eleccions generals

Alís diu que en l’acord amb Liberals no hi ha “renúncia ideològica” i “donarà més força” per defensar el programa

Crea: 10/26/2018 - 12:17

Autor: PS

Gerard Alís, durant l'entrevista (RTVA).

El conseller general del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís ha defensat l’acord assolit amb Liberals d’Andorra (LdA) per concórrer conjuntament amb llistes territorials en les properes eleccions generals. El parlamentari ha remarcat, a més, que l’entesa no suposa “cap renúncia ideològica”, ja que cadascuna de les dues formacions continuarà defensant els seu programa en anar en solitari a la candidatura nacional. De fet, ha explicat, la voluntat és que aconseguint els escons parroquials es tingui més força per poder defensar aquests postulats durant la nova legislatura.

Alis ha fet aquestes explicacions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. El conseller general socialdemòcrata ha recordat que “el sistema electoral no és aritmètic” i que, per això, “cal sumar esforços perquè és el que pot donar-te la victòria a una o més territorials i així poder desenvolupar el nostre programa a nivell nacional”. El parlamentari ha qualificat “d’intel·ligent” la decisió adoptada per les dues formacions tot recordant que “si fem un anàlisis de tots els comicis, veiem que el guanyador és qui s’emporta les llistes territorials” i assegurant que “l’elector ho copsarà”. També s’ha mostrat confiat a poder desenvolupar l’acord al màxim: “la idea és fer llista al major nombre de parròquies i, evidentment, s’intentarà també a Sant Julià. Sóc optimista i crec que podrem dir que estem a totes”.

Ara bé, també ha deixat clar que l’entesa no suposa en cap moment renunciar a principis claus de l’ideari del PS. “Es farà una llista nacional i cada partits defensarà amb ella els seus programes. I en les territorials hi ha punts com més transparència o canviar el sistema electoral que compartim”, ha comentat. Per tant, “no suposa cap renúncia a les nostres bases ideològiques i ho hem d’explicar a la ciutadania, tot i que hi hagi veus que vulguin vendre que s’ha fet un pacte antinatura”.

Alís també ha rebatut les crítiques del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA) que lamentava les esmenes a la totalitat presentades tant pel PS com per altres partits de l’oposició a les lleis tramitades pel Govern. “Les fem per defensar el nostre programa”, ha defensat, tot posant l’exemple de la llei de Funció Pública: “hi ha canvis molt importants com fer desaparèixer la figura del funcionari. I això mereix un debat obert. No és electoralisme”. Al seu entendre, es tracta de temes “de calat” que “marcaran molt a la ciutadania” i, per tant, “és lògic que hi hagi debats intensos perquè cada grup vol explicar el seu model i confrontar les seves idees”.

El conseller general ha reiterat el suport del PS a la negociació amb la Unió Europea per assolir un acord d’associació però ha lamentat que Govern ho estigui portant a terme sense transparència. “A l’inici trametia la informació amb certa fluïdesa, però això ha anat canviant. Caldria més informació envers els partits i també la ciutadania. Cal més pedagogia”, ha reclamat. Per això, ha apuntat que és necessitar “un canvi d’interlocutor amb un nou Govern” i ha avançat que “nosaltres tenim clar que continuaríem la tasca de negociació amb més comunicació cap a la ciutadania i els agents econòmics i socials”.

Per últim, preguntat sobre la despenalització de l’avortament, el parlamentari del PS ha lamentat que “qui ha posat sobre la taula la dicotomia entre Coprincipat i avortament és DA” i ha indicat que “tenir les dues coses és viable” tot remarcant que “la funció d’un polític és trobar solucions als problemes”. També ha apuntat que “la funció del Copríncep ha de ser la de cap d’Estat, no la de representant de l’església. Ha d’assumir-la i, per fer-ho, hi ha fórmules com va passar amb el divorci o el matrimoni homosexual”.

Andorra, el meu país: un abans i un després

Crea: 10/12/2018 - 11:06

Autor: Daniel Cascon Commenge

Cada vegada em costa més reconèixer Andorra, el meu país: més brutícia al carrer, poc humanisme, trobar-te gent coneguda pel carrer que sembla tenir por de dir-te bon dia o hola. I cada cop més s’acumulen els debats entre grups sobre l’estat econòmic pel qual travessen moltes famílies.

Crec, seriosament, que és el moment que molts ciutadans comencem a demostrar una mica més d’estima pel nostre país, a la vegada que no permetem que el Govern ens menystingui. I això va per tothom, siguem o no andorrans. Calen més iniciatives ciutadanes i més interès per Andorra, també per part dels residents, que també paguen els seus impostos. Si no, correm el risc que es vegi un país mort en societat, amb por de demanar ajudes o de dir quina és la teva opinió. Un exemple és el fet que, a mi, m’arriba gent que m’explica casos de negligència. Però vénen a mi per por d’anar més enllà. D’explicar-ho on s’hauria de fer. En molts casos, fins i tot, podem dir sense temor d’equivocar-nos que s’han incomplert de forma flagrant articles claus de la nostra Constitució. La situació del mercat de l’habitatge n’és un bon exemple.

Jo ara trobo a faltar la meva Andorra. Veig un país que, en bona part, té vergonya de com estem vivint. Amb por, amb esperes de mesos per poder tenir accés a determinada assistència mèdica o social. O totes dues.

Fins i tot, sé de molta gent que, després d’haver viscut molts anys aquí i haver fet possible créixer el país i que arribi a ser el que és ara, al final, han hagut de marxar. I tot, qui sap, per culpa de quatre o cinc famílies que només volen la seva Andorra, sense pensar en els altres.

Veig, tristament, una Andorra que ha abandonat els seus habitants i mira més pel turisme. Amb una legislatura que s’acaba i on ara tot són presses, especialment en temes greus com ara el de l’habitatge. Una Andorra abandonada pel nostre Estat, de qui gairebé es pot dir que es fot del que patim els pobres; només parlen de transferències bancàries o d’opinions de l’església. És vergonyós especialment el discurs que va fer el Ssndic en el darrer dia de Meritxell.

Jo porto tota la meva vida aquí i la sensació que tinc és que travessem per la pitjor crisi social i econòmica. És la meva terra i, em fa mal dir-ho, però la veig corrupta, sense drets, i amb la gran majoria de gent amb por de queixar-se.

Malauradament, tinc la sensació que, avui dia, Andorra és un país mort. En els mesos vinents –ara sembla que a finals de març o inici d’abril– hi haurà eleccions i entenc que, malgrat el fet discriminatori que existeix per a gran part de la població que no pot votar, pot ser... millor dit, ha de ser un moment per canviar la situació.

Perquè Andorra l’ha creat qui ha votat. I la pot canviar, també, qui voti. I ja és hora de fer-ho. Cansa molt escoltar queixes. El que toca, el que s’ha de fer és actuar. I qui té l’oportunitat, qui pot anar a expressar la seva opinió en una urna ho ha de fer.

Espero, de veritat, que la meva estimada Andorra es desperti i revisqui. Pensem, reitero, que qui l’ha fet possible durant 25 anys és la gent, els seus habitants i ciutadans, no pas els governs. Persones com jo, fill d’immigrants que no tinc un nom conegut i que únicament lluito pel meu país, on he nascut amb els meus drets i, espero, que sigui ben aviat una Andorra del segle XXI.

Rosa Gili: “És surrealista haver de demanar el dret a l'avortament el 2018”

Crea: 10/08/2018 - 11:06

Autor: PS

La consellera general del PS, Rosa Gili (C.G. / Diari).

La consellera general del PS, Rosa Gili, avança que encara no ha meditat si repetirà com a parlamentària durant la propera legislatura. Tot i això, té clar que és necessari apostar per la modernització del país i per la millora dels processos democràtics del Principat.

Com valora la gestió de Demòcrates per Andorra respecte a la demanda per despenalitzar l’avortament?

En relació amb tot aquest tema, crec que és surrealista haver de demanar el dret a l’avortament el 2018. Hi ha tractats internacionals que defensen els drets de les dones des de fa molts anys. És a dir, sembla que la societat ha avançat i que a l’andorrana continuem estancats en el segle passat.

És evident que aquesta demanda xoca amb el Coprincipat.

Sí que tenim un Copríncep del món de l’Església que pot tenir la ideologia que té, però això no hauria d’interferir en la vida de les persones i en els drets de les dones. Jo com a dona i andorrana considero que és inacceptable el tracte que estem fent a través del Codi Penal i també tota la hipocresia que tenim al país. És un tema que estem tardant moltíssim a solucionar.

Llavors, s’ha de parlar de tota aquesta qüestió obertament.

Nosaltres hem de poder parlar d’aquest tema obertament. S’ha de facilitar tota la informació possible a les dones de cara a la prevenció, informació sobre salut sexual i reproductiva, i tenir un centre de planificació familiar. Hem de tenir aquest lloc justament per aconseguir evitar que les dones vagin a avortar.

És compatible despenalitzar l’avortament amb el manteniment del Coprincipat?

Nosaltres pensem que ho pot ser. La Constitució ens diu que s’ha de defensar la vida en totes le seves fases i sabem que hi ha estudis científics que afirmen que en la concepció no es pot parlar de vida. Ho podem argumentar així. També hi ha l’opció que el Copríncep episcopal no firmi aquesta llei, atès que ja ho ha fet altres vegades i un exemple és el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Per tant, vostè entén que hi ha manca de voluntat política?

Si realment hi ha voluntat política es pot estudiar de quina manera es pot dur a terme. Allò que no es pot fer és amagar el cap sota l’ala i ser hipòcrites dient que ja es pot anar a Barcelona.

Continuaria endavant amb el debat si es posés en perill el règim polític actual?

Penso que no estem en aquest estadi. S’han d’explorar moltíssimes possibilitats abans de dir que és incompatible. El problema és que si es colla molt en aquesta direcció i les posicions estan enrocades, llavors tindríem sobre la taula el debat entre avortament i Coprincipat.

L’avortament és un dels temes principals del debat polític, que també està centrat pel seu pacte amb Liberals d’Andorra. Com van les aliances a les parròquies?

Jo no estic dins de la primera línia del grup negociador, però em consta que es va treballant i l’acord ja s’ha acceptat a Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Em consta que se segueix treballant a les altres parròquies i el procés continua. L’objectiu des de l’inici és que això es pugui fer a totes les parròquies, per tant crec que no hi ha cap porta tancada.

Des de les files de DA s’ha qualificat l’acord d’antinatural.

Les paraules de Demòcrates em fan molta gràcia perquè ells el 2011 es van ajuntar amb moltíssima gent sense cap mena de projecte. L’únic objectiu que tenien era el de fer fora el Govern socialdemòcrata.

No els costa compartir llistes amb persones amb una ideologia liberal, sent vostès socialdemòcrates?

Nosaltres ho vam haver d’explicar molt a les nostres bases, però crec que la gent més propera ho entén. Qui ha seguit de prop la realitat de la política del país dels últims anys i la realitat del sistema electoral crec que ho entén. En el nostre pacte no hi ha cap tipus d’oportunisme polític, tothom guarda la seva ideologia i ens adaptem al sistema electoral que hi ha vigent.

En cas que el PS guanyés les eleccions generals i necessités el suport d’un altre partit per governar, ho farien amb L’A?

Tot això és política virtual. Nosaltres evidentment tenim l’objectiu de guanyar i quan tinguem els resultats ja veurem si hi ha la possibilitat de governar amb ajuda d’algú. No es pot dir sí o no, s’ha de parlar i crec que la porta està oberta. Tot i això, encara és molt prematur tractar aquesta qüestió.

Estem a la recta final de la legislatura i encara queden molts projectes de llei al Consell General.

Sí, per això seria una opció intel·ligent donar prioritat a algunes lleis, perquè si no estem treballant molt a correcuita i amb molta pressió. Això no és bo per a nosaltres perquè som pocs i fins i tot tampoc per a la majoria, que sembla que a vegades no són conscients de tot allò que porten entre mans. El Govern els passa un projecte de llei i constato que hi ha poca reflexió.

En quins projectes s’hauria de centrar l’activitat dels parlamentaris?

Si vols que sigui sincera, en aquest estadi en què estem, et diria que gairebé en cap. D’entre les grans reformes tenim la Funció Pública, que penso que s’ha portat molt malament i volen tancar-la ara a final de legislatura quan l’any 2011 era una de les seves grans prioritats. La reforma sanitària crec que l’han entrat segurament ferits perquè hauria estat molt dur per a ells marxar sense haver fet res.

Abstenció electoral: desigualtat política i control de les elits

Crea: 10/04/2018 - 11:12

Autor: Susanna Vela

El dret a no votar com un posicionament polític. Ho hem pogut llegir de periodistes com Albert Roig i Robert Pastor i també ho hem escoltat al politòleg Joan Subirats, actual comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en la seva intervenció en la darrera Universitat d’Estiu, que va tenir lloc sota el lema Valors (passats i futurs). Votar és un dret, però anar a votar no és un deure. “L’abstencionista participa amb el no-vot, com una opció política més conscient de la seva transcendència, no pas com una acció marginal. Per tant, ja hi té un rol actiu, no cal reclamar-li res”, diu Roig, encara que després qui s’absté sí que pugui reclamar als polítics que responguin per la seva actuació.

És evidentment un punt de vista, però no sé en quina proporció correspondria al nostre país. Quants abstencionistes són conscients de la transcendència de l’abstenció i del que representa? Discrepo en la lectura que es vol –m’ho sembla– donar de forma absoluta. Estarem o no d’acord en la legitimitat de l’acte. Però, i amb la seva utilitat?

Crec que no ens podem permetre el luxe d’animar i excusar la desmobilització de l’electorat, d’aquells –tant pocs, a casa nostra– que tenen el dret fonamental i que tant ha costat d’obtenir. Si ja tenim un seriós dèficit de representació en les nostres institucions només falta que encara siguem menys els que exercim el dret de vot.

Coneixem els elements que expliquen el perquè d’aquesta desmobilització: el fatalisme per part de la ciutadania que diu haver perdut l’esperança que res es pugui canviar, l’evolució de la societat cap a l’individualisme –fenomen accentuat o provocat per les polítiques molt liberals, la manca de temps i de cultura política, la sensació d’impotència davant l’ordre establert –a voltes, un pretext també per no implicar-se– i una informació que no arriba a una part de la ciutadania –i que tampoc fa res per cercar-la i obtenir-la per desinterès.

Em preocupa el que comporta i significa l’abstencionisme per la qualitat democràtica del nostre país i les implicacions que té en relació entre igualtat política i igualtat social i, sobretot, que això no es percebi. Els problemes de participació no es donen només en l’àmbit electoral sinó que forma part d’un dèficit participatiu que pot accentuar el procés d’elitització de la vida política... una situació contra la que, precisament, alguns activistes de l’abstenció sembla que combaten.

Segons l’anàlisi del Centre de Recerca Sociològica, els nostres abstencionistes són residents a l’estranger –de forma més o menys temporal–, el grup de joves de menys de 35 anys i treballadors del sector secundari. Grups que, a la vegada, són els que pateixen més la crisi (dificultat de trobar treball, precarietat laboral, etc.) i, per tant, aquells que han d’exigir i reivindicar les polítiques públiques per canviar aquesta situació. No són conscients que el seu comportament té conseqüència directa en la distribució de poder i en les agendes polítiques de les institucions.

L’abstenció no tant sols perjudica, en major o menor mesura, als partits polítics d’esquerra, sinó a tots i al sistema democràtic que ens hem dotat. Com que no em representen, no voto i, per tant, em segueixen sense representar... un cercle viciós ja que en no votar, els seus interessos són tinguts menys en compte fet que, a la vegada alimenta, el seu sentiment d’exclusió i l’allunya –encara més– del sistema polític.

A banda d’allò que no deixis que els altres votin per tu i que puguis –sense voler– afavorir la majoria previsible, és important adonar-se que amb l’abstenció, sigui del tipus que sigui, la desigualtat política va creixent i el control de les elits també.

López avança que el PS portarà l’avortament al programa i que es podria anar més enllà dels tres supòsits

Crea: 10/03/2018 - 13:21

Autor: PS

El conseller general i president del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha defensat la necessitat de posar sobre la taula el debat sobre la despenalització de l’avortament, tot remarcant que es tracta d’una petició d’una majoria de la societat andorrana. A més, ha avançat que la qüestió es portarà en el programa de les eleccions generals i, fins i tot, podria anar més enllà dels tres supòsits bàsics dels quals s’ha parlat fins ara, ja que així ho estan proposant alguns dels companys de la formació. El parlamentari també ha tornat a posar en relleu que l’acord assolit per fer llistes territorials conjuntes persegueix aconseguir una representació més realista dels resultats electorals a la futura cambra.

López ha fet aquestes declaracions en l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. Preguntat sobre la qüestió de l’avortament, el conseller general ha recordat que “veig que és el que vol la majoria dels andorrans”, en referència a la despenalització en els tres supòsits considerats bàsics –perill per a la vida de la mare, malformació del fetus i violació- i, per això, “s’ha de posar sobre la taula”. També ha lamentat que “és un dret de les dones” i, en canvi, “alguns quan en parlen el trivialitzen”, fet que considera com a “poc humà”.

El parlamentari s’ha mostrat en contra de negar el debat pel simple fet de l’oposició del Copríncep episcopal i ha apuntat que “no crec en una política asfixiant i pessimista que tanqui portes”. Davant aquesta postura, ha apuntat que “obrirem un espai de diàleg i d’entesa per parlar-hi”. Per tant, ha afirmat, “portarem la qüestió al programa” i, de fet, ha indicat “alguns companys plantegen alguna fórmula més oberta”.

L’activitat parlamentària

López també ha avisat del risc que es vulgui córrer els darrers mesos de legislatura per aprovar algunes lleis com ara la de la Funció Pública o les laborals. “Si les coses es fan ràpid pot ser perillós, ja ho vam veure la passada legislatura”, ha apuntat, tot lamentant que aquestes presses. “El Govern ha d’acceptar que ha fet tard amb aquests compromisos no acomplerts. No és realista ni honest voler-ho tirar endavant de pressa i corrents”, ha indicat.

Sobre aquests textos, a més, ha expressat la preocupació especial pel que poden suposar per a molts treballadors del país, tant del sector públic com del privat. Així, en el cas de la reforma del codi de relacions laborals, ha comentat que, per exemple, “es vol reduir la indemnització per acomiadament” i això “posa en risc persones de més de 50 anys que porten temps a una empresa perquè es facilita que se’ls faci fora”, quan “tots sabem que amb una edat, reubicar-se al món laboral és complicat”. Per això, ha avançat, des del PS es té clar que “si s’aproven, proposarem la derogació o la modificació en gran part la propera legislatura”.

El president socialdemòcrata també ha defensat l’acord assolit amb els liberals, recordant que, per part del PS, “es va aprovar en un acte amb una votació de la militància” i que “l’endemà estàvem donant les explicacions a tota la ciutadania”, dos fets que, ha reclamat, “no es poden menystenir perquè és democràcia i transparència”.

López ha reiterat que l’acord no suposa cap renúncia ideològica: “El PS manté el seu programa electoral. No hi ha ni un canvi com a conseqüència de l’acord”. També ha indicat que, si bé és cert que hi ha certa llunyania en alguns postulats entre els dos partits, en canvi, “hi ha eixos polítics com conservadursme-modernisme o qualitat democràtica on estem més d’acord”, començant per un sistema electoral “que no és representatiu” com “es demostra cada dia amb el que passa al Consell General”. Així, en el cas de la formació socialdemòcrata, “representem a molta gent, vam tenir gairebé un 25% de vots. En canvi, estem encabits en un trosset del grup mixt”. També ha deixat clar que “passi el que passi en les eleccions, hi hagi la majoria que hi hagi, el PS i Liberals estan compromesos a tirar endavant els punts que es van acordar”.

L’esgotament

Crea: 09/21/2018 - 10:58

Autor: Carles Sánchez Rodríguez

La sensació és prou coneguda. Físicament impedeix fer les passes, cada una és un esforç proverbial, enllaçar-ne dues ja és un miracle. Mentalment és pitjor, es vol arribar a alguna banda, però els supòsits i els objectius de sortida fa dies que han perdut el sentit. Aleshores no queda sinó aguantar, suportar el pas del temps fins que la situació canviï, perquè per força ha de canviar.

La sensació durant el Debat d’Orientació Política ha estat en certa mesura aquesta. Cada hora és esperar que la legislatura s’acabi, cada hora creix la desafecció i la descreença, fins i tot d’aquells qui votaren aquest Govern. Hi ha qui troba noves aficions i es distreu, mentre que d’altres prefereixen tancar-se a casa i esperar el final, el recanvi, el que sigui. Hi ha qui resa esperant que el Sant Pare, o Buda o Al·là posi fi a l’agonia. Però atenció, no és el moment ni de distreure’s, ni de tancar-se a casa ni molt menys de resar.

En el període que falta per acabar aquesta legislatura han de tramitar-se un conjunt important de lleis sobre les quals val la pena fixar-se i escrutar-les amb lupa. Encara que faci mandra la legislatura no ha acabat. Parlo de, per exemple, la llei de Seguretat Ciutadana. Aquesta recull tot un seguit de mesures fins ara disperses a altres lleis i a decrets preconstitucionals. S’hi regularà, entre altres coses, la responsabilitat en cas d’aldarulls a manifestacions o agrupaments al carrer –atenció amb això, que potser qui la convoqui s’haurà de menjar les destrosses de qui, per lliure arbitri, decideixi trencar un plat. També s’hi parlarà de càmeres de seguretat i es regularà el seu ús més enllà de les actuals prevencions establertes per l’organisme encarregat de la protecció de dades. No sé si s’hauran fixat, però cada vegada n’hi ha més, són com un obscur presagi que es compleix, ja saben: el maleït «gran germà»; i aquí ningú diu res, tot ok.

S’hi parlarà, a més, del consum d’alcohol a la via pública –de ben segur que això interessa, doncs la pràctica compta amb un públic objectiu amb volum– i, increïble, de la prostitució, amb el llarg i abundant debat que aquesta planteja i que hem pogut començar a seguir els de la comunitat tuitaire pàtria.

Així, doncs, molta cosa encara per fixar-se, i molta per debatre’n. No s’amoïnin, ja sabem la data de les eleccions, i per això precisament –i ara més que mai–, s’ha d’estar a l’aguait, s’ha d’estar molt atent.

L'acord de les cadires

Crea: 09/21/2018 - 10:54

Autor: David Rios

Està ben clar que l’acord assolit entre socialdemòcrates i liberals per compartir les candidatures territorials de les pròximes eleccions generals, que ara ja sabem que seran al març o a l’abril de l’any vinent, està generant cert nerviosisme a tots aquells a qui deixa fora de joc i també a aquells que veuen perillar la seva hegemonia. Els que han volgut desqualificar la nostra entesa no han trobat cap altra fórmula per fer-ho que titllar-lo, amb intenció despectiva, com “l’acord de les cadires”.

Hem sentit en moltes ocasions que opinadors, editorials, i fins i tot polítics, han utilitzat aquesta expressió per referir-se a la proposta acordada entre el PS i Liberals d’Andorra. Sembla que el sobrenom emprat hagi fet fortuna. Però si es reflexiona una mica sobre aquesta denominació del nostre acord, la qüestió esdevé un pèl ridícula, per dir-ho suaument.

Perquè és més que evident que l’esforç que hem realitzat les dues formacions per arribar a entendre’ns només té un únic objectiu: aconseguir el màxim de cadires (escons) possibles al nostre parlament. Sí, es pot dir alt i clar. Es tracta d’un acord per les cadires (escons).

Perquè el nostre objectiu essencial com a partits és disposar de la màxima representació al Consell General per a poder portar a terme els nostres projectes polítics, que creiem que són bons per a Andorra. És més, no és només el nostre, sinó que és el de qualsevol formació política que es presenta a unes eleccions: aconseguir totes les cadires (escons) possibles.

La llei electoral que tenim actualment, profundament injusta quant a relació entre resultats electorals i representació, obliga a arribar a acords d’aquest tipus per aconseguir el nombre de cadires (escons) proporcionals que ens correspondrien segons la xifra de vots. Cadires que són necessàries per a la regeneració democràtica de les nostres institucions, donar un impuls per modificar el sistema electoral i reconduir les negociacions amb Europa perquè siguin més transparents i per seguir un procés més participatiu i transparent.

Els que s’han marcat com a fita desqualificar el nostre acord s’hi hauran d’esforçar una mica més...

Pere López: “Gran part del sector privat està al límit de l'explotació”

Crea: 07/23/2018 - 11:31

Autor: PS

El president del PS, Pere López (M.Margalef / Ara).

El president del Partit Socialdemòcrata (PS) i candidat a les eleccions generals argumenta el pacte assolit amb els liberals per aconseguir tenir la representació que, segons diu, es mereixen. Pere López defensa que el primer que faria si aconseguís arribar a cap de Govern seria derogar la llei de la Funció Pública i també el Codi de relacions laborals, si finalment s'acaben aprovant. Una “veritable” llei de l'habitatge i una nova llei de la CASS, també serien les prioritats del govern socialdemòcrata. Pel que fa a l'avortament, López ha assegurat que el PS portarà al programa electoral la realització d'un referèndum no vinculant “per conèixer què pensa la ciutadania” i actuar en conseqüència. En relació a la darrera enquesta del CRES, el líder socialdemòcrata veu els resultats amb optimisme, però encara no es veu com a cap de Govern.

Com aconseguiran vendre el pacte amb Liberals només a les territorials més enllà de la militància perquè l'estratègia els surti bé?

Més que vendre el que hem de fer és explicar. És evident que el sistema electoral condiciona el nombre de consellers, i vist que no s'ha pogut modificar el que no volem és ser-ne víctimes. No podem perdre tots els vots que rebem i que no es tradueixen en el nombre de consellers necessaris per dur a terme les nostres propostes. L'èxit de les llistes territorials serviria per poder portar a terme el nostre programa electoral. Els que més en surten beneficiats, d'aquest pacte, és la gent que ens dona suport i creu en les nostres idees. Creiem que és la fórmula per obtenir la representació parlamentària que ens mereixem.

Com s'entén que un votant socialista acabi escollint també un representant liberal?

No ha estat fàcil prendre la decisió dins del partit, ho reconeixem. El plantejament inicial pot sorprendre, però els primers beneficiats són els nostres votants. La ciutadania haurà d'escollir si vol que hi hagi un consellers del PS o que no n'hi hagi cap i, sobretot, si vol que hi hagi dos consellers de DA o cap. Per aquí passa el canvi polític que demana la ciutadania. Només amb la llista nacional no es poden canviar les polítiques d'aquest país.

S'arribarà a aconseguir el pacte a les set parròquies?

De moment no en tenim cap, comencem de zero. A mesura que ho valorem ho comunicarem i veurem en quines parròquies es pot construir l'entesa. A finals d'agost o principis de setembre podrem començar les converses més formals.

Actualment es mullaria i diria que s'arribarà a un pacte a les set parròquies?

No em mullaré perquè no té sentit fer-ho. Són set decisions individuals de cada comitè. A més, tampoc ens hem posat aquest repte. Treballarem i farem contactes a les set parròquies, però no ens ho hem posat com a objectiu. L'èxit passa perquè a un bon nombre de parròquies, sobretot allà on la fórmula pot resultar satisfactòria, s'assoleixi l'entesa.

Si es donen les majories, hi haurà pacte de govern entre PS i L'A?

Aquest és un escenari que arribarà quan arribi. L'acord actual ens vincula amb les llistes territorials i en relació a la modernització del país, com la modificació del sistema electoral, de la llei de contractació pública, enduriment de les penes en cas de corrupció o malversació pública, etc. En aquestes qüestions, sigui quins siguin els resultats, segur que ens entendrem. No hi ha hagut cap conversa més enllà d'això. No ens podem plantejar escenaris que encara no hem visualitzat, a més hi poden haver múltiples combinacions de govern. Nosaltres hem estat transparents amb el pacte, mentre que d'altres grups encara no han escollit ni el candidat, no saben què volen fer i tot apunta que continuen amb aquella vella política dels acords sota la taula. Tots aquests exercicis demostren una gran manca de seriositat i sembla que DA no està en condicions de defensar amb fermesa i claredat la seva acció de Govern. Tot el que no han fet és perquè no els hi ha donat la gana, perquè han tingut dues majories absolutes.

Com ha encaixat personalment l'enquesta del CRES? És el líder més ben valorat i el PS el partit que més intenció de vot té...

Personalment la dada que m'importa és la intenció de vot que té el partit, i la resta és secundari. En aquesta darrera enquesta em complau veure com es reflecteix la feina que estem fent des dels comuns, al Consell General, comitè executiu, implicació dels joves, etc.

Tot i això, hi ha un 40% d'enquestats que encara no ha decidit el vot. Ja sap el que diuen, les enquestes les encomana el diable.

Les enquestes marquen una tendència, no es poden agafar al peu de la lletra. Però l'històric demostra que no s'equivoquen massa i el 40% que no sap què votar s'alinea força amb la xifra real d'abstenció. És important aconseguir mobilitzar, mitjançant propostes engrescadores, aquesta part de la població que està immersa en un fatalisme i creu que mai canvia res.

Es veu com a cap de Govern?

No. No m'hi veig ni sí que m'hi veig. El que ha fet l'enquesta és motivar molt el partit i creiem que hi ha una part de l'electorat que veu com nosaltres estem a sobre de les qüestions que els interessen i els preocupen. I a més, temes d'actualitat, com per exemple l'informe del Raonador del Ciutadà, acaben donant la raó a les propostes del PS i la necessitat d'augmentar les pensions més baixes, implementar una pensió mínima o la tretzena paga.

Qui li agradaria o creu que seria el rival més fort a les llistes de DA? Digui'm un nom.

No. Estem al mes de juliol i no hi ha candidat. Això demostra una feblesa important perquè hi ha molts dubtes al voltant del candidat i de com s'afrontaran aquestes eleccions. Quan portes gairebé 8 anys amb majoria absoluta i en comptes de defensar la tasca feta el que busques és la reinvenció de la marca, ho trobo molt preocupant. Hi ha més ganes de passar pàgina i mirar al futur que no pas de defensar el projecte de Govern.

No m'ha contestat la pregunta.

No m'ho he plantejat.

Hi ha hagut oposició aquestes darreres legislatures?

Nosaltres n'hem fet. Però és cert que, per exemple, durant l'actual legislatura s'han aprovat lleis per la mínima que requereixen majoria qualificada utilitzant retalls i escindits d'altres partits i això comportarà reflexions futures. Difícilment podrem entendre que aquestes lleis [transferències i competències] hagin estat aprovades amb un gran suport i, per tant, obrirem la porta a replantejar-les.

Adjectiu qualificatiu per aquesta legislatura que s'acaba?

Decebedora. S'ha perdut el temps en qüestions del dia a dia i no s'han afrontat reptes a llarg termini.

Vist el que ha passat amb The Cloud, cal una llei de responsabilitat política, amb possibles inhabilitacions?

Evidentment. Però s'ha d'anar més enllà dels casos concrets de malbaratament o malversació dels cabals públics, calen responsabilitats per les propostes presentades al programa electoral. El que no pot ser és presentar-se amb un programa electoral i després fer el que et dona la gana. A l'acabar la legislatura cal rendir comptes davant de la ciutadania, i això ha de formar part d'aquesta llei de responsabilitat. Si no, quin sentit té el programa electoral? El programa electoral de DA no val res, m'és igual el que hi posin, ja no me'ls crec, vist el que han fet el 2011 i 2015. L'única feina de DA és posar al programa polític allò que queda políticament correcte i no tenen cap compromís amb la ciutadania.

Entrem en propostes concretes: l'avortament. Ja fa temps que el partit té sobre la taula la demanda de despenalitzar-lo en els tres supòsits bàsics. Tirarien endavant aquesta modificació amb la possible amenaça del copríncep episcopal de no signar-la o fins i tot d'abdicar?

Nosaltres no hem plantejat mai la despenalització de l'avortament com una dicotomia entre coprincipat sí, coprincipat no. Cal entendre bé la Constitució, recordar que la sobirania rau en el poble andorrà i que gairebé no hi ha cap país del món on aquest fet no estigui regulat. Tothom ha d'entendre que han passat 25 anys d'aquell moment i que cal trobar una fórmula dins del règim del coprincipat per regular-lo. Nosaltres portarem al programa electoral la convocatòria d'un referèndum no vinculant per conèixer què pensa la ciutadania. A partir d'aquí, tothom haurà de saber gestionar el resultat. Si es dibuixa un suport molt baix a favor de la despenalització, nosaltres no ens entossudirem a tirar-lo endavant, però si ens posem a l'altra escenari tothom haurà d'entendre bé que la sobirania rau en el poble andorrà i que estarem ja al 2019. Estic convençut que tothom s'hi posarà bé i facilitarà una sortida. Tot i això, cal no enganyar a ningú. Sabem què comportarà un cert temps plantejar el referèndum i acabar-lo fent. Per això pensem que és una qüestió de la qual no cal fer-ne un cavall de batalla de les properes eleccions. Agafem el compromís que el promourem, tinguem la força que tinguem.

L'abdicació del copríncep els faria enrere?

No podem situar-nos en aquest debat quan encara no coneixem el resultat del referèndum.

Com es pot defensar la figura del copríncep des de la prespectiva socialdemòcrata?

Respectem la història i no canviarem els últims 800 anys. Ho valorem molt positivament i també tot allò que ha representat. Quan nosaltres parlem de reformar la Constitució ho diem per canviar el sistema electoral, el vot dels residents a les eleccions comunals, replantejar un model territorial que a hores d'ara ens sembla insostenible... Tenim uns comuns que són 'pseudo-Govern' amb moltes duplicitats i el país té les dimensions que té.

Quines són les quatre primeres lleis que promulgaria/derogaria si guanya les eleccions?

El que preocupa als ciutadans és el tema de l'habitatge, les pensions i les prestacions socials. Per tant, modificar la llei de la CASS i fer una veritable llei de l'habitatge són les dues primeres iniciatives que tiraria endavant. La derogació bàsica immediata serà tombar la llei de la Funció Pública i el Codi de relacions laborals. De fet, segurament presentarem esmena a la totalitat al primer text dels funcionaris, perquè és un absurd i només té una vocació de posar les coses difícils als cossos de l'administració. Les tres lleis laborals també s'haurien d'eliminar un munt d'articles. Estem en una situació de salaris baixos i s'incrementen les dificultats dels ciutadans i es promou un Codi de relacions laborals que més enllà d'abaratir l'acomiadament en cadascun dels articles endureix les condicions dels treballadors, a nivell de descansos, festes setmanals, vacances, remuneració de les hores extres, complements salarials...

Aquesta setmana l'executiu ha presentat la possibilitat de flexibilitzar l'horari dels funcionaris per millorar la conciliació, a mesos vista de les eleccions. És una mesura electoralista?

És una mesura que pot anar bé en alguns departaments, però genera un gran problema pels departaments més petits i, a més, no està consensuada amb els sindicats. DA està utilitzant la Funció Pública per aconseguir vots d'empresaris i treballadors del sector privat, un plantejament suïcida. El Govern està maltractant els seus treballadors i està destruint la Funció Pública. Si algú creu que es pot millorar l'atenció a la ciutadania a base de posar els funcionaris en evidència i enfrontar-los amb el sector privat és lamentable. Actualment sembla que ser funcionari és un petit delicte, com si s'haguessin de justificar. I el primer que promou aquesta imatge, distorsió i mala fama dels treballadors, és el mateix Govern. En el passat els hi ha donat vots.

Malgrat això, hi ha molta part de la població que veu com les condicions dels funcionaris són molt millors que al sistema privat i que fins i tot aquí a Andorra tenen capacitat per manifestar-se i defensar els seus drets.

Bona part del treballador privat està al límit de l'explotació i la capacitat per mobilitzar-se és mínima. Aquest és un dels pals de paller de la incompleta democràcia que té aquest país, l'absència de sindicats, això és quelcom voluntari que han impulsat aquells que sempre han governat. Però, malgrat això, crec que els treballadors privats s'equivoquen quan pensen que la seva situació millorarà si s'aconsegueix empitjorar la situació dels funcionari, això és tirar-se pedres a la teulada. Si el sector públic baixa, l'únic que passarà al sector privat és que també baixarà. El que s'ha de veure és que 'l'enemic' comú de tots dos sectors és l'executiu actual. Hi ha una part patronal que està molt organitzada i amb relació directe amb el Govern i la part sindical és mínima. La solució passa per l'acció sindical i la negociació col·lectiva.

Actualment el partit té alguna sanció del Tribunal de Comptes per no haver presentat els números del 2015?

No tenim cap sanció. De moment el que tenim sobre la taula és la possibilitat que el tribunal ens obri un expedient. El partit es va constituir el 2016 i, per tant, el que crec que hem interpretat malament de la llei, és que com que al 2015 encara no ens havíem constituït no vam presentar els comptes. Creats a principis del 2016 vam presentar els números econòmics d'aquell any comparats amb els de l'any anterior. Però, efectivament llegint la llei nosaltres hauríem hagut de presentar els comptes el 2015 malgrat no estar constituïts. Segur que el tribunal té raó, però presentar els números quan encara no estàs creat es feia una mica complicat i estrany. Per tant, cap il·legalitat ni intencionalitat de saltar-se la llei, però potser sí que hem interpretat malament la llei o potser la llei té un element una mica complicat quan t'obliga a presentar comptes quan encara no t'has constituït pel simple fet d'haver rebut una subvenció electoral. Des que ens hem creat hem complert amb la llei i si se'ns obre un expedient, tot això que li estic explicant ara ho argumentarem davant del tribunal.

Regeneració democràtica

Crea: 07/23/2018 - 11:05

Autor: Susanna Vela

Aquest estiu se n’haurà parlat força, des dels seus artífexs als seus detractors, poc o mal informats. Es tracta de l’acord subscrit entre Liberals d’Andorra i el Partit Socialdemòcrata d’Andorra per confegir candidatures territorials conjuntes a les eleccions generals. Una proposta que parteix de la situació política actual i del que permet el sistema electoral. Una veritable opció de proposar un futur diferent, per canviar l’actual rumb del Govern i, per tant, la deriva dels serveis públics, en qualitat democràtica, en retallades socials i laborals i en pèrdua d’independència i neutralitat de les institucions públiques.

Per tirar endavant la regeneració del nostre sistema democràtic, amb una salut regular tirant a dolenta, hem de disposar d’una representació política més ampla al Consell General. Cal modificar el sistema electoral per fer-lo més democràtic i plural i defensar una veritable separació de poders mitjançant la modificació del funcionament i del sistema de nomenament dels responsables de la justícia. Combatre per la igualtat d’oportunitats i contra la corrupció, la discrecionalitat, l’arbitrarietat i la discriminació. Fer realitat la transparència en la gestió pública de les institucions i conduir de forma transparent les negociacions amb la UE, amb participació i implicació de la ciutadania. Aquestes propostes aporten una motivació suplementària per aconseguir el suport de l’electorat alhora que anul·la les crítiques basades en l’afirmació que és un pacte “per les cadires”.

És inajornable recuperar els drets i els deures i foragitar els privilegis, les obligacions i els favors propis d’una política clientelar i patrimonial. Andorra necessita autoritats democràtiques i no cacics benefactors.

Que no quedi cap dubte: continuarem defensant la producció i l’accés als béns públics, el finançament de polítiques públiques i la distribució dels recursos públics en clau social. Que sigui fàcil ningú ho ha dit, però la necessitat de canvi ens dona la força i la generositat suficients per tirar-ho endavant.

El PS demana “una legislatura curta” i “poques decisions més”

Crea: 07/20/2018 - 11:52

Autor: PS

“No demanem que convoqui eleccions perquè és la seva competència, però sí que al cap de Govern li demanem dues coses, que la legislatura sigui com més curta, millor, i que aquest executiu prengui tan poques decisions com pugui”. Així de contundent es va mostrar ahir el conseller general del Partit Socialdemòcrata i president de la formació, Pere López, després de la “nova decepció” i “malbaratament” de diner públic que ha suposat la suspensió del projecte The Cloud, i també la situació en què es troba el país amb un Govern “que cada dia comet més errors”.

D’altra banda, López, que va carregar novament contra “la inacció” de l’executiu en el tema de l’habitatge i contra l’obsessió per mirar de resoldre el problema “fent més pisos i no garantint-ne l’accés”, va avançar que la formació no donarà suport a la proposició de llei per fomentar l’emprenedoria que van presentar després que, per la via de les esmenes, la majoria demòcrata “l’ha destrossat i buidat de contingut”.

Per la seva part, la parlamentària Rosa Gili va fer evident la preocupació de la formació per textos com el Codi de relacions laborals i el de la Funció Pública, dues lleis que, al seu entendre, i cada una en el seu àmbit, “van en contra dels treballadors del país”. En el cas de la reforma de la funció pública, Gili, que va lamentar que “més que regular i desenvolupar llibertats anem en sentit contrari”, va incidir novament en la necessitat de disposar d’una funció pública “independent” i “sense arbitrarietats” i va alertar del risc per a aquest objectiu que comporta l’eliminació de la figura de funcionari.

La primera secretària del PS, Susanna Vela, va incidir en la feina que s’està fent des de les diferents comissions de cara al programa electoral i va anunciar el nomenament de Liliana Ribeiro com a secretària de polítiques d’igualtat de la formació. Entre els primers passos que farà hi haurà el de contactar amb el Partit Socialista Europeu i la Internacional Socialista per celebrar un acte a Andorra sobre aquesta qüestió.

En l’àmbit parroquial, la consellera de PS+I a la capital Dolors Carmona va lamentar l’excés d’incidències que s’han viscut en les obres d’embelliment de l’avinguda Meritxell tot i que s’han “volgut fer en tres mesos per minimitzar les molèsties”. Carmona, que va lamentar també el “sobrecost” de l’obra, que farà que “s’acabin pagant més de 12 milions i sense tenir en compte la zona de la Rotonda i el que havia de ser The Cloud”, va mostrar també la seva preocupació per les cessions d’espais públics per a ús privat, com és el cas de l’Alberg de la Comella, i va advertir que serà vigilant amb el cas del Centre de Congressos.

Per la seva part, el conseller del PS+I al Comú d’Encamp Joan Sans va carregar contra la “política d’embolcall” de la majoria i va recordar aspectes com l’acord d’intencions amb Saetde o el pla de dinamització. Sans també va lamentar que són els ciutadans els que acaben pagant aquesta política veient com no es reactiva l’economia de la parròquia.

Finalment, el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), Pere Baró, va destacar el rol cada cop més important que prenen els joves dins la formació, amb quatre membres als comitès directiu i executiu, es va felicitar per haver triplicat els membres de l’organització i va avançar que s’organitzarà un nou debat, en aquest cas, per abordar qüestions com la doble nacionalitat.

Esteu aquí

eleccions generals

Pàgines