educació

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) portaran al ple el debat sobre si els centres del sistema andorrà han d’oferir de forma obligatòria l’ensenyament de religió catòlica. Des de la formació es defensa que no s’ha de ficar per llei aquesta obligatorietat i aquest era l’objectiu d’una de les 23 esmenes parcials presentades al projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, modificació que no ha estat acceptada per la comissió d’Educació. Per això, els parlamentaris han presentat una reserva d’esmena que faci que aquest punt s’hagi de discutir en la sessió de Consell General prevista per aquest dijous. Des de la formació es deixa clar, però, que la idea no és debatre sobre una assignatura en concret sinó sobre si el model públic ha de ser laic, postura que es vol defensar durant el ple. 

 

L’esmena presentada ara fa unes setmanes proposava la supressió de l’article 20 de la llei, que estipula que “durant l’ensenyament obligatori els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes. Des de la formació, s’entén que aquesta assignatura “no pot ser una obligació imposada als centres” i que, en tot cas, s’hauria d’oferir fora de l’horari escolar. També es remarca que l’andorrana és “una escola laica” i, per tant, “no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia”. Per això, es considera que l’ensenyament de la religió catòlica “ha de ser realitzat fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars”, a la vegada que es demana “no menystenir la complicació que suposa aquesta disposició en l’organització i el funcionament dels diferents centres escolars”. 

 

L’esmena, però, no va ser acceptada durant el treball legislatiu del text a la comissió d’Educació. Per això, s’ ha presentat una reserva d’esmena que permetrà que aquest punt sigui debatut al ple en la sessió de Consell General que s’ha de celebrar aquest dijous i que té l’aprovació de la llei al seu ordre del dia. Com ha explicat López, però, la intenció va més enllà que no pas “discutir sobre una assignatura”. Així, ha apuntat, “al nostre entendre és un debat més ampli, al voltant de la laïcitat de l’escola pública”. I és que, ha recordat, el sistema andorrà “es va crear amb una voluntat laica de formar en una sèrie de valors” i “també ha d’atendre la pluralitat i la diversitat existent al país i a nivell  internacional”. El parlamentari ha recordat també que al país hi ha centres finançats cent per cent amb diners públics que ofereixen aquesta assignatura, en referència a les escoles confessionals. 

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que no és oportú que es fixi legalment l’obligació dels centres educatius d’oferir l’ensenyament de religió catòlica. Així ho posen en relleu en les esmenes presentades al projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà tramitat pel Govern al Consell General. Les propostes de modificació fetes també persegueixen reforçar la formació dels docents, reduir els requisits d’experiència prèvia per a aquells que ja han treballat al sistema i volen optar a llocs de feina, refermar el compromís amb l’ús i la difusió del català com a llengua oficial d’Andorra i incorporar la formació professional dins l’escola andorrana.

 

Els consellers generals socialdemòcrates han presentat un total de 23 esmenes a l’articulat del text. La número 13 proposa la supressió de l’article 20 del projecte de llei, que estipula que “durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes”. Des del PS es defensa que “l’ensenyament proposat no pot fer d’una obligació imposada als centres” i que “en tot cas, s’hauria d’oferir fora de l’horari escolar”. També es posa en relleu que l’andorrana “és una escola laica” i, per tant, “no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia”. 

 

Així, es considera que el coneixement de religió catòlica “ha de ser realitzat fora de l’horari lectiu tot i que dins dels espais escolars”. També s’apunta que “no cal menystenir tampoc la complicació que suposa aquesta disposició en l’organització i el funcionament dels diferents centres escolars”. 

 

Vàries esmenes de les presentades, que han estat treballades i consultades tant amb el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) com amb les associacions de pares i mares d’alumnes, persegueixen també reforçar la formació dels docents que treballin al sistema. Així, a diversos articles que hi fan referència, com ara el 16 o el 27, es proposa incloure que “el pla d’estudi de (...) ha de contenir una part important de matèria d’àmbit didàctic i pedagògic”. 

 

Un altre canvi que es vol fer des del PS fa referència al fet que la llei preveu que les persones que optin a un lloc de treball a l’escola andorrana, sigui com a eventual o sigui via edicte, hagin d’acreditar haver cursat una formació didàctica i pedagògica específica. El text, però, eximeix d’aquest requisit a aquelles persones que puguin demostrar una experiència laboral mínima de sis cursos escolars complets al sistema educatiu. Des de la formació es considera que amb només quatre cursos hi hauria “una antiguitat prou significativa”. 

 

Una altra esmena presentada des del PS va en la línia de les ja elevades al projecte de llei de l’ensenyament superior per fer que “el compromís” amb el català “com a llengua oficial del país” sigui “més intens”. Així, en l’apartat 5 de l’article 3, que estableix les finalitats del sistema educatiu andorrà, es fixa que cal assegurar-ne “l’ús acurat” en “els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i de nivells d’ús”. 

 

A banda, el PS també vol que es valori la possibilitat d’incloure dins de l’escola andorrana la formació professional, que amb l’actual llei quedaria fora. Es considera que “aquest fet podria ser un estímul i una ajuda per superar els actuals problemes organitzatius, logístics, de coneixement, de prestigi i altres que avui experimenta”. Per això, també s’han fet vàries esmenes amb l’objectiu que es pugui acabar preparant una regulació específica. 

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha lamentat la “poca preocupació” del Govern de Demòcrates per Andorra (DA) per la defensa del català. Ho ha fet durant la sessió de control a l’executiu celebrada al Consell General i en la qual ha demanat al ministre d’Educació, Èric Jover, pels motius de la reducció d’una hora lectiva setmanal (de tres a dues) d’ensenyament de la llengua oficial d’Andorra al batxillerat. El parlamentari ha posat en relleu que aquesta mesura pot afectar de forma important al coneixement que tenen els alumnes tant de l’idioma com de la literatura catalana. 

 

“Abans del canvi, es feien tres hores; ara se’n fan només dues. A la resta de sistemes educatius es continuen fent tres”, ha posat en relleu López durant la sessió. També ha volgut remarcar que aquesta nova situació genera preocupació entre “pares i integrants del sistema docent”, ja que “no es podran assolir totes les competències necessàries en català i no hi haurà temps tampoc per estudiar la literatura”. 

 

El parlamentari socialdemòcrata ha alertat que el català, “la nostra llengua oficial”, no es troba en la mateixa situació que altres idiomes com ara el francès, l’espanyol o l’anglès. “Està amenaçada per la comunicació global i cal defensar-la amb totes les forces. Per nosaltres, el seu coneixement ha de ser un objectiu ineludible”, ha afirmat. 

 

El conseller general del PS ha lamentat que aquesta manca de protecció vingui d’un Govern que “moltes vegades s’embolica amb la bandera i acusa qui el critica de ser menys andorrans; sobta que tinguin tan poca preocupació per una qüestió identitària clau com la nostra llengua”. López ha indicat que el català mereix una protecció especial” i ha avisat que si l’executiu “creu que la seva situació és la mateixa que el francès a França, tenim un problema”. Per això, el parlamentari ha avançat la voluntat de presentar esmenes en aquest sentit –protegir millor el català- a la llei d’ordenament del sistema educatiu que Govern preveu entrar properament al Consell General. 

 

López també ha demanat a Govern una valoració sobre les darreres dades fetes públiques en relació als casos de violència de gènere. En aquest sentit, ha expressat que “ens preocupa el volum detectat i creiem que hi ha molta feina a fer, sobretot pel que fa a la formació i la sensibilització”. El president del grup mixt ha alertat especialment el fet que la majoria de casos responen a fets dins de l’àmbit familiar quan, en canvi, “en altre, com ara en el laboral, també n’hi ha molts”. 

Des del PS es considera que “en molts àmbits de la lluita contra la violència de gènere, els recursos són insuficients, més que quantitat que per qualitat”. A més, López ha manifestat que, tres anys després de la seva aprovació, “el desplegament de la llei és encara feble”. Com a exemple ha posat el fet que no es tingui apunt la guia de col·laboració entre administracions i organismes públics prevista al text. 

 

Polèmica amb la llei d’urbanisme

Per la seva banda, la consellera general Rosa Gili ha demanat a Govern que retiri la modificació de la Llei General d’Ordenament del Territori i Urbanisme –coneguda popularment com la Llei del sòl- per treballar en una reforma més profunda i que pugui recollir les propostes formulades pels grups de l’oposició durant el treball a la comissió legislativa. Gili ha recordat que el ministre Jordi Torres Falcó es va comprometre a realitzar un treball d’anàlisis sobre possibles nous canvis, promesa que, ha lamentat, “no ha complert i ara ens explica excuses de mal pagador”. 

 

La parlamentària del PS ha apuntat que “no comparteixo que haguem de tancar la modificació de la llei que hi ha a tràmit per després tornar-la a obrir”, tot recordant que “estem a final de legislatura i no hi hauria temps”. Per tant, entén que la proposta feta des de Govern “sembla més dir un ‘sí’ quan en realitat no es vol fer”. A més, ha avisat que “si realment la voluntat és fer una reforma global, aquesta forma de fer pot obrir la porta a inseguretat jurídica”. Per això, ha defensat que “seria millor retirar la llei a tràmit, torna-la a treballar, recollir les coses que queden pendents i presentar-ne una de nova”.

 

El futur de les pensions

López també ha volgut intervenir en el debat generat arran de la pregunta sobre les accions que preveu prendre Govern per garantir la sostenibilitat de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). En aquest punt, s’ha mostrat molt crític amb la inacció de Govern, malgrat els escenaris preocupants que s’han presentat des del consell d’administració. “En altres temes, vostès passen el rodet; aquí traspassen la responsabilitat als consellers generals”, ha denunciat, per després lamentar que “es jugui al doble joc de per un costat, ficar por, i per l’altre, no fer res”. També ha recordat que, en l’única reforma impulsada de la seguretat social, “només es van atrevir a anar pels febles i van tocar les pensions de jubilació més baixes i les d’invalidesa”.