir bé la nit prèvia a l’inici de curs.
 
Ensenyants del Toni: fer la bossa amb el material necessari, ordinador, tauleta o algun llibre. No oblidar-se dels bolígrafs de pissarra. Repassar que tot el material pedagògic de les properes setmanes estigui a punt. Repassar l’horari una i una altra vegada per tenir clar a quines classes haurà de treballar (desitjant que li toqui aquell grup del curs anterior que tenia aquella fama tan excel·lent). Veure quants alumnes coneix entre la llista de tots els assignats (demanant que la Laia, al Marc i el Toni no estiguin junts al mateix grup). Pensar com presentar-se el primer dia davant dels alumnes nous. Demanar-se per què les vacances d’estiu passen tan de pressa. No dormir bé la nit prèvia a l’inici de curs.
 
Bon inici de curs 2019-2020 a tota la comunitat educativa!

Roger Padreny demana les dades sobre les beques i ajuts a l’estudi atorgats els darrers deu anys

Crea: 07/15/2019 - 11:58
Autor: PS
Padreny, al mig, durant la sessió de Consell del passat dijous.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS), Roger Padreny, vol que el Govern li faciliti les dades sobre les beques i ajuts a l’estudi atorgades els darrers deu anys. El polític també vol tenir accés a la despesa realitzada per l’Estat en aquesta matèria durant aquest període. Aquesta és la informació que ha reclamat mitjançant una demanda presentada aquesta setmana davant de Sindicatura. 
 
En l’escrit entrat a tràmit aquest divendres, Padreny demana en primer lloc “informació sobre la quantitat i qualitat de beques i ajuts, per separat,  creats dins el període 2009-2019”, demanant incloent també “la quantitat pressupostària que representen (...) dins el total del pressupost del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, així com també pel conjunt dels exercicis pressupostaris”. També demanda “dades sobre la quantitat de persones que han demanat beques i/o ajuts” pel mateix període i que s’afegeixi “els perfils socioeconòmics de les persones (o les seves famílies)” que els han demanat. 
 
Per últim, el conseller general del GPS vol que se li faciliti “dades sobre la quantitat de persones a les quals se’ls ha atorgat beques i/o ajuts”, en aquest cas “separant el resultat per beques i ajuts, pel període 2009-2019”. Com en l’anterior petició, sol·licita que s’incloguin “els perfils socioeconòmics de les persones (o les seves famílies) a les quals se’ls ha atorgat una beca o un ajut”.
 
Padreny ha explicat que amb la informació reclamada, des del grup parlamentari s’entén que “ens permetrà saber si la demanda ha crescut en aquest període”. També, indica, permetrà “poder veure al cap i a la fi quina ha sigut la necessitat per separat de demandar ajuts i beques”. 
 

El PS demana informació a Govern sobre la celebració de la Prova Oficial de Batxillerat (POB)

Crea: 07/03/2019 - 13:07
Autor: PS
L'escola andorrana de batxillerat.
La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Susanna Vela ha presentat tota una sèrie de preguntes que el Govern haurà de respondre de forma escrita en relació a l’edició d’enguany de la Prova Oficial de Batxillerat (POB). Des de la formació es té interès a saber com s’han desenvolupat els exàmens, tenint en compte que enguany s’introduïen importants novetats. A més, es vol aclarir algunes informacions aparegudes als mitjans sobre la dificultat d’algunes de les proves. 
 
En l’escrit entrat a tràmit aquest dimecres a Sindicatura, Vela recorda que “els mesos de maig i juny d’enguany van tenir lloc la prova oficial de batxillerat (general i professional) del sistema educatiu andorrà”. Davant d’això, formula diferents preguntes sobre els dits exàmens, començant pel nombre de persones que es van presentar i quants han aprovat, tant pel que fa a la POB general com a la professional. 
 
També vol saber “quants alumnes van fer la POB2” i “quants d’aquests ho van fer per millorar la nota” i el nombre d’alumnes que han aconseguit treure una de més alta. També demana si “les qualificacions al llarg dels batxillerats han variat respecte a les de la POB general i professional” i, “en cas afirmatiu, quina ha estat la variació i a quines assignatures es detecta una desviació significativa”. 
 
La consellera general socialdemòcrata també pregunta “quins han estat els criteris del Ministeri titular de l’educació per establir els calendaris i les revisions de les proves de la POB1 i POB2 i quin ha estat el procediment per a la seva comunicació als alumnes”, així com els que s’han emprat per “establir només una fase de la POB professional”. Vela també demana al Govern “una valoració global” de les POB i “quines accions de millora preveu”. Per últim, i en referència a la POB professional, vol saber si “s’ha previst modificar a curt termini la concepció de la prova” o si “es valora la necessitat de fer modificacions per tal d’incrementar el tant per cent d’aprovats”. 
 
La consellera general ha explicat que les preguntes venen motivades per “la novetat del procés enguany, tant de l’oficial de batxillerat general com el professional”. En aquest sentit, ha recordat que “és una nova modalitat de proves i tenim interès a saber una sèrie d’informació entorn de la seva realització”. A banda, ha posat en relleu que han aparegut “diferents notícies als mitjans sobre la dificultat d’alguns exàmens, el resultat i la comunicació feta als alumnes”. Al seu entendre, per analitzar la qüestió “la millor manera és tenir tota aquesta informació de mans dels responsables del ministeri”. 
 

Enhorabona a tota la comunitat educativa

Crea: 06/21/2019 - 11:04
Autor: David Rios
La setmana vinent es tancarà per als alumnes el curs 2018-2019, que enviarà a la universitat els primers alumnes del Permsea de l’Escola andor­rana. El Permsea o pla estratègic de la reforma i millora del sistema educatiu andorrà va néixer el curs 2010-2011 i al llarg de tots aquests anys s’ha anat implementant a tots els nivells del sistema, des de la primera ensenyança fins al batxillerat. Encara no està totalment tancat (manca implementar els nivells inferiors de la primera ensenyança), però a partir d’aquest curs ja es dona el títol de batxillerat amb segell Permsea.
 
El nou sistema pedagògic és radicalment diferent, ja que està basat en competències en lloc de només en coneixements. Formo part de l’equip educatiu del centre de batxillerat des de fa uns anys. Aquest curs he pogut comprovar en directe les bonances del sistema. I he quedat molt agradablement sorprès.
 
Els estudiants que treballen immersos en el nou sistema, entre moltes qualitats, són més autònoms, més crítics, més curiosos, saben col·laborar més en equip, tenen més dots d’oratòria, més domini de la tecnologia i la recerca d’informació digital. Són eines fonamentals per desenvolupar-se en una societat tan canviant com la nostra. I tot això sense descuidar un aspecte essencial com és que el mateix alumne és el responsable del seu aprenentatge.
 
Un cop tancada la primera promoció, cal seguir treballant per les següents, perquè tot i que cal ajustar alguns petits engranatges, el mecanisme principal està totalment consolidat i amb un bon funcionament. L’esforç per part de tota la comunitat educativa per fer possible el canvi ha estat titànic durant tots aquests anys. Ense­nyants, tècnics i assessors, equips directius, personal de suport, pares, mares i els mateixos alumnes. A tots se’ls ha de felicitar enèrgicament per la part que els pertoca perquè un canvi d’aquesta dimensió no es pot fer sense el treball de totes i tots.
 
En l’àmbit polític, destacar que un cop més, a Andorra, en tema educatiu no hi ha colors i que s’és conscient que el desenvolupament dels nostres infants i joves passa per damunt de qualsevol batalla política. Bon estiu a tota la comunitat educativa! Ens retrobem el curs 2019-2020!

Apostem per l’educació emocional

Crea: 05/20/2019 - 11:13
Autor: Pere Baró
A Andorra tenim la sort de gaudir d’una educació pública, gratuïta i de qualitat. I de fer-ho amb la possibilitat que els pares i mares puguin escollir entre tres sistemes: l’espanyol, el francès i l’andorrà. Ningú pot negar, doncs, que en aquest àmbit, com a país, i permeteu-me la broma, traiem una bona nota. Ara bé, que una cosa vagi bé no vol dir que no hi hagi capacitat de millora. I això succeeix també amb l’educació a Andorra.
 
Reitero: els nostres infants i adolescents gaudeixen de tres sistemes d’una qualitat elevada. Ara bé, un dels defectes que, al meu entendre, encara mantenim a Andorra i per tant és necessari abordar, és la manca d’una aposta clara i ferma per anar més enllà dels continguts i apostar, com es fa a altres països, pel que es coneix com a educació emocional. Considero que cal una reflexió profunda sobre aquesta mancança i que és necessari impulsar els canvis necessaris per introduir-la de forma decidida a les nostres escoles. Per què considero que és important obrir aquest debat? Primer, no es tracta pas d’inventar res. Al contrari; la idea és seguir el que ja s’ha fet a molts altres països –molts d’ells, per cert, amb governs socialdemòcrates–, que han entès la importància de posar l’educació emocional en l’àmbit escolar.
 
I de què estic parlant? Sense ànims de ser massa profund, cal indicar que es tracta d’aquella educació centrada en l’àmbit de conèixer i reconèixer els sentiments i emocions, propis i dels altres, i fer-les servir de manera adaptativa. Amb ella es vol que els nens i nenes aprenguin a identificar i expressar emocions i sentiments, treballant la forma d’interaccionar amb el món.
 
Tenim uns sistemes educatius que actualment estan massa centrats en la transmissió de coneixements: escriure, llegir, fer números, aprendre història, etc. És a dir, una educació més científica, encarada a dotar els alumnes dels coneixements i les competències que necessitaran al futur de cara al seu desenvolupament professional. Evidentment, no nego la gran importància que té aquesta faceta de qualsevol sistema d’ensenyament. El que defenso és que a aquest objectiu –preparar els estudiants- cal sumar-li la part emocional.
 
Aquesta part té també una gran importància. La considero bàsica per crear nois i noies que el dia de demà no només siguin grans professionals, sinó també bones persones. Es tracta d’una forma d’evitar problemes com els actuals: assetjament escolar, extremismes, egoisme, falta d’empatia... Perquè és així, educant també en aquest àmbit, com els nostres nens i nens creixeran sent més empàtics amb els altres i estan més disposats a estar al costat de les altres persones i, per tant, estarem en disposició d’aconseguir una societat més justa i solidària.

El PS vol donar cobertura jurídica als períodes de descans dels docents

Crea: 12/19/2018 - 17:13
Autor: PS
L'escola andorrana de segona ensenyança a Encamp.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que la llei del cos d’educació reconegui les vacances escolars durant el curs com a períodes de descans per als docents, a banda de les ja establertes durant els mesos d’estiu. Aquest és un dels objectius de les esmenes presentades pels consellers generals de la formació al text, moltes de les quals també persegueixen mantenir la figura del funcionari en aquest àmbit, que des de Demòcrates per Andorra (DA) es vol suprimir. 
 
Els parlamentaris socialdemòcrates han elevat un total de 30 propostes de modificacions parcials a la llei, ara a tràmit al Consell General. Entre elles hi destaca la número 27, mitjançant la qual es demana l’addició d’un nou article al text, el 41, sota el títol de “períodes de descans”. Així, s’estipula que “es reconeixen com a períodes de descans els dies festius i els períodes de vacances escolars establerts pel Govern anualment mitjançant decret” i que aquests “no computen a efectes de vacances del personal docent del Cos d’Educació”. Des del PS es motiva aquesta esmena tot indicant que cal “donar seguretat i cobertura jurídica als descansos dels docents que coincideixen amb els períodes de vacances escolars decretats durant el curs”.
 
El conseller general Pere López ha apuntat que l’esmena té “un doble objectiu”. Per una banda, “donar cobertura jurídica a una qüestió que és una realitat” tot indicant que “els períodes de vacances equivalen a períodes de descans pels professionals del cos”. Per l’altra, el parlamentari ha comentat que “no entenem que DA no hagi previst aquest aspecte i hagi ignorat l’existència d’aquests períodes”. 
 
 
De les 30 esmenes presentades, moltes d’elles volen canviar la denominació “treballador públic” per la de “funcionari” i, d’aquesta forma, preservar aquesta figura dins del Cos d’Educació. Des del PS sempre s’ha defensat que cal “mantenir-la necessàriament” i “més en un àmbit tan important” com és la plantilla de docents de l’escola andorrana. 
 
Una altra proposta de modificació de rellevància és la número 30, que fa referència als “treballadors amb contracte de durada indefinida” de les escoles confessionals (Sant Ermengol, Anna Maria Janer i Sagrada Família). L’objectiu és que, igual que els empleats del sistema andorrà, puguin tenir l’opció de jubilar-se als 60 anys si acrediten un mínim de trenta de servei. 
 
Des del PS s’entén que aquest personal té un “caràcter d’assimilats a funcionaris”  tenint en compte que “els han estat d’aplicació les retallades i congelacions en lleis anteriors”. També es recorda que “estan efectuant les seves aportacions al pla de pensions” i, per tant, es considera que “l’oferta als treballadors de l’escola andorrana també els ha de poder ser oferta”. Sí que es matisa que “l’import de la prestació en aquest cas, proposem que no quedi fixada en el 60% del darrer salari sinó que aquest import es determini en funció de les aportacions efectuades al pla i, per tant, en principi per sota del 60%, garantit als treballadors de l’escola andorrana”. 
 
La resta d’esmenes presentades fan referència, entre altres aspectes, a les funcions de la Comissió del Cos d’Educació (esmena 4), el caràcter de les previsions i accions del pla estratègic de recursos humans (5) o el paper del representant dels sindicats dins el comitè tècnic de selecció (9).
 

López acusa DA de “menysprear” els docents i fer-los “xantatge” en vincular la llei del cos amb la de Funció Pública

Crea: 10/30/2018 - 17:00
Autor: PS
L'escola andorrana de Santa Coloma.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López ha acusat Demòcrates per Andorra (DA) de fer “xantatge” al col·lectiu de mestres i docents així com de “menysprear-los” en vincular l’aprovació de la nova llei que ha de regular el cos d’educació a la de Funció Pública. Des de la formació es critica que es vulgui posar pressió sobre els treballadors del sistema d’ensenyament perquè no s’oposin a un text que, cal recordar, ha aixecat un important rebuig entre tot el col·lectiu d’empleats públics i que tampoc té el consens de cap altre grup polític que no sigui el ‘taronja’, com va quedar evidenciat el passat dijous durant el debat de les esmenes a la totalitat presentada, entre altres partits, pel PS. També es lamenta que aquesta forma d’actuar significa un clar “menysteniment” cap als ensenyants. 
 
En els darrers dies, diferents parlamentaris de DA han apuntat que si no s’aprova la llei de Funció Pública, tampoc ho faria la llei del cos d’educació. Aquest darrer text sí que compta amb el consens per part dels docents i del sindicat que agrupa els treballadors del sector, el SEP i, de fet, apunta López, també és vist de forma favorable des del PS. Per tant, no hi ha cap altra explicació a aquestes declaracions que el que es vol és pressionar els treballadors del sistema educatiu andorrà perquè no donin suport a les possibles noves mobilitzacions que la resta dels empleats públics puguin convocar en els mesos vinents per mostrar el seu rebuig a la reforma legal que vol impulsar el Govern.  
 
López ha afirmat que “sorprèn de mala manera el que sembla un xantatge per part de DA al cos d’Educació”. En aquest sentit, ha remarcat que es tracta de “dos projectes de lleis absolutament diferenciats” i, per tant, no té sentit que es digui que per aprovar-ne un també ha de donar-se el vistiplau a l’altre. “Hi ha una llei que veiem amb bons ulls, que dignifica la professió de mestre i ensenyant, ja  que dona un estatus professional i social a les persones que es dediquen a l’educació”, ha comentat el conseller general del PS, que no amaga que “la veiem de forma molt favorable”, situació totalment oposada a la que es viu amb la de Funció Pública que “només fa més precari el treball” o “que els mestres deixin de ser funcionaris, cosa que no compartim de cap manera”. Per això, lamenta que “DA fa xantatge i menysté el fet de donar dignitat i un estatus a la funció del professorat”. 
 
Des del PS es reclama que s’abandoni aquesta actitud i que s’aturi aquesta pressió absolutament fora de lloc sobre el col·lectiu de mestres. Al mateix temps, es considera necessari que el consens que sí que s’ha trobat amb la llei d’educació s’intenti ampliar a la llei de Funció Pública, seient a la taula amb els representants dels diferents sindicats i recollint realment les seves propostes i peticions per buscar un text que satisfaci totes les parts i que pugui obtenir un acord ampli en la seva votació.
 

Respostes a les preguntes relatives a dades educatives

Crea: 10/17/2018 - 17:15
Autor: PS
L'escola andorrana de segona ensenyança a Encamp.

1. Quin és el nombre total d’alumnes de primària, de secundària, de batxillerat, formació professional, universitari, altres al país? 

Estudiants a Andorra curs 2017/2018

Nivell

Alumnes

Maternal

2204

Primera Ensenyança

4325

Segona Ensenyança

2985

Batxillerat

1040

Ensenyament professional

488

Universitat d’Andorra (títols oficials)

500

Total

11542

2. Quina és la repartició en cada un dels sistemes educatius? Es demanen les dades globals però també per curs ja que la repartició dels diferents nivells no és idèntica en tots els sistemes educatius. 

Sistema educatiu

Nivell

Curs

Total

Andorrà

Maternal

Bressol

109

 

 

Petits

224

 

 

Mitjans

222

 

 

Grans

240

 

Maternal Total

 

795

 

Primera Ensenyança

1r de primer cicle

276

 

 

2n de primer cicle

294

 

 

1r de segon cicle

291

 

 

2n de segon cicle

328

 

 

1r de tercer cicle

312

 

 

2n de tercer cicle

320

 

Primera Ensenyança Total

 

1.821

 

Segona Ensenyança

1r de primer cicle

317

 

 

2n de primer cicle

324

 

 

1r de segon cicle

307

 

 

2n de segon cicle

279

 

Segona Ensenyança Total

 

1.227

 

Batxillerat

1r

236

 

 

2n

143

 

Batxillerat Total

 

379

 

Diploma d'Ensenyament Professional

1r

106

 

 

2n

87

 

Diploma d'Ensenyament Professional Total

193

 

Batxillerat professional

1r

57

 

Batxillerat professional - Total

 

57

Andorrà Total

 

 

4.472

Espanyol

Educació infantil

Bressol

64

 

 

de 3 anys

154

 

 

de 4 anys

183

 

 

de 5 anys

160

 

Educació infantil Total

 

561

 

Educació primària

1r

189

 

 

2n

199

 

 

3r

189

 

 

4t

198

 

 

5è

184

 

 

6è

203

 

Educació primària Total

 

1.162

 

Secundària obligatòria

1r d'ESO

225

 

 

2n d'ESO

243

 

 

3r d'ESO

211

 

 

4t d'ESO

235

 

Secundària obligatòria Total

 

914

 

Batxillerat

1r

146

 

 

2n

179

 

Batxillerat Total

 

325

 

Cicle formatiu de grau mitjà

Primer

3

 

 

Segon

4

 

Cicle formatiu de grau mitjà - Total

 

7

Espanyol Total

 

 

2.969

Francès

Maternal

Crèche

102

 

 

Petits

232

 

 

Mitjans

221

 

 

Grans

293

 

Maternal - Total

 

848

 

Primari

Cours préparatoire

280

 

 

Cours élémentaire 1

282

 

 

Cours élémentaire 2

275

 

 

Cours moyen 1

283

 

 

Cours moyen 2

222

 

Primari - Total

 

1.342

 

Secundari bàsic

6ème

201

 

 

6ème Segpa

6

 

 

5ème

206

 

 

5ème Segpa

16

 

 

4ème

202

 

 

4ème Segpa

14

 

 

3ème

184

 

 

3ème Segpa

15

 

Secundari bàsic - Total

 

844

 

Secundari superior

Seconde

112

 

 

Première

110

 

 

Terminale

114

 

Secundari superior - Total

 

336

 

C.A.P.

1r

8

 

 

2n

9

 

C.A.P. Total

 

17

 

Bac professionnel

Seconde

80

 

 

Première

75

 

 

Terminale

59

 

Bac professionnel - Total

 

214

Francès Total

 

 

3.601

Total general

 

 

11.042
 
3. Quin cost suposa per Andorra un alumne de primària en els sistemes educatius espanyol i francès (incloure el professorat i altre personal educatiu (especificar funcions), personal administratiu, material escolar, equipaments i mobiliari, subvencions de funcionament pels centres escolars, inversions i manteniment dels edificis escolars, cost de menjador escolar, activitats educatives a l’exterior del centre (natació, esquí, sortides culturals, altres...), personal extern que intervé en cada centre...)? Donar, per sistema educatiu, la despesa global i les diferents partides desglossades del darrer curs escolar. 
L’estructura, tant administrativa com pressupostària, del Ministeri d’Educació, respon a l’objectiu de proveir les necessitats de tota l’estructura educativa del país independentment del sistema educatiu. Per aquest motiu no es disposa de les dades segregades per sistema educatiu ni per nivell escolar.  
 
A més, cal remarcar que algunes despeses, com les millores en infraestructura, són molt variables en funció dels anys i són difícilment imputables a un sistema educatiu o a un nivell concret. Així, per exemple, per l’ampliació de l’escola de Canillo finalitzada el 2016 tenim impactes tant a diferents nivells educatius com per sistemes educatius, i es fa difícil discriminar entre ells. 
 
També cal considerar que algunes de les despeses són proporcionals al nombre d’alumnes, mentre que d’altres són per centre escolar independentment de la quantitat d’alumnes. Així doncs, es fa difícil poder comparar dades i encara més extreure’n conclusions sobre la distribució. L’únic objectiu perseguit pel Ministeri és, independentment de la despesa a efectuar, garantir nivells de qualitat elevats als tres sistemes educatius. 
 
Finalment, el sistema educatiu espanyol està constituït per models molt diferents, com són el centre privat ubicat a la Massana, les tres escoles congregacionals i les escoles laiques.
 
Malgrat això, sí que podem identificar una sèrie d’elements que poden ajudar a donar una resposta parcial a la pregunta. D’acord amb els convenis educatius signats amb França i Espanya, el Govern d’Andorra assumeix les despeses següents:
 
Funcionament de les escoles dels sistemes educatius espanyol i francès de maternal i primària:
 
- Ampliacions d’infraestructures
 
- Manteniment i reparacions de les infraestructures
 
- Millores en els edificis i adequacions als canvis de la normativa
 
- Consums d’electricitat i calefacció
 
- Neteja dels centres
 
Paral·lelament també s’assumeixen, entre d’altres, les despeses següents: 
 
- Activitats culturals
 
- Plans de prevenció específics (educació viària...) 
 
- Projecte d’esquí escolar
 
- Infraestructura informàtica
 
- Transport escolar
 
- Ajuts socioeconòmics
 
Personal docent i no docent que accedeix al centre:
 
- Mestres de Formació Andorrana
 
- Col·laboradors educatius de Formació Andorrana
 
- Personal que treballa dins del marc del programa Progrés
 
- Personal de manteniment del Ministeri d’Ordenament Territorial
 
- Personal de manteniment d’empreses externes especialitzades en ascensors, electricitat, alarmes, informàtica...
 
Personal d’Inspecció del Ministeri d’Educació
 
- Personal del cos de bombers
 
- Personal que ofereix xerrades i activitats als centres (agents de circulació, actors...)
 
- Personal de manteniment de la infraestructura informàtica del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior
 
Infraestructures
 
Les obres en infraestructura es prioritzen d’acord amb els criteris següents:
 
- Adequacions a canvis normatius
 
- Millores de seguretat
 
- Adaptació de les instal·lacions a les variacions demogràfiques
 
- Millores en l’eficiència energètica
 
- Altres millores segons les demandes
 
En aquest sentit, les principals despeses en infraestructures que s’han efectuat aquests darrers anys són: 
 
- Entre d’altres, es poden esmentar les obres següents que han tingut impacte sobre un o diversos sistemes educatius i nivells:
 
- Ampliació de l’Escola Andorrana i Francesa d’Ordino.
 
El principal objectiu d’aquesta obra ha estat l’augment de la capacitat del centre per acollir l’augment demogràfic de la parròquia.
 
Anys 2012 a 2014: 3.240.509,97 €.
 
- Reforma de la façana de l’Escola Francesa d’Encamp. El principal objectiu ha estat la millora de l’eficiència energètica.
 
Any 2014: 528.073,72 €.
 
- Ampliació de l’Escola Andorrana i Francesa de Canillo. 
 
El principal objectiu d’aquesta obra ha estat l’augment de la capacitat del centre per eliminar els prefabricats que utilitzava l’Escola Francesa.
 
Anys 2014 a 2016: 5.893.895,48 €.
 
- Reforma de la façana de l’Escola Andorrana i Francesa del Pas de la Casa.
 
El principal objectiu ha estat la millora de l’eficiència energètica.
 
Anys 2016 i 2017: 600.981,82 €.
 
Recull de les principals obres efectuades durant el 2017
 
Per al 2017 el Ministeri d’Ordenament Territorial disposava de 2.690.000 € per fer obres majors a les escoles dels tres sistemes educatius, entre les quals consten els treballs de millora energètica, 1.250.000 €; els treballs de millora d’accessibilitat, 295.000 €, i la resta de millores a tots els centres escolars. 
 
- Ampliació del pati de l’Escola Andorrana i Espanyola de Fiter i Rossell.
 
Any 2017: 263.877,14 €.
 
- Reforma de la façana de l’Escola Andorrana d’Encamp.
 
El principal objectiu ha estat la millora de l’eficiència energètica.
 
Anys 2017 i 2018 : 1.049.101,88 €.
 
Recull de les principals obres efectuades durant el 2018
 
- Substitució del dipòsit d’hidrocarburs de l’Escola Andorra i Francesa del Pas de la Casa.
 
Adequació a la nova normativa.
 
2017: 54.825,36 €. 
 
- Ampliació de l’Escola Andorrana de Santa Coloma.
 
El principal objectiu d’aquesta obra ha estat l’augment de la capacitat del centre per acollir l’augment demogràfic de la població de 2a ensenyança.
 
Inici 2018, import compromès: 7.124.350,24 €.
 
- Substitució del dipòsit d’hidrocarburs de l’Escola Andorra i Francesa d’Ordino.
 
Adequació a la nova normativa.
 
2018: 49.708,60 €. 
 
- Refecció del pati de l’Escola Francesa de Sant Julià: 339.000 €.
 
- Obres d’accessibilitat i reformes de serveis a l’Escola Francesa d’Escaldes-Engordany: 149.000 €.
 
- Inici de les obres al pati de l’Escola Andorrana de primera ensenyança d’Encamp: 587.597,20 €.
- Inici de les obres de construcció d’una nova escala a l’Escola Andorrana i Espanyola de Ciutat de Valls: 270.000 €.
 
Manteniment i reparacions el 2017:
 
El Govern té una dotació pressupostària de 250.000 € al Ministeri d’Ordenament Territorial i de 550.016 € al Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior per donar resposta als treballs de manteniment preventiu i correctiu que s’han d’efectuar durant l’any. Aquestes despeses varien en funció de les tasques que s’han de realitzar i són difícilment imputables a un sistema educatiu o nivell en concret. Una part del pressupost  permet resoldre les incidències no previsibles que ocorren en els centres.
 
Edificis del sistema educatiu francès el manteniment dels quals és assumit pel Govern:
 
Escola Francesa de Canillo, Escola Francesa del Pas de la Casa, Escola Francesa d'Encamp, Escola Francesa d’Ordino, Escola Francesa de la Massana, Escola Francesa de maternal del Roc, Escola Francesa de primera ensenyança d'Andorra la Vella, Escola Francesa de Santa Coloma, Escola Francesa de Sant Julià de Lòria i Escola Francesa d'Escaldes-Engordany. (és a dir, tots els edificis d’aquest sistema educatiu excepte el Lycée.)
 
Suma dels imports liquidats l’any 2017 a empreses externes a les quals es van encomanar tasques de manteniment en els edificis esmentats: 102.547,02 €.
 
Suma dels imports liquidats l’any 2017 en compres de materials destinats al manteniment dels edificis esmentats: 37.110,09 €.
 
Suma del cost salarial brut de les hores dedicades al manteniment dels edificis esmentats al llarg del 2017 pel personal del Servei de Suport per al Manteniment d’Edificis Públics del Ministeri d’Ordenament Territorial: 182.271,51 €.
 
Repercussió de la part proporcional que correspon del cost salarial brut del personal de gestió i supervisió (1 cap d'àrea + 2 supervisors + 1 tècnica + 1 administratiu): 16.684,17 €.
 
TOTAL: 338.612,79 €.
 
Edifici del sistema educatiu espanyol el manteniment del qual és assumit pel Govern:
 
Escola Espanyola d'Escaldes-Engordany. Aquesta escola comparteix ubicació amb l’Escola Andorrana i tenen, doncs, una infraestructura compartida important.
 
Suma dels imports liquidats l’any 2017 a empreses externes a les quals es van encomanar tasques de manteniment en l’edifici esmentat: 4.526,72 €.
 
Suma dels imports liquidats l’any 2017 en compres de materials destinats al manteniment dels edificis esmentats:3.975,08 €.
 
Suma del cost salarial brut de les hores dedicades al manteniment de l'edifici esmentat al llarg del 2017 pel personal del Servei de Suport per al Manteniment d’Edificis Públics del Ministeri d’Ordenament Territorial: 15.918,67 €.
 
Repercussió de la part proporcional que correspon del cost salarial brut del personal de gestió i supervisió (1 cap d'àrea + 2 supervisors + 1 tècnica + 1 administratiu): 1.668,42 €.
 
TOTAL: 26.088,89 €
 
Consums d’electricitat i calefacció
 
Els consums en calefacció per centre són els següents:
 

Centre

TOTAL

 Andorrana i Francesa de Canillo

29.134,94

 Francesa d’Encamp

9.063,96

 Andorrana i Francesa del Pas de la Casa

14.971,87

 Andorrana i Francesa d’Ordino (Riba)

36.298,89

 Francesa de la Massana

24.732,88

 Andorrana i Francesa (El Roc) maternal

14.864,31

 Francesa Ciutat de Valls

16.084,09

 Lycée Comte de Foix

168.729,38

 Francesa Sta. Coloma

5.784,38

 Andorrana de batxillerat de la Margineda

21.397,21

 Francesa de Sant Julià

12.726,21

 Centre d’FP d’Aixovall

15.729,92

 Andorrana i Espanyola d'Escaldes

42.406,92

 Francesa d’Escaldes (La Peletera)

18.129,40

 TOTAL IMPORT

430.054,36

Els consums per centre en electricitat són de:

ESCOLES

Total rebuts

EF St. Julià

91.025,68

EF la Massana

15.948,24

EF i EA d’Ordino

36.012,92

EF d'Encamp

9.301,09

EF de Sta. Coloma

5.691,06

Lycée Comte de Foix

109.344,60

EA i EF d’Andorra la Vella

30.053,01

EF d’Escaldes

24.569,35

EA i EE d’Escaldes

60.005,93

EA i EF de Canillo

20.576,41

EA i EF del Pas de la Casa

22.950,96

IMPORT TOTAL

425.479,25

Neteja
 
Les despeses de neteja per centre són de:
 

ANY 2017

Totals

EF d'Escaldes- La Peletera

34.401,39

EF d'Andorra (C. De Valls)

28.918,30

EF la Massana i Edf. Vell

23.582,20

EA i EF d'Ordino. Germans d.Riba

42.290,96

Ampliació Germans de Riba

18.246,95

Escoles de Canillo F i A

23.043,04

Ampliació Escoles de Canillo

34.069,66

EF Mat. And. i EA 2a ens. el Roc

32.538,09

Escola Francesa d'Encamp

26.456,03

EF de Sant Julià de Lòria

26.722,13

Maria Moliner EE i EA Escaldes 1a

81.166,99

EF i EA del Pas de la Casa

27.221,16

EF Sta. Coloma

11.291,27

Total

409.948,17
 
Activitats culturals
 
Llista de les activitats que es van organitzar el curs 2017/2018, detall dels alumnes, els centres i imports econòmics. Les escoles escullen lliurement les activitats en les quals volen participar. 
 
Hi ha activitats que no representen un cost directe suplementari per a l’Administració i, per tant, s’indica una despesa nul·la. Una part de les activitats proposades no requereix que els responsables de les escoles avisin el Ministeri i, per tant, no es disposa de dades fiables de participació.
 

ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS

CENTRES A QUI S’ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

 

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

 

 

 

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

Teatre maternal (El Patufet)

 

22

5

4.192,15 €

9

7.545,87 €

Teatre maternal (La rateta que...)

22

5

3.960,25 €

9

7.128,45 €

Teatre 1r cicle (Ploramiques)

22

5

2.034,90 €

9

3.662,82 €
 

 

Teatre 2n cicle (La música al cinema)

22

5

2.919,50 €

9

5.255,10 €

Espectacle 3r cicle (Oliver Twist)

22

5

1.981,15 €

9

3.566,07 €

1r 2a ens. (Bestieses)

8

4

836,92 €

1

1.255,38 €

2n 2a ens. (Versos perversos)

8

2

1.300,00 €

0

0,00 €

3r i 4t , batx, FP (English Theatre C.)

10

4

3.447,32 €

1

861,83 €

3r i 4t , Batxillerat (Fred)

6

4

2.960,60 €

1

740,15 €
 

 

Batxillerat (Quins clàssics!)

4

0

0,00 €

1

2.926,00 €

IMA Audicions Musicals

6

2

0,00 €

3

0,00 €

Audicions Manuel Alonso

9

1

0,00 €

1

0,00 €

 TOTAL: 12 PROPOSTES

23.632,79 €

32.941,67 €

 

ARTS PLÀSTIQUES I VISUALS

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS
 

 

   

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

Expos Cultura Govern

tots

Manquen dades

0,00 €

Manquen dades

0,00 €

Exposicions  CAEE 

tots

Manquen dades

0,00 €

Manquen dades

0,00 €

Exposicions Museu del Tabac

tots

3

0,00 €

3

0,00 €

Expo Museu CarmenThyssen

tots

Manquen dades

0,00 €

Manquen dades

0,00 €

Tallers artistes: Dalí

8

0

0,00 €

0

0,00 €

Tallers artistes: Gaudí

8

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller artistes: Miró

8

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller artistes:Picasso

8

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller audiovisuals Hèctor Mas

1

0

0,00 €

0

0,00 €

Docs&Teens - Festival Ull Nu

8

0

0,00 €

1

973,65 €

Andorra Kids' Film Festival

26

4

0,00 €

5

0,00 €

TOTAL: 11 PROPOSTES

0,00 €

973,65 €
 

 

 

 

LLENGUA I LITERATURA

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

Taller poesia Teresa Colom

8

2

1.100,00 €

0

0,00 €

Taller booktràiler Carli Bastida

3

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller contacontes Joan Hernàndez

8

1

600,00 €

0

0,00 €

Autors: Joan Peruga

5

0

0,00 €

0

0,00 €

Autors: Pilar Burgués i Berta Oromí

5

0

0,00 €

0

0,00 €

Autors: Manel Gibert

8

1

400,00 €

0

0,00 €

Autors: Iñaki Rubio

8

2

800,00 €

0

0,00 €

Autors: Albert Salvadó

4

2

500,00 €

0

0,00 €

Autors: Arnau Pérez Orobitg

4

0

0,00 €

0

0,00 €

Autors: Lluís A. Baulenas

4

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller Schola Salvador Espriu

8

0

0,00 €

1

1.044,85 €

Premi Coca-Cola Relat Breu

9

5

55,55 €

1

11,11 €

TOTAL: 12 PROPOSTES

3.455,55 €

1.055,96 €
 

 

HISTÒRIA I PATRIMONI

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

Visites als monuments i museus

tots

Manquen dades

Manquen dades

Manquen dades

Manquen dades

Visites Biblioteca i Arxiu Nacional

tots

Manquen dades

Manquen dades

Manquen dades

Manquen dades

Taller CCSS: Què és una casa?

21

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller CCSS: Els oficis abans i ara

21

4

1.761,76 €

9

3.134,55 €

Taller CCSS: Juga i vesteix-te com...

21

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller CCSS: Places i carrers. Les ciutats

8

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller CCSS: Prehistòria

8

0

0,00 €

1

1.880,73 €

Taller CCSS: Egipte

8

1

417,94 €

0

0,00 €

Taller CCSS: Monestirs, castells...

8

1

417,94 €

1

2.089,70 €

Taller CCSS: Franquisme

8

1

208,97 €

0

0,00 €

Sortida Terrassa

8

0

0,00 €

0

0,00 €

Sosrtida Tarraco

5

0

0,00 €

0

0,00 €

Sortida Barcino

5

0

0,00 €

0

0,00 €

TOTAL: 13 PROPOSTES

2.806,61 €

7.104,98 €
 

 

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

Taller Schola: Darwin

16

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller meteorol. Josep Tomàs

6

0

0,00 €

0

0,00 €

Taller FEDA Pau Pampalluga

22

3

0,00 €

4

0,00 €

Taller energies renovables i prod. Ele

9

2

0,00 €

0

0,00 €

CONAND

31

4

520,50 €

1

173,50 €

TOTAL: 5 PROPOSTES

520,50 €

173,50 €
 

 

SALUT A L’ESCOLA

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PAPI - CM2 i 6è

22

5

0,00 €

7

0,00 €

RNPA - 3e i 4t 2a ens.

9

2

0,00 €

1

0,00 €

CONSULTA JOVE - CM2 i 6è

22

4

0,00 €

2

0,00 €

CONSULTA JOVE - 1r 2a ens

9

4

0,00 €

0

0,00 €

CONSULTA JOVE 2n 2a ens.

9

4

0,00 €

0

0,00 €

CONSULTA JOVE 3r 2a ens.

9

5

0,00 €

0

0,00 €

CONSULTA JOVE 4t 2a ens.

9

5

0,00 €

0

0,00 €

PNCD: Prevenció consum alcohol

9

5

0,00 €

0

0,00 €

PNCD: Prevenció consum cànnabis

9

5

0,00 €

1

0,00 €

PNCD: Febre divendres nit

10

4

0,00 €

1

0,00 €

PP CONDUCTES DELICTIVES - 2n 2a

9

5

0,00 €

1

0,00 €

PREVENCIÓ ASSETJAMENT - CM2 i 6è

22

3

0,00 €

2

0,00 €
 

 

PREJUDICES, ESTEREOTIPS 1r 2a ens.

9

4

0,00 €

0

0,00 €

VIOLÈNCIA DE GÈNERE 2n 2a ens.

9

5

0,00 €

0

0,00 €

PREVENCIÓ ASSETJAMENT 3r 2a ens.

9

5

0,00 €

0

0,00 €

CONTE La dama blanca d'Auvinyà

PROVA PILOT

0

0,00 €

0

0,00 €

1r CONCURS CURTMETRATGES

10

0

0,00 €

1

43,89 €

TOTAL: 17 PROPOSTES

0,00 €

43,89 €
 

 

EDUCACIÓ VIÀRIA

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

L'AGENT ENS VISITA maternal

22

5

0,00 €

7

0,00 €

L'AGENT ENS VISITA 1r

22

3

272,46 €

9

817,38 €

L'AGENT ENS VISITA 3r

22

3

0,00 €

7

0,00 €

L'AGENT ENS VISITA 5è

22

3

0,00 €

4

0,00 €

ARA PRACT CIRCUIT (Mat. i 1r)

22

5

190,08 €

11

760,32 €

ARA PRACT CARRER (3r i 5è)

22

3

34,44 €

7

80,36 €

JOC D'EDUCACIÓ VIÀRIA (2n)

22

3

0,00 €

4

0,00 €

VIARI SHOW (4t)

22

2

0,00 €

6

285,12 €

VIGILA AMB EL TRÀNSIT (6è)

14

3

190,08 €

1

0,00 €

TOT VA SOBRE RODES 1r 2a

9

3

190,08 €

0

0,00 €

STOP AL COP 3r 2a

9

3

614,17 €

0

0,00 €

NO TE LA JUGUIS! 4t 2a

9

4

0,00 €

1

0,00 €

BITLLET D'ANADA I TORNADA

5

1

0,00 €

0

0,00 €

XERRADA 2n batx (prova pilot)

5

0

0,00 €

0

0,00 €

TALLERS ESPECÍFICS EENSM

1

0

0,00 €

0

0,00 €

TOTAL: 15 PROPOSTES

1.491,31 €

1.943,18 €
 

 

MEDI AMBIENT

CENTRES A QUI S'ADREÇA

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS

PARTICIPACIÓ

DESPESA

PARTICIPACIÓ

DESPESA

Projecte Escoles Verdes

28

4

0,00 €

1

0,00 €

Clean up day

18

2

0,00 €

0

0,00 €

TOTAL: 2 PROPOSTES

0,00 €

0,00 €
Projecte d’esquí escolar
 
L’esquí escolar es proposa de la mateixa manera a les escoles dels tres sistemes educatius i és obligatori per als alumnes de primària.
 
Les despeses que assumeix el Ministeri són:
 
- Transport de l’escola:
 
° a les pistes d’esquí alpí assignades
 
° a Naturlàndia
 
° al Palau de Gel
 
- Cost dels forfets/entrades de dia dels alumnes i dels acompanyants al Palau de Gel, Naturlàndia i les estacions d’esquí assignades
 
- Cost de les despeses de monitors 
 
Les despeses assumides pel Ministeri són idèntiques tant per als alumnes de primària del Sistema Educatiu Francès com del Sistema Educatiu Espanyol.
 

ESCOLES

ALUMNES

TRANSPORT

(€)

MONITORS

(€)

FORFET DIA

(€)

Pas de la Casa F

59

1.548,75

1577,66

1202,04

Canillo F

84

2.205,00

2246,16

1914,36

Encamp F

119

3.123,75

3182,06

2982,84

Ordino F

158

4.147,50

4224,92

3428,04

Massana F

107

2.808,75

2861,18

3249,96

Andorra la vella F

275

7.218,75

7353,5

9082,08

St. Coloma F

51

1.338,75

1363,74

1558,2

Sant Julià F

152

3.990,00

4064,48

4941,72

Escaldes F

337

8.846,25

9011,38

9527,28

M. Moliner Escaldes

170

4.462,50

4545,8

6856,08

Janer

411

10.788,75

10990,14

8770,44

St. Ermengol

316

8.295,00

8449,84

4763,64

S. Família

166

4.357,50

4438,84

3294,48

Infraestructura informàtica
 
- S’ha fet un càlcul aproximat en funció de l’afectació de cada projecte.
 
- En alguns casos és molt complicat desglossar els imports dedicats a cada sistema, ja que es tracta de bosses d’hores que es consumeixen indistintament en un o altre sistema educatiu.
 
- En el cas dels projectes d’àmbit nacional que no s’atribueixen a un sistema educatiu concret, s’ha repartit l’import en els percentatges següents, corresponents al nombre d’alumnes matriculats a cada sistema educatiu per curs (2017-2018):
 
- SEA: 42,80%
 
- SEE: 24,42%
 
- SEF: 32,75%
 
El pressupost del 2017 era de 
 
Cap. 2 Inclou reparacions i manteniment: 240.433,44 €
 
Cap. 6 Inclou millores en infraestructures i compra de material: 376.500,00 €
 
Altres despeses
 
- Històricament s’atorga una subvenció per cobrir part de les despeses que tenen les escoles que han d’emprar autobusos per accedir a les piscines el 2017. L’import va ser de:
 
Escola Francesa de primera ensenyança d'Andorra la Vella, 268 alumnes: 4.586,91 €
 
- Mobiliari del Sistema Educatiu Francès: 19.905,56 €.
 
- Imports liquidats del transport escolar durant el 2017: 2.064.788,28 €. Aquest import inclou tot el transport escolar, ja que no és possible segregar-lo per nivells ni per sistemes educatius.
 
- Import ajuts socioeconòmics d’ensenyament obligatori (import total dels 3 sistemes educatius i de tots els nivells obligatoris): 1.428.844,38 €
 
Personal docent i no docent que accedeix al centre:
 
Col·laboradors educatius
 
SISTEMA EDUCATIU FRANCÈS
 

centre escolar

col·laboradors

centre 17-18

aules maternal 17-18

Canillo

1

3

Encamp

1,5

5

El Pas de la Casa

1

2

Ordino

1

4

La Massana

1

4

Andorra la Vella

2

8

Santa Coloma

1

2

Sant Julià

1

4

Escaldes

2

9

Total

11,5

41
 
 

SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

centre escolar

col·laboradores centre 17-18

aules maternal

17-18

María Moliner

2

5
 
El sou mig brut mensual d’un col·laborador educatiu de formació andorrana és de 1.445 euros. L’import global anual aproximat és doncs de 1.117.707euros.
 

Mestres

Sistema educatiu francès

    
 

mestres

 

Escola Francesa de Canillo

1

 

Escola Francesa d’Encamp

2

 

Escola Francesa Pas de la Casa

0,85

 

Escola Francesa d’Ordino

2,2

 

Escola Francesa de la Massana

1,3

 

Escola Francesa elemental d’Andorra la Vella

2,15

 

Escola Francesa maternal d’Andorra la Vella

0,85

 

Escola Francesa de Santa Coloma

0,85

 

Escola Francesa de Sant Julià de Lòria

1,85

 

Escola Francesa elemental d’Escaldes-Engordany

2,85

 

Escola Francesa maternal d’Escaldes-Engordany

1,5

 

Autoria Permsea

0,6

 

Lycée Comte de Foix

 

 

Total

18

 
         

Sistema Educatiu Espanyol

 

mestres

Col·legi María Moliner

2,7

Col·legi Janer

2,15

Col·legi Sagrada Família

0,85

Col·legi Sant Ermengol

1,7

Total

7,4
 
El sou mig brut mensual d’un mestre de formació andorrana és de 2.524 euros. Així doncs l’import global anual aproximat és de 833.424 euros.
 
- Personal de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell en el marc del programa Progrés.
 
Amb la voluntat de crear una estructura educativa al màxim d’integradora possible, s’analitzen individualment les necessitats de cada un dels nens que han estat valorats positivament per la Comissió Nacional d’Avaluació (CONAVA) per atribuir els recursos necessaris amb independència del sistema educatiu al qual pertanyen.
 
Els imports liquidats el 2017 per al global de maternal i primera ensenyança són d’1.698.328,08 €.
 
- Personal d’Inspecció Educativa del Ministeri d’Educació
 
Per donar suport al seguiment dels diferents protocols existents (PACIP, absentisme...), el Ministeri d’Educació dedica un inspector de l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa a coordinar-se amb els directors dels sistemes educatius espanyol i francès. Aquesta persona dóna servei als nivells de maternal, primària, secundària i batxillerat dels sistemes educatius espanyols i francesos. Sou mig d’un Inspector 3.020 € mensuals.
 
Subvencions de material pedagògic i de funcionament a les escoles
 
Aquestes subvencions tenen una part fixa (40%) i una part proporcional al nombre d’alumnes per centre (60%).
 

SUBVENCIÓ DE MATERIAL PEDAGÒGIC I DE FUNCIONAMENT

Import atorgat

Ensenyament Espanyol:

4.098,52 €

Escaldes-Engordany

4.098,52 €

 

 

Ensenyament Francès:

37.098,84 €

Canillo

2.575,34 €

Encamp

3.540,58 €

Pas de la Casa

2.243,22 €

Ordino

3.540,58 €

La Massana

3.146,18 €

Andorra maternal

3.115,04 €

Andorra primària

4.049,14 €

Santa Coloma

2.232,84 €

Sant Julià de Lòria

3.717,02 €

Escaldes maternal

3.405,65 €

Escaldes primària

4.619,98 €

RASED

913,27 €

TOTAL:

41.197,36 €
 
Centres Congregacionals del Sistema Educatiu Espanyol
 
Els tres centres congregacionals del sistema educatiu espanyol (Sant Ermengol, Sagrada Família i Mare Janer), es financen a partir de transferències del govern. El detall dels seus pressupostos no permet segregar per nivell educatiu. L’import global de la transferència del 2017 és de 9.399.319,75 € (Col·legi Sant Ermengol 4.108.548 €, Col·legi Janer i Sagrada Família 5.290.771,75 €).
 
Quin cost suposa un alumne de secundària en els sistemes educatius espanyol i francès (incloure el professorat i altre personal educatiu (especificar funcions), personal administratiu, material escolar, equipaments i mobiliari, subvencions de funcionament pels centres escolars, inversions i manteniment dels edificis escolars, cost de menjador escolar, activitats educatives a l’exterior del centre (natació, esquí, sortides culturals, altres...), personal extern que intervé en cada centre...)? 
 
Donar, per sistema educatiu, la despesa global i les diferents partides desglossades del darrer curs escolar. 
 
D’acord amb els convenis educatius signats amb el Govern espanyol d’una banda i el Govern francès de l’altra, les despeses de funcionament són assumides pels estats veïns. El Govern pot assumir, però, part de les despeses que cregui oportunes.
 
Al Ministeri no tenim la capacitat de disgregar els imports de funcionament de la part de batxillerat i de segona ensenyança, ja que tant el sistema espanyol públic com el francès tenen reagrupats els dos nivells esmentats en un únic centre cadascun.
 
Les actuacions que es fan des del Ministeri tenen com a objectiu l’atenció dels alumnes independentment de l’etapa educativa en la qual es troben.
 
Personal que es destina des del Ministeri als col·legis María Moliner i Lycée Comte de Foix:
 
- Personal d’Inspecció Educativa del Ministeri d’Educació (mateixes persona que atent als nivells de maternal i primària)
 
Per donar suport al seguiment dels diferents protocols existents (PACIP, absentisme...), el Ministeri d’Educació dedica un inspector de l’Àrea d’Inspecció i Avaluació Educativa a coordinar-se amb els directors dels sistemes educatius espanyol i francès. 
 
- Personal de suport
 
El Ministeri d’Educació té un professional a ple temps al Col·legi María Moliner de la Margineda i un altre al Lycée Comte de Foix per col·laborar en la gestió dels alumnes amb més dificultats socials. Sou mig de 2.255 € mensuals. L’import global anual és de 58.630 euros.
 
La intervenció d’aquest tècnic especialitzat en l’àmbit de l’educació social (TEAES) en els diferents sistemes educatius es regeix pel marc legal que es detalla a l’apartat A i desenvolupa les funcions que es detallen a l’apartat B.
 
A. Marc legal:
 
Referent a la definició de lloc de treball tècnic
 
- Reglament del personal tècnic d’ensenyament del Govern d’Andorra (11/02/2014, BOPA núm. 10, any de publicació 16)
 
Referent als àmbits d’intervenció
 
Dossier d’infants en risc o perill en l’àmbit escolar (desembre del 2014) basat en el:
 
- Protocol d’actuació en casos d’infants en perill (PACIP-risc moderat)
 
- Decret de modificació del Decret de prevenció i tractament de l’absentisme escolar als centres educatius del Principat d’Andorra
 
- Decret de prevenció de situacions d’assetjament escolar als centres educatius del Principat d’Andorra
 
- Decret pel qual s’aprova el Pla nacional contra les drogodependències (PNCD)
B. Funcions:
 
- Elaborar propostes d’accions educatives específiques adreçades a alumnes en situació de risc social, aplicar-les i fer-ne el seguiment en coordinació amb el centre educatiu en el qual desenvolupen les seves funcions.
 
- Col·laborar amb els serveis de psicopedagogia/SIO/orientació del centre assignat per detectar necessitats d’atenció als alumnes en situació de risc social i donar suport al centre educatiu en la coordinació amb els agents implicats.
 
- Dur a terme les accions necessàries per dotar els alumnes d’habilitats socials i emocionals. Aquestes accions i intervencions socioeducatives se centren en els àmbits següents:
 
- Absentisme
 
- Gestió de conflictes/mediació
 
- Assetjament
 
- Risc/exclusió social 
 
Els professors de l’Àrea de Formació Andorrana que intervenen a segona ensenyança i batxillerat d’acord amb les hores establertes en els convenis educatius signats són:
 

Sistema educatiu francès

 

professors

Lycée Comte de Foix

23

Total

23

Sistema educatiu espanyol

 

professors

Col·legi María Moliner

10,7

Col·legi Janer

6,3

Col·legi Sagrada Família

3

Col·legi Sant Ermengol

7

Total

27
 
El sou mig brut mensual d’un professor de formació andorrana és de 2.890 €.
 
Així doncs l’import global anual aproximat és de 1.878.500 €.
 
Projecte d’esquí escolar
 
L’esquí escolar es proposa de la mateixa manera a les escoles dels tres sistemes educatius i és optatiu per als alumnes de segona ensenyança. 
 
Les despeses que assumeix el Ministeri són:
 
° Transport de l’escola a les pistes d’esquí alpí assignades
 
° Cost dels forfets
 
° Cost de les despeses de monitors 
 
En aquest cas el cost assumit depèn directament del projecte pedagògic de cada sistema educatiu i, per tant, pot variar molt en funció de les demandes de les escoles.
 

ESCOLES

ALUMNES

TRANSPORT (€)

MONITORS (€)

FORFET DIA (€)

Lycée Comte de Foix

429

11.261,25

8193,9

11397,12

M. Moliner Margineda

244

4.575,00

4660,4

6519

St. Ermengol sec.

208

3.900,00

3972,8

2766,6

Janer sec.

251

4.706,25

4794,1

4197,6

S. Família sec.

110

2.062,50

2101

2321,4
 
Pel que fa al transport escolar, els alumnes a partir de la segona ensenyança o equivalent poden demanar la modalitat d’abonament en bus lliure que representa per al govern un cost de: 2.202.369,11 €. 
 
Amb la voluntat de crear una estructura educativa al màxim d’inclusiva possible, s’analitzen individualment les necessitats de cada un dels nens que han estat valorats positivament per la Comissió Nacional d’Avaluació (CONAVA) per atribuir els recursos necessaris amb independència del sistema educatiu al que pertanyen.
 
Aquests recursos depenen directament de les necessitats dels alumnes i no de l’escola on estan escolaritzats.
 
L’import liquidat el 2017 en aquest concepte és de 997.804,69 €.
 
4. Quin cost suposa un alumne de batxillerat en els sistemes educatius espanyol i francès (incloure el professorat i altre personal educatiu (especificar funcions), personal administratiu, material escolar, equipaments i mobiliari, subvencions de funcionament pels centres escolars, inversions i manteniment dels edificis escolars, cost de menjador escolar, activitats educatives a l’exterior del centre (natació, esquí, sortides culturals, altres...), personal extern que intervé en cada centre...)? Donar, per sistema educatiu, la despesa global i les diferents partides desglossades del darrer curs escolar. 
La resposta a aquesta pregunta queda inclosa en la resposta a la pregunta anterior.
 
5. Quina subvenció es dona a les associacions de pares d’alumnes de cada sistema educatiu? Precisar el nombre d’alumnes del centre associat a cada una d’aquestes associacions de pares? Precisar els criteris que es fan servir pel càlcul de les subvencions. 
Els imports de les subvencions de menjador escolar s’efectuen en dos vegades i es publiquen al BOPA.
 

SUBVENCIÓ DE MENJADOR ESCOLAR

Alumnes

Import Subvenció

APACEF Canillo

APACEF Encamp

APACEF el Pas de la Casa

APACEF Ordino

APACEF La Massana

APACEF Andorra la Vella

APACEF Santa Coloma

APACEF Sant Julià de Lòria

APACEF Escaldes-Engordany

AMPA Col·legi Espanyol María Moliner Escaldes-Engordany

114

232

96

222

176

409

91

 

212

 

484

 

225

25.415,23 €

23.062,22 €

11.207,01 €

31.263,39 €

22.316,11 €

39.809,55 €

19.961,59 €

 

32.515,53 €

 

42.628,31 €

 

28.434,64 €

TOTAL:

2261

276.613,58 €
 
El model pactat amb les associacions de pares d’alumnes del sistema educatiu espanyol i el francès permet que les associacions més petites puguin tenir un volum d’ingressos suficients per garantir el correcte funcionament de l’activitat de menjador.
 
Després de la reunificació de les escoles de titularitat pública del sistema educatiu espanyol a Fiter i Rossell, es va pactar amb les diferents APA del país la posada en funcionament d’un model de finançament que es basa sobre un import fix de 15.000 € per APA més un import proporcional per alumne. Amb l’objectiu de no perjudicar les APA, respectant els historials existents, la posada en funcionament del model s’està fent de forma progressiva. Està previst que la implementació completa sigui efectiva el curs 2020/2021.
 
El Ministeri també subvenciona les associacions de pares i mares d’alumnes escolaritzats en centres escolars públics de segona ensenyança, batxillerat i ensenyament especialitzat que tinguin programades activitats relacionades amb alumnes dels centres escolars. Aquesta subvenció és fixa i es dona amb l’objectiu d’ajudar les associacions en la planificació de les seves activitats.
 

SUBVENCIÓ A LES APA D'ALUMNES ESCOLARITZATS EN CENTRES ESCOLARS DE 2a ENSENYANÇA, BATXILLERAT

 

Associació de Mares i Pares d'Alumnes M.Janer

2.294,26 €

Associació de Pares d'Alumnes del Lycée Comte de Foix

2.294,26 €

Associació de Pares d'Alumnes del Col·legi Sant Ermengol

2.294,26 €

Associació de Pares i Mares d'Alumnes del Col·legi Sagrada Família d'Escaldes-Engordany

2.294,26 €

Associació de Famílies d'Alumnes "Colegio Español Maria Moliner de Andorra"

2.294,26 €
 
6. En alguns centres del país el pes de les carteres és un problema, ja que aquest supera el pes recomanat pels experts essencialment en els centres de secundària. Quines accions porta a terme el Govern per remeiar aquest problema? 
El ministeri encarregat de la salut no té constància d’incidències en l’estat de salut dels alumnes lligat amb el pes de les carteres. 
 
Des del Ministeri d’Educació, en col·laboració amb els tres sistemes educatius, s’estan fent inversions importants en l’àmbit de la informatització dels recursos educatius. La millora constant de les infraestructures informàtiques, tant pel que fa a les connexions a la xarxa com al maquinari i la posada en funcionament de serveis de suport pedagògic hauria de permetre una reducció important de l’ús de suports impresos.
 
Paral·lelament, els tres sistemes educatius han adoptat les mesures següents:
 
- Sistema educatiu andorrà: l’ús de dispositius informàtics portàtils ha permès reduir de manera dràstica l’ús de llibres de text i, per tant, disminuir en un grau important el material que han de portar els alumnes.
 
- Sistema educatiu francès: la qüestió del pes de les carteres és tractada regularment en els comitès educatius de la salut i ciutadania. Un representant de l’associació de pares forma part d’aquest comitè. 
 
El professor principal dels 6èmes, juntament amb el CPE, ajuda els alumnes a organitzar-se la cartera amb l’objectiu de reduir-ne el pes. Els alumnes de 6ème i 5ème disposen d’un armariet individual i els alumnes de 4ème i 3ème, d’un armariet per cada dos alumnes. Aquests armariets permeten als alumnes emmagatzemar part del material per evitar d’haver de transportar-lo. Aquest inici de curs 2018/2019, gràcies a l’ajuda de l’Associació de Pares, els alumnes de 6ème poden disposar d’un doble joc de llibres de ciències per així poder tenir-ne un a l’escola i l’altre a casa.
 
- Sistema educatiu espanyol: les editorials estan produint cada vegada més “llibres trimestrals”; per tant el pes que s’ha de portar és inferior. Es treballa també per afavorir l’ús dels llibres digitals.
 
7. Existeixen grups de treball ministeri-sistemes educatius per a resoldre aquest problema de salut pública pels nostres infants? 
Periòdicament es mantenen reunions entre els tres sistemes educatius i el Ministeri d’Educació per tractar totes les problemàtiques que sorgeixen en l’àmbit educatiu. Paral·lelament s’organitzen reunions bilaterals (Ministeri/sistema educatiu) per tractar els diversos temes que siguin d’interès.
 
8. Vist l’augment important d’alumnes que està tenint i que es preveu que tingui el centre del Lycée Comte de Foix sembla ser que hi ha una necessitat real d’obtenir més espais. Quina és la situació general del Lycée en aquest aspecte (diferenciar necessitats d’espais pedagògics i d’altres espais – menjador, altres) ? Quines són les necessitats previstes en termes d’espais? 
Els efectius del Collège tindran tendència a augmentar regularment els pròxims cursos i després haurien de començar a disminuir. Aquest augment en l’alumnat acabarà repercutint també en el nombre d’alumnes del Lycée. S’inclou el gràfic previst d’evolució dels efectius.
 
Les limitacions en les possibilitats de creixement del Lycée Comte de Foix radiquen en dos aspectes diferents: el nombre d’aules disponibles i la capacitat del menjador.
 
Per regla general, un augment de 25 alumnes implica la necessitat d’obrir una aula suplementària.
 
Pel que fa al menjador escolar, encara que no sigui obligatori, la realitat del país fa que una part molt important dels alumnes utilitzi aquest servei.
 
9. Es fan reunions de treball periòdiques entre els responsables del sistema educatiu francès i els responsables del ministeri d’educació en el sentit de remeiar la problemàtica? 
El problema dels espais es treballa tant a les comissions mixtes com a les comissions tècniques previstes al conveni entre els dos estats. També es desenvolupen reunions bilaterals més informals que es mantenen amb els responsables del sistema educatiu francès.
 
En aquest sentit cal destacar que els serveis tècnics francesos del Ministeri d’Educació Nacional van fer una visita específica per tractar aquesta temàtica el dia 4 d’octubre passat.
 
10. Quines solucions proposa el ministeri de cara al curt termini i al més llarg termini? Posada a disposició d’espais suplementaris, terrenys
Les previsions d’evolució de l’alumnat fan intuir que el problema se solucionarà per ell mateix en el llarg termini. Malgrat això, el Govern d’Andorra ha posat a disposició un terreny i cada any bloqueja les partides pressupostàries necessàries per poder adequar-lo perquè el Govern de la República Francesa pugui construir un nou edifici d’acord amb el que estableix el Conveni signat entre els dos ministeris encarregats de l’educació.
 
Amb la voluntat de trobar una solució a curt i mitjà termini, els serveis tècnics estan analitzant diferents opcions d’utilització de nous espais. En aquest sentit encara és massa prematur donar detalls de possibles solucions.
 
11. Quin calendari d’accions té el Govern a sobre de la taula? 
No hi ha cap calendari tancat, però es busquen solucions que siguin plenament aplicables, seguint la demanda del sistema educatiu francès, a partir del curs 2020/2021, quan l’augment de l’alumnat serà més significatiu.
 
12. Existeixen altres situacions problemàtiques d’aquest tipus en algun altre centre dels diferents sistemes educatius?
Pel que fa al sistema educatiu andorrà, la responsabilitat de les infraestructures escolars és del Govern. Regularment es revisen les necessitats i es treballa per adaptar els espais a aquestes necessitats. En aquest sentit, cal destacar les dificultats de l’Escola Andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma, que no pot encabir els quatre cursos d’aquest nivell educatiu en el centre actual. Per aquest motiu aquest estiu s’han iniciat obres d’ampliació, que es desenvoluparan durant els propers cursos.
 

 

La crossa

Crea: 08/31/2018 - 11:21
Autor: Susanna Vela
Ha passat, ha tornat a passar. La justificació per no afrontar els canvis socials necessaris i com molt bé va expressar Carles Sánchez en un article d’opinió recent “quan hom procura situar els drets –fills de la raó i fonaments de la llibertat humana– per sobre de la fe i de la conveniència” es va posar de manifest al darrer Consell General celebrat el 26 de juliol quan es debatia el projecte de Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà. Es tracta de “l’edifici institucional”, el model d’estat, una vegada més, segons Demòcrates per Andorra, qüestionat i posat en risc.
 
La posició del Partit Socialdemòcrata respecte a l’ensenyament de la religió catòlica en horari lectiu a l’escola andorrana ha estat clara: la defensa d’una educació pública, inclusiva i laica, perquè considerem que la laïcitat de les institucions públiques és la millor garantia per una convivència plural on tothom sigui acollit en igualtat de condicions, sense privilegis ni discriminacions. Però, és clar, segons Demòcrates per Andorra estem davant d’un “fals debat”, com si es tractés d’assumptes resolts.
 
No sé vostès què en pensaran, però era l’ocasió per a una discussió interessant. Quan serà possible un debat pausat i que atengui els desitjos de la població? Quants alumnes cursen les classes de religió? En què es tradueix per nivells i edats una mitjana del 40% dels alumnes dels centres d’ensenyament obligatori? Quins són els continguts d’aquesta matèria? Qui els estableix?
 
No era la primera vegada. Ens hi hem trobat quan valoren la discussió sobre l’avortament, la reproducció assistida o temes que encara no han estat debatuts o només de forma interna, com pot ser la mort digna. Trobem sempre aquest impediment que ens atura i petrifica i que s’utilitza com una crossa, on es recolza DA per evitar fer front a la nostra realitat social.
 
Ara el problema rau –també– en el Concordat signat amb la Santa Seu el 2008. Un text que, inspirat en el text espanyol tardofranquista, entre d’altres, sembla complir-se només en alguns dels seus punts ja que pel que fa a la gestió i accés dels béns culturals eclesiàstics s’ha estat incapaç de crear una comissió mixta, competent en matèria de patrimoni cultural per fer, entre d’altres, programes i pressupostos destinats a arxius, biblioteques, patrimoni arquitectònic i difusió cultural que afecten l’Església. D’altra banda no es vol contradir acords com aquest i en canvi n’obviem d’altres signats pel nostre país com la convenció dels infants de 1989 que rebutja l’adoctrinament i el proselitisme religiós?
 
Seguirem defensant l’actitud laica de l’Estat perquè creiem que aquest ha de garantir la llibertat de consciència i possibilitar la convivència entre els que no tenen els mateixos credos i, per tant, ha d’abstenir-se i mantenir-se al marge de les creences i pràctiques religioses personals. Totes les religions han d’ocupar el lloc que els correspon en democràcia: la societat civil i no l’escola pública. Això no per motius antireligiosos o anticoprincipat sinó des d’un plantejament pedagògic i social beneficiós per al desenvolupament dels menors d’edat, de la seva independència i autonomia personal.
 
I com es preguntava Everest Vilaginés en aquest mateix diari: per què tantes resistències a educar en la llibertat, per ajudar a construir-se dubtant, per acceptar que cal aprendre a pensar? Contestaran aquesta qüestió, senyores i senyors consellers i conselleres, alguns abanderats del progressisme, del perquè no van acceptar l’esmena presentada pel Partit Socialdemòcrata? O tindrem l’excusa de sempre: el nostre sistema i model d’Estat?

Les bones i velles polèmiques

Crea: 08/03/2018 - 10:46
Autor: Carles Sánchez Rodríguez
A l’estiu no hi ha res com una bona polèmica per fer moure les passions amansides per la calor. A França es pondera l’actuació del guardaespatlles presidencial que apallissa treballadors manifestant-se el primer de maig; a Espanya es passegen –a cada volta més descarats– els apologetes del franquisme. A Andorra, però, ens agraden els clàssics de veritat i discutim de la religió i de l’educació. Encara? Sí. Però si es tracta d’una qüestió ja resolta... Depèn. Hi ha problemes més importants... Ho dubto: l’educació és un dels fonaments de la marxa del nostre sistema social.
 
1) Oportunitat: imagino que hom es fa el cas de què no cada dia es vota al Consell General una llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà. De fet el text de referència és del 1994, és a dir, que s’entén que si una força política ha d’expressar qualsevol desacord amb el projecte de llei fet pel Govern, ha estat ara el moment i no cap altre.
 
2) Pertinència: la qüestió ha estat tractada com a «fals debat». Es tractaria d’un fals debat si les posicions que es discuteixen haguessin estat resoltes. D’una banda l’església catòlica –a l’article 20 del projecte s’especifica que és aquesta confessió la que s’impartirà–, que per la seva pròpia natura apostòlica és una institució proselitista, ja que una religió es nodreix, necessàriament, dels seus practicants. Sense la pràctica tot el seu cos mitològic i cosmogònic no tindria un sentit religiós, un reflex a la realitat. De l’altra banda la posició del PS, que comparteixo: el reconeixement –tal com estableix la Constitució– de la llibertat de culte; s’entén, però, que totes aquestes pràctiques són de caràcter privat, és a dir, circumscrites a l’àmbit familiar, domèstic i fins i tot públic quan es tracta del context del temple i de les seves manifestacions tradicionals. L’escola pública la comprenc, però, laica. Això vol dir lliure de tota influència religiosa. Entre la primera i la segona posició una solució de compromís: a l’Escola Andorrana s’imparteix religió de manera optativa dins l’horari lectiu. Aquesta solució és el que s’ha considerat que supera el problema. És una sortida negociada amb l’església, que no té pensat cedir pel que fa a la presència del catolicisme a les aules. Si l’oportunitat ho brinda, és evident que el desacord amb aquesta solució es posarà, de nou, sobre la taula.
 
3) El Concordat de 2008: aquest és nucli del problema, ja que és en aquest tractat on, efectivament, s’estableix l’obligació de l’optativa. És a l’article XI al seu apartat 3.a on s’especifica que els «centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica dins l’horari escolar». Renegociar-ho? Tot indica que es posaria en risc la pervivència del coprincipat, o una cosa per l’estil hem pogut tornar a sentir...
 
4) Obstacles a priori: el primer obstacle per cercar la completa laïcitat del sistema educatiu és la mateixa església, ja que constitueix un poder polític per ella mateixa que s’oposaria completament a la idea. El punt de l’educació constituiria una línia vermella en una hipotètica negociació amb la Santa Seu. Hem de ser conscients de la nostra excepcionalitat de la mateixa manera que hem de ser conscients que sense proselitisme l’església perd part de la seva raó de ser, ens ho demostra la constància amb què aquesta ha intervingut l’educació durant tants segles i tanta geografia. El segon obstacle és el propi, és a dir, els partits conservadors de l’arc parlamentari i de la realitat extraparlamentària. Aquests es beneficien d’un statu quo del qual el coprincipat episcopal sembla ser la clau de volta, d’aquí les advertències apocalíptiques cada vegada que hom procura situar els drets –fills de la raó i fonaments de la llibertat humana– per sobre de la fe i de la conveniència. 

Pàgines

Subscriure a RSS - educació