eleccions generals

El PS portarà al programa la creació d’una societat pública que permeti posar pisos buits al mercat de lloguer

Crea: 02/22/2019 - 12:49

Autor: PS

Des del Partit Socialdemòcrta (PS) anirem “per totes” en les eleccions generals perquè a Andorra “calen molts canvis”. Així ho assegurat el candidat a cap de Govern de la formació, Pere López, que ha avançat també que les llistes seran “paritàries” i que el programa electoral serà especialment potent en matèria d’habitatge, amb una proposta clara: la creació d’una societat pública que gestioni i pugui posar al mercat de lloguer pisos buits a un preu assequible. També ha defensat l’acord assolit per concórrer conjuntament a una gran majoria de territorials amb candidatures conjuntes amb Liberals d’Andorra (L’A) com a pas necessari per poder reformar el sistema electoral, mesura que ha definit com a imprescindible per a millorar la democràcia al Principat.

López ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista que ha concedit al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió, centrada, lògicament, en les eleccions generals que s’han de celebrar el 7 d’abril. Uns comicis, ha remarcat, en què des del PS “anem a totes” fet que es veurà reflectit en la confecció de candidatures. “Pel bé del país”, ha indicat, “esperem molt perquè calen canvis en molts àmbits”. Entre ells, ha destacat, justament, el sistema electoral, tot apuntant que “produeix situacions molt poc representatives al Consell General”. Per això, s’ha fet l’acord amb Liberals: “Volem aportar pluralitat al nostre parlament i que s’hi traslladi la realitat de la societat; amb una composició diferent, les polítiques que s’hi impulsaran seran també diferents”. Per tant, ha afirmat, “reformar el sistema electoral és una qüestió major per a la millora de la democràcia al nostre país”.

Sobre la confecció de llistes, López ha parlat d’un “treball intens” que estem fent al PS però s’ha mostrat convençut que “tindrem molts bons candidats”. I el que ja està confirmat és que les nostres llistes seran paritàries entre homes i dones. I és que, ha recordat, durant els darrers anys des del PS hem defensat sempre la necessitat d’unes institucions amb més presència a primera fila de les dones i “l’exemple ha de començar per un mateix” i aquesta voluntat “la portarem a les nostres candidatures”, tot recordant que, de fet, aquesta condició ja la complim ara mateix als òrgans directius de la formació.

El candidat a cap de Govern socialdemòcrata ha avançat també que el programa electoral serà molt potent pel que fa a abordar la complicada situació que es viu actualment al mercat de l’habitatge de lloguer. “Demana que l’Estat actuï”, ha remarcat. Per això, ha avançat que proposarem la creació d’una societat pública per a la gestió de pisos buits. “És intervencionisme? Sí, però és el que demana ara aquest problema”, ha indicat, tot posant en relleu que “és una mesura que regula el mercat i que posarà nou habitatge al mercat a preus raonables al mateix temps que donarà garanties als propietaris”.

López ha argumentat que, ara per ara, el PS és el partit que pot ser alternativa de Govern creïble a DA. “Hem crescut els darrers anys i hem demostrat una gran solidesa del nostre model de societat i proximitat al que succeeix cada dia”, ha assegurat. Per això, ha afirmat que “estem convençuts que podem protagonitzar aquesta voluntat de canvi que hi ha al país”.

Durant l’entrevista, el cap de llista del PS no ha defugit la polèmica de l’avortament, tot lamentant que “alguns representants de DA utilitzen l’amenaça del Coprincipat perquè no hi estan a favor i perquè no volen escoltar una demanda social àmpliament compartida”. Davant d’això, ha remarcat que “creiem que totes dues coses són compatibles” i que serà “una qüestió que necessitarà al llarg de la legislatura vinent un debat llarg i seré”.

El sentit de les propostes

Crea: 02/21/2019 - 10:56

Autor: Carles Sánchez Rodríguez

Fins avui he tractat en aquest espai les que he anomenat propostes realistes. M’he dedicat a reflexionar sobre la facticitat i conveniència de mesures que el PS ha proposat ja en diverses ocasions. He procurat no abordar-les des de la lògica de la propaganda, sinó des de la seva formulació i la demostració argumentada de per què gaudeixen de sentit. En moltes ocasions, en el si dels debats –i com més ens apropem a les eleccions amb més freqüència– es perd la referència de la proposta, es perd el matís del raonament, es perd –en definitiva– el sentit d’una proposta, d’una mesura, d’una política pública.

He comentat en més d’una ocasió que el desplegament tècnic, per si sol, no té un especial valor. Tot sovint produeix efectes no desitjats i el seu camí pot dur al «solucionisme» del que Ferran Goya parlava ja fa uns quants mesos. La qüestió no és disposar de la recepta. La qüestió és el principi que fonamenta l’instrument i l’objectiu que el guia. Quan podem veure aquest recorregut podem veure la concreció, la transformació de la idea en realitat, i –potser més important encara– podem jutjar la idea i el procediment. Quan se’ns escamoteja alguna de les parts sabem que passa alguna cosa. O bé la proposta és irrealitzable, o bé persegueix un objectiu diferent del declarat, o bé parteix d’un principi no compartit per aquells de qui requereix per a la seva realització. És quan les tres dimensions són posades sobre la taula que la proposta té sentit.

Les propostes sense sentit no valen la pena, cauen per si soles –o pugen i pugen fins al seu esvaïment–, solen fracassar perquè han perdut la seva raó de ser. Les propostes amb sentit, però, no tenen una vida fàcil. Enfronten resistències i, en el joc de la política troben la dimensió del poder, que en la seva complexitat no és ni molt menys el més racional dels jocs ni la més raonable de les dimensions. Però per sort ens trobem en un context democràtic, constitucional. La possibilitat de les propostes es mesura en vots favorables. Fer-les realitat depèn dels suports obtinguts a les urnes i al parlament. Durant aquestes setmanes he parlat de propostes realistes, cert. Realistes perquè reconeixen la seva dificultat, realistes perquè afirmen la seva facticitat, realistes per la seva necessitat expressada al carrer, realistes pel seu desenvolupament de la sobirania constitucional i realistes, sobretot, perquè han estat exposades i raonades per a la seva consideració, perquè hom observi atentament el seu principi inspirador, l’instrument que desenvolupen i l’objectiu que persegueixen. Aquestes són les tres preguntes que, trobo, s’haurien de fer a qualsevol proposta política.

Pere López: “Segurament, els models del PS i el de DA són els més consolidats”

Crea: 02/18/2019 - 12:46

Autor: PS

El president i cap de llista del PS, Pere López.

El candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata (PS) ha sigut un dels consellers generals més crítics amb DA, amb qui vaticina que es podria disputar el triomf electoral en els comicis de la primavera.

Els pot perjudicar més que no pas afavorir el fet que el comunicat sobre la custòdia del vot judicial es pugui llegir com una insinuació dels dubtes sobre el sistema electoral?

Creiem que ha estat bé que se’n parlés i crec que se’n seguirà parlant. Serem ferms amb la mesura que volem aplicar de cara a aquest 2019 i que tot el procediment judicial s’efectuï amb les màximes garanties. La carta és una proposta i les lectures enrevessades les han fet uns altres.

Si arriben al Govern, canviaran el mecanisme del vot judicial?

Nosaltres estem defensant la mesura del vot judicial i una urna que estigui protegida i que no es pugui manipular. Honestament, no veig qui pot estar en contra d'una mesura com aquesta. Em sobten per desproporcionades i perquè a partir d’aquí sí que s’està generant tota una sèrie d’especulacions, però no pas per la proposta del PS i L’A, sinó per les respostes que hi ha hagut.

El 2011 hi havia urnes i estaven tancades?

Jo no tenia el control del procés judicial del 2011.

Però estava a Govern.

La nostra proposta penso que és del tot clara i comprensible i les resistències són del tot injustificades.

És seriós el fet que la llei permeti canviar el vot un cop emès perquè està custodiat?

La llei ni impedeix ni permet canviar el vot. En tot cas, és una interpretació, però és evident que un vot dins de l'urna que és tret és com a mínim una qüestió a analitzar i plantejar. Quan s’emet el vot per correu o el dia de les eleccions, no es pot substituir i, per tant, el que crec que es correspon és anar més enllà d’un encreuament de declaracions i fer una reunió amb el Govern. No puc pensar cap altre escenari que el Govern posarà totes les mesures i escoltarà les propostes.

Un altre aspecte que es comenta és que l’existència del vot judicial existeix pel fet d’evitar possibles influències dels representants polítics al col·legi electoral. Per tant, el problema actual ve de més enllà?

Segurament, el problema ve de més enllà i també hem fet reflexions. Des del PS havíem parlat alguna vegada que hi haguessin col·legis electorals amb persones escollides per sorteig, com es fa habitualment a tot arreu. Això sí que requeriria una modificació de la llei, ja que és segurament un tema que s’hauria de plantejar de cara a altres comicis.

Seguint amb les eleccions, ja té clar qui l’acompanyarà de número dos a les llistes?

Tenim reunions els pròxims dies per tancar la qüestió de les llistes. No puc dir exactament qui serà la persona, però sí que puc dir que serà una dona amb experiència i trajectòria política.

Quin percentatge té Susanna Vela de ser la número dos?

Susanna Vela respon a aquests perfils, de ser una dona amb altes capacitats i amb experiència política, però no és l’única dona. Hem de dir amb la veu ben alta que el PS és el partit que té més dones amb major presència en llocs més destacats.

Els ha costat fer pedagogia del pacte amb Liberals?

El que jo percebo és molta voluntat de canvi i molta visualització que l’estructuració de llistes és com el canvi polític que pot arribar al país. Més enllà que cada partit té les seves propostes, hi ha tres acords majors que fonamenten això i que segurament interessaran de ben segur als ciutadans, que demanen un canvi de sistema electoral, més transparència i més autonomia de les institucions i unes negociacions amb la UE sota la base d’acords presos al país.

Què va acabar passant per no incloure SDP als pactes a les territorials?

No va passar res en especial. Simplement hi va haver converses que fructifiquen i altres que no. Els acords polítics que convé explicar i que la gent té ganes de sentir són els que es formalitzen. Tot el que no es formalitza, no val la pena parlar-ne més.

Si SDP es presenta a les territorials, els pot treure vots?

Nosaltres treballem intensament amb les nostres candidatures. Aquestes eleccions van de canvi polític o bé continuar en la línia catastròfica que ens està portant el Govern de DA, i en aquest sentit és obvi que només hi ha una força política que pot portar el canvi. Evidentment, nosaltres ens postulem per l’opció de governar, de desbancar DA, i que ningú s’ho agafi com un exercici més enllà de la disputa política. No és una cosa a què aspirem ansiosament. La gent s’ha manifestat dues vegades en un mes, els sindicats i els treballadors han vist retallats els seus drets amb la reforma del codi de relacions laboral, els pensionistes estan demanant aquest canvi polític.

Xavier Espot va dir fa poc que el duel estaria entre vostè i ell. Hi està d’acord?

Jo també ho crec. El que convé fer ara és explicar als ciutadans quina és la diferència entre una opció i l’altra. I particularment, fer-ho a les persones que estan patint els greus problemes d’habitatge, fer-ho amb els pensionistes, que se’ls ha denegat una pensió digna, a persones que han vist retallades les seves condicions laborals i explicar que darrere de les polítiques d’habitatge, de les polítiques socials, de pensions i laborals hi ha el senyor Espot, que ha sigut el ministre responsable de totes aquestes carteres els darrers anys.

Descarta Jordi Gallardo?

No descartem ningú, però les xifres i les darreres enquestes sembla que van en aquest sentit, i el mateix senyor Espot, que segurament té més informació de la que pugui tenir jo, també ho visualitza en aquest sentit. Els dos models segurament més consolidats avui en dia són el del PS i el de DA.

Hi ha partits que els acusen de no dir la veritat en cas que es despenalitzi l’avortament, que implicaria canviar el model d’estat. És aquesta l’equació?

Em decep de manera recurrent quan veig a dirigents polítics parlant d’una qüestió tan seriosa com és l’avortament amb els termes amb què ho fan. El que sabem és que la gran majoria de la població vol despenalitzar l’avortament i vol mantenir el Coprincipat. És una fórmula constitucional perfectament possible i aquesta és la nostra voluntat i el nostre compromís. Si alguns utilitzen el Coprincipat per amagar les seves qüestions morals, que són legítimes com totes i, per tant, negar l’opció de l’avortament, com estem veient en discursos polítics molt durs procedents de la dreta en països veïns, entenem que no és un joc encertat.

Han parlat amb el Copríncep Vives?

Hem tingut converses amb el Copríncep com tothom. I d’aquesta qüestió en tocarà parlar la legislatura vinent. És una qüestió de sobirania, de democràcia i és una qüestió també de respecte cap a les dones, que no es poden veure menystingudes. Una gran majoria d’aquest país vol despenalitzar l’avortament perquè és una situació, des del punt de vista de drets fonamentals, inadmissible el 2019.

El Copríncep Vives ho ha marcat com a línia vermella.

Això no ho ha dit mai.

Uns diuen que no ha deixat clar que dimitirà i els altres que sí. Hi ha algú que menteix des de les formacions polítiques?

És un escenari que s’ha de resoldre durant la legislatura, i no en l'àmbit de les declaracions i contradeclaracions. És una qüestió de la qual Andorra no pot defugir. Una qüestió que plana sobre la solidesa de l’estat andorrà des del moment en què es va aprovar la Constitució. Nosaltres defugirem dels escenaris catastrofistes i apocalíptics que no situen el debat polític on cal situar-lo.

Petició conjunta per reclamar la custòdia permanent dels vots emesos a la Batllia

Crea: 02/11/2019 - 17:22

Autor: PS

Les dependències de la seu de la justícia (ANA).

Liberals d’Andorra (L’A) i el Partit Socialdemòcrata (PS) han tramès una carta al secretari general de Govern, Jordi Casadevall, per “garantir la custòdia efectiva de les urnes situades a la Batllia” durant el període habilitat per poder votar per dipòsit judicial. En la missiva, signada pels presidents dels dos partits, Jordi Gallardo i Pere López, es posa l’èmfasi en “qui custodiarà les urnes durant els moments en els quals la Batllia romangui tancada al públic”.

En concret, els responsables liberal i socialdemòcrata volen conèixer “quina cadena de custòdia preveu Govern per l’urna o les urnes electorals situades a la Batllia pel vot per dipòsit judicial” que s’allarga des del primer dia de campanya electoral fins a les 13 hores del dia anterior a la jornada electoral.

La carta subratlla l’article 3.2.a.6 del Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral de la ‘Comissió de Venècia’ sobre processos electorals que especifica que “les urnes mòbils únicament han de ser permeses en condicions estrictes que evitin qualsevol frau”. També remarca, l’article 76 de l’Informe Explicatiu del Codi de Bones Pràctiques en Matèria Electoral de la mencionada comissió que senyala “la cooperació del Ministeri d’Interior en tasques com el transport i emmagatzematge de materials electorals”.

El vot judicial ha experimentat un clar augment en els últims comicis, al qual caldrà sumar la modalitat de vot per correu que també es diposita a la Batllia. D’aquí ve la importància de seguir “les recomanacions d’organismes internacionals en qualsevol procés electoral per a garantir la custòdia i que no hi hagi cap alteració de les urnes que recullen el vot a la Batllia” explica Jordi Gallardo, president de L’A. Per la seva banda, Pere López ha posat en relleu que “la importància del vot judicial va creixent” i que el que es vol “és que el procés es desenvolupi amb totals garanties per a tothom”. Des del PS, es considera important que “aquest procediment respecti les recomanacions internacionals i que així tothom estigui tranquil i confiat”.

Rosa Gili avisa que moltes lleis poden tenir problemes en ser treballades amb presses i sense prou diàleg

Crea: 01/24/2019 - 12:42

Autor: PS

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha advertit que la velocitat que Demòcrates per Andorra (DA) ha imposat per treballar projectes de llei de gran importància i poder-les aprovar abans de la dissolució parlamentària pot provocar que molts d’aquests textos pateixin greus deficiències. Sense embuts, ha qualificat de “bogeria” el fet de voler aquestes preses, al mateix temps que ha defensat el pacte assolit amb Liberals d’Andorra (L’A) per concórrer conjuntament a les territorials com una forma de recuperar la democràcia que s’ha perdut els darrers anys.

La política escaldenca ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. Preguntada sobre el fet que DA hagi aplicat el tràmit d’urgència a un bon grapat de projectes legislatius entrats a tràmit a final de legislatura, Gili ha avisat que “fer-ho amb lleis tan importants com les que estem treballant és una bogeria” i ha lamentat “l’obsessió de DA per tancar-ho tot” que “va en detriment del temps necessari per treballar-ho bé”. Per tant, ha avisat, “en un futur ens podem trobar problemes amb lleis mal fetes”.

Davant aquesta situació, la consellera general ha indicat que “a vegades he tingut la sensació que el seu objectiu era que no les miréssim i les deixéssim passar”. També ha deixat clar que això, en cap cas, ha estat una opció per al PS: “Per la responsabilitat que tenim amb la ciutadania, tenim l’obligació de mirar-nos bé les coses”.

Aquesta imposició del tràmit d’urgència és, de fet, només un dels motius pels quals Gili ha defensat la necessitat que, en la propera legislatura, hi hagi un important canvi de l’aritmètica parlamentària. “M’agradaria que DA no tingués majoria per canviar les maneres de fer; seria més sa democràticament”, ha comentat, a la vegada que s’ha mostrat confiada en els resultats que es poden aconseguir després de l’acord per les llistes territorials assolit amb L’A, que ha defensat tot posant en relleu que “falta democràcia i és un aspecte que estarà dins del pacte: un sistema electoral més just tant als comuns com al Consell General. El que primer volem és recuperar una democràcia que s’ha afeblit”.

La parlamentària socialdemòcrata ha explicat que “anem fent el nostre camí cap a les eleccions” i, malgrat no voler avançar punts concrets, sí que ha assegurat que el programa que presentin les llistes conjuntes contindrà propostes molt interessants. “La gent quedarà gratament sorpresa dels punts que estem treballant conjuntament amb Liberals. Són eixos transversals que la ciutadania ens demana a crits”, ha indicat. Això, ha remarcat, sense que cap dels partits “renunciï al seu ideari” i amb la voluntat de canviar un dels grans problemes que s’ha viscut amb el Govern de DA: “Han afavorit determinats col·lectius; hi ha hagut amiguisme i molta falta de diàleg. Volem guanyar per revertir la situació i poder governar pensant en l’interès general”.

Discursos i fets

Crea: 01/11/2019 - 11:09

Autor: David Rios

És evident que la majoria que ens governa actualment pensa que la política és, únicament, discurs i cares. La fórmula és magistral. L’objectiu és dir públicament allò que la gent vol sentir i fer-ho amb una cara més o menys amable. Les accions polítiques, per ells, són totalment secundàries. Són tan secundàries, tan insignificants, que no passa res si hi ha una diferència abismal entre el que diuen i el que realment acaben fent. Tots tenim presents les grans reformes de les quals ens han estat parlant durant vuit anys.

I així ho està tornant a demostrar DA a tres mesos de les eleccions. Per a ells, l’important és fer creure als ciutadans que treballen per a tots i que fan accions a favor seu. Després, però, els giren l’esquena i acaben tirant endavant un gran nombre de lleis al pur estil neoliberal de l’inici de la crisi econòmica.

Des del discurs de Cap d’Any del cap de Govern, no han cessat d’anunciar mesures per pal·liar les dificultats d’un gran nombre de persones i que es van fer patents a la manifestació dels més de mil ciutadans. A partir d’allí, amb el pur estil taronja, engeguen la maquinària del discurs per sobre dels fets.

Discurs: el Govern impulsarà mesures per reduir el patiment d’un gran gruix de la població, assetjada pels salaris baixos i per un encariment del cost de la vida, especialment per un mercat de lloguer descontrolat. Fets: just abans de Nadal, DA va aprovar una llei de relacions laborals –a banda d’altres dos textos– que castiga severament els treballadors quant a indemnitzacions, entre altres.

Discurs: el Govern assegura que empatitza amb les dificultats que estan tenint les classes baixes i mitjanes i vol actuar. Fets: la setmana vinent el Consell General previsiblement aprovarà, amb els vots de la majoria demòcrata, una llei que castiga, novament, els treballadors públics i distorsiona l’essència del que ha de ser una administració al servei del ciutadà.

Reflexió final: el Govern de DA s’apressa quan falten només tres mesos per a les eleccions generals a intentar fer-se un rentat de cara. Per cert, molt maldestrament. En el fons, emeten un discurs de preocupació envers una situació que ells mateixos han provocat durant els darrers vuit anys. Per acció o per omissió. Per sort, pràcticament ningú se’ls creu.

Carta als Reis Mags

Crea: 01/04/2019 - 10:58

Autor: Pere Baró

Esteu nerviosos? Jo sí. Qui no ho està quan estem a poques hores de la nit més màgica de l’any, la de l’arribada a totes les cases dels Reis Mags. És un bon moment doncs –ajuda a passar els nervis, segur- de deixar constància quina és la meva carta de desitjos per Ses Majestats i, si em permeteu, la vull compartir amb tots vosaltres. Comencem amb els que, malauradament, han estat els nostres governants els darrers vuit anys: Demòcrates per Andorra (DA).

Per a tot ells, només es pot demanar als Reis que els portin una única cosa: sacs i sacs de carbó. I, que quedi clar, res de l’ensucrat. Carbó del dolent perquè s’ho mereixen, i amb escreix. Per culpa seva som molts els ciutadans que estem vivint moments molt negres, amb salaris clarament insuficients per afrontar l’elevat nivell de vida a Andorra malgrat que per guanyar-los s’hagi de treballar hores i hores, amb preus de lloguers abusius i, en molts casos, impagables.

Situació que encara anirà a pitjor quan entri en vigor una reforma laboral que només fa que retallar drets als treballadors.Han estat vuit anys de governar clarament d’esquena a la ciutadania. Només han actuat per ajudar o beneficiar els quatre amics de sempre. Dues legislatures on, amb la seva forma de fer i amb les seves actuacions, han perjudicat seriosament a moltes persones. Reitero: molt de carbó.I ara arriba el moment de les peticions per als ciutadans, per a la gran majoria de persones que viuen i treballen per aixecar dia a dia aquest país. Crec que ens hem portat molt bé i m’agradaria que els Reis Mags ho valorin. Cal que, entre els seus regals, ens arribin uns salaris dignes per a tothom, amb els quals sigui realment possible guanyar-se bé la vida a la nostra Andorra i poder tenir un projecte de futur.

També necessitem que el preu dels lloguers baixi perquè, d’aquesta forma, poder accedit a un dret bàsic com és l’habitatge sigui factible per a totes les persones, siguin andorrans, residents indefinits o temporers.També estaria bé que els Reis, quan pugessin als seus camells, s’emportessin amb ells aquesta injusta reforma laboral que hem de començar a patir en breu els treballadors del sector privat. I, de passada, que agafin també i es duguin ben lluny la llei de funció pública que perjudicarà molt, en cas d’aprovar-se, els empleats de les nostres administracions.

Ja personalment, com a jove, m’agradaria que tinguéssim un Govern i un parlament que ens tingués en compte a l’hora de legislar. De fet, el mateix demano per al col·lectiu de la gent gran, que tant ha aportat a la nostra Andorra i que tantes vegades ha quedat en l’oblit els darrers anys per part dels qui han manat.I, per últim, un regal que considero clau. I ho deixaré clar, no cal que arribi demà passat. Ja m’espero a l’abril. Estimades Sas Majestats: els ciutadans d’Andorra necessitem que ens porteu d’aquí a uns mesos un nou Govern que realment ens escolti, un executiu que a l’hora de prendre decisions i mesures, ho faci pensant en el bé comú, en tots nosaltres, i no únicament en els quatre de sempre. Que tingui present quines són les nostres necessitats i demandes, les tingui en compte i les tiri endavant. Seria el millor regal que podem tenir a Andorra.Bon any 2019 a tots i a totes.

Carta als Reis Mags

Crea: 01/04/2019 - 10:53

Autor: Pere Lopez

Molt probablement, alguns dels millors i més agradables records de la infància estan associats a la nit de Reis, a la redacció de la carta o als nervis del vespre o de primera hora del matí, segons la tradició familiar. També alguns dels moments més simpàtics en l’etapa adulta els hem viscut acompanyant els infants a la cavalcada o, simplement, mirant la cara dels nens al pas de Ses Majestats.

És sens dubte una nit màgica i un moment del tot entranyable. Si em permeten, faré un enllaç entre la data d’aquest article, els entranyables records del passat i el calendari polític, que ens situa davant de dues eleccions en què es decidirà el nostre futur fent la llista d’allò que demanaré als Reis per al meu país per al 2019 i per al futur.

Vull que els padrins que han treballat tota una vida gaudeixin d’una pensió digna per viure. També, que els treballadors amb antiguitat estiguin protegits i no puguin ser acomiadats d’un dia a l’altre amb una mà al davant i l’altra al darrere. Que els preus dels lloguers siguin raonables, que els pisos buits surtin al mercat i que el Govern situï com a prioritat absoluta les polítiques de promoció d’habitatge assequible. Els demano que les persones que per malaltia greu, algun tipus de disfunció vital o qualsevol altra circumstància rellevant que els impedeixi treballar tinguin uns ingressos suficients per viure de forma independent.

M’agradaria viure en un país on el salari mínim sigui de 1.200 euros, necessaris per viure segons els estudis, i que per tant tots els sous més baixos s’adeqüin a la realitat del cost de la vida, fet que, a més, té repercussions positives tant per al consum intern com per a la qualitat dels serveis prestats. I finalment (la llista als Reis no és mai exhaustiva però sí que inclou allò que ens resulta més urgent) els demanaré un país en què el transport públic sigui prioritat per a les administracions, eficient en horaris i trajectes i amb un cost (subvencionat en part) assumible per tothom.

Han fet vostès ja la carta per a Andorra? Tant de bo que la seva contingués alguns dels punts de la meva, sigui quina sigui la seva situació actual, ja que un país dividit i fracturat no té futur i aquella circumstància que avui potser li sembla llunyana demà podria perfectament ser la seva.

He pres una decisió

Crea: 12/28/2018 - 11:08

Autor: David Rios

He pres una gran decisió. I ho tinc claríssim. L’any 2019 serà un any de dues eleccions, possiblement a l’abril se celebraran les generals i al desembre les comunals. Serà una gran oportunitat.

Fins ara sempre havia cregut que dedicar-se a la política era una mostra de civisme. Dedicar el teu temps personal per defensar una ideologia i un projecte polític és un motor per a contribuir a la millora de la societat. De la mateixa manera que qui fa voluntariat a la Creu Roja, pertany a alguna associació que ajuda les persones, la participació en la vida política hauria de formar part de la mateixa categoria de contribució altruista a la comunitat.

Però estar sempre amb el cap ple de pardals, defensant unes idees d’igualtat i de justícia, cansa molt. Creure que tothom: un venedor d’una botiga de roba, un cuiner, un enginyer, un petit empresari, un treballador per compte propi o un gran empresari; imaginar que un propietari de pisos o un professional liberal tots poden viure amb dignitat en aquest país, és senzillament desbordant. Lluitar per un model de país modern i a la vegada respectuós amb la nostra història és esgotador. Pensar a millorar la nostra petita societat de 70.000 persones tenint-les en compte totes i tots, és una quimera que no porta enlloc.

Per això afronto les dues eleccions des d’un punt de vista estrictament personal. S’han acabat les ideologies, els colors, la recerca d’equilibris perquè totes les ciutadanes i ciutadans avancin a la mateixa velocitat… El meu objectiu seré jo mateix.

M’acostaré als qui m’ofereixin més. Una plaça ben amunt a les llistes electorals, un lloc de síndic, un ministeri o una secretaria d’Estat. Tampoc li faré el lleig a algun càrrec en alguna parapública, ambaixada o organisme oficial. Un contracte com a assessor tampoc està malament. Un cop calentet al meu despatx, seré el més obedient. Prometo lleialtat i defensaré i votaré el que calgui per a no perdre la plaça que tant m’ha costat guanyar. I no penso aspirar a qualsevol cosa, tinc un bon paquet de vots fidels a aportar al projecte que més em convingui. A partir de l’1 de gener em poso a disposició del millor postor. Escoltaré totes les bones ofertes.

Que tingueu un bon dia de Sants Innocents. I un bon inici del 2019 ple de salut.

Teatre, pur teatre

Crea: 12/27/2018 - 18:58

Autor: Susanna Vela

“Que totes les persones comptin, no ho dic com un simple eslògan”, així es manifestava el candidat de Demòcrates per Andorra, Xavier Espot, en l’acte de presentació –com si no el coneguéssim–el 12 de desembre passat davant d’un públic entregat –alguns més que d’altres.

Reconec que és digne d’admiració la capacitat que tenen alguns de reinventar-se fent veure que són una cosa diferent de la que han estat sent durant anys. El paladí d’un nou ressorgiment: ara comença un gran projecte per a Andorra, com si per obra de màgia res del que s’ha fet fins ara vagi amb ell.

Després de formar part d’un Govern que ha menystingut col·lectius com el de la gent gran, actors socials i culturals, sindicats i formacions polítiques a l’oposició, ara vol fer creure que ara “si els tindrà” en compte i que farà una Andorra inclusiva i que a més l’han “d’ajudar a omplir de contingut i donar forma a les seves idees i projectes”.

I a sobre se li han de donar idees? Quant cinisme i quanta hipocresia concentrats. Perdonin, però durant més de quatre anys diferents col·lectius i partits polítics com el PS han posat damunt la taula propostes i accions per millorar la vida de les persones i vostès les han desestimat una vegada i una altra.

El Govern de DA, del qual el Sr. Espot en continua formant part, s’ha dedicat a legislar en contra tots els ciutadans, creant obligacions per a tots nosaltres excepte per a ells i les institucions on governen: contra les persones amb un sistema lleoní d’atorgament d’ajuts socials; contra 700 persones amb una pensió de solidaritat a les quals s’ha negat beneficiar-se del règim del tercer pagador; contra els treballadors públics i privats amb la pèrdua de drets; contra la ciutadania amb la reforma de la funció pública que difícilment garantirà els valors públics com la lleialtat institucional, la igualtat i l’equitat, la integritat, l’objectivitat i independència; contra la salut sexual i els drets reproductius de les dones; contra els mitjans de comunicació i la llibertat de premsa –Andorra segueix en caiguda lliure de la llista de Reporters sense Fronteres i passa a ocupar la 37a posició, dos menys que l’any passat; contra les formacions sindicals, desincentivant el dret de manifestació i de vaga; contra els drets de les persones amb una llei com la de seguretat pública (exercici de manifestacions, videovigilància...).

En canvi, continuem sense comptar amb unes administracions públiques obertes i transparents, amb una rendició de comptes, ni amb participació col·lectiva i amb la seguretat jurídica (integritat, objectivitat i independència) necessària; sense una llei de responsabilitat política o sense una contractació pública que garanteixi, entre altres, la no-discriminació i igualtat de tracte i que asseguri el control de la despesa; de normes contra la corrupció i el clientelisme, sense unes administracions que protegeixin patrimoni cultural i natural (murs de pedra seca arrasats, carreteres de muntanya convertides en autovies, lleres de rius esventrades per màquines ...).

A sobre hem de sentir que només es fa que criticar sense donar alternatives quan és absolutament fals. La crítica, el dissentiment, és compromís per resoldre els problemes. El PS acaba aquest any amb un intens treball per avançar cap a una societat cohesionada, solidària i amb menys desigualtats socials, treball compartit i debatut amb diferents col·lectius socials i pel qual estem preparats per continuar fent-ho afrontant els reptes que se’ns plantegen, posant les persones al centre de les polítiques públiques.

Sabeu que som persones compromeses amb el nostre país i la seva ciutadania, crec que ho hem demostrat, que no venem fum i que no enganyem ningú amb impostures ni amb posades en escena que només són això, perquè com diu el bolero, “perdona que no te crea. Me parece que es teatro”.

Esteu aquí

eleccions generals

Pàgines